Prevenir la plagiocefàlia postural
La plagiocefàlia postural o posicional és una deformitat al crani del nadó, produïda per la pressió d’una força externa. És un problema benigne, que s’origina perquè, en els primers mesos de vida, aquesta zona del seu cos encara és molt mal·leable. Es pot prevenir i tractar, si és necessari, amb relativa senzillesa.
L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) explica que aquesta deformitat és un “aplanament de la regió occipital”, és a dir, de la part posterior del cap del nen, i, de vegades, també a la zona parietal (als costats). Com a conseqüència, es poden produir també algunes deformacions secundàries: bombament de la regió occipital del costat contrari, avançament i descens de l’orella i bombament del front del mateix costat de la deformitat.
Els especialistes destaquen la importància de diferenciar una plagiocefàlia postural d’un problema semblant anomenat craniosinostosi. També és una deformació cranial, però es produeix pel “tancament precoç indegut de les sutures que separen els ossos d’un nadó, cosa que impedeix que el crani creixi de forma normal”. La craniosinostosi occipital és molt poc freqüent (afecta 3 de cada 100.000 nens) i, en general, l’exploració del pediatre i una anàlisi dels antecedents del petit permeten un diagnòstic precís.
El motiu principal de la plagiocefàlia postural és que els nens passen molt de temps estirats de cap per amunt en la mateixa posició. En un article inclòs en el “Libro Blanco de la Muerte Súbita Infantil”, editat per l’AEP, el neurocirurgià infantil Fernando Carceller Benito i la pediatra Julia Leal de la Rosa expliquen que l’Acadèmia Americana de Pediatria va recomanar el 1992 que els nadons no dormissin de cap per avall, com fins llavors s’aconsellava, sinó en posició de decúbit supí (de cap per amunt). Aquesta mesura va aconseguir els efectes desitjats, ja que ha descendit el quadre de mort sobtada del lactant en més d’un 40% des de llavors. Tot i això, es va produir un increment important dels nens amb aplanament posterior del cap.
Però aquesta no és l’única causa. Hi ha altres factors que poden produir aquesta deformació:
- Ambient restrictiu uterí. Quan el nadó té menys espai del necessari al ventre matern. Això pot ser per diversos motius: que el fetus sigui molt gran (el cap o tot el cos), que l’embaràs sigui múltiple, que l’úter sigui massa petit o deformat, que la pelvis de la mare sigui molt petita, que hi hagi un excés o defecte de líquid amniòtic, que el nadó es presenti de natges o que hi hagi un increment del to dels músculs en la paret abdominal. També els parts amb fòrceps o ventoses poden causar aquest problema.
- Torticoli muscular congènita. Una torticoli en el nen (que també pot ser provocada pel poc espai en l’úter) redueix la mobilitat del coll, i pot ocasionar que el nadó adopti sempre la mateixa postura quan es troba estirat i, en conseqüència, la deformació cranial.
- Prematuritat. Derivats d’un naixement prematur es produeixen dos factors de risc: els ossos del cap del petit són encara més febles i mal.leables, i, a més, aquests nens solen passar un temps estirats en la mateixa posició, connectats a respiradors en la unitat de vigilància intensiva.
L’AEP recomana prendre algunes mesures per a prevenir la plagiocefàlia postural. Si bé el consell continua sent que els nadons dormin de cap per amunt, els experts suggereixen als pares canviar la posició del cap del nen, alternant entre un costat i l’altre de manera periòdica.
Una altra recomanació per quan el petit estigui despert és estirar-lo al llit de cap per avall entre 30 minuts i una hora. Els pediatres insisteixen que és fonamental vigilar que estigui sempre despert. També aconsellen tenir-lo al braç per a evitar que passi massa temps estirat i amb el cap recolzat en una superfície que exerceixi més pressió. I, en general, que el nadó estigui poc de temps en les cadiretes en què es manté una postura fixa del cap, sobretot les que s’utilitzen indistintament per al seu repòs i com a dispositius de retenció als automòbils.
També hi ha uns coixins petits dissenyats de forma específica per a prevenir la plagiocefàlia postural. Són rodons i amb una alçària molt baixa, amb un orifici al centre, on es col.loca el cap del nen, de manera que no s’aplica cap força de manera directa en el punt de suport. Un estudi científic sobre aquests coixins va determinar que podien ser útils i efectius, encara que es tractava d’una prova pilot, a l’espera d’una mostra més gran de casos que confirmés els seus resultats.
La plagiocefàlia postural és relativament freqüent. No produeix cap alteració neurològica que pugui afectar el quocient intel·lectual, ni mentre sigui un nadó ni en el futur. Les possibles seqüeles són estètiques, però es poden remeiar, si es diagnostiquen a temps, amb un tractament bastant simple.
Una de les mesures principals que s’han de prendre consisteix a corregir la posició del cap del nen quan estigui estirat, de manera que la pressió s’exerceixi sobre la part del cap que no està aplanada.
De la mateixa manera, els experts de l’AEP recomanen col.locar el bressol del nen en una posició que l’obligui a “girar el cap envers la banda contrària de la part aplanada del cap, quan intenti mirar els pares o allò que li pugui cridar l’atenció dins de l’habitació”. Si hi ha torticoli, el tractament és fisioteràpia: exercicis d’estirament dels músculs del coll.
Amb aquestes mesures, els pediatres estimen que el problema es corregeix en dos o tres mesos. Si no donen resultat, el metge pot aconsellar l’ús de bandes o cascos, a manera d’ortesi cranial. En general, només en els casos més greus el professional recomana la consulta amb un neurocirurgià.