Les càries també s'hereten
Una mala higiene bucal, a la llarga, pot tenir conseqüències més greus que un mal de queixal produït per una càries o un problema a les genives: halitosi, lesions musculars o molèsties a l’esquena. En una dona embarassada, els riscos es multipliquen i poden arribar fins i tot a afectar el nadó.
Durant la gestació, moltes dones pateixen problemes de salut bucal que no havien sofert abans, o almenys no amb el mateix nivell d’intensitat. La Societat Espanyola d’Odontopediatria ho atribueix a diversos motius: un descuit de la mateixa higiene, el canvi d’horaris i d’hàbits dietètics, els vòmits i refluxos de l’àcid de l’estómac o les modificacions en la composició de la saliva, que poden causar una erosió de l’esmalt de les dents i danys a les genives.
Aquests problemes poden ocasionar complicacions, com la necessitat de tractaments i radiografies contraindicats durant la gestació. Però, a més, la periodontitis i altres infeccions a les genives s’associen a un risc més alt de part prematur o que el nadó neixi amb baix pes. Així ho assenyala la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració (SEPA) en el llibre Salud bucal en la mujer. Prevención a lo largo de la vida, publicat en col·laboració amb la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO).
Però els riscos no acaben aquí. Una mala salut dental de la mare també té conseqüències negatives en la boca del seu fill. “La mare és la ‘donant’ principal en la transmissió de càries”, explica Juan Carlos Llodra Calvo, professor d’Odontologia Preventiva i Comunitària a la Universitat de Granada i autor de la guia Salud oral y embarazo. Això es demostra pels estudis de genètica bacteriana, on es troba l’associació dels genotips entre mares i fills en més del 70% dels casos.
En quin moment es materialitza aquesta transmissió de bacteris cariogènics (que produeixen o indueixen l’aparició de càries) de mare a fill? Segons es recull en aquesta guia, l’intercanvi té lloc per mitjà d’hàbits on intervé la saliva: tastar el menjar amb la mateixa cullera o xuclar el biberó o el xumet. És a dir, es tracta d’una transmissió gairebé inevitable que també el pare i altres adults podrien protagonitzar.
Per tot això, els especialistes recomanen visitar l’odontòleg durant la gestació, però també, si és possible, abans de quedar-se en estat. En aquesta consulta prèvia es faria, si cal, una neteja bucal profunda (tartrectomia) que elimini el càlcul dental o la massa mineralitzada que romangui adherida a les dents. I també s’efectuarien els tractaments contraindicats durant l’embaràs, si és que se’n determina la necessitat.
La prioritat per als dentistes quan atenen una gestant, o una dona que es proposa tenir un fill, és prevenir la càries i la gingivitis. No és un objectiu senzill, ja que l’anomenada “gingivitis de l’embaràs” (amb genives envermellides, inflamades i sagnants) afecta el 60-75% de les dones entre el final del primer trimestre i mitjans del tercer.
S’intenta evitar que alguns agents cariògens primaris colonitzin la cavitat bucal de la dona, sobretot lStreptococcus mutans i lStreptococcus sobrinus. L’adquisició precoç de l‘S. mutans per part del nounat és la clau per a explicar la història natural de la càries primerenca en la infància. Per tant, si s’impedeix o almenys es retarda la seva arribada a la boca del nen, es redueix el risc que pateixi càries durant els primers anys de vida.
Però la presència de bacteris cariogènics a la boca del petit no és l’única condició necessària perquè la càries es produeixi. També ho són les dents mateixes, el consum d’aliments rics en carbohidrats, el temps prolongat de permanència dels bacteris a les dents i factors individuals de predisposició cap a les càries (defectes de l’esmalt, anatomia irregular de la superfície dental, etc.). Per això, a més que la mare i els cuidadors del menor posin cura en la seva pròpia salut bucal, també n’han de posar en la higiene i la dieta del nen.
Hi ha la creença que la lactància materna, sobretot la prolongada (dos anys o més), afavoreix el sorgiment de càries en els nens. Però el Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ho desmenteix. En un document sobre “Lactància materna i càries” publicat el 2015, els experts emfatitzen que no hi ha evidència científica que demostri una relació entre tots dos factors, com tampoc estudis que concloguin que un deslletament precoç disminueixi el risc de càries infantil.
Per contra, enumeren diversos beneficis de la lactància materna en relació amb la salut bucal dels petits, com ara que com més temps són alletats, menys es xuclen el dit o recorren a xumets. Quan els nadons no prenen el pit, “s’altera la funció succió-deglució-respiració, ja que no hi ha un desenvolupament de la musculatura” i augmenta el risc de problemes com ara deglució atípica, respiració oral, disfunció masticatòria i dificultats en la fonoarticulació del llenguatge.
Per això, els odontopediatres destaquen el valor de la lactància materna, sense oblidar altres mesures per a la cura de la salut bucal dels nens, com ara la importància de la higiene dental primerenca i assessorar els pares per a reduir la freqüència del consum de sucres i evitar que els facin petons a la boca i bufar o tastar el menjar abans de donar-los-el, sobretot si tenen càries actives.