HI HA VIDA MÉS ENLLÀ DE LA UNIVERSITAT
Fa dos anys, l’economista Guy Berger va analitzar per a la xarxa social Linkedin les trajectòries professionals de tres milions de graduats universitaris. Segons el seu estudi, la generació Y o dels millennials, nascuts entre el 1981 i el 1996, ha canviat de feina quatre vegades de mitjana abans dels 32 anys: més del doble que els seus pares en tota la seva vida laboral. Això demostra que sempre hi ha temps per a recular, de segones oportunitats i de redirigir el camí, però no convé deixar per a última hora una decisió que marcarà el seu futur. Una elecció en la qual influeixen les preferències personals tant com les oportunitats laborals i la situació acadèmica. Un tercer trimestre complicat, una nota de tall exigent en el grau universitari preferit o un revés en la prova d’accés poden trastocar els plans. T’ajudem a triar.
La vocació tira en el cas de la universitat. Segons un estudi d’Unitour, el saló d’orientació universitària de referència en assessorament en la tria de graus universitaris, el 52% dels estudiants triarà la seva carrera per vocació, mentre que un 35% tindrà en compte les sortides professionals. “Recomanem que els alumnes segueixin el seu instint i es decantin per alguna cosa que els agrada, ja que el panorama laboral és molt inestable i, ara, més incert que mai”, afirma Alberto González, director de Círculo Formación. “Treballar en alguna cosa que no els atreu en absolut pot frustrar tota la seva carrera. Si dins de les opcions que els agraden tenen dubtes, llavors sí que és més aconsellable fixar-se en l’ocupabilitat”.
Per què convé estudiar a la Universitat. Forma l’alumne de manera integral i li proporciona habilitats transversals, útils en diferents tipus de llocs; una base general de coneixements, que li dota d’una visió global de la seva àrea, i els valors que li fan implicar-se de forma més activa en la societat. A més, brinda la possibilitat d’accedir a llocs més qualificats (directius), és una bona font de possibles contactes professionals i permet explorar diferents àrees professionals.
Pel que fa a la inserció laboral, hi ha dades molt positives. Ho corroboren estudis com el de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE): aquests títols són els que tenen més bona ocupabilitat, perquè la taxa d’ocupació se situa en el 75,6%. L’últim informe anual de l’OCDE “La universitat espanyola en xifres” es fixa en el fet que, com més nivell formatiu es té, menys taxa de desocupació hi ha, i indica que l’oportunitat de trobar una feina pot variar al voltant d’un 40% en funció dels estudis. A més, entre les carreres laborals més demanades figuren moltes que requereixen una titulació universitària (enginyeries, àrees tecnològiques, direcció d’empreses…).
Requisits d’accés. Tots els estudiants que hagin superat les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), tinguin el títol de Batxillerat europeu o internacional o hagin aprovat un cicle formatiu de grau superior. També els majors de 25 que superin una prova d’accés o els de més de 40 anys que, a més d’una prova, comptin amb experiència laboral relacionada amb l’ensenyament desitjat.
- Matriculats Universitat 2016-17: 1.564.943
- Taxa d’abandonament: 1 de cada cinc
Si vols començar a treballar al més aviat possible i tens clar quin tipus de tasques o de professió vols exercir, no és necessari un grau universitari -no oblidis que cursar una formació equivocada pot frustrar les teves expectatives i fer que abandonis els estudis-. Enfront d’això, l’FP és l’alternativa. “Avui dia es tracta de l’itinerari formatiu més adequat, ja que t’aporta unes competències tècniques específiques, a més de les transversals, adquirides tant al centre educatiu com al lloc de treball, fet que et permet conèixer molt de prop la realitat de la professió triada”. Així de rotund parla Luis Mari Saratxaga, director de l’Institut Basc del Coneixement de l’FP (IVAC), un servei de recerca i suport a aquesta docència referent a Espanya i Europa.
Per què convé estudiar FP. Entre cicles de Formació Professional Bàsica, de Grau Mitjà i Grau Superior, s’ofereixen més de 150 cicles formatius dins de 26 famílies professionals. Es tracta d’estudis molt motivadors amb una càrrega pràctica important, on es treballen continguts específics en un entorn que reflecteix la realitat amb què et trobaràs en el mercat laboral. Combinen l’ensenyament als centres educatius amb la formació en les empreses a través de la Formació en Centres de Treball (FCT) o bé a través del model d’FP Dual (formació en alternança entre el centre educatiu i l’empresa). Però si per alguna cosa destaca l’FP és per l’ocupabilitat: “Més gran, més ràpida i de més qualitat”, segons Saratxaga. L’expert esmenta Alemanya i Àustria com a exemples constatables que l’atur juvenil és inferior en països amb una gran tradició en FP.
A Espanya, la inserció laboral dels titulats en aquesta formació està en percentatges molt alts: superior al 82%, del 100% en molts sectors al País Basc, 84% a Castella i Lleó o 45% a Andalusia, i més en el cas de l’FP Dual. Fins i tot es preveu que els percentatges augmentaran. L’estudi Skills Forecast, de l’agència de la Unió Europea Cedefop, va calcular que per al 2030 els nous llocs de treball requeriran un 65% de professionals amb FP de Grau Mitjà i un 35% amb qualificacions altes (títols universitaris i FP de Grau Superior).
Requisits d’accés. Per a cursar un cicle formatiu de grau mitjà: títol d’ESO, FP Bàsica o d’un nivell acadèmic superior. Per a un de grau superior: títol de Batxiller o d’un certificat acreditatiu d’haver superat totes les matèries del Batxillerat, títol de Tècnic (Formació Professional de Grau Mitjà) o de qualsevol titulació universitària o equivalent. També es pot accedir mitjançant una prova a aquests graus o amb la prova d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys.
- Matriculats en FP el 2016-17: 793.499
- 57,4% d’increment d’alumnes els últims 10 anys
Estudis del futur
Intel·ligència artificial, robòtica, Internet de les coses, nanotecnologia… La quarta revolució industrial canviarà la nostra manera de treballar i, per tant, la d’estudiar. Segons l’últim estudi de l’Observatori per a l’Ocupació en l’Era Digital, el 80% dels joves espanyols de 20 i 30 anys tindrà un ofici que es troba, avui dia, en gestació. Tant en la universitat com en centres d’FP hi ha una oferta una mica reduïda, però en augment, amb la qual pot anar preparant-se. I si no, sempre et quedarà un postgrau o màster per a especialitzar-te. Aquests en són alguns:
- Grau en Nanociències i Nanotecnologia. Universitat Autònoma de Barcelona.
- Grau en Enginyeria Mecatrònica. Universitat Central de Catalunya i Escola Universitària Politècnica La Almunia (Saragossa).
- Grau en Enginyeria Robòtica. Universitat d’Alacant.
- Grau en Multimèdia, Aplicacions i Videojocs. Universitat Central de Catalunya.
- Tècnic Superior en Automatització i Robòtica Industrial. Centres d’FP i instituts d’ensenyament secundari (IES).
- Tècnic Superior en Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius. Centres d’FP/IES.
- Tècnic Superior en Mecatrònica Industrial. Centres d’FP/IES.
- Màster en Sistemes Intel·ligents. Universitat Jaume I (Castelló).
- Màster Universitari en Enginyeria de Control, Automatització i Robòtica. Universitat del País Basc
- Especialista en Cloud (tecnologies en el núvol): Enginyeria tècnica o superior en Informàtica o Telecomunicacions.
- Desenvolupador Front End (disseny de webs i apps): Graduat en Enginyeria Informàtica o cicle de grau superior en Desenvolupament d’Aplicacions Web.
- Analista en banca privada: Llicenciat en ADE, Economia o similars.
- Key Account Manager (encarregat de les relacions amb els clients): Llicenciat en Direcció d’Empreses amb màster en Màrqueting, Vendes o disciplines afins.
- Digital Màrqueting Manager (responsable de l’estratègia de màrqueting digital): Titulació en Màrqueting, Publicitat, Comunicació o ADE amb màster en Màrqueting Digital.
- Enginyer Elèctric: Enginyeria tècnica o superior amb postgrau en Enginyeria Elèctrica o Electrònica.
- Flagship Manager (gestor de la botiga més representativa d’una marca): Titulació universitària o grau superior en Gestió Empresarial i Comptabilitat.
- Project Manager (director de projectes): Formació tècnica com una enginyeria, amb un postgrau en PM.
- Analista de control de gestió: Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, Economia o similars, amb màster en Finances o MBA (Màster of Business Administration).
- Office Manager (encarregat del bon funcionament d’una oficina): Llicenciatura en ADE, assistent de Direcció i Gestió d’RP, Relacions Públiques i Protocol o afí.
- Advocat fiscalista: Grau o llicenciatura en Dret o doble grau/llicenciatura en ADE i Dret, amb màster en Fiscalitat i Tributació.
- Responsable de producció d’estèrils: Formació universitària en Ciències de la Salut (Farmàcia, Biologia, Química, Biotecnologia o similars) o en entorn industrial (Enginyer Químic Industrial).
“Font: Adecco: Els + buscats de Spring Professional 2019”
- Universitat Complutense de Madrid · Pública
- Universitat Autònoma de Barcelona · Pública
- Universitat de Barcelona · Pública
- Universitat Autònoma de Madrid · Pública
- Universitat Politècnica de Madrid · Pública
- Universitat Politècnica de Catalunya · Pública
- Universitat Carlos III de Madrid · Pública
- Universitat Politècnica de València · Pública
- Universitat de Navarra · Privada
- Universitat Pompeu Fabra · Pública
- Universitat de Granada · Pública
- Universitat Ramon Llull · Privada
- Universitat de Salamanca · Pública
- Universitat del País Basc · Pública
- Universitat de València · Pública
- Universitat Rey Juan Carlos · Pública
- Universitat CEU San Pablo · Privada
- Universitat Europea · Privada
- Universitat de la Corunya · Pública
- Universitat d’Alacant · Pública
El rànquing s’ha elaborat després de l’anàlisi detallada de 25 criteris, l’opinió de 2.000 professors i d’altres estudis externs (classificacions internacions, informes d’ANECA…). Font: Unitat Editorial.
L'EXPERT
Un dels grans reptes que aborda l’FP basca, per exemple, és detectar els nous perfils professionals que requereix la quarta revolució industrial i aquells que requerirà en el futur.
Les branques professionals de fabricació mecànica, electricitat i electrònica, instal·lacions i manteniment, informàtica i telecomunicacions i administració i gestió tindran el percentatge més alt de demandes de feina. Cicles com ara programació de la producció en fabricació mecànica, automatització i robòtica industrial i mecatrònica industrial, així com la informàtica en temes afins a la ciberseguretat i feines relacionades amb la indústria 4.0 donaran un altíssim índex d’ocupabilitat.
Cada vegada més, tècnics o professionals intermedis amb altres habilitats o competències transversals: cultura de valors, actitud proactiva, flexibilitat, capacitat d’adaptació als canvis, treball en equips multidisciplinaris, agilitat, capacitat d’innovació, treball en xarxa i amb deslocalització.
Cap. La clara connexió que hi ha entre els centres i les empreses del seu entorn es tradueix en un coneixement mutu més gran i una formació de l’alumnat més adequada a les necessitats reals. Això és molt bo, i ningú ho té tan desenvolupat com l’FP.
El nostre model combina formació integrada, innovació aplicada, emprenedoria i internacionalització. Estem dissenyant una FP intel·ligent, sostenible, integradora i solidària, l’estructura de la qual reforça el treball coordinat i col·laboratiu amb el nostre entorn productiu i social, per a donar una resposta ràpida a les necessitats reals de cada moment. La Llei Basca d’FP és un instrument clau: facilita les eines necessàries per a afrontar amb èxit els reptes que planteja la indústria 4.0 i la societat futura. L’han catalogat com la llei més avançada d’Europa en formació professional.
Entre el nostre alumnat hi ha un 34% de presència femenina: un 10% en l’àmbit industrial i un 53% en els cicles del sector serveis. Una assignatura pendent és aconseguir animar la dona a matricular-se en FP i incrementar la seva incorporació, sobretot en els cicles industrials i tecnològics.