Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Torrons amb menys calories

Qualsevol tipus de torró, per l'elevada aportació energètica que té, s'ha de prendre com un "aliment capritx" en comptades ocasions

Torrons amb menys calories

/imgs/20111201/alimentacion3.jpg
Les calories en els torrons procedeixen del sucre i la mel i de les fruites seques que formen part de la seva composició. Els últims anys ha crescut la producció i venda de torrons amb menys calories associats al concepte de cura de la salut i aprimament o, almenys, a la possibilitat de no engreixar-se. I és que gran part dels consumidors no volen descurar la dieta ni tan sols per Nadal.

  • Torrons “sense sucre”. Se’n comercialitzen de diferents classes: torrons durs, tous, de gema torrada, de xocolata o praliné… Per llei, aquests torrons no han de tenir més de 0,5 grams de sucre per cada 100 grams de producte. Aquest terme es diferencia d’un altre, el de “baix contingut en sucres”, referit als torrons que contenen un màxim de 5 grams de sucre (del total d’hidrats de carboni) per cada 100 grams. Un cop d’ull general a les diferents marques de torrons concebuts com més saludables pel seu contingut més baix en sucres permet comprovar que la gran majoria contenen entre 1,5 i 5 grams de sucres per cada 100 grams (entre 7 i 30 vegades menys sucres -encara que no menys calories- que les versions originals). Es tracta, llavors, de torrons amb “baix contingut en sucres”, però no “sense sucre”.
  • Torrons “sense sucres afegits”. La norma diu que els torrons d’aquest tipus han de garantir que durant l’elaboració no s’hi afegeixin ni monosacàrids (glucosa, xarop de glucosa, fructosa, xarop de fructosa) ni disacàrids, com la sacarosa o sucre comú o la lactosa (els més comuns), ni tampoc cap aliment utilitzat per les seves propietats edulcorants, com pot ser la mel. La norma també ordena que si els sucres són presents de forma natural en els aliments, com pot succeir en un torró amb trossos de fruites, en l’etiquetatge s’haurà d’incloure la indicació “conté sucres presents naturalment”.

La precisió en aquesta definició ha permès que després de la declaració “sense sucres afegits” no hi hagi la possibilitat que es donava altres anys que un torró “sense sucre” no porti sucre afegit però sí fructosa, substància el consum de la qual s’ha de limitar en determinades situacions com l’obesitat, la diabetis tipus II i la hipertrigliceridèmia.

Massapà o polvoró?

/imgs/20111201/alimentacion5.jpg
La diferència nutricional més important entre el massapà i el polvoró no és tant el valor energètic, que en tots dos és considerable (entre 450-500 Kcal/100 grams), sinó la qualitat dels greixos utilitzats. Per a elaborar el polvoró s’utilitza sagí com a ingredient base, que, si bé concentra abundants àcids grassos monoinsaturats -i més si es tracta de sagí de porc ibèric-, també conté àcids grassos saturats i colesterol, l’excés dels quals s’ha d’evitar com a mesura de prevenció cardiovascular. Per contra, en el massapà, la matèria grassa primera són les ametlles, la qual cosa fa d’aquest dolç una font excel.lent d’àcids grassos insaturats i absència de colesterol, característiques beneficioses per a la salut cardiovascular.

A més, el polvoró, a diferència del massapà, conté farina, de manera que el primer es desaconsella en cas de celiaquia o intolerància al gluten. El massapà original s’elabora solament amb una barreja d’ametlles i sucres, a excepció dels denominats “massapans amb fècula” que, per l’addició de fècula o farines, es desaconsellen en cas de patir aquesta intolerància alimentària.

Solució: Polvorons amb menys greixos

El polvoró es un producte que, a més de sagí, porta ametlla en diverses proporcions. En el mercat hi ha polvorons amb una composició nutritiva més cuidada i saludable: millor perfil de greixos, menys sucres i menys calories.

En els nous polvorons s’ha substituït part del sagí per olis vegetals com el de gira-sol o el d’oliva, per la qual cosa es millora de manera substancial la qualitat del greix, si bé no deixa de ser un producte gras i energètic. La substitució del sucre per edulcorants menys energètics com el maltitol, per exemple, ha permès obtenir un producte menys calòric, però amb un aspecte i una textura semblant a l’original.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions