Torrons diversos

Torrons diversos: en la varietat (i en el sucre) hi ha el gust

Tenim a la nostra disposició un enorme ventall d’opcions, però no sempre és fàcil triar. Hi ha diferències notables pel que fa a la composició nutricional i el valor comercial dels seus ingredients.
1 Desembre de 2020
Guiaaparetur

Torrons diversos: en la varietat (i en el sucre) hi ha el gust

Els torrons ens acompanyen a les festes de Nadal des de fa segles. El torró dur i el tou són les varietats tradicionals i també les més populars, però n’hi ha d’altres que ja són clàssiques, com el torró de crema o el de xocolata. Les últimes dècades, les opcions s’han multiplicat i podem trobar infinitat de variants noves, com els torrons d’arròs amb llet, de nata i nous o fins i tot de xocolata amb xurros i de cervesa. La diversitat és tan àmplia que podem arribar a preguntar-nos quina similitud tenen amb el torró tradicional, si és que en tenen cap.

Per a contestar aquesta pregunta hem de fer un cop d’ull a la legislació (Reial decret 1787/1982) on es recullen les definicions per a cada producte:

  • Torró. Massa obtinguda a partir de la cocció de mel o sucres a la qual s’incorporen ametlles i es pot afegir clara d’ou. En aquest grup s’inclouen el torró dur i el torró tou, que són noms definits en la legislació.
  • Torrons diversos. Així es coneixen legalment les altres varietats de torró. Són masses amb mel o sucres que s’obtenen pel pastat d’ametlles. Aquestes es poden substituir per qualsevol altra fruita seca i altres matèries bàsiques, és a dir, “ingredients nobles”, com el cacau o el rovell d’ou, als quals es poden afegir, a més, altres compostos com sucres o arròs inflat, però només se’n pot triar entre un nombre reduït que recull la legislació.

En principi tots els torrons tenen en comú dos ingredients: un endolcidor (que pot ser sucre, mel o algun edulcorant) i ametlla, però en els torrons diversos aquesta última es pot substituir per altres matèries bàsiques permeses, així que en alguns casos pot ser que els torrons tradicionals (dur i tou) comparteixin molt poques semblances amb algunes varietats de torrons diversos, més enllà de la forma i les dimensions.

Per a aquesta guia ens hem centrat precisament en els torrons diversos. Concretament hem seleccionat varietats de xocolata, de praliné, de crema i d’altres ingredients (anomenats oficiosament “de fantasia”). A més, alguns tenen la particularitat d’incorporar edulcorants en la seva composició com a substituts del sucre.

Anàlisi

Per a fer aquesta guia de compra s’han seleccionat torrons elaborats per marques capdavanteres al mercat, en els quals s’ha analitzat principalment:

  • Puntuació Nutri-Score. La valoració està molt determinada per la quantitat de sucres, greixos i energia.
  • Els ingredients. Ens hem fixat especialment en la quantitat de matèries bàsiques, com l’ametlla, el cacau o el rovell d’ou, i en la quantitat de sucre o edulcorants.
  • La informació comercial. Hem analitzat si aporta informació de valor o si pot ser confusa o portar el consumidor a engany.
  • Preu. No ha estat un criteri per a avaluar la qualitat del producte, però la qualitat/preu s’ha tingut en compte per a les posicions del rànquing.
  • L’etiquetatge. S’ha analitzat si compleix la legislació vigent.

De quina varietat és aquest torró?

Per conèixer la varietat a què pertany el torró i les matèries bàsiques que s’utilitzen en la seva elaboració és convenient observar l’etiqueta, i més concretament la denominació del producte, que sol figurar davant de la llista d’ingredients. En els torrons diversos això és especialment important, perquè alguns poden semblar el que no són. Per exemple, si ens fixem en l’aspecte dels torrons Lacasa i Eroski de crema catalana podem pensar que els dos productes són similars, però en realitat no és així. Si observem la denominació del producte veurem que el torró Eroski és “torró divers de crema catalana” i per això les seves matèries bàsiques són l’ametlla i el rovell d’ou. La denominació del torró Lacasa és “torró divers de praliné de crema catalana”, així que les seves matèries bàsiques són diferents. Concretament, mantega de cacau, llet, ametlla i rovell. Amb el torró de tres xocolates d’Eroski o amb el de mousse de xocolata de Delaviuda passa una cosa semblant , ja que també són de praliné, i no de xocolata, com Suchard.

La qualitat del torró

La legislació que regula els torrons és de fa gairebé quaranta anys, concretament data de 1982. Això vol dir que està obsoleta en alguns aspectes, i a més és bastant imprecisa. Una de les qüestions que regula és la qualitat comercial, que divideix en quatre categories: suprema, extra, estàndard i popular, segons la proporció de matèries bàsiques que contingui el torró. Així, per a cada varietat estableix uns límits mínims. Per exemple, per als torrons tous s’exigeix un contingut mínim d’ametlles: del 54% per a la qualitat suprema, del 50% per a l’extra, 44% per a l’estàndard i 30% per a la popular.

Tots els productes analitzats en aquesta guia es comercialitzen com a categoria suprema. En els torrons de crema s’exigeixen uns límits mínims d’un 40% d’ametlla i un 1% de rovell, i que la suma no sigui inferior al 45%. El Almendro, Eroski i Vicens ho compleixen.

Per a la resta dels torrons, la legislació indica que les ametlles i altres matèries bàsiques han d’estar en una proporció mínima del 45%. Això és fàcil de comprovar en algunes marques, com el torró de crema catalana Eroski, que declara un 38% d’ametlla, un 7% de rovell i un 3% de nata. Però en la majoria dels productes no hi ha manera de corroborar que les exigències relatives a la qualitat suprema es compleixen perquè no és obligatori mostrar en l’etiqueta la proporció en què es troben les matèries bàsiques, tret que se’n destaqui alguna en l’envàs, amb paraules o amb imatges.

Les claus
  1. Observar la denominació del producte per a conèixer la varietat i el tipus concret de torró.
  2. Llegir la llista d’ingredients per a saber les matèries bàsiques que el componen. Els més apreciats des del punt de vista comercial i nutricional són els que contenen una alta proporció d’ametlla o d’una altra fruita seca, i també d’altres “ingredients nobles”, com el rovell d’ou o el cacau.
  3. Consultar la llista d’ingredients per a conèixer l’endolcidor utilitzat (sucre, mel o edulcorants), i observar la informació nutricional per a saber la quantitat en què es troben.
  4. La qualitat del torró que s’indica en l’envàs ens dona una pista sobre la proporció en què es troben les matèries bàsiques. La categoria més alta és qualitat suprema.
  5. L’envàs ajuda a mantenir el producte en bon estat. És preferible el torró envasat en plàstic i cobert per una caixa de cartró.

Les matèries bàsiques són la clau

En el moment de triar un torró també és fonamental observar la llista d’ingredients. Això ens permetrà saber les matèries bàsiques que formen part del producte; és a dir, aquests ingredients més “nobles” que hem esmentat i que marquen realment les diferències entre ells pel que fa al valor comercial, la qualitat gastronòmica i les característiques organolèptiques (sabor, aroma…).

Així podem tenir una idea aproximada de la proporció en què es troben, perquè s’han d’enumerar en ordre decreixent, segons el pes. No només això. Si algun d’aquests ingredients es mostra en l’envàs d’alguna manera (per exemple, en imatges) o forma part del nom del producte, s’ha d’especificar la quantitat concreta en què està present. Per exemple, en el torró de xocolata Nestlé s’indica la quantitat d’avellanes (13%), ametlles (12%) i panses (5%) perquè s’esmenten en la denominació i se’n mostra la imatge en l’envàs.

  • Torrons de xocolata. En les pastilles d’aquesta varietat recollides en aquesta guia les matèries bàsiques són la mantega de cacau, la pasta de cacau i la llet. A més, alguns dels productes estan farcits amb altres ingredients, com l’arròs inflat (Suchard, El Almendro o Eroski) o fruita seca, com en el torró de Nestlé.

La pasta d’ametlles o d’avellanes és un altre ingredient comú, que podem veure en productes com Suchard i Eroski, però això no passa en altres marques, com El Almendro o Nestlé, la composició dels quals s’assembla més a la d’una xocolata que a la d’un torró.

Des del punt de vista legal passa una cosa semblant, perquè aquests productes es troben a mig camí entre el torró i la xocolata. Per això en alguns productes no es mostra el contingut de cacau, ja que la legislació del torró no obliga a fer-ho, com passa amb Suchard i Nestlé, i això dificulta la tria i la valoració del producte. En altres torrons, en canvi, sí que es mostra aquesta dada, tal com exigeix la legislació de la xocolata: així ho trobem a El Almendro (amb un 31% de cacau) i a Eroski (amb un 24%).

  • Torrons de praliné. El praliné és una pasta composta per una barreja d’ametlla o avellana confitada en sucre caramel·litzat. En el cas del torró de crema catalana Lacasa i tres xocolates Eroski, es tracta d’ametlla, mentre que en el de mousse de xocolata Delaviuda, és avellana. A més, tots tenen en comú la presència de mantega de cacau i d’una altra matèria grassa, concretament oli de gira-sol en els productes d’Eroski i Lacasa; i, en el cas de Delaviuda, mantega, un ingredient més apreciat des del punt de vista gastronòmic i que aporta més bon gust, aroma i textura. En aquest cas, els torrons que contenen xocolata també mostren el contingut de cacau, que és del 23% en el de mousse de xocolata Delaviuda i del 27% en el de tres xocolates d’Eroski.
  • Torrons de crema. Els torrons de crema van començar a elaborar-se per a aprofitar el rovell de l’ou després de l’elaboració de torrons durs i tous, ja que en aquests només se’n fa servir la clara. Aquests torrons estan compostos per rovell d’ou, a més d’ametlla, ingredients que es troben en una proporció variable, segons la marca. Per exemple, Vicens conté un 62% d’ametlla i un 3% de rovell; El Almendro, un 41% ametlla i un 13% de rovell, i Eroski, un 40% d’ametlla i un 10% de rovell).
  • Torrons fantasia. El grup de torrons de fantasia és un tipus de calaix de sastre en què s’inclouen els productes constituïts per matèries bàsiques i ingredients variats que no encaixen en cap dels tipus que acabem d’esmentar. Entre els analitzats hi ha el torró de nata i nous de Delaviuda, que conté un 13% de nous i un 2% de nata. També es pot incloure en aquest grup el torró trufat de guindes amb licor de Virginias, la composició del qual s’assembla a la dels torrons de xocolata, ja que conté mantega de cacau, pasta de cacau i llet. En aquest cas també s’indica la quantitat de cacau (22%), de guindes (24%) i de licor (5%). A partir de l’etiquetatge es dedueix que el contingut d’alcohol d’aquest producte és inferior a l’1,2%, ja que en cas contrari s’ha de declarar. El tercer torró que es pot englobar en aquesta varietat és el de crema catalana Eroski, que té una composició semblant a la dels torrons de crema, ja que també està constituït principalment per ametlla (38%) i rovell d’ou (7%), als quals se suma la nata (3%).
Per a prendre’l molt de tant en tant

Cada vegada hi ha més varietats de torró al mercat. El que no ha canviat gaire és la quantitat que en consumim, que any rere any es troba al voltant de 220 grams de torró per persona i any i de 190 grams de torró de xocolata. És a dir, cada persona es menja aquests dies aproximadament dues pastilles de torró. I això, és molt o poc? Depèn. Hauríem de tenir clar que el torró és un producte insà, fins i tot encara que contingui edulcorants en substitució del sucre. Però no és el mateix menjar-se dues pastilles al llarg de quatre mesos i en el context d’una dieta saludable, que fer-ho en dues setmanes i acompanyat de molts altres aliments insans. Òbviament, l’ideal és limitar-ne el consum i seguir una dieta saludable, acompanyada d’activitat física. En qualsevol cas, també és important mantenir una relació sana amb el menjar. Això vol dir que si un dia puntual mengem torró perquè podem fer-ho i ens ve de gust, no ens n’hauríem de culpabilitzar. Tampoc cal compensar-ho amb aliments suposadament detoxificants o miraculosos. Simplement es tracta de tornar a la rutina de dieta saludable i activitat física.

Massa sucre

Les matèries bàsiques són les que defineixen la identitat d’aquests productes, però si ens fixem en la llista d’ingredients podrem veure que hi ha altres substàncies que també formen part de la composició. La més important és el sucre, que en la majoria dels torrons analitzats és l’ingredient que es troba en primera posició i, per tant, el més abundant, amb una mitjana del 47% sobre el pes total. Això vol dir que en una ració de 30 g de torró, equivalent a un tall d’uns dos centímetres d’ample, hi ha uns 14 g de sucre; és a dir, unes tres culleradetes.

En aquest aspecte destaquen el torró de praliné de crema catalana de Lacasa, amb un 53% de sucres, i els de xocolata Suchard i Eroski, amb un 50% cadascun. Els valors més baixos es troben en els torrons de tres xocolates d’El Almendro i praliné de mousse de xocolata Delaviuda, amb un 43%, que continua sent una quantitat molt elevada.

L’alta proporció de sucre que contenen aquests productes s’explica perquè aquest ingredient no només s’utilitza per a endolcir, sinó que acompleix altres funcions fonamentals: participa en la formació de la textura i de les aromes i els sabors, especialment en els de praliné, els de crema cremada o els de crema catalana, on part d’aquests sucres es caramel·litzen per a aportar les aromes característiques. Però, sobretot, el sucre acompleix la funció de prolongar la vida útil d’aquests productes, ja que quan es troba en una quantitat alta evita que es desenvolupin microorganismes que podrien alterar els aliments. Per això es mantenen en bon estat durant un llarg període de temps (en alguns casos més d’un any) sense necessitat d’utilitzar conservants, tot i que contenen ingredients com l’ou.

No tots s’endolceixen igual

El sucre té un inconvenient important: quan es consumeix de manera habitual en quantitats significatives pot tenir efectes adversos sobre la salut. Per a intentar evitar aquests possibles efectes adversos, en alguns productes s’utilitzen edulcorants com a substituts. És el cas de tres dels productes analitzats, que a més són els únics que no porten sucre com a primer ingredient: torró de crema Eroski i trufat de xocolata Virginias, on el primer ingredient és l’edulcorant maltitol, i el torró de crema Vicens, on el primer ingredient és l’ametlla, encara que també contenen aquest edulcorant. En aquests tres casos, la mitjana de sucres és del 2% i corresponen als que estan presents de manera natural en les matèries primeres. Convé tenir en compte que l’ús d’edulcorants presenta alguns avantatges, però també inconvenients (vegeu el requadre). En qualsevol cas, el seu ús no fa que aquests productes siguin més saludables.

Millor amb edulcorants?

El consum habitual i excessiu de sucre pot tenir efectes adversos sobre la salut. Per exemple, provoca càries i augmenta el risc de patir obesitat i diabetis de tipus 2. Per això és convenient limitar el consum de torró, que conté al voltant d’un 47% de sucres. Per a intentar evitar aquests inconvenients, algunes marques substitueixen el sucre per edulcorants, especialment per maltitol. Però també se’n fan servir d’altres com el sorbitol, l’acesulfam K i l’isomalt.

Malgrat la mala fama que tenen, aquests compostos són segurs per a la salut. A més, presenten alguns avantatges. Per exemple, el maltitol és un polialcohol, per això no produeix càries, no provoca un augment tan abrupte de la glucosa en la sang com el sucre (per tant, té menys impacte sobre la diabetis) i, a més, aporta menys calories que el sucre (2,4 kcal/g enfront de 4 kcal/g).

Ara bé, aquestes substàncies també tenen inconvenients. El seu consum pot provocar molèsties lleus en dosis de 30-40 g diaris, com ara flatulències o còlics, i a partir de dosis més altes poden tenir efectes laxants. Per això, és obligatori indicar un advertiment en l’etiqueta dels productes que contenen més d’un 10% d’aquest tipus d’edulcorants. El contingut en una porció depèn de cada torró; per exemple, el de crema cremada Eroski en té uns 12 grams, mentre que el torró tou El Almendro en té uns 8 grams. A més, les evidències actuals mostren que el consum d’edulcorants en substitució del sucre no és efectiu per a solucionar els problemes de sobrepès i obesitat. En definitiva, presenten alguns avantatges davant del sucre, però no són la panacea i no fan que aquests productes siguin més saludables.

Rànquing del sucre

ELS QUE MÉS EN TENEN

  • Torró de praliné de crema catalana Lacasa: 53%
  • Torró de xocolata Suchard: 50%
  • Torró de xocolata cruixent Eroski: 50%

ELS QUE MENYS EN PORTEN

  • Torró de crema Vicens: 2,6%
  • Torró tou Virginias: 1,6%
  • Torró de crema cremada Eroski: 1,3%

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no superar els 25 grams de sucre al dia.

El tipus de greix

La composició nutricional dels torrons analitzats està determinada pel tipus d’endolcidor (sucre o edulcorants) i per la quantitat en què es troben. Però les matèries bàsiques també hi tenen molta influència, especialment pel que fa a l’aportació de greix. En la majoria dels productes destaca l’ús de mantega de cacau, concretament en les varietats de xocolata i de praliné, mentre que en d’altres, l’ingredient principal que aporta la matèria grassa és la fruita seca, especialment les ametlles. És el cas dels torrons de fantasia (crema catalana Eroski, crema cremada El Almendro i nata i nous Delaviuda) i de dos sense sucre (torrons de crema Vicens i Eroski). Això té rellevància des del punt de vista nutricional perquè el perfil d’àcids grassos de les ametlles és més saludable que el de la mantega de cacau, ja que conté més àcids grassos insaturats, com l’oleic i el linoleic, i menys àcids grassos saturats de cadena llarga, com l’esteàric i el palmític.

La importància de l’envàs

El tipus d’envàs on es comercialitzen els aliments és important, perquè influeix en la conservació. El torró es presenta habitualment en dos formats. Els de xocolata, com Suchard o Eroski, se solen comercialitzar envasats amb un embolcall format per diverses capes, de plàstic i alumini, que no deixa passar la llum, l’aire ni la humitat, però no protegeix el producte dels impactes. La resta dels torrons es comercialitzen normalment envasats amb plàstic, així eviten el pas de la humitat i l’aire, i coberts per una caixa de cartró, que impedeix el pas de la llum i els protegeix dels cops, com és el cas de Virginias o el torró de crema catalana Eroski. És difícil valorar l’impacte ambiental en un cas i en un altre, però des del punt de vista merament pràctic, és preferible l’envàs de cartró.

Com ajuda Nutri-Score a triar?

El tipus d’endolcidor i el tipus de greix determinen la puntuació en el sistema Nutri-Score. Els torrons de xocolata i de praliné contenen molt de sucre (al voltant del 47%) i greixos saturats (al voltant del 16%) i una alta aportació d’energia (560 kcal/100 g), per això obtenen Nutri-Score E. Els torrons de fantasia també porten molt de sucre (46%), però estan compostos per greixos de més bona qualitat nutricional i menys saturats (al voltant del 3%), per això tenen Nutri-Score D. El torró trufat de xocolata amb guindes Virginias no conté sucres afegits, però té greixos saturats procedents de la mantega de cacau (11%), per això obté Nutri-Score C. Els torrons sense sucres afegits no tenen sucre i aporten pocs greixos saturats (al voltant del 3%), per això es puntuen amb Nutri-score A, però això no vol dir que siguin saludables. En aquest cas Nutri-Score ens permet comparar els torrons entre si per a tenir una idea de quin té més bon perfil nutricional.

Les grans diferències de preu

Hi ha diferències importants en el preu, que van des dels 0,48 €/100 g del torró de xocolata cruixent Eroski fins als 2,52 €/100 g del torró de crema Vicens sense sucre. En alguns casos aquestes diferències tenen una justificació evident, relacionada amb la proporció en què es troben les matèries bàsiques. Per això el torró més car és Vicens, que és també el que conté una proporció d’ametlles més alta (un 62%), a més d’un 3% de rovell. Però en aquest grup el torró de crema Eroski té una millor relació qualitat-preu, ja que costa 1,33 €/100 g i conté un 40% d’ametlla i un 10% de rovell.

En altres casos els preus no són concordes amb la proporció de matèries bàsiques. Per exemple, entre els torrons de xocolata, el més barat és el d’Eroski , que costa 0,48 €/100 g i té un 24% de cacau, mentre que El Almendro costa més del doble (1,03 €/100 g) i porta un 31% de cacau. En els torrons de praliné passa una cosa semblant, per exemple, el d’Eroski costa 0,93 €/100 g, amb un 27% de cacau, i Delaviuda, 2 €/100 g amb només un 23% de cacau. En el grup de torrons de fantasia és molt més complicat establir comparacions, per la varietat de matèries bàsiques que contenen els productes. El més barat és el de crema catalana Eroski (38% d’ametlla, 7% de rovell, 3% de nata) amb 1,10 €/100 g, que costa menys de la meitat que el més car, el torró trufat de xocolata Virginias amb 2,30 €/100 g (amb un 22% de cacau i un 24% de guindes).

Conclusions

El gran nombre de varietats de torró que trobem al mercat pot fer difícil la tria, sobretot perquè alguns productes que semblen iguals en realitat presenten algunes diferències en la composició. En aquest sentit, és important observar la llista d’ingredients per a triar els que tenen matèries bàsiques més bones i en proporcions altes, com l’ametlla o l’ou.

També hi ha diferències notables pel que fa a la composició nutricional, especialment en el tipus d’endolcidor (sucre o edulcorants) i en el tipus de matèria grassa (fruita seca o mantega de cacau). No hi ha dubte que els que contenen sucre són insans, per la proporció elevada que porten (al voltant d’un 47%). Els que contenen edulcorants presenten alguns avantatges, però no es poden considerar saludables. Pel que fa a la matèria grassa, és preferible que procedeixi de la fruita seca, ja que la seva composició és més saludable que la de la mantega de cacau.

Entre els productes analitzats, els més destacables per les matèries bàsiques són els de fantasia, els de crema i la majoria dels que no tenen sucres afegits. Entre els primers destaquen: crema catalana Eroski, amb 38% d’ametlla i 7% de rovell d’ou, i potser nata i nous Delaviuda, però no podem conèixer la proporció d’ametlles. Entre els segons, el de crema Vicens, amb un 62% d’ametlles i un 3% de rovell; el de crema cremada El Almendro, amb un 41% d’ametlla i un 13% de rovell d’ou; i el de crema Eroski, 40% ametlla i 10% rovell.

En termes generals el millor torró és el de crema Vicens pel contingut elevat d’ametlla (2,52 €/100 g). La millor relació qualitat-preu, la té el torró de crema d’Eroski, que costa 1,33 €/100 g.

Una tradició nadalenca en què importen els ingredients, els greixos i el sucre

Guia de compra NOV
Guia de compra NOV
Guia de compra NOV3 1 scaled