Torrons a la carta: diversitat de sabors, preus i calories
No només fa gust d’ametlla o de mel. El torró fa gust de Nadal i fa olor de tradició i família. Al nostre país és un dels dolços més estimats d’aquestes festes i un dels que més ha evolucionat els darrers anys. Fins fa poc, la principal dificultat a l’hora de triar un torró tenia a veure amb la consistència: el dilema passava per decantar-se entre un de tou i un de dur. Ara, en canvi, això ha canviat, perquè l’evolució ha arribat també a la rebosteria de Nadal. Actualment, cada vegada hi ha més varietats de torrons disponibles al mercat: de xocolata, amb fruites, sense sucre, amb licor… Aquest pas cap a la diversitat dibuixa nombroses possibilitats sobre les estovalles, ja que ofereix sabors i textures noves per portar a taula. Però, també, genera nombrosos dubtes a l’hora de decidir-nos per un o per un altre. L’objectiu d’aquesta guia de compra és donar resposta a aquestes preguntes i conèixer en profunditat les característiques d’un dels productes més tradicionals i estimats de la rebosteria del nostre país.
La tradició i l’estima popular han demostrat ser més fortes que la crisi. En un context de recessió i estalvi domèstic portat a l’extrem, el sector del torró és un dels pocs que ha aconseguit mantenir-se estable. Encara que algunes consultores independents registren un descens lleuger en les vendes de torrons, segons dades de l’Associació de Fabricants de Torrons i Massapans (TUMA), la venda d’aquest producte va augmentar un 3,7% en l’últim any. El secret? Les exportacions. A més de l’Amèrica Llatina -que ha heretat la tradició torronera d’Espanya-, països com els Estats Units, França, Itàlia i Alemanya encapçalen la llista d’importadors de torró amb un avantatge molt important: allà, el torró es ven i es consumeix durant tot l’any. És per aquest motiu que, en l’últim exercici, se n’han exportat més de 3.500 tones.
Al nostre país, però, el consum encara és molt estacional: està lligat a aquestes dates i celebracions especials. Això explica que la competència entre marques i fabricants sigui cada vegada més gran; i no només pel que fa al preu (que també ho és, ja que amb prou feines ha augmentat un 1% l’últim any), sinó en la diversitat. N’hi ha prou de recórrer els lineals del supermercat per a adonar-se’n. En aquest moment, qualsevol ciutadà pot comprovar que s’elaboren i es venen torrons per a totes les butxaques i tots els gustos. Però, com podem evitar confondre’ns entre tantes propostes? La primera distinció que hem de fer és entre el torró tradicional, “el de tota la vida”, i les noves propostes, més variades i innovadores, que inclouen altres ingredients i, fins i tot, poden prescindir dels components típics del torró original; és a dir, sucre, fruites seques i mel.
Així, la creixent varietat es pot agrupar en tres categories: el torró dur, el tou i els variats. Mereixen un comentari a banda els torrons de xocolata -els més apreciats pels nens i els més venuts entre els adults-, amb una grau de sofisticació i una diversitat que ha augmentat amb el pas dels anys. En alguns casos, de fet, s’assemblen en format i consistència a les rajoles de xocolata que es poden trobar en altres moments de l’any.
- Torró dur. Els ingredients principals són les fruites seques torrades, barrejades amb clara d’ou, sucre i mel. Entre les fruites seques més utilitzades per a la seva elaboració es troben les ametlles, les avellanes, els pinyons i les nous, encara que el protagonisme se l’emporten les ametlles. Els ambaixadors del torró dur són dos: el d’Alacant i el d’Agramunt, tots dos amb Denominació d’Origen.
- Torró tou. El més conegut -el de Xixona- també està compost per fruites seques, clara d’ou, sucre i mel. La diferència es troba en la textura i en una preparació més laboriosa, que exigeix moviments compensats per a la barreja i molta dedicació. Però també entra en aquesta categoria el torró de gema que, segons explica la llegenda gastronòmica, es va inventar per aprofitar els rovells que no s’utilitzaven en l’elaboració dels altres torrons.
- Torrons variats. Conformen el grup més divers i innovador, i els seus noms canvien segons els ingredients que continguin a banda del sucre, la mel, les ametlles o l’ou. En general, són tous, encara que alguns -els de xocolata, sobretot- poden ser durs o, almenys, crocants. Aquests torrons substitueixen les ametlles per altres fruites seques o sucres o per altres ingredients, com ara arròs inflat, coco, lactis, licors o fruites. A més, es poden farcir o cobrir amb productes de pastisseria, de manera que hi ha tantes opcions com l’expert imagini.
A l’hora de triar, per tant, la primera gran pregunta que hem de respondre és si volem un torró dur o un de tou. La composició, com s’ha dit, és molt similar, però varia notablement la textura. N’hi ha de genèrics (més econòmics) i amb Denominació d’Origen. Si bé la preferència per uns o per uns altres és molt personal, convé tenir en compte algunes qüestions pràctiques.
- El torró dur pot suposar un inconvenient per a la gent gran, per les dentadures postisses o els problemes dentals, i per als joves que porten ortodòncia. A canvi, es triga més temps a acabar-se un bocí, se’n menja menys, s’ingereixen menys calories i dura més.
- Els torrons tous: la consistència que tenen permet menjar-se’ls amb rapidesa i és més fàcil, per tant, excedir-se amb les calories. Com a contrapartida, són els més innovadors i a més del tradicional, hi ha una enorme gamma d’opcions i sabors.
Gram a gram
La base del torró es compon de sucre, ametlles i mel, encara que també hi ha nombroses versions que inclouen la xocolata entre els ingredients principals. No és estrany, ja que el torró de xocolata ha irromput amb força a les cases espanyoles i, a dia d’avui, és el més venut (aquesta varietat representa el 43% de les vendes globals).
El torró -tradicional o innovador- és un dolç que té una aportació calòrica molt elevada, fins i tot en les versions lleugeres o sense sucres afegits. Els valors oscil.len entre les 500 i les 590 calories per cada 100 grams. És a dir, una barra de torró a l’ús (300 g) conté de mitjana unes 1.700 calories. Els hidrats de carboni ocupen la meitat de la composició nutricional, encara que també és important destacar la presència de greixos vegetals procedents de les ametlles o d’altres fruites seques. Aquest és un tipus de greix saludable que aporta beneficis a l’organisme. Ara bé, no s’ha d’oblidar que el torró també conté greixos saturats (al voltant d’un 8%), cosa que fa que aquest dolç s’hagi de menjar amb moderació.
Així que no ens hem d’espantar, ja que el torró se sol menjar en petites quantitats, de manera que l’aportació final de calories no és tan elevada quan es gaudeix amb mesura. És a dir, el torró es pot menjar sempre que es faci amb prudència. Per tal de no cometre excessos, convé tenir present aquestes recomanacions:
- És convenient no menjar torró entre hores.
- S’aconsella prendre una mica de fruita després de dinar o sopar i abans de les postres en què predomina el torró, ja que així en menjarem menys quantitat.
- Es recomana evitar els torrons que continguin nombrosos ingredients (xocolata, coco, gema, etc.), ja que aporten moltes més calories.
- També hi ha una gran varietat de torrons sense sucre que contenen, en substitució d’aquest, edulcorants artificials. Són més lleugers i aporten menys calories, però són menys naturals.
- El torró tradicional menys calòric és el tou, de Xixona.
Per fer-nos una idea de les calories que conté el torró – 30 grams és la quantitat recomanada com a ració- resulta molt útil conèixer les equivalències següents:
- 100 grams de torró aporten unes 500 calories i 30 grams aporten 150 calories.
-
La mateixa quantitat (100 grams) de:
- hamburguesa amb formatge aporta 540 calories.
- bacó fregit, 300 calories.
- espaguetis amb mantega, 210 calories.
- melmelada light, 120 calories.
- bròquil, 30 calories.
- espàrrecs frescos, 20 calories.
En altres paraules, mitja barra de torró equival a dos quilos i mig de bròquil. Tanmateix, això no significa que hàgim de privar-nos d’aquesta delícia; només, que és important menjar-ne amb moderació i gaudir-ne al màxim.
El millor torró per...
La varietat, de vegades, ens desconcerta. I quan es tracta de gastar diners, això pot tenir repercussions negatives. Pot portar-nos a comprar-ne de més -“pels dubtes”-, de menys -“per no pensar-hi tant”-, o simplement equivocar-nos en la tria. Per això, abans d’agafar el carret o el cistell de la compra, és convenient pensar sobre algunes qüestions. Per exemple, quantes persones menjaran torró, quines necessitats i quins gustos tenen, si es tracta d’un regal o si el que importa és estalviar. La llista següent s’ha confeccionat a tall d’orientació amb aquest propòsit.
Els torrons són dolços per naturalesa, però algunes varietats ho són encara més. Per als qui no en tenen prou amb el dolç, poden tastar els que contenen més quantitat de xocolata: el Torró de tres xocolates (EROSKI) o el Praliné de brownie (Lacasa). La presentació habitual és de 300 g, encara que n’hi ha de més petits (de 200 g).
- Preu per barra: entre 2 i 5 euros.
- Preu per quilo:entre 6,70 i 16,70 euros.
- Preu per ració: entre 0,20 i 0,50 euros.
Els nens són les persones a qui més agrada la xocolata. I, també, les galetes. Prova d’això és que diferents marques han apostat aquest any per incloure galetes reconegudes (Oreo, Maria, Chiquilín) entre els ingredients dels seus torrons… sense abandonar la xocolata! El més atractiu per als petits de la casa és el Torró de Lacasitos (Lacasa), que inclou a banda una bosseta amb dotze unitats d’aquests caramels per prendre en les campanades de la nit de Cap d’Any. Així, els menys calòrics són: el Torró Basic amb xocolata cruixent (EROSKI), que té 181 kcal per cada 100 g, i el Suchard Clàssic (Kraft), que té 184 kcal per cada 100 g. La barra d’aquest últim és una mica més petita (285 g) i no és recomanable per a nens amb intolerància al gluten, ja que pot contenir traces de blat.
- Els preus: entre 1,50 i 3 euros.
Encara que el torró és un dolç tradicional, pica l’ullet a la rebosteria i admet una certa innovació de textures. Els torrons més originals per la diversitat dels ingredients que contenen són: els Pralinés de pinya, de pasta fullada i de nata (Lacasa) i el Torró d’almívar de llet (Nestlé). N’hi ha en barres de 200 g i de 300 g.
- Preu per barra: entre 3 i 5 euros.
- Preu per quilo: entre 10 i 16,70 euros.
- Preu per ració: entre 0,30 i 0,50 euros.
Els torrons són un regal excel.lent en a aquestes dates de Nadal, i moltes vegades s’obsequia com a detall laboral o empresarial. La dificultat és que no sempre es coneixen els gustos de l’obsequiat. Per això, el millor és apostar pels clàssics de qualitat; és a dir, per torrons durs i tous de confecció artesana amb un 67% o més d’ametlles Marcona en la composició. Aquestes ametlles estan considerades com la millor varietat pel sabor i la qualitat i perquè requereixen unes cures i un clima molt específic per a desenvolupar-se en plenitud. Els torrons amb un tractament de l’ametlla que s’adapta a aquestes característiques són: Torrons de Xixona i d’Alacant de 1880 (marca que presumeix de ser la més cara del món) i SeleQtia EROSKI dur i tou, que compleixen amb aquests paràmetres de qualitat, però són més assequibles.
- Preu per barra: entre 4 i 10 euros.
- Preu per quilo: entre 13,40 i 33,40 euros.
- Preu per ració: entre 0,40 i 1 euro.
Si el que importa és estalviar sense renunciar, però, a la varietat i el bon gust, les millors alternatives són els Torrons Basic tou i dur (EROSKI), que tenen un 64% i un 60% d’ametlles, respectivament, i el Torró de fruites, de qualitat suprema (EROSKI).
- Preu per barra: entre 1,50 i 2,50 euros.
- Preu per quilo: entre 5 i 8,40 euros.
- Preu per ració: entre 0,15 i 0,25 euros.
Hi ha diversos torrons sense gluten, aptes per al consum de celíacs. Tots porten una etiqueta en l’envàs que ho indica amb claredat. En canvi, no hi ha tants torrons que siguin aptes per al consum de persones diabètiques, i és important destacar que tots contenen una mica de sucre, si no afegit, procedent dels mateixos ingredients. Els més recomanats són, per tant, aquells que no porten sucres afegits: el Torró imperial Sannia (EROSKI), que tan sols conté 0,2 g de sucre per cada 100 g de producte, i el Torró de gema (EROSKI i Delaviuda), que té una proporció similar (0,25 g/100 g).
- Preu per barra: entre 2,50 i 4,50 euros.
- Preu per quilo: entre 12,50 i 22,50 euros.
- Preu per ració: entre 0,40 i 0,70 euros.
De vegades costa triar. Pot passar que a casa hi hagi tantes preferències com membres de la família, o que un mateix vulgui gaudir de diversos sabors i textures. En qualsevol cas resultarà excessiu comprar torrons sencers de cada tipus perquè sobraran. Per a aquestes situacions, hi ha un format ideal: el de la selecció, o degustació, que combina porcions individuals de diferents tipus de torrons (tous, durs, de gema, de fruites, de xocolata…) en un únic paquet. Ofereixen una gran diversitat de torrons El Almendro Surtido i Sannia selecció (EROSKI), aquest últim, sense sucres afegits.
- Preu per paquet: entre 4 i 4,50 euros.
- Preu per quilo: entre 13,40 i 15 euros.
- Preu per ració: entre 0,40 i 0,45 euros.
Com estalviar
Fer les compres de Nadal amb antelació suposa un estalvi important per diverses raons. La més evident és que s’eviten les pujades de preus dels últims dies de l’any. Però n’hi ha d’altres. Anticipar-se a la voràgine comercial permet planificar amb calma els productes que es volen adquirir, comparar els preus i els articles amb tranquil.litat, evitar les compres impulsives, esglaonar les despeses i, fins i tot, dissenyar una llista i un pressupost conforme a les nostres possibilitats. Aquest raonament, que es repeteix una vegada i una altra quan s’apropa Cap d’Any, també és vàlid per a la compra de torrons.
Per comprovar-ho (i quantificar-ho), EROSKI CONSUMER ha fet un exercici comparatiu entre dues famílies tipus i tres classes de cistells. La família A està composta per una parella i un nen. La família B està representada per una parella, tres nens i un avi. Per determinar les quantitats de torró de cada cistell (equivalents en tots els casos) s’han tingut en compte les recomanacions de consum (30 g per persona), la temporada en què es consumeixen els torrons diàriament (dues setmanes: del 22 de desembre al 6 de gener) i les vegades en què se serveix aquest dolç en més quantitat (cinc: nit de Nadal, Nadal, nit de Cap d’Any, Cap d’Any i Reis). Per a aquests dies assenyalats, s’ha calculat el doble de consum per persona (és a dir, dos bocins en comptes d’un). Així mateix, quan s’han confeccionat els cistells de Nadal, s’ha inclòs “torró de més” (en concret, dues barres per família) per tenir en compte situacions habituals (convidats a sopar, una visita inesperada, un consum més alt que la quantitat recomanada, etc.).
En funció d’aquests paràmetres, la família A comprarà unes 8 barres de torró (quatre per als adults, dos per als nens i dos per a les visites), mentre que la família B -més nombrosa-, en comprarà 14 (sis per als adults, sis per als nens i dos per a les visites). L’interessant és que, sense variar aquestes quantitats, és possible modificar la despesa de manera significativa i aconseguir un estalvi de fins a un 59%; és a dir, uns 40 euros menys. Com? Triant les marques blanques o combinant-les amb altres de més reconegudes. Per il.lustrar-ho, a continuació s’ofereixen alguns exemples de cistells amb el cost estimat i l’estalvi que això suposa.
-
Cistell 1 (38 euros)
- Adults i visites: un torró d’Alacant 1880, un torró de Xixona, un praliné de crema catalana Delaviuda, un praliné de brownie Lacasa, un torró EROSKI Sannia de gema, un torró de fruites EROSKI qualitat suprema. Nen: un torró de Lacasitos i un torró Suchard amb galetes Oreo.
-
Cistell 2 (27 euros)
- Adults i visites: un torró SeleQtia dur, un torró SeleQtia tou, un praliné de crema catalana Delaviuda, un praliné de trufa Lacasa, un torró tres xocolates EROSKI qualitat suprema i un torró de gema EROSKI qualitat suprema.
- Nen: un torró Suchard clàssic i un torró EROSKI de xocolata amb galeta. Comparat amb el cistell 1, l’estalvi és d’11 euros (un 29% menys).
-
Cistell 3 (18 euros)
- Adults i visites: un torró EROSKI Basic dur, un torró EROSKI Basic tou, un praliné de crema catalana EROSKI qualitat suprema, un praliné de nata i maduixa Delaviuda, un torró de gema EROSKI qualitat suprema i un torró de fruites EROSKI qualitat suprema.
- Nen: un torró EROSKI Basic amb xocolata cruixent, un torró EROSKI de xocolata amb galeta. Comparat amb el cistell 1, l’estalvi és de 20 euros (un 53% menys).
-
Cistell 1 (68 euros):
- Adults i visites: dos torrons d’Alacant 1880, dos torrons de Xixona 1880, un praliné de crema catalana Delaviuda, un praliné de brownie Lacasa, un torró EROSKI Sannia de gema i un torró de fruites EROSKI qualitat suprema.
- Nens: dos torrons de Lacasitos, dos torrons Suchard amb galetes Oreo i dos torrons Suchard clàssic.
-
Cistell 2 (46 euros):
- Adults i visites: dos torrons SeleQtia dur, dos torrons SeleQtia tou, un praliné de crema catalana Delaviuda, un praliné de trufa LaCasa, un torró tres xocolates EROSKI qualitat suprema i un torró de gema EROSKI qualitat suprema.
- Nens: dos torrons Suchard clàssic, dos torrons EROSKI de xocolata amb galeta i dos torrons de Lacasitos. Comparat amb el cistell 1, l’estalvi és de 22 euros (un 32% menys).
-
Cistell 3 (28 euros):
- Adults i visites: dos torrons EROSKI Basic dur, dos torrons EROSKI Basic tou, un praliné de crema catalana EROSKI qualitat suprema, un praliné de nata i maduixa Delaviuda, un torró de gema EROSKI qualitat suprema i un torró de fruites EROSKI qualitat suprema.
- Nens: dos torrons Suchard clàssic, dos torrons EROSKI Basic amb xocolata cruixent i dos torrons EROSKI de xocolata amb galeta. Comparat amb el cistell 1, l’estalvi és de 40 euros (un 59% menys).
La selecció de torrons incideix en el preu final i l’estalvi. Per aquesta raó, és tan important fer les compres amb temps. És interessant recordar que, a diferència d’altres productes -com el marisc, per exemple-, el preu dels torrons no es dispara fins al punt de ser prohibitiu en moltes llars quan arriba final de mes. I, si bé són productes de consum estacional, la llarga vida útil que tenen afavoreix que estiguin disponibles durant més temps: gairebé sempre són els primers a aparèixer i els últims a marxar de la botiga.
A l’hora de comprar, això significa que és possible adquirir els torrons amb antelació, triar-ne uns o uns altres sense presses, trobar els que més agraden (i convenen) i conservar-los a casa sense necessitat d’ocupar espai a la nevera. De fet, les persones a qui agrada el dolç poden considerar la possibilitat de comprar algun torró de més per gaudir-ne en altres moments de l’any. El gran avantatge d’aquest tipus de productes és que es mantenen en perfecte estat durant llargs períodes de temps.
D’altra banda, quan comencen les campanyes de vendes és habitual trobar ofertes, descomptes i promocions que desapareixen quan s’acosta Nadal. Així, amb una mica més de temps es poden llegir millor les etiquetes i ponderar diferents paràmetres: qualitat, preu, ingredients, mètodes d’elaboració, denominacions d’origen… I, per descomptat, la quantitat real de torró que necessitarem.