Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Guia de compra: sucs : Sucs, són tots iguals?

Aporten vitamines i minerals i ens ajuden a hidratar-nos, però és preferible no utilitzar-los com a substituts sistemàtics de la fruita

La qüestió del sucre

/imgs/20130601/zumo2.jpg
Hi ha una evidència científica de la relació entre un consum elevat d’aliments ensucrats, una mala salut bucodental i l’obesitat. Amb tot, tan important com saber això és conèixer que els estudis es refereixen, sobretot, a l’elevat consum de sucre mitjançant la ingesta d’aliments rics en sucre afegit. Aquesta puntualització resulta fonamental, ja que permet establir que l’autèntic problema rau en un patró de consum d’aliments amb sucre afegit, i no recau en un element concret, en aquest cas el mateix sucre o en els aliments que són rics en sucre de manera natural, com les fruites. Per tant, el sucre o els aliments ensucrats de manera natural o artificial no són dolents: és el seu patró de consum el que pot ser adequat o no.

Des del punt de vista dietètic, el consum recomanat de sucre o hidrats de carboni simples s’estableix al voltant del 10% de l’energia total que cadascun de nosaltres ha de consumir al llarg del dia. Encara que aquesta quantitat és variable en funció de l’activitat de cada persona, la veritat és que al nostre país, segons dades de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat, se superen les recomanacions: el consum de sucre simple se situa entre el 16% i el 36%.

D’altra banda, els sucs contribueixen a l’aportació de sucres simples. En aquest punt, resulta important tenir en compte que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) diferencia entre els sucres presents naturalment en les fruites i les hortalisses fresques i senceres dels que estan presents de manera natural en els sucs. És a dir, quan les autoritats sanitàries aconsellen reduir els sucres de la nostra dieta, no inclouen en aquest consell la ingesta de fruites fresques, però sí la de sucs de fruites. Però de nou cal recordar que el sucre o els aliments ensucrats de manera natural o artificial no són dolents: és el patró de consum el que pot ser adequat o no.

Freqüència de consum recomanat

Amb tot, el lloc que ocupen els sucs en la coneguda piràmide dels aliments estaria al costat del de les fruites i hortalisses; de consum diari, dues racions de verdures i tres peces de fruites. Ara bé, això no vol dir que hi hagi barra lliure per als sucs de fruita. En primer lloc, el Comitè Científic “5 al dia”, associació sense ànim de lucre que té com a finalitat fomentar el consum diari de fruites i hortalisses fresques, recomana que el consum diari de suc de fruita no excedeixi els 175 ml, o el que és el mateix, gairebé un got, sempre que no contingui sucres afegits.

El mateix comitè reconeix que una dosi de suc pot substituir una de les tres racions diàries de fruita, però en el mateix document recomana que “no s’ha d’induir el consumidor a substituir sistemàticament el consum de fruites fresques sòlides pel de suc de fruites”. En nens de fins a 10 anys la recomanació encara és més estricta: no ha de sobrepassar els 100 ml diaris de suc (mig got o la meitat d’un bric monodosi). La seva aportació en sucre simple i l’escàs poder assaciant d’aquesta beguda són les principals raons que expliquen aquestes recomanacions.

Suc en comptes de fruites?

Un dels arguments més anomenats pels comitès de nutrició per desaconsellar el consum de suc per sobre del que seria recomanable està relacionat amb el paper que tenen en els mecanismes que controlen la gana i la sacietat. En l’àmbit científic és sobradament conegut que les calories líquides són menys assaciants que les sòlides. És a dir, mastegar un aliment assacia més que no “beure’l”, encara que aporti les mateixes calories, fet que va comprovar el novembre de 2007 un equip d’investigadors de la universitat de Purdue (Indiana, EUA). De nou, el Comitè Científic “5 al dia” va confirmar el 2010 que el suc no exerceix els mateixos efectes fisiològics que la fruita sencera (mastegada), ja que assacia menys encara que el suc sigui acabat d’esprémer i amb tota la polpa, tal com va poder constatar una investigació publicada a l’abril de 2009 en la revista Appetite.

En aquest mateix sentit, l’Acadèmia Americana de Pediatria estableix que “quilocaloria per quilocaloria, el suc de fruita pot ser consumit de forma més ràpida que la fruita sense esprémer”. És lògic si es té en compte que per aconseguir un got de suc de taronja casolà fan falta unes tres taronges mitjanes. El temps necessari per beure tres taronges és molt menor que el necessari per mastegar i empassar-se tres taronges. A més de tot això, hi ha un component en l’educació dels paladars dels més petits que no s’ha d’obviar: donar sucs als nens de forma sistemàtica, per sobre de les recomanacions i en substitució de les fruites, és educar-los en el més fàcil, mentre que oferir-los peces de fruita fresca és educar-los en hàbits més saludables.

En calories

Cal preguntar-se si la fruita i el sabor triats tenen alguna cosa a dir en el nombre de calories del suc. La veritat és que l’aportació d’energia no difereix gaire en funció de la fruita escollida ni tampoc en comparació amb la peça sencera de fruita. Per exemple, un got d’uns 175 mil.lilitres de suc de taronja conté, de mitjana, unes 75 quilocalories, l’equivalent al d’una taronja gran, d’uns 200 grams. Els valors nutricionals entre una taronja i un suc de la mateixa fruita es mantenen iguals, excepte si es retira la polpa: en aquest cas, la fibra disminuirà bastant.

En concret, les calories vénen determinades pel contingut natural de sucres de la fruita. Els sucs contenen un 10% de sucres (glucosa, fructosa i sacarosa), mentre que les proteïnes i els greixos no representen ni tan sols l’1% del suc. El 89% restant és aigua, amb les vitamines i els minerals corresponents.

Pel que fa a les versions casolanes, els sucs industrials aporten algunes calories de més, i els nèctars, al seu torn, aporten un nombre més alt de calories que la resta de sucs. D’entre tots els sabors i fruites, els sucs de pastanaga i de tomàquet (hortalisses) són les opcions menys calòriques.

A més, un treball elaborat per aquesta mateixa revista el 2008 sobre sucs de taronja envasats va demostrar que no hi ha diferències substancials, sempre des d’un punt de vista nutricional, entre els sucs concentrats de taronja i els refrigerats (que s’elaboren a partir de taronges espremudes i que es conserven en fred). En tot cas, aquests últims aporten una mica menys de vitamina C, ja que tan sols contenen la pròpia de la fruita, mentre que en els concentrats la sol afegir el fabricant.

Cara i creu

Vitamines i minerals

  • /imgs/20130601/zumo3.jpg
    A favor: Els sucs contribueixen a cobrir la ingesta recomanada de vitamines B1, B6, B9, C, magnesi i potassi. En general, els sucs són font de vitamina C i àcid fòlic (vitamina B9). La vitamina B9 és bastant deficitària en la població espanyola, fet important en les embarassades.
  • En contra: Excepte en el cas de l’àcid fòlic (vitamina B9), no hi ha mancances clínicament rellevants de la resta de nutrients a Espanya. Així i tot, hi ha altres aliments que aporten àcid fòlic però que tenen un consum habitual desaconsellat per la seva possible associació amb l’excés de pes.

Fibra

  • A favor: Els sucs, amb la seva polpa, contribueixen a la ingesta de fibra dietètica, implicada en el funcionament normal de l’intestí, entre altres beneficis potencials.
  • En contra: L’efecte de la fibra que contenen els sucs de fruita no és el mateix, segons diversos estudis, que el de la fruita fresca.

Fruites en adults o nens

  • A favor: Prendre sucs ajuda a cobrir les recomanacions d’ingesta de fruites (l’Associació “5 al dia” aconsella prendre tres racions de fruita al dia, una de les quals pot ser en forma de suc).
  • En contra: L’Associació “5 al dia” ha establert un màxim (no un mínim) d’una ració de fruita en forma de suc perquè aquest no exerceix els mateixos efectes fisiològics que la fruita sencera. Per això, s’aconsella que els nens no prenguin més de 100 ml de suc al dia.

Substitut de refrescs

  • A favor: Els sucs presenten més beneficis que els refrescs, ja que contenen vitamines i minerals de la fruita, i menys calories.
  • En contra: No hi ha grans diferències quant a les calories dels sucs i les que aporten la majoria dels refrescs, així que no convé substituir l’aigua (beguda habitual) per sucs.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografías | Fotografías | Investigaciones

Informació de copyright i avís legal

Visita el nostre canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte