Sota la lupa: barretes d’Alaska

Sota la lupa: barretes d’Alaska

“Sabor de” no és el mateix que “elaborat amb”

En l’envàs es pot llegir “Excel·lent sabor de cranc. Aromes”. Això indica que el sabor s’aconsegueix mitjançant l’ús d’aromes i no perquè porti aquest ingredient. Al contrari del que passa amb els additius, que han d’estar detallats pel seu nom o pel número E, els compostos que s’utilitzen com a aromes s’identifiquen a la llista d’ingredients amb el terme comú d’“aromes”, i no han d’indicar específicament quins compostos són.

Després de l’esment “aromes” es detalla que conté crustacis i soia. Vol dir que els crustacis i la soia formen part dels materials per a l’obtenció de les aromes que, entre altres matisos, donen el gust de cranc. Tot i això, la presència de crustacis en el material per a elaborar les aromes és mínima i no millora la qualitat global del producte. Aquests dos compostos són al·lèrgens, per això sempre s’han de declarar en l’etiquetatge (com així ho fa).

Denominació legal del producte

La denominació de l’aliment a efectes legals és “producte de la pesca transformat ultracongelat gust de cranc”. La transformació es refereix a qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumat, el curat, la maduració, l’assecatge, el marinat, l’extracció, l’extrusió (aplicar pressió per a canviar-ne la textura) o una combinació d’aquests procediments. S’utilitza la ultracongelació, és a dir, un procés de congelació ràpida, per a aconseguir una temperatura en tot el producte igual o inferior a -18 °C, fet que garanteix la detenció del creixement de microorganismes.

Dues dates de conservació

En l’envàs es donen dos terminis diferents. La data “de consum preferent”, que és el temps que l’aliment manté les propietats sensorials (sabor, textura, aroma, color) mentre estigui congelat, es reflecteix al frontal de l’envàs.

La data de “caducitat secundària” indica el temps que el producte conserva la qualitat higiènica i sensorial a la nevera una vegada que estigui descongelat (1 dia). Passat aquest termini, el consum no és segur.

Quins ingredients té?

• Aigua. És el component principal del producte.
• Surimi. Suposa un 25% del pes total. Aquest ingredient s’obté a partir de peix rentat i triturat, cuinat breument a baixa temperatura. S’hi pot fer servir una o més espècies de baix cost (no és obligatori indicar quines) o restes del filetejat. Està compost majoritàriament de peix blanc (un 91,5%); això vol dir que, de cada 100 g de producte, només 23 g són peix. El 8,5% restant del surimi el formen el sorbitol i el sucre, que no s’utilitzen per les seves propietats edulcorants sinó com a crioprotectores: mantenen l’estabilitat de les proteïnes del peix durant la congelació.
• Els altres afegits. Aquest producte també inclou midons i oli de gira-sol, ingredients sense interès nutricional. La clara d’ou en pols i la proteïna de soia s’hi afegeixen en quantitats molt petites per a millorar la resistència de l’estructura del surimi i evitar que s’esmicoli, però no milloren el valor nutricional del producte. Pel que fa als additius, s’hi utilitzen amb dues funcions (potenciadors del sabor i colorants), amb l’única finalitat de millorar l’acceptació del producte donant-li propietats apreciades pel consumidor. El sucre i la sal, d’altra banda, sí que són ingredients que cal en compte, perquè es recomana limitar-los en l’alimentació. A continuació expliquem per què.

Els nutrients dels “tronquets”

Hidrats de carboni. En té 19 g per cada 100 g de producte i, ja que el peix no té aquest nutrient, procedeixen íntegrament dels sucres i midons, és a dir, hidrats de carboni de baixa qualitat. Aquests compostos suposen un 58% del valor calòric total de l’aliment. Els 3,7 g de sucres simples que aporta per cada 100 g procedeixen íntegrament dels sucres afegits. El consum de 4 barretes aporta el 10% del límit màxim diari de sucre recomanat. En aquest producte, el sucre s’utilitza com a crioprotector, per a assegurar l’estabilitat de l’aliment en els processos de congelació-descongelació. També té acció estabilitzadora: reté l’aigua i manté la textura.

Sal. Conté 1,97 g de sal per cada 100 g d’aliment. El Ministeri de Sanitat considera que els aliments tenen “molta sal” si contenen 1,25 g de sal per cada 100 g, i això vol dir que aquest producte té un 57% més de sal que aquest llindar.

Greix. Té una quantitat moderada de greix que procedeix del peix del surimi (encara que se’n desconeix el tipus de peix) i de l’oli de gira-sol, que és refinat, per això no té els beneficis de l’oli verge.

Proteïnes. Té una aportació de proteïnes de 4,9 g, molt inferior a la quantitat de proteïna de diferents espècies de peix blanc (entre 10-17 g proteïna/100 g). Aporten el 15% del valor calòric total de l’aliment.

Conclusió

Tot i que els consumidors consideren que aquest producte és una font de proteïnes, està constituït majoritàriament per hidrats de carboni de baixa qualitat, que suposen el 58% de les quilocalories que aporta el producte. El contingut en peix és de només el 23% del total dels ingredients. Té una quantitat de sal elevadíssima. És un producte ultraprocessat desaconsellable des del punt de vista nutricional.