"SNACKS": UN REFRIGERI QUE NOMÉS HA DE SER AIXÒ
Segons els estudis sobre hàbits de consum, menjar entre hores és cada vegada més habitual en la població espanyola. La idea que aquesta pràctica engreixa i no és recomanable per a la salut està molt estesa, però, en realitat, això depèn del perfil nutricional de l’aliment que consumim; és a dir, si és saludable o no. Entre les opcions que solem triar per a aquests moments hi ha, sobretot, snacks com els que analitzem en aquesta guia, la qual cosa explica que la seva venda hagi augmentat els últims anys (és especialment cridaner el cas dels nachos, que s’han posat de moda com a acompanyament de salses i altres preparacions: hummus, guacamole…).
Però ens trobem davant de productes saludables? Per a conèixer la resposta podem consultar diferents guies dietètiques. A Espanya, la més coneguda és, sens dubte, la piràmide dels aliments, com la d’Eroski, que els situa al cim, i això vol dir que el seu consum ha de ser ocasional. Si ens fixem en altres recomanacions amb més suport científic -com el Plat per a Menjar Saludable, de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard, o la piràmide de la Fundació Australiana de Nutrició- veurem que aquests aperitius ni tan sols hi apareixen, i d’això podem deduir que com menys els consumim, millor. Un cop tenim això clar, hem de considerar que no tots els snacks són iguals. Hi ha diferències notables entre ells que convé conèixer per a poder fer una bona tria.
Per a situar-nos, podríem dir que aquests aperitius estan elaborats bàsicament a partir d’un ingredient principal de tipus farinaci (com la patata, el blat de moro o altres cereals), al qual s’afegeix oli i sal. Aquesta formulació tan senzilla és la que trobem, per exemple, a Doritos Dippas, Nachos Veritas i Chips Eroski Sannia. Encara que el més habitual és que, a aquesta fórmula bàsica, s’hi afegeixin altres ingredients com sucres, aromes, colorants i altres additius, com passa en la dels productes analitzats.
Per a saber de què estan fets aquests aperitius ens hem de fixar en dos aspectes fonamentals de l’etiquetatge. El primer és la denominació del producte, una descripció superficial que figura normalment al revers de l’envàs, just davant de l’altre element que hem de consultar: la llista d’ingredients. Aquesta no ens informa només de les matèries primeres que formen part de la recepta, sinó que també ens pot donar una idea de la quantitat en què es troben, tant si és de manera aproximada (ja que se citen per ordre d’importància segons el pes en el producte) o de manera concreta (si un ingredient es destaca d’alguna manera en l’envàs, se n’ha d’especificar la quantitat).
Així podem deduir, per exemple, que en la majoria dels snacks analitzats, l’ingredient principal es troba en una proporció aproximada al 60 % i el 85 %, com passa amb Cheetos Pandilla i Cheetos Gustosines, respectivament. El tipus d’ingredient majoritari (blat de moro, patata, blat, arròs, pèsols…) i la seva proporció determinen tant l’aspecte i la textura del producte com el seu gust i les característiques nutricionals. Si optem per afegir-hi una quantitat notable de farina integral de cereals, el producte tindrà una quantitat significativa de fibra. És el que passa, per exemple, en el cas de Sunbites Multicereals, que tenen un contingut en fibra del 6,6 %.
En alguns casos hi hem de parar una atenció especial, perquè en l’envàs de vegades es mostren imatges o paraules (com “tomàquet” o “formatge”) que ens poden donar a entendre que un ingredient és majoritari, quan en realitat la seva presència és anecdòtica. Això passa en productes com Snatt’s Natuchips Tomàquet, Formatge i Orenga o Snatt’s Pèsol Snacks Formatge i Anet. Si ens fixem en la denominació del producte podrem llegir que es tracta de snacks amb “gust de…” i, si observem la llista d’ingredients, veurem que només contenen un 0,8 % de tomàquet i un 0,3 % de formatge, respectivament. És a dir, s’utilitzen només amb la finalitat d’aportar-hi gust o aroma.
Per a elaborar aquesta guia s’han analitzat 29 aperitius de marques líders en el sector: Sunbites Multicereals al Toc de Sal Marina, Doritos TexMex, Doritos Dippas Original, Lay’s 3D’s Bugles, Fritos BBQ, Cheetos Pelotazos, Cheetos Gustosines, Cheetos Pandilla, Lay’s Poppables Sal Marina i Lay’s al Forn, de Pepsico; Snatt’s Natuchips Tomàquet, Formatge i Orenga, Snatt’s Pèsol Snacks Formatge i Anet, Glublins Barbacoa i Papadelta Original, de Grefusa; Mios! Xips de Blat de Moro i Ceba, Triskys Original, Risketos Original i Crispetes, de Risi; Crispetes amb gust de Mantega, Guspitos, Pajitos de Patata i Fantasinis, d’Eroski; Tejas i Chips Light, d’Eroski Sannia; Nachos Natural, de Veritas; Jumpers amb gust de Mantega, de SYC Diversificación; Pringles Original, de Pringles; Chaskis, de Facundo, i Superaspitos, d’Aspil.
No tots els olis són iguals
Encara hi ha moltes persones que pensen que el greix és perjudicial, però la veritat és que el nostre organisme necessita aquest nutrient per a funcionar amb normalitat. Així, en comptes de fugir-ne, hauríem de considerar el tipus de greix i en quina quantitat es troba en l’aliment. Des del punt de vista nutricional, no tots els greixos són iguals, per la qual cosa els seus efectes sobre la salut depenen de les característiques químiques (per exemple, de la longitud i del grau de saturació dels seus àcids grassos majoritaris).
En el cas que ens ocupa, trobem que els snacks analitzats van ser elaborats amb oli de blat de moro (Lay’s 3D’s Bugles, Cheetos Pelotazos, Cheetos Gustosines, Cheetos Pandilla i Lay’s Poppables, tots de Pepsico) i amb oli de gira-sol (normal o alt oleic), com és el cas de Mios!, Risketos i Triskys, de Risi, Snatt’s Natuchips, de Grefusa, i Texas Eroski Sannia. Aquests olis no es poden qualificar d’insans, així que en aquest sentit no ens hauríem de preocupar. Quan llegim en l’etiquetatge “oli de gira-sol” o “oli alt oleic” no ens hem de preocupar: no es poden qualificar d’insans.
Com indica el seu nom, l’oli de gira-sol alt oleic es caracteritza per contenir una proporció elevada d’un àcid gras monoinsaturat anomenat àcid oleic (al voltant d’un 80 %). A més, a diferència d’altres de semblants, té una proporció baixa d’àcids grassos poliinsaturats, i això fa que sigui més estable a l’escalfament, de manera que durant aquest procés es generen menys compostos indesitjables (potencialment perillosos o que aporten sabors estranys i de ranci). Aquests avantatges expliquen que algunes marques en destaquin la presència, com es fa en els envasos de Texas Eroski Sannia o Mios!, per posar-ne només dos exemples.
L’altre aspecte que hem de tenir en compte pel que fa al greix és la quantitat en què es troba present. Això es deu sobretot que és el nutrient que aporta més calories (9 kcal per cada gram), així que té un pes notable sobre l’aportació energètica dels aliments. De fet, entre els analitzats hi ha una relació directa entre la quantitat de greix i l’aportació energètica.
Dit d’una altra manera: els aperitius que tenen més proporció d’aquest nutrient són els que proporcionen més calories. Per grups, destaca el de snacks de blat de moro fregit destinat a adolescents i adults com el que presenta els valors més alts de greix i calories.
Si considerem els productes de manera individual, destaquen Risketos (amb un 35,5 % de greix i una aportació de 556 kcal per cada 100 g), Fritos (amb un 30 % de greix i 526 kcal per cada 100 g) i Jumpers (amb un 28 % de greix i 545 kcal per cada 100 g). En l’extrem oposat hi ha Lay’s al Forn (amb 13,2 % de greix i 439 kcal/100g) i Guspitos Eroski (amb 9,9 % de greix i 417 kcal/100g).
Cal assenyalar que els efectes de l’alimentació sobre la salut no es poden simplificar com una mera suma i resta de calories, ja que hi influeixen molts altres aspectes, com el tipus d’aliment del qual provinguin. Però no hem d’oblidar que una aportació excessiva d’energia (per sobre de les nostres necessitats personals) pot contribuir a augmentar el risc de patir sobrepès o obesitat.
Per a elaborar els snacks al forn (com els que hem inclòs en el grup de snacks infantils) s’introdueixen els ingredients (per exemple, sèmola de blat de moro) en una extrusora en la qual s’apliquen condicions d’alta pressió i temperatura. Quan el producte surt a l’exterior, experimenta un canvi brusc d’aquestes condicions i s’expandeix, alhora que passa per un motlle on adquireix la forma desitjada. Després es fica al forn per a reduir-ne la humitat i aconseguir que la textura sigui cruixent i, finalment, es ruixa amb oli i les aromes desitjades. Els snacks fregits (dirigits al públic adolescent i adult) s’elaboren a partir d’una massa fina formada per una barreja de matèries primeres diferents (per exemple, sèmola de blat de moro, flocs de patata, etc.).
Aquesta massa s’introdueix en una extrusora, així s’evita que s’expandeixi. Quan surt, se li dona la forma desitjada i s’asseca. Després es fregeix i, finalment, s’hi afegeixen sal i aromes, si es vol. Els nachos es fabriquen a partir d’una massa obtinguda gràcies a la mòlta de grans de blat de moro cuits. Aquesta es lamina per a tallar-la en trossos i donar-li la forma desitjada. Després, aquestes porcions, generalment triangulars, es passen per un forn de foc directe per a eliminar-ne la humitat i, finalment, es fregeixen i condimenten al gust.
Els més calòrics (kcal/30g)
- Riskettos Risi: 167
- Jumpers: 164
- Gublins Barbacoa Grefusa: 160
Els menys calòrics (kcal/30g)
- Eroski Guspitos: 125
- Lay’s al Forn: 132
- Snatt’s Natuchips Tomàquet, Formatge…: 137
*Calories per cada 30 g de ració. Si es pren una bossa sencera -que és massa freqüent si estem al sofà-importa poc que els snacks siguin menys calòrics. L’aportació calòrica excediria la ingesta recomanada.
Sal i altres ingredients
Es considera que un aliment conté molta sal quan la seva proporció excedeix l’1,15 %, és a dir, quan té més d’1,15 g de sal per cada 100 g de producte. La mitjana d’aquesta anàlisi comparativa d’aperitius és d’1,6 %, precisament perquè la gran majoria supera aquest 1,15 % (vegeu el podi). En la formulació de molts snacks també és habitual trobar-hi sucres, sobretot sacarosa (que és el sucre comú) o dextrosa (glucosa), que s’utilitzen per a millorar-ne el gust (suavitzant-lo o aportant-hi un toc dolç), la textura o el color.
Entre els snacks analitzats, els que aporten més sucres són Sunbites Multicereals (7,3 %) i Cheetos Pelotazos (6,3 %), que contenen 6,9 g i 8,2 g per envàs, respectivament: al voltant d’una culleradeta i mitja de sucre cadascun. Aquestes xifres es refereixen als sucres totals; és a dir, a la suma dels que estan presents naturalment en les matèries primeres, més els que hi ha afegit l’empresa fabricant.
Aquests últims són els que haurien de centrar la nostra atenció per les possibles implicacions sobre la salut, però no hi ha manera de distingir-los perquè la legislació no obliga a especificar-ho en l’etiquetatge. En qualsevol cas, parlem de quantitats petites, així que no ens hauríem de preocupar en aquest sentit, això no vol dir que hàgim d’abaixar la guàrdia i oblidar-nos de consultar l’etiquetatge.
Si la preocupació social al voltant del sucre ha crescut els últims anys, els additius no es queden enrere. Aquestes substàncies provoquen recels en moltes persones i, encara que tots són segurs en les dosis permeses, no són poques les empreses alimentàries que intenten respondre a aquestes inquietuds per a tractar d’evitar-ne l’ús o triant altres opcions amb una imatge millor. Al seu torn, inclouen en els envasos missatges que fan referència a l’absència de colorants o conservants artificials, com és el cas de Chaskis, de Fritos o dels snacks de Grefusa, per posar-ne només uns exemples.
Així, encara que hi ha productes que continuen fent servir additius per a aconseguir determinades finalitats tecnològiques (per exemple, glutamat monosòdic per a potenciar-ne el sabor, com passa amb Risketos, o mono i diglicèrids d’àcids grassos per a barrejar bé els ingredients, com a Triskys), cada vegada és més freqüent l’ús d’un altre tipus de substàncies, com el pebre vermell o la cúrcuma, per a aportar color; espècies com orenga o anet per a aportar aroma i gust, etc.
Quan obres una bossa de snacks, el consumeixes tot d’una vegada o només una part? És cert que hi ha envasos destinats a un ús col.lectiu, d’obrir i compartir, que tenen un contingut per sobre dels 200 g, i d’altres de gaudi individual i de menys gramatge. Si ens en mengem el contingut complet, l’aportació d’energia pot anar des de les 268 kcal d’una bossa de Palomitinas Eroski (55 g) fins a les 1.000 kcal d’un envàs de Doritos Dippas o de Pringles (200 g), la qual cosa en aquest aspecte equivaldria a menjar-se dos plats d’espaguetis bolonyesa i suposa la meitat de l’energia diària recomanada per a una persona adulta.
Amb la sal passa una cosa semblant, el contingut que n’hi ha per envàs varia des dels 0,8 g d’una bossa de Palomitinas Eroski fins als 3,2 g d’una de Triskys, similar a la que conté una llauna d’olives amb anxoves, amb la qual cosa podríem superar fàcilment la ingesta màxima de sal recomanada, que són 5 g al dia. En definitiva, convé consumir aquests productes de manera ocasional i en porcions petites. Si ens ajustem a la quantitat que se sol considerar una ració (uns 30 g), l’aportació d’energia serà d’aproximadament 150 kcal (més o menys el que aporta una llauna de cervesa de 330 ml) i el de sal estarà comprès entre 0,2 i 1 g.
El cas de Superaspitos mereix una atenció a banda, perquè es comercialitza en caixes de 48 g que contenen envasos individuals de 6 g. En aquest cas la quantitat és molt petita, així que l’aportació d’energia, greix o sal a la dieta és molt baix. El problema és que aquest producte està destinat al públic infantil de menys edat i pot desplaçar el consum d’aliments saludables.
Per sota de l’1,15 % de sal
- Superaspitos d’Aspil: 0,6 %
- Chips Light d’Eroski Sannia: 0,6 %
- Doritos Dippas Original: 0,7 %
- Sunbites Multicereals al toc de Sal: 0,9 %
- Doritos TexMex: 1 %
- Nachos Veritas: 1,1 %
Per sobre de l’1,15 % de sal
- Tots els altres
Molt per sobre de l’1,15 % de sal
- Snatt’s Natuchips Tomàquet: 3,3 %
- Triskys de Risi: 2,8 %
- Pajitos Eroski: 2,8 %
- Papadelta de Grefusa: 2,5 %
*La mitjana d’aquesta anàlisi comparativa és d’1,6 %. Un aliment conté molta sal quan la seva proporció supera l’1,15 %; és a dir, quan té més d’1,15 g de sal per cada 100 g de producte.
Atenció als reclams
Molts dels productes analitzats mostren diferents reclams en els seus envasos. Entre els més habituals hi ha les al.legacions nutricionals; és a dir, missatges que fan referència a la presència o absència d’un nutrient determinat. Així s’hi destaca, per exemple, l’aportació de fibra, com passa en la majoria dels productes de Grefusa i EROSKI; la reducció de greix, en el cas de Sunbites Multicereals i Snatt’s Natuchips, o la reducció de sal, a Tejas i Chips EROSKI Sannia.
Aquest tipus de missatges pot ser útil per a ajudar-nos a triar millor, però hem de tenir precaució a l’hora d’interpretar les xifres que s’indiquen perquè, de vegades, es tracta de valors relatius, calculats a partir d’altres corresponents a productes diferents (per exemple, “25 % menys de sal que altres snacks”). És a dir, convé consultar l’etiquetatge per a poder conèixer els valors absoluts i així poder interpretar si són alts o no i, sobretot, per a tenir una idea global de la composició del producte.
Alguns snacks, com les Crispetes de Risi i els Fritos de Pepsico, inclouen missatges relacionats amb la salut en els quals es transmet la idea que per a portar una vida saludable cal menjar “de tot”. Tanmateix, això és un dogma sense fonament que ens pot portar a triar aliments insans amb més freqüència del que seria desitjable i, en definitiva, a seguir una dieta poc recomanable. Així, el missatge que s’hauria de transmetre és que la dieta ha d’estar basada en aliments saludables.
D’altra banda, hi ha casos en què l’envàs inclou dibuixos de personatges infantils (per exemple, Cheetos Pandilla) o regals (Superaspitos) com a reclam per a atreure el públic infantil, que és precisament el que més hauria de restringir el consum d’aquest tipus de productes. Per això, en alguns països, com Xile, ja s’han pres mesures per a regular aquestes pràctiques: la seva legislació prohibeix la publicitat d’aliments alts en calories, greixos, sucres, sal o altres ingredients que, per la seva presentació gràfica, símbols i personatges utilitzats, es dirigeixi a menors de 14 anys. A Espanya, des de 2005 també hi ha un intent de regulació d’aquesta publicitat amb el codi PAOS, impulsat per les empreses de la indústria alimentària.
Ja hem esmentat que per a conèixer el que conté un snack hem de consultar la denominació del producte i la llista d’ingredients, però si el que volem és fer comparacions entre diferents alternatives, és especialment útil la informació nutricional, que mostra l’energia i els nutrients referits a 100 grams de producte. Gairebé tots els aperitius analitzats inclouen, voluntàriament, tant la informació nutricional referida a una ració de producte com la proporció d’energia i nutrients en relació amb la ingesta diària recomanada.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la mida de la ració no està determinada per llei, sinó que la tria cada fabricant, així que no sempre coincideixen entre si. El sector té estipulat una mida de ració de 30 g. Si en alguns casos la quantitat és més petita és perquè se sol correspondre amb la mida del paquet. En els productes analitzats, la mida de ració més habitual va ser de 30 g, però hi ha excepcions, com ara Superaspitos (6 g), Tejas Eroski Sannia (23 g) o molts dels productes d’Eroski (25 g).
La majoria dels snacks d’aquesta guia també inclouen de manera voluntària informació nutricional en la part frontal de l’envàs (ja sigui mostrant tots els nutrients o només l’energia). Destaquen especialment els d’Eroski, que, a més, fan servir un codi de colors (el semàfor nutricional), per a facilitar la interpretació de les dades.
Els snacks analitzats es caracteritzen per tenir una densitat energètica elevada. Això vol dir que una petita quantitat de producte aporta una gran quantitat de calories, la qual cosa es deu sobretot al contingut elevat en greix i hidrats de carboni. A més, la majoria d’aquests productes té un contingut excessiu de sal (més de 1,15 g per cada 100 g de producte) i altres substàncies com els potenciadors de sabor o aromes, que aporten sabors intensos, i que poden fer que un consum habitual d’aquests productes ens allunyi d’una dieta saludable, especialment en el cas de la població infantil.
Si comparem els snacks considerant els grups en què els hem classificat, trobem que els que estan compostos per nous ingredients són els que tenen menys quantitat de greix i més fibra, encara que també són els que contenen més sucres, mentre que el grup de snacks de blat de moro dirigits a adolescents i adults és el que té més greix, el que aporta més energia i el que té menys fibra. És a dir, en general, aquests últims serien la pitjor elecció, encara que en tots els grups hi ha excepcions. Per això és preferible analitzar-los individualment. Així, les millors opcions a l’hora de triar són Doritos Dippas i Chips Light Eroski Sannia, perquè estan constituïts per ingredients bàsics, aporten menys de 500 kcal/100 g, el seu contingut de sal és inferior a l’1,15 % i el seu preu està per sota de la mitjana.
En qualsevol cas, no hem d’oblidar que aquest tipus de productes és molt pobre des del punt de vista nutricional, ja que no té nutrients interessants, com vitamines, minerals, etc., i si això hi sumem els aspectes comentats més amunt (alta densitat energètica i excés de sal) fa que hàgim de destinar-los per a un consum ocasional i fer-ho en quantitats moderades. Això inclou els que tenen una aparença més saludable, com els que estan elaborats a partir de nous ingredients, com ara tomàquet, espècies o multicereals.
GRAPADETS PER A TRIAR AMB CRITERI
Per a elaborar aquesta Guia de Compra hem agrupat els 29 aperitius seleccionats en cinc categories, definides per diferents característiques, com els ingredients principals amb què estan elaborats, el públic al qual van dirigits o la manera de fabricar-los. Així, d’una banda, trobem els aperitius a base de blat de moro, que hem dividit en: nachos, aperitius fregits (que per la seva duresa estan destinats sobretot al públic adolescent i adult) i aperitius al forn (destinats principalment al públic infantil).
D’altra banda hi ha els aperitius elaborats a base de patata i, finalment, els que estan constituïts per nous ingredients, és a dir, matèries primeres que fins fa poc no s’utilitzaven en la formulació d’aquests productes, com ara determinats cereals (blat, civada, arròs) o llegums (pèsols o soia). A l’hora d’analitzar aquests snacks hem tingut en compte diferents característiques, com els ingredients utilitzats, el perfil nutricional, el preu o la informació que ofereix l’etiquetatge.