Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Denominacions d'origen : Quan el segell explica una història

La denominació d'origen és la màxima categoria legal a la qual pot aspirar un producte alimentari, però aconseguir l'etiqueta no és fàcil. Perquè un article pugui lluir-la no només ha de provar la singularitat del seu gust o de les seves característiques, sinó la dels factors naturals I humans que ho fan possible. L'originalitat I l'exclusivitat sumen.

Vull crear una DO. Què he de fer?

/imgs/20190101/GettyImages-517946781.jpg

Per a iniciar la tramitació d’una DOP o una IGP ha d’haver-hi una proposta unànime del sector. S’ha de posar d’acord en aspectes tècnics i en la delimitació de la zona geogràfica. També es necessita consens entre les comunitats autònomes que vulguin participar-hi.

Si la DOP/IGP afecta una única comunitat autònoma, se sol·licita al seu òrgan competent. Si n’afecta més, al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Cal adjuntar un estudi justificatiu sobre el nom que es vol protegir, en el qual quedi demostrat que és l’utilitzat en el comerç o en la llengua comuna per a designar aquest producte.

Després comença el període d’avaluació i, finalment, de resolució. Si resulta favorable, es publica al BOE amb un termini d’oposició.

Després de la resolució de la possible oposició es publica la resolució favorable al BOE o al Diari Oficial de la comunitat autònoma i comença la tramitació de l’expedient en la Comissió de la UE, que n’avalua la sol·licitud.

Una vegada registrat, el producte està protegit contra la utilització d’aquest nom, la usurpació, imitació, les indicacions falses o fal·laces i tota pràctica que inciti a error al consumidor sobre l’origen d’aquesta especialitat.

Denominacions úniques en la seva espècie

/imgs/20190101/GettyImages-612508632.jpg

Els incondicionals de la mantega de primera qualitat poden triar entre la de Sòria i la de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Els dels pebrots, entre els d’Herbón i els del piquillo de Lodosa. El pebre vermell, per molt estrany que sembli, no procedeix només de La Vera. I això, sense parlar de formatges, vins i olis, els productes que compten amb un nombre més gran de denominacions d’origen. Amb tot, a Espanya hi ha una sola ceba protegida, la de Fuentes de Ebro. I una sola avellana, la de Reus. També en el món de les DO hi ha versos lliures. Aquests en són només alguns.

  • Andalusia. DOP Xirimoia de la Costa Tropical de Granada-Màlaga / DOP Panses de Màlaga.
  • Aragó. DOP Préssec de Calanda, DOP Ceba Fuentes del Ebro.
  • Astúries. DOP Sidra de Astúries.
  • Canàries. DOP Papas Antiguas de Canàries.
  • Cantàbria. DOP Nata de Cantàbria.
  • Castella-la Manxa. DOP Safrà de la Manxa.
  • Catalunya. DOP Avellana de Reus.
  • Comunitat Valenciana. DOP Xufla de València / DOP Carxofa de Benicarló / DOP Caqui Ribera del Xúquer / DOP Nespres de Callosa d’en Sarrià / DOP Raïm de taula embossat Vinalopó / DOP Magrana Mollar d’Elx.
  • Galícia. DOP Musclo de Galícia.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte