Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Patés : Els al·lèrgens

De fetge de porc, de pernil, de pollastre, de tonyina… la varietat de patés és cada vegada més gran. És positiu per a satisfer els nostres gustos, però complica la decisió de compra. En què ens hem de fixar per a fer-ne una bona tria?

Els al·lèrgens

Alguns d’aquests ingredients secundaris, com l’ou, la llet o la soia, poden causar reaccions adverses en persones al·lèrgiques a aquests aliments, i això s’ha de tenir molt en compte. Tots aquests al·lèrgens s’han de destacar en l’etiqueta precisament perquè es puguin llegir fàcilment, i això es pot apreciar molt clarament en els productes Eroski, on s’inclou un advertiment específic. D’altra banda, cal destacar que els patés Tapa Negra i Ibèric de La Piara no contenen al·lèrgens, i això és un aspecte positiu per a les persones al·lèrgiques.

Els additius i la mala fama

Algunes marques, en comptes d’utilitzar ingredients com la llet en pols o fècula de patata per facilitar la formació de l’emulsió que constitueix el paté i afavorir la retenció d’aigua, usen directament additius que compleixen la mateixa funció. Per exemple, en comptes d’ou o soia, es podria fer servir lecitina, que és una substància que és present de manera natural en els dos aliments i que s’utilitza com a additiu, classificat concretament amb el codi E322. Així no cal afegir-hi tot l’ou, sinó només el compost que fa la funció que ens interessa.

Se sol pensar que els additius són substàncies estranyes, procedents de laboratoris sospitosos, però en realitat és un grup de compostos molt heterogeni que té orígens diferents (per exemple, l’ou) i característiques molt diferents. Altres substàncies que també s’utilitzen com a emulgents i estabilitzadors en alguns patés són els fosfats (E450, E451) o els monoglicèrids i diglicèrids d’àcids grassos (E471), com els que s’utilitzen en els productes de Casa Tarradellas i Eroski.

El que tenen en comú els additius és que s’utilitzen en els aliments per a complir una funció tecnològica determinada. Per exemple, en alguns patés, a més d’estabilitzadors i emulgents, també s’usen els següents:

  • Colorants. Com ara extracte de pebre vermell (paté de fetge Eroski), que s’utilitza per a aportar color al producte.
  • Potenciadors de sabor. Com el glutamat de sodi (ibèric La Piara), s’usa per destacar el sabor del producte.
  • Conservants. Com el nitrit sòdic (pollastre o pernil Casa Tarradellas) o els sulfits (tonyina Eroski), que tenen funcions diferents: evitar el desenvolupament de microorganismes patògens o alteradors (especialment un cop obert l’envàs), millorar el color (els nitrits) i evitar que el producte s’oxidi (els sulfits).
  • Antioxidants, com l’ascorbat sòdic (pollastre o pernil Casa Tarradellas, fines herbes Eroski), que evita que el producte s’oxidi, i que adquireixi coloracions fosques.

Les pors als additius es deuen a molts motius, com la difusió de mites, la desinformació i els reclams que de vegades s’utilitzen en les etiquetes d’alguns aliments, per exemple en les cremes d’anxova o de gall dindi La Piara, on es destaquen els missatges “100% ingredients naturals” i “sense additius”. En realitat, són substàncies segures i no influeixen sobre les característiques nutricionals de l’aliment. En aquest sentit ens hem de fixar en els ingredients principals i, sobretot, en l’aliment en conjunt. Un paté d’anxoves compost per un 51% de crema de patata i tapioca, amb un 4% de sal, no és recomanable, malgrat l’absència d’additius.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions