Modificats per millorar alguna funció vital del nostre organisme
El concepte clàssic de “nutrició adequada” que aporta els nutrients suficients (hidrats de carboni, proteïnes, greixos, vitamines i minerals) per satisfer les necessitats orgàniques tendeix a ser substituït pel de “nutrició òptima”, que inclou, a més, la potencialitat dels aliments per promocionar la salut, millorar el benestar i reduir el risc de desenvolupar malalties. I és precisament en aquest àmbit on apareixen els aliments funcionals. El paper benefactor per a la salut que pot exercir el consum d’aquests aliments es basa en estudis científics que, al llarg del segle XX, han confirmat la relació directa existent entre els aliments que es consumeixen i l’estat sanitari de la població, la prevenció i el tractament de certes malalties.
Són aliments als que s’ha afegit (o dels que s’ha eliminat) un o diversos ingredients, o aliments l’estructura química o biodisponibilitat de nutrients dels quals s’ha modificat, o d’una combinació d’aquests dos factors. És a dir, són aliments modificats, amb la particularitat que algun dels seus components (sigui o no nutrient) afecta funcions vitals de l’organisme de manera específica i positiva.
Però els components dels aliments enriquits es troben també en els convencionals, per la qual cosa una persona que segueix una dieta equilibrada i manté hàbits de vida saludables no necessita consumir aliments funcionals, ja que ingereix tots els nutrients que necessita el seu organisme. Seria convenient, això sí, que l’Administració legislés (encara no ho ha fet al nostre país) sobre els requisits exigibles als aliments funcionals, i que controlés el compliment del que prometen al consumidor en la seva publicitat.
Els efectes dels aliments funcionals provenen de la seva contribució al bon estat de salut i de la seva capacitat de reduir el risc de patir malalties. Els investigadors han identificat i determinat els beneficis d’aquests components funcionals dels aliments. Alguns efectes demostrats són:
- disminució del risc de malalties cardiovasculars gràcies als àcids grassos omega-3 (peixos blaus) i antioxidants naturals -carotenoides, vitamina C i E, zenc, seleni, etc.- (en verdures, hortalisses i fruites)
- disminució del risc de certs tumors gràcies a substàncies antioxidants (en vegetals)
- regulació de funcions intestinals, del nivell de glucosa i colesterol a la sang mitjançant la fibra soluble millora de l’equilibri de la flora intestinal i de l’estat immunològic pels bacteris làctics (probiòtics)…
Existeix la creença que els aliments funcionals “curen” malalties. Tanmateix, la propietat funcional està relacionada amb el paper metabòlic estructural o fisiològic sobre el creixement, desenvolupament, manteniment i altres funcions normals de l’organisme i no amb la capacitat de tractar una patologia. Els aliments funcionals poden prevenir, però no curen.
Llets enriquides. L’última generació la constitueixen les llets enriquides en calci, vitamines, àcids grassos omega-3, etc., que representen el 5% del consum total, un volum petit, però gens menyspreable si valorem la curta edat del producte.
Probiòtics. Un probiòtic és un microorganisme viu que en ser ingerit en quantitats suficients exerceix un efecte positiu en la salut més enllà dels efectes nutricionals tradicionals. Sota el qualificatiu probiòtic s’engloben, a més dels microorganismes del iogurt (Lactobacillus acidóphilus bulgaricus), les últimes generacions de llets fermentades amb diversos bacteris (Bifidobacterium i Lactobacillus acidófilus i L. casei inmunitas). Mentre que els ja establerts “Bio” asseguren afavorir la regeneració de la flora intestinal pel seu aportament de bifidobacteris (bacteris que es troben de forma natural a l’intestí humà) i les noves llets fermentades amb lactobacils sostenen la seva capacitat d’estimular les defenses naturals de l’organisme, un bon nombre d’estudis clínics demostren que tots els bacteris làctics esmentats exerceixen accions saludables similars en l’organisme.
Prebiòtics. Són substàncies que contenen els aliments que resisteixen la digestió a l’intestí prim i són susceptibles de ser fermentades per la flora bacteriana de l’intestí gruixut, amb un efecte favorable sobre aquesta i, indirectament, sobre l’organisme humà. Entre els prebiòtics es troben diferents tipus de fibra: soluble, lignina i oligosacàrids no digeribles (per exemple, els FOS-fructooligosacàrids), que s’inclouen en productes com la llet, els iogurts, els flams i les margarines, entre d’altres. Aquests compostos són substrat dels bacteris que colonitzen l’intestí gruixut i originen àcid làctic i àcids grassos de cadena curta, metabòlits que estimulen el creixement dels bifidobacteris. Diversos estudis suggereixen que la ingesta d’oligosacàrids no digeribles augmenta l’absorció de minerals, en particular del calci. Aquest descobriment obre una nova via en la prevenció de l’osteoporosi.
Els FOS són presents en nombrosos aliments vegetals (porro, ceba, espàrrec, all, carxofes, tomàquets, llegums), la lignina es troba a la part llenyosa de vegetals (enciam, bleda) i als cereals integrals, i la fibra soluble en fruites, llegums… Per això, s’ha de tenir en compte una varietat d’aliments com a part d’una dieta equilibrada.
Productes enriquits amb àcids grassos omega-3. Els omega-3 són àcids grassos poliinsaturats que es troben naturalment en la dieta: àcid eicosapentanoic (EPA) i àcid docosahexanoic (DHA). Des de fa ja pocs anys, concretament des del març de 1996, es comercialitzen els ous enriquits amb DHA. El DHA és un àcid gras que destaca per diverses propietats: manté l’equilibri dels greixos a la sang, impedeix l’agregació plaquetària, per la qual cosa incideix favorablement en cas de risc cardiovascular i, a més, es tracta d’un lípid fonamental per al desenvolupament i funcionament favorable del sistema nerviós central. Aquest àcid gras s’ha d’aportar a través del consum de productes rics en aquest tipus de lípids, com el peix blau. Fa uns anys, s’utilitzava oli de peix com a complement del pinso de les gallines, a fi d’enriquir els ous en DHA, però presentava els seus inconvenients. El producte podia adquirir sabor a peix i, a més, calia una sèrie de processos químics i de refinament que encarien notablement la producció. Tanmateix, una companyia dels Estats Units va ser la que va descobrir el tipus d’alga que té un alt contingut en DHA i, actualment, s’utilitza com a part del pinso de les gallines.
Avui, conseqüència dels avenços tecnològics s’afegeixen aquests àcids grassos a galetes, margarines, productes lactis, patés de fetge de porc i salsitxes d’au, a més dels ous. Però, com passa amb tots els aliments que tenen una quantitat superior de determinats nutrients, l’abús pot resultar perjudicial. De fet, l’excés de DHA en l’organisme pot provocar defectes en la coagulació de la sang.
Productes enriquits en fitosterols. Els fitosterols són substàncies vegetals similars al colesterol humà. En aportar-los a la dieta, l’absorció de l’anomenat “mal colesterol” (LDL) a l’intestí es bloqueja. En aquestes propietats es basa una margarina, aprovada recentment com aliment funcional per part del Comitè Científic d’Alimentació Humana de la Unió Europea. Aquest aliment actua com un fàrmac hipolipemiant (capaç de reduir el colesterol), amb l’avantatge que la tolerància és bona i no comporta els trastorns d’altres fàrmacs amb un mecanisme d’acció similar, concretament, les resines. Amb el consum d’uns 20 grams diaris d’aquesta margarina, quantitat suficient per a dues llesques de pa, n’hi ha prou per obtenir reduccions de LDL d’entre el 10 i el 14%. Tanmateix, el consum de fitosterols es pot associar a determinats desequilibris, com ara una reducció important dels nivells de betacarotens o provitamina A i l’absorció deficient de les vitamines solubles en greix, A i K. Una dieta variada compensa les disminucions, per la qual cosa no suposa cap risc. Això no obstant, convé controlar-ne la ingesta en persones amb necessitats nutritives elevades: infants i adolescents en període de creixement, embarassades i mares lactants i persones que pateixen alteracions a l’aparell digestiu (maldigestió i malabsorció), situacions que impedeixen un aprofitament correcte de certs nutrients dels aliments.
Productes enriquits amb substàncies antioxidants. Existeix evidència científica que la ingesta habitual de substàncies amb activitat antioxidant es relaciona amb la disminució de la incidència de malalties cardiovasculars. Un dels principals mecanismes de producció d’aterosclerosi (estrenyiment del diàmetre de les artèries que dificulta el pas de la sang), origen de la majoria de malalties cardiovasculars, és l’oxidació d’una de les proteïnes que transporten colesterol per la sang (LDL). Entre les substàncies antioxidants que redueixen aquest procés, hi ha les vitamines E (oli vegetal verge de primera pressió en fred, fruits secs, germen de blat) i C (cítrics, kiwi, pebrot, tomàquet), com també altres carotenoides com el licopè (tomàquet), el betacarotè (pastanaga, carbassa, mànec), el zenc (carns, peixos, ous) i el seleni (carns, peixos, ous, marisc principalment), els polifenols (vegetals en general) i els compostos ensofrats (verdures de la família de la col, cebes, alls…). Així mateix, el mateix envelliment i processos degeneratius com cataractes o certs tumors es relacionen amb les reaccions d’oxidació en l’organisme, per la qual cosa les substàncies antioxidants tenen un efecte protector.
Actualment són nombrosos els productes alimentaris, com sucs de fruita, begudes de llet i suc, entre d’altres, els que inclouen una o diverses substàncies antioxidants entre els seus ingredients a fi de pal·liar els processos orgànics oxidatius. Això no obstant, s’ha de ser prudent amb les dosis a consumir, ja que existeixen diversos estudis realitzats amb substàncies que se sap que tenen un efecte beneficiós quan s’ingereixen com a part d’un aliment, com el betacarotè, però quan s’han administrat a voluntaris en estat pur, fora dels aliments, i amb altes dosis, deixen de ser antioxidants per ser prooxidants (efecte contrari).
A la Unió Europea, el Comitè Científic de l’Alimentació Humana (Scientific Committee on Food, SCF), que s’encarrega de formular les opinions científiques en relació amb la salut del consumidor i la seguretat dels aliments en qualsevol punt de la cadena alimentària, té en desenvolupament actualment la identificació dels nivells màxims tolerables per a la ingesta de vitamines i minerals, en part produïts per l’enriquiment generalitzat dels aliments, a fi d’evitar la toxicitat com a conseqüència d’un consum excessiu de determinats nutrients.
Encara que els aliments funcionals són susceptibles de millorar la salut, s’han de valorar en la seva justa mesura i gaudir-ne sabent que, si bé no són la panacea de tots els mals, són beneficiosos i aporten un complement saludable a una dieta apropiada i a un estil de vida actiu.
Els fonaments científics per considerar funcionals diversos aliments són consistents, però cal preguntar-se si no és més raonable divulgar les propietats saludables ben demostrades de molts aliments, naturals o transformats, sense necessitat de crear una nova categoria, ambigüitats o al·legacions discutibles de promoció de productes que “s’afegeixin al que és funcional” sense arguments vàlids que ho justifiquin.
Actualment són necessàries més investigacions per a la comprovació científica de les propietats dels aliments funcionals, cal identificar els principis actius i validar la seguretat i, molt important, la dosi que s’ha d’utilitzar, establint-se marcadors analítics, assaigs clínics i demostració d’efectes bioquímics i fisiològics.
Els aliments funcionals poden resultar una facilitat o un complement interessant, però no una necessitat. En l’estat actual de coneixements, podem continuar afirmant que una alimentació suficient, variada i equilibrada, la base de la qual són els aliments ordinaris, frescos i processats, pot proporcionar en conjunt tots els efectes saludables que necessita el nostre organisme i, així mateix, si escollim adequadament aquests aliments, també hi inclourem els components funcionals (carotenoides, àcids grassos omega-3, fibra, substàncies antioxidants i d’altres). Per tant, una dieta dissenyada correctament ja és funcional.