Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Aprendre a llegir l'etiquetatge

El seu contingut calòric no és tan elevat com es pensa, encara que per l'aportació en sucre es recomana fer-ne un consum moderat

Aprendre a llegir l'etiquetatge

/imgs/20140201/mermelada5.jpg
Melmelades i confitures es componen fonamentalment de fruita, sucre i aigua. Fins aquí, no desvelem cap misteri. Tot i això, ara com ara, per enfrontar-se a l’etiquetatge d’aquests productes cal tenir certes dots detectivesques per desxifrar el significat d’algunes de les llegendes que apareixen en l’etiquetes:

  • Amb fructosa no significa sense calories. Hi ha moltes melmelades o confitures on se substitueix el sucre de taula (sacarosa) per un edulcorant anomenat “fructosa”, que té alguna utilitat en pacients amb diabetis, però que aporta les mateixes calories que el sucre. Així, no tots els aliments on s’inclou el missatge “amb fructosa” o “apte per a diabètics” són light o baixos en calories. Si tenen edulcorants sense calories, sí que seran baixos en energia, però si contenen fructosa, no. La fructosa, a diferència del sucre, entra en el torrent sanguini de forma lenta, i això evita elevacions brusques de la glucèmia (sucre que tenim a la sang), fet que pot ser arriscat en diabètics, i d’aquí ve la difusió d’aquestes melmelades.
  • La fructosa, en diabètics, no és innòcua. És important que les persones amb diabetis que prenguin aliments amb fructosa tinguin en compte que les associacions sanitàries implicades en la diabetis adverteixen des de fa anys del següent: el consum habitual de fructosa s’ha relacionat amb un risc més alt de patir problemes cardiovasculars. La fructosa present de forma natural en les fruites no està implicada en aquest risc (de fet, el consum de fruites disminueix els problemes cardiovasculars).
  • Melmelada o confitura amb edulcorants acalòrics. Si en la melmelada o en la confitura s’ha substituït el sucre per edulcorants sense calories (sacarina, aspartam o ciclamat, entre d’altres), el seu contingut energètic i en sucres serà sens dubte inferior. Són les més adequades per a les persones que volen controlar les calories que ingereixen, però també per a les persones amb diabetis o altres patologies cardiovasculars. En tot cas, hi ha estudis que mostren que qui pren aquesta mena d’aliments acaba consumint la mateixa quantitat d’energia, ja que es produeix una falsa sensació de seguretat que implica un consum més alt de l’aliment.
  • Aparença casolana. Moltes vegades, el pot que conté la melmelada o la confitura està adornat amb motius que li donen una aparença més casolana o artesanal, però això no implica que la qualitat sigui millor o que continguin menys calories o sucres.

Més enllà de l'esmorzar

/imgs/20140201/mermelada6.jpg
El consum de melmelades i confitures de fruites se centra sobretot en l’esmorzar, acompanyant torrades de pa, coquetes o creps. No obstant això, també pot ser un recurs en altres receptes i moments del dia.

  • Com a dolç. Com si d’una es tractés d’una llaminadura, es poden utilitzar per a contrarestar sabors més grassos; així, poden acompanyar els derivats de l’ànec i l’oca com el foie i paté; és comú servir foie fresc lleugerament daurat a la planxa, amb una reducció d’una melmelada de raïm negre o de gerd. D’altra banda, en la presentació del foie en format micuit se solen col.locar uns panets per poder untar-los de confitura de móres o de maduixes.
  • Amb productes carnis. Les confitures i melmelades també es poden fer servir com a part de la guarnició i com a salses d’acompanyament d’uns altres productes carnis com l’entrecot o el filet de boví o de cabirol, cuinats a la planxa, a la brasa o al forn.
  • En els peixos al forn. Amb aquest tipus d’aliments, no és tan comú l’ús de melmelades o confitures, però una bona idea pot ser decantar-se per les cítriques, com la de llimona o aranja. Altres tipus de melmelada com la d’albercoc o la de préssec amb un toc cítric, per exemple amb gingebre, també serveixen com a acompanyament de peixos o carns blanques com el xai, l’aviram i rostits de porcell.
  • Per a salses. En aquest sentit, les melmelades s’utilitzen com un ingredient determinat per a elaborar altres salses, o bé com a base de salses agredolces, salsa barbacoes, salsa de xili o vinagretes. Així, de la barreja de la melmelada amb una mica d’oli, un toc de quètxup, tabasco, i suc de taronja, amb un toc de sal fumada s’obté una salsa barbacoa molt ràpida d’elaborar per a acompanyar barbacoes, amanides o canapès.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions