Llet, aliment essencial per a totes les edats

Llet, aliment essencial per a totes les edats

/imgs/20130101/leche1.jpg
Ja sigui blanca i en ampolla o blanca i en bric, la llet és un dels aliments més consumits al nostre país. El consum per càpita de llet líquida en una casa frega els 73,5 litres per persona i any, segons les dades de l’octubre del panell de consum alimentari del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Aquesta xifra equival a un got de llet per dia, encara que hi ha persones que superen aquesta quantitat. En l’edició del 2007-2008, el Panell de Llars va dedicar un monogràfic especial a la llet líquida i va revelar que excedeixen o voregen els 100 litres de llet per any les famílies amb adults retirats, adults independents, les parelles adultes sense fills i els joves independents. I les famílies amb fills són els qui menys llet consumeixen: entre 65 i 71 litres anuals per persona. Una dada que es podria explicar per l’increment en el consum de derivats làctics i que, tanmateix, no impedeix que la llet sigui un dels productes amb més pes al cistell del mercat de les famílies amb fills, segons el Panell del 2011. La raó és que la llet és un dels aliments més complets pel gran nombre de nutrients que conté: proteïnes, lípids, hidrats de carboni, minerals i vitamines. Entre les vitamines que aporta la llet, hi destaquen la B2, la A i la D. Pel que fa als minerals s’hi troben el potassi, el fòsfor, el magnesi i un dels més coneguts, el calci, que conté 120 g per cada 100 ml.

Tot i que el ventall representatiu dels tipus de llet és molt ampli, les llets que més es consumeixen són la llet sencera, la semidesnatada i la desnatada, per aquest ordre. En concret, es venen al voltant de tres mil milions d’euros d’aquests tres tipus, de manera que el consum de la resta de llets és molt inferior: enriquida de calci (el 9,73% respecte de les tres més venudes), per al cor (el 3.3%), infantil (1,7%), vitaminada (2,07%), de creixement (1,8%), sense lactosa (0,19%). etc. La raó és que la ingesta d’aquest tipus de llet és inferior i està associada a problemes de salut o al.lèrgies a la lactosa.

Tipus de llet

• /imgs/20130101/leche4.jpg
  Llet sencera. És la que presenta el contingut més alt en greix làctic, amb un mínim de 3,5 grams per 100 grams de producte, i la que més bon gust fa. Tant el valor calòric com el percentatge de colesterol és més elevat respecte de la llet semidesnatada o la desnatada. És un aliment ric en proteïnes, calci, vitamines i greixos, que proporcionen una aportació nutritiva important. És recomanada per als nens d’entre un i dos anys i es desaconsella per els qui tenen intolerància a la lactosa (tret que sigui llet sense lactosa) i problemes gàstrics. Tampoc és recomanable per als qui pateixen d’obesitat, sobrepès i/o per a les persones que desitgen fer dieta.
• Llet semidesnatada. Aquest tipus de llet es caracteritza perquè se n’ha eliminat parcialment el contingut gras, que oscil.la entre 1,5 i 1,8 grams per cada 100 grams de producte. El seu gust és menys intens i el valor nutritiu disminueix per una pèrdua mínima de vitamines liposolubles: vitamina A, que es pot obtenir a través de la ingesta d’altres aliments, com els llegums, i vitamina D, que es pot obtenir prenent el sol amb precaució. És la llet més utilitzada pels consumidors que desitgen cuidar-se sense renunciar al bon sabor de la llet.
• Llet desnatada. Té al voltant d’un 0,5% de greix per cada 100 grams. Encara que té un gust és més dolent, manté tots els nutrients excepte el greix, el colesterol i una mínima part de les vitamines liposolubles. És recomanada per a totes les persones, tal com recomana la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, especialment per als qui desitgen cuidar el pes.

Per tant, la principal diferència entre la llet sencera, la semidesnatada i la desnatada és la quantitat de greixos i de calories que contenen. La llet desnatada conté 7 vegades menys greix que la llet sencera i un 45% menys de calories. Quant al contingut de vitamines i minerals, no hi ha diferències importants. Encara que la llet desnatada perd una mica de vitamina A i D en el procés d’eliminar el greix, aquestes quantitats no són significatives.

Cal tenir en compte, d’una banda, que hi ha persones que no poden prendre aquestes llets per prescripció mèdica, sota el diagnòstic d’intolerància a la lactosa. Aquesta és una malaltia que es caracteritza per la incapacitat de digerir la lactosa (el sucre de la llet), a causa de la disminució de l’activitat o fins i tot per l’absència de l’enzim que la hidrolitza, la lactasa. Aquestes persones poden prendre llet sense lactosa o substituir la ingesta de llet per altres aliments rics en calci, com les sardines amb espina, els créixens, els musclos i les figues seques. D’altra banda, es comercialitza un tipus de llet enriquida amb Omega-3, recomanable per als qui pateixen de problemes cardiovasculars. La ingesta suficient dels àcids grassos poliinsaturats Omega-3 i, en particular, de DHA (àcid docosohexaenoic i una forma d’Omega-3) durant l’embaràs, la lactància i la primera infància, és vital per al desenvolupament cerebral i ocular. Tot i això, els peixos blaus són la font més saludable d’Omega-3, per la qual cosa es pot prendre aquest aliment a fi d’obtenir l’Omega-3 necessari. .

Qualitat

/imgs/20130101/leche5.jpg
La indústria és la responsable que la llet pura que arriba de les granges sigui de qualitat i segura. Cal tenir en compte que l’aliment cru procedeix de diferents explotacions i que abans de descarregar-la de la cisterna de transport, és necessari prendre unes mostres i sotmetre-les a un control de qualitat. Se’n valoren factors com el color, l’olor, l’aspecte i la contaminació macroscòpica. A més, cal vigilar que no se sobrepassin els 10ºC al tanc d’arribada. Es determina també l’acidesa de la llet i el greix. Aquest sistema d’autocontrol és obligatori en totes les indústries, ja que és una manera de garantir que la llet crua que arriba de les explotacions compleix tots els requisits d’acord amb la normativa.

Caducitat

No totes les llets són iguals i, per tant, les condicions de conservació tampoc no són les mateixes. La llet es diferencia en funció del tractament tèrmic que ha rebut (pasteuritzada, esterilitzada i UHT són les principals). La calor és un dels principals tractaments higienitzants que s’apliquen sobre l’aliment. L’objectiu és allargar-ne la conservació, reduir-ne la càrrega microbiana i eliminar-ne possibles microorganismes patògens i les seves espores. És important fixar-se, a l’hora de la compra, en el tipus de producte, en la data de caducitat i en el tractament tèrmic que ha rebut. Cadascun dels tractaments té un efecte concret, que varia en funció del binomi temperatura-temps, segons l’efecte que exerceixi la calor sobre l’aliment.

• Llet pasteuritzada. Se sotmet a un tractament tèrmic suau durant un temps i a una temperatura (menys de 100ºC) suficients per a destruir microorganismes patògens, encara que no les espores, que són formes de resistència dels microorganismes. No es pot considerar un producte de llarga durada, s’ha de mantenir en refrigeració i consumir en un termini de 2-3 dies. Es comercialitza com a llet fresca del dia.
• Llet esterilitzada. Se sotmet a un procés d’esterilització clàssic; és a dir, es combinen altes temperatures (més de 100ºC) durant un temps elevat per destruir totalment microorganismes i espores. És el tractament més intens amb l’objectiu d’inactivar tota forma de vida en l’aliment. El resultat és un producte estable amb un llarg període de conservació. Es comercialitza en envasos opacs a la llum i es pot conservar durant un període de 5-6 mesos si l’envàs no s’obre. Una vegada obert, la conservació arriba als 4-6 dies en condicions de refrigeració.
• Llet UHT o uperitzada. La llet s’ha tractat a temperatures superiors a 100ºC durant uns 3-4 segons, cosa que permet que es conservin les qualitats nutritives del producte gairebé intactes i se n’elimini gairebé tota presència de microorganismes. Es pot conservar durant uns tres mesos a temperatura ambient si l’envàs es manté tancat. Una vegada obert, s’ha de conservar a la nevera un màxim de 4-6 dies.
• Llet en pols, deshidratada. S’obté mitjançant la deshidratació de la llet líquida, i és diferent de l’evaporada i concentrada perquè en aquestes dues últimes l’eliminació de l’aigua és parcial. La llet en pols, com que no conté aigua, es conserva durant més temps que la líquida. A més, una vegada reconstituïda, té un valor nutricional semblant al de la llet d’origen.

Format

/imgs/20130101/leche6.jpg
A Espanya, el format més habitual en què es ven la llet és el bric, enfront de la llet en ampolla. El consum d’un format o un altre depèn de les necessitats de cada consumidor o de cada família: n’hi ha que opten per comprar la llet en ampolla o en bric perquè els resulta un format més còmode de transportar, de guardar a la nevera o d’emmagatzemar al rebost (quan no s’ha obert encara). En tots dos casos cal atendre les recomanacions de data de caducitat i de consum preferent.

Com podem estalviar més d'un 40% en la compra de llet

/imgs/20130101/leche8.jpg
La llet és un dels aliments més consumits a Espanya. Als esmorzars i berenars, amb cafè, amb cacau o cereals, com a ingredient de molts menjars i, també, d’altres productes alimentaris (com els iogurts o el formatge), la llet és present en la vida quotidiana de gairebé totes les famílies del país. El seu protagonisme en la dieta, en la taula i en el pressupost de les llars és indiscutible. No en va, les piràmides de l’alimentació saludable més recents hi situen els lactis (preferentment, desnatats) a la base, juntament amb les fruites, les hortalisses i el pa.

A diferència dels productes estacionals, la llet és un aliment que es pot adquirir durant tot l’any. Això influeix en el preu, que no està subjecte a les pujades experimentades en èpoques de més consum, i permet triar el producte més adequat en qualsevol moment. Alguns tipus de llet (com la UHT) poden mantenir les propietats durant mesos, per la qual cosa és possible comprar-ne diverses caixes en oferta i emmagatzemar-les fins al moment del consum.

Precisament, una manera d’estalviar en la compra de llet és aprofitar les ofertes dels paquets (comprar-ne sis caixes o ampolles, de vegades, n’abarateix el preu per unitat). Una altra forma és estar atents a les ofertes de les diferents marques, que solen fer promocions per donar a conèixer els seus productes. Tot i això, aquests mètodes d’estalvi són puntuals i depenen més de la voluntat de les empreses que no de les decisions del consumidor. En tots dos casos, si el fabricant no ofereix una promoció, no hi ha estalvi. La millor manera d’economitzar en la despesa de llet és organitzar la compra, triar els productes necessaris i escollir les marques que millor s’adeqüen al gust i la butxaca familiar.

Per comprovar això, EROSKI CONSUMER ha fet un exercici comparatiu entre dues famílies tipus i les tres classes de llet més consumides: sencera, semidesnatada i desnatada. En la comparació, també s’hi han afegit llets fresques i sense lactosa. La família A es compon d’una parella i un nen. La família B està representada per una parella, tres nens i un avi. Per determinar les quantitats de llet de cada cistell i família s’han tingut en compte les recomanacions de consum. Els nens han de consumir de 2 a 3 racions de lactis (de 200 ml cadascuna); els adults, entre 2 i 4 racions (de 250 ml cadascuna); i la gent gran, 3 racions al dia (també de 250 ml cadascuna). Els càlculs s’han fet per cobrir el consum mensual de llet sense incloure-hi altres tipus de productes làctics, com els iogurts o els formatges: 70 litres per a la família A i 116 litres per a la família B.

FONT: càlculs realitzats amb els preus establerts als hipermercats, supermercats i Eroski/online, vigents durant el període en què s’ha elaborat l’estudi.