Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Regles vegetarianes "en quarentena"

LA MAJORIA DELS MISSATGES QUE REBEM SOBRE ELS SUPOSATS BENEFICIS O PERJUDICIS DE COMBINAR ALGUNS ALIMENTS SÓN ENGANYOSOS I CONFUSOS. NO TOT EL QUE ES DIU ÉS CERT O FÀCIL D'ENTENDRE. I UNA BONA ALIMENTACIÓ, COM AFIRMEN ELS EXPERTS, NO HAURIA DE SER UN JEROGLÍFIC INDESXIFRABLE.

Regles vegetarianes "en quarentena"

/imgs/20190701/GettyImages-1090233024.jpg

Les persones que segueixen una dieta vegetariana solen preocupar-se per la seva alimentació, i això els porta a consultar molts llibres o pàgines web. En aquests trobem diversos consells que convé prendre amb cautela.

  • Combinar cereals i llegums. Una de les pors que tenen moltes persones vegetarianes és la de consumir una quantitat de proteïna insuficient. Una por infundada, perquè la deficiència de proteïna en vegetarians occidentals és estranya. Se sol aconsellar a qui segueix aquest tipus de dieta que combini llegums i cereals (les populars llenties amb arròs, per exemple) en el mateix àpat per a complementar els aminoàcids d’un aliment i l’altre i així aconseguir una proteïna completa. Els aminoàcids són els maons que construeixen el mur de les proteïnes que necessita el nostre cos. Tanmateix, el doctor Vernor Robert Young, un dels màxims experts mundials en proteïnes, va justificar en la revista American Journal of Clinical Nutrition que no cal consumir alhora proteïnes de diferents fonts vegetals per a obtenir un alt valor nutricional, perquè les proteïnes d’origen vegetal no són “incompletes”. Per exemple, podem menjar arròs al migdia i llenties a la nit, ja que el que importa és el balanç al llarg del dia.
  • La fibra dietètica impedeix l’absorció del ferro? Una altra gran preocupació dels vegetarians és l’anèmia ferropènica. Però els estudis disponibles no revelen que les persones que segueixen aquesta dieta presentin manca de ferro amb més freqüència que les omnívores. Sigui com sigui, és fàcil sentir dir que la gran quantitat de fibra dietètica present en la dieta vegetariana (per la presència més gran d’aliments d’origen vegetal poc processats) dificultarà l’absorció del ferro. Tanmateix, la ciència no dona la raó a aquesta hipòtesi: l’Institut de Medicina dels Estats Units, una entitat de referència en l’àmbit nutricional, no estableix un límit màxim de fibra. És a dir, no troba raons (i això inclou l’anèmia) per a desaconsellar a la població un increment en el consum d’aliments de fruites, hortalisses i altres aliments vegetals. Sí que apunta que les fonts concentrades de fitats, com els suplements de segó, poden reduir l’absorció de minerals en persones sanes.

QUÈ HI DIUEN ELS EXPERTS?

La guia d’alimentació més recent i recomanada és la del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, titulada Petits canvis per menjar millor. Ha comptat amb la revisió i el consens de desenes d’universitats, hospitals i entitats de referència en salut pública. En aquesta guia no trobem cap al.lusió a la importància de barrejar aliments o no. Sí que se’ns convida, en canvi, a recordar tres puntals per a millorar la nostra salut, preservar el medi ambient i potenciar el desenvolupament local.

  • Més. Menja més fruita fresca, hortalisses, llegums, fruita seca i tingues una vida més activa i social.
  • Canvia. Calma la set amb aigua (i no amb sucs o refrescos), substitueix els aliments refinats per les versions integrals respectives, prioritza l’oli d’oliva i tria aliments de temporada i proximitat.
  • Menys. Consumeix menys sal, sucre, carns vermelles i processades i, per descomptat, menys ultraprocessats.

SÍ QUE ES PODEN COMBINAR…

  • Proteïnes i carbohidrats. No és cert que la proteïna neutralitzi la digestió dels carbohidrats o a l’inrevés, ni que hagis d’esperar tres hores entre un nutrient i l’altre. Prendre un bistec amb patates no és pecat.
  • Lactis amb l’estómac ple. Hi ha qui defensa que els lactis només s’han de consumir amb l’estómac buit. Tampoc no hi ha proves creïbles que abonin aquesta hipòtesi. El que sí que és aconsellable és triar habitualment lactis sense sucres afegits, per a prevenir el risc de càries i obesitat.
  • Fruites i hortalisses. Hi ha falsos gurus que afirmen que, com que el tomàquet és una fruita des d’un punt de vista botànic, s’ha d’allunyar de les amanides elaborades amb verdures. No hi ha cap raó per a deixar de menjar una amanida perquè contingui una fruita. De fet, moltes de les hortalisses que consumim habitualment en plats salats (albergínies, pebrots, cogombres, carabasses…) són fruites.
  • Fruites diferents. Tampoc no hi ha cap motiu per a allunyar el consum d’una fruita en concret (per exemple, el plàtan) de la ingesta d’una altra varietat (com ara la pinya).

QUAN L'ALCOHOL ENTRA A LA CUINA COM UN INGREDIENT MÉS

Tots hem flamejat un sofregit o hem cuinat un peix al forn amb vi blanc confiats que l’alcohol s’evapora… però no ho fa tant com pensem.

PERCENTATGE D’ALCOHOL QUE QUEDA SEGONS LA COCCIÓ

  • Afegit a un líquid bullint: 85% (sopa)
  • Flamejat: 75% (plàtan o postres)
  • Cuit al forn 25 min: 45% (pollastre)
  • Cuit al forn 1 hora: 25% (pop)
  • Cuita al forn 2 hores: 10% (rostit)

Font: USDA Table of Nutrient Retention Factors. Alcohol retention in food preparation. J Am Diet Assoc 1992.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions