Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Menjar fora de casa

Dels 19 anys als 64 vivim el que es coneix com l’etapa adulta. Més de quatre dècades de canvis en el nostre estil de vida on l’alimentació ha de tenir un pes molt important: no només ens ajuda a prevenir nombroses malalties, també determina com serà la nostra qualitat de vida després de la jubilació. Això sí, sense oblidar l’activitat física.

Menjar fora de casa

Durant l’edat adulta, un altre dels factors que més influeix en l’alimentació és que cada vegada mengem més fora de casa. De fet, segons l’última enquesta sobre hàbits de vida feta per la Societat Espanyola d’Obesitat, el 77% de la població espanyola ja fa diàriament algun dels tres àpats habituals fora de casa. Cada vegada hi ha més restaurants que fan servir estratègies per a facilitar l’elecció d’aliments saludables, com l’augment de la proporció de plats de verdures o llegums, la incorporació en la carta d’informació (per exemple calories, nutrients…) que facilita l’elecció saludable.

No obstant això, menjar en restaurants encara s’associa, en general, a triar aliments poc saludables. De fet es considera que menjar fora de casa és una causa de l’augment del consum de dolços, brioixeria, refrescos i altres begudes (alcohòliques i no alcohòliques). En contraposició, menjar de tàper (menjars fets a casa), s’associa amb un major compliment de les pautes dietètiques, ja que alhora minimitza la despesa en aliments fora de casa. “Tant si ens decantem pel tàper o per anar al restaurant, hem de tenir sempre en ment les regles bàsiques per a una alimentació saludable: menjar més productes vegetals que d’origen animal, triar peix abans que carn, prioritzar la fruita per postres i, per a beure, sempre aigua”, conclou Baladia.

Necessitem prendre suplements?

Entre el 2018 i el 2019, el mercat de suplements nutricionals es va estimar en 12.000 milions d’euros amb una projecció de creixement d’entre 18  i 45.000 milions el 2026. A Espanya, l’ús de complements alimentaris se situa entorn del 15% i el 55%, i el consum de suplements elaborats a base de plantes seria al voltant del 20%, segons un estudi europeu on van participar, entre altres institucions, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Salut Pública Carles III de Madrid.

Malgrat la percepció generalitzada que el consum de suplements de vitamines, minerals, extractes de plantes i altres substàncies pot contribuir a millorar la salut, la veritat és que aquesta percepció s’acosta poques vegades a la realitat: no tenen un benefici clar i moltes vegades el seu consum podria comportar un risc per a la salut. En altres paraules, per a una majoria de productes comercialitzats com a complements alimentaris i productes a base de plantes no hi ha a penes proves de beneficis i podrien tenir efectes adversos.

Alcohol. Sabies que...?

L’alcohol ens engreixa. Les begudes amb alcohol tenen etanol (en volum variable) i sucres (també en quantitat variable), i a més, de vegades algunes begudes amb alcohol es barregen amb altres begudes que també aporten sucres (com els refrescos o les begudes energètiques). Per cada gram de sucres que tinguem en una beguda, ingerirem 4 kcal de més, i per cada gram d’etanol que hi posem, sumarem 7 kcal de més. Així que consumir begudes amb alcohol aportarà un plus energètic que molt probablement contribuirà a l’augment del pes corporal.

Una copeta de vi al dia no és saludable. Aquest potser és el mite més estès, i per una bona raó. Durant diverses dècades, les anàlisis d’una part de la comunitat científica afirmaven que el consum moderat de vi tenia efectes cardiovasculars beneficiosos, fins i tot més que ser abstemi. Aquestes anàlisis provenien d’estudis observacionals no del tot ajustats per tots els “factors de confusió” (factors que desvien els resultats de l’estudi del valor real; és a dir esbiaixats) i que, a més, comptaven amb un biaix especial, la classificació per la qual els exbevedors s’havien classificat com a no bevedors. Quan les anàlisis es van reajustar unes dècades més tard, aquests efectes van resultar no ser tan beneficiosos per a la salut cardiovascular, i es va revelar que no hi ha cap nivell d’ingesta segur relacionat amb el risc de càncer. En conseqüència, actualment gran part de la comunitat científica sosté que la recomanació de consum d’alcohol ha de ser zero.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions