Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Guia de compra: guisats preparats : Consum

L'ús de conserves en llauna no està renyida amb un estil de vida saludable, la clau està a triar els millors i més equilibrats pel que fa a ingredients

Consum

El seu lloc en la dieta

/imgs/20170101/guiso-verduras.jpg
/imgs/20170101/judias.jpg
/imgs/20170101/lentejas.jpg

Si comparem dades relatives a plats preparats, trobem que el seu consum a Espanya continua sent residual. Segons les dades del Panel del Consum Alimentari del MAPAMA, aquesta partida dins de la despesa alimentària amb prou feines va arribar al 3,3% el 2015. Per tant, en termes mitjans cada espanyol consumeix a l’any 12,3 kg de plats preparats i gasta 50,3 euros segons indica la mateixa font.

Dins d’aquesta partida i segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Productes Preparats, fa anys que el pes recau principalment en pizzes, canelons i lasanyes (productes tant refrigerats com congelats), així com en cremes i sopes i, en menys quantitat, en conserves de guisats enllaunats o refrigerats (encara que aquest ha demostrat ser un sector en evolució constant).

En concret, i si analitzem el període de gener a desembre de 2015, el consum de plats preparats en conserva de carn va ser de més de 13 milions de quilos i els llegums van superar els 8 milions de quilos, d’un total de 306 milions que van suposar en valor total.

El valor nutritiu de la nostra alimentació depèn del conjunt de la nostra dieta. No hem de cometre l’error de fer recaure aquest valor sobre un aliment en concret. Per tant, és possible portar una alimentació saludable i equilibrada incorporant conserves en llauna a la nostra dieta.

La clau es troba en el fet que la nostra dieta es compongui d’aliments poc processats de tots els grups, vegetals i animals: cereals, llegums, fruita, hortalisses, fruita seca, patates, carn, ous, peix i productes lactis en les quantitats necessàries per al nostre bon estat físic. Si restringim algun grup alimentari -perquè seguim, per exemple, una dieta vegetariana, o perquè tenim intolerància a la lactosa o al gluten-, convé comptar amb la supervisió d’un dietista-nutricionista, un professional que asseguri la ingesta de nutrients fonamentals, al mateix temps que s’adapta als nostres gustos i preferències, a l’estat fisiològic i a l’activitat física que practiquem.

En aquest context, l’ús de conserves en llauna és perfectament adequat i no està renyit amb un estil de vida saludable. El moment de la compra dels productes processats és clau per a una bona elecció que ens garanteixi emportar-nos-en a casa el millor, el més equilibrat i saludable pel que fa a ingredients i que serà aquell a què recorrerem en cas que el temps apressi. Així i tot, els aliments més significatius i frescos no han de desaparèixer ni ser substituïts de forma recurrent per productes excessivament elaborats. Oli d’oliva, fruita, verdura, hortalisses, llegums, peix, cereals integrals o fruita seca són els nostres aliats si busquem salut.

Què s'ha de tenir en compte a l'hora d'adquirir guisats preparats?

  • Els plats de llegums sense carn vermella són d’un alt valor nutricional, ja que la base del plat és el mateix llegum. Aquests ens aporten principalment fibra, carbohidrats, proteïnes d’origen vegetal, vitamines i minerals. Les opcions són molt variades: podem escollir al mercat entre cigrons, llenties, mongetes, fesols… acompanyats de verdura, peix o marisc. Una recepta habitual són les preparacions “a la jardinera”, que inclouen normalment ceba, patata, tomàquet, pastanaga, pebrots i carbassó. També trobem els cigrons amb bacallà o les mongetes amb cloïsses. Les preparacions més saludables són les que s’acompanyen de vegetals. Així i tot, no sempre hem de descartar les llaunes a base de productes carnis. Si es fan com a plat únic (no depassant una ració d’aproximadament 200 g), s’acompanyen d’una bona amanida o n’apartem els elements més grassos (com el xoriço o la botifarra) aquests es plats podrien incloure de forma esporàdica en la dieta.
  • El contingut en sal no ha de ser excessiu. Alguns d’aquests plats preparats poden resultar saborosíssims. Una forma de potenciar el sabor en els plats precuinats és, sens dubte, la sal. Per això, llegir l’etiquetatge és imprescindible per a poder vigilar-ne l’excés. El nostre producte escollit mai hauria de contenir més d’1 gram de sal per cada 100 grams de producte. Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) apunten a una reducció en el consum de sal en adults fins a aconseguir els 5 grams (o menys d’una culleradeta) al dia. Aquesta simple mesura ajuda a reduir la pressió arterial i el risc de malalties cardiovasculars en la població.
  • Els greixos saturats no haurien de depassar el 10% de les calories totals ingerides en el dia. Perquè aquesta preparació pugui encaixar en una planificació alimentària saludable, el contingut de greix saturat (d’origen animal per carns, embotits, o vegetal, com els olis de coco o palma) ha de ser d’1,5 grams per cada 100 grams. Aquests nivells es depassen habitualment en les preparacions a base de derivats carnis com les mandonguilles, la tripa o els potatges amb cansalada viada, xoriço i botifarra. En canvi, els potatges vegetals i els guisats de carn magra de vedella acompanyada amb verdures presenten valors molt baixos per a greixos saturats.
  • Que l’oli utilitzat sigui 100% d’oliva. Sembla senzill però no ho és, ja que alguns fabricants fan servir habitualment diversos tipus d’oli, entre els quals s’inclou l’oli de nabina (més conegut com oli de colza) o de palma. Un cop més, llegir l’etiquetatge és fonamental per a localitzar el tipus de greixos i en quina quantitat es presenten. En general, darrere de l’esment “oli vegetal” trobem àcids grassos saturats tan poc recomanables com els presents en els derivats carnis que poden acompanyar unes mongetes, unes llenties o uns cigrons.
  • El recipient té la seva importància. El procés d’esterilització de la llauna equival al de la cocció en l’olla de pressió que podríem fer a casa nostra. En una bona conserva, es garanteix la seguretat mitjançant l’esterilització. També és important saber que si adquirim un plat preparat en llauna, aquesta mai s’ha d’escalfar, ja que quan s’eleva la temperatura es poden transferir materials de l’envàs als aliments que ingerirem. Les conserves també les podem trobar en vidre (sobretot, llegums sols, llegums amb vegetals i vegetals sols o barrejats), i això permet veure’n el contingut directament, sense necessitat d’obrir-ho.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions