Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Guia de compra: fruites seques en bossa : Anàlisi dels nutrients

Enriquir la dieta amb aquest tipus d'aliments no augmenta ni el pes corporal ni el perímetre abdominal i, a més, són font de nombrosos beneficis per a la salut

Anàlisi dels nutrients

Semàfor nutricional

Per realitzar l’anàlisi nutricional, s’han escollit quatre categories de fruites seques:

  1. Crues
  2. Torrades o al forn, però sense addició de sal
  3. Torrades, fregides, cuites al forn i amb addició de sal
  4. Barreja de fruites seques

En l’última categoria, és fàcil trobar fruites dessecades en la composició del producte final (per exemple, panses); per això, de vegades s’observa que la xifra de sucres és superior. Amb tot, com que no es tracta de sucres afegits, sinó dels presents de forma natural en la fruita dessecada, el risc que generin càries és molt menor, segons l’OMS.

En qualsevol cas, el que crida més l’atenció en el semàfor nutricional és l’aportació en energia i greixos de les fruites seques. Com ja s’ha comentat, es tracta d’aliments que, sens dubte, contenen bastant energia, ja que gairebé la meitat del seu pes és greix (un gram de greix aporta nou quilocalories). En canvi, els estudis científics no observen increments de pes quan els participants afegeixen fruites seques a la seva dieta habitual, fins i tot es constaten disminucions en el risc d’obesitat.

En la taula també destaca la presència de greixos saturats en aquests aliments. Encara que, de nou, pugui sorprendre, els greixos presents en les fruites seques no preocupen en absolut els experts en nutrició. Al contrari, les recerques en humans mostren clarament que el consum freqüent d’aquests aliments disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars. Si bé és cert que convé disminuir els greixos saturats, cal fer-ho a costa de consumir menys quantitat d’aliments molt processats, com ara brioixeria, pastisseria o aperitius diferents de les fruites seques.

Quant a la sal, hi ha dos productes que destaquen pel seu elevat contingut en aquest nutrient: les pipes torrades salades i els festucs torrats salats (una ració cobreix el 17% de les quantitats diàries orientatives de sal en el cas de les pipes i el 38% en el cas dels festucs).

Com que a Espanya es duplica el màxim del consum de sal recomanat per les autoritats sanitàries, és millor reservar aquests productes per a ocasions excepcionals i evitar-los si es pateix d’hipertensió arterial. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), fins i tot, acaba de signar un conveni amb l’Associació de Fabricants d’Aperitius per tal de disminuir un 5% el contingut en sal de tots els seus productes, la qual cosa inclou les fruites seques.

La mesura presa per l’AECOSAN té a veure amb el fet que l’elevada ingesta de sal s’ha relacionat en diversos estudis amb increments en la mortalitat per diverses causes. En realitat, qualsevol dels productes que apareixen amb un color groc en la taula és millor reservar-los per a un consum esporàdic.

Com que no tots els productes compten amb el semàfor nutricional d’EROSKI, convé conèixer una estratègia útil per a dilucidar si un aliment conté molta sal: revisar la quantitat que aporta per 100 grams (sol aparèixer en la secció “informació nutricional” de l’etiqueta del producte). Sanitat considera que un aliment té “molta sal” si aporta 1,25 grams de sal, o més, per cada 100 grams; mentre que entén que aporta “poca sal” si en la mateixa quantitat hi ha menys de 0,25 grams de sal.

La millor elecció: cuinades o crues?

/imgs/20160401/fritoycrudo.jpg

Què és millor: consumir les fruites seques crues o escollir-les torrades o cuites al forn? Les primeres conserven més les vitamines que les segones, però la seva biodisponibilitat és inferior. És a dir, d’una banda, a l’intestí li costarà bastant més extreure els nutrients presents en les fruites seques que no han estat sotmeses a la calor, però, d’altra banda, en el procés d’escalfament es perd part del seu contingut nutricional.

Quant a la fibra dietètica de les fruites seques, serà més difícil de digerir si l’aliment no s’exposa a altes temperatures. Això té, de nou, pros i contres: els efectes beneficiosos de la fibra en el moviment intestinal seran més grans si les fruites seques no s’exposen a la calor, però al seu torn augmenten les possibilitats que es generin lleus molèsties (flatulències o inflor abdominal) si ingerim molta quantitat d’aquests aliments. En qualsevol cas, els estudis científics observen millores per a la salut independentment del tipus de fruita seca escollida.

Nous del Brasil: alerta amb el seleni

/imgs/20160401/brasil.jpg

La nou del Brasil (també coneguda com nou amazònica, castanya de muntanya, castanya de Pará o coquet brasiler) necessita una menció a banda. Per a identificar-la, té una forma de mitja lluna i mesura entre 4 i 5 centímetres de llarg.

El problema amb aquest tipus de fruita seca (el principal exportador de la qual no és el Brasil, sinó Bolívia) és que té un elevat contingut en seleni. En concret, 100 grams de nous del Brasil (unes quatre racions de consum) multipliquen 30 vegades la dosi diària de seleni recomanada per a un adult. Per aquest motiu, si es consumeixen diàriament i en altes quantitats, poden generar una situació denominada “toxicitat per seleni” o “seleniosi”.

El nivell màxim d’ingesta de seleni (a partir del qual es poden produir danys en l’organisme) està establert, en adults, en 400 micrograms de seleni al dia. Només una unitat de nou del Brasil ja conté entre 69 i 91 micrograms de seleni. Per tant, si es consumeixen sis unitats de nous del Brasil, ja s’està superant el nivell màxim d’ingesta de seleni recomanada. Per aquest motiu s’aconsella no abusar-ne.

Els problemes que genera l’abús del seleni solen ser lleus (alteracions digestives moderades, enrogiment facial, pèrdua de cabell, sensació de desmai), però de vegades s’han observat problemes neurològics, respiratoris, renals o cardíacs.

Per tant, és fonamental recordar que el consum de nous del Brasil, sobretot en nens, ha de ser ocasional i esporàdic. Si és així, els beneficis superaran als possibles riscos, atès que es tracta d’un aliment ric en proteïna vegetal, fibra dietètica i en diverses vitamines i minerals, com la vitamina B1 (tiamina) o el magnesi.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions