Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Iogurt per a augmentar les defenses?

L'àmplia gamma de iogurts que s'elaboren aquests moments obliga a conèixer-ne les característiques nutritives a fi de triar el que més s'adeqüi a les necessitats personals

Iogurt per a augmentar les defenses?

/imgs/20120101/alimentacion3.jpg
El missatge que les llets fermentades amb “Lactobacillus casei inmunitas” reforcen les defenses ha tingut impacte en la societat actual: en els nens, les persones grans i els ancians, les dones embarassades, etc. Segons l’evidència científica actual, a l’efecte de beneficis sobre la salut i la protecció de les malalties, aquest tipus de producte és una llet fermentada més, equiparable a qualsevol llet fermentada o iogurt que hi hagi en el mercat. S’observen en la literatura científica estudis que associen el consum diari d’aquest tipus de llet fermentada a un risc més baix d’infeccions comunes com les respiratòries entre diferents col.lectius, si bé una part d’aquests estudis no són independents. De moment, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no ha aprovat cap al.legació de propietats saludables de les llets fermentades i els iogurts sobre el sistema immune. Com a informació aclaridora, convé matisar que són diversos els estudis científics que conclouen que tant les llets fermentades amb bacteris específics com els iogurts convencionals poden augmentar les defenses en augmentar la producció de citocines, components que formen part de la resposta immune.

Inconvenients: intoleràncies i al.lèrgies alimentàries

Els iogurts contenen una petita quantitat de lactosa, suficient per ser ben tolerada per la majoria de les persones que sofreixen intolerància a la lactosa. No obstant això, hi ha altres persones que creuen ser intolerants a la lactosa però el que passa realment és que no assimilen el iogurt, malgrat que la majoria sí que el tolera. Pot ser que estiguin afectats per “hipersensibilitat alimentària no al.lèrgica”, que bé podria denominar-se “histaminosi alimentària”. En aquest cas, tant la llet com els seus derivats no són ben tolerats perquè generen la formació, a nivell cel.lular, de quantitats molt elevades d’histamina, molècula responsable de les molèsties gastrointestinals, entre altres símptomes.

Els iogurts estan contraindicats en l’alimentació dels qui tenen al.lèrgia a la caseïna (la proteïna de la llet de vaca, també inclosa en aquests productes). A més, els iogurts de sabors, en particular els de sabor de maduixa, utilitzen colorants per aconseguir el color rosa pàl.lid que els caracteritza. En l’anàlisi bromatològica s’hi ha identificat un additiu colorant natural, el vermell de cotxinilla (E-120) i un additiu artificial, el vermell Allure (E-129). El segon és un colorant azoic que s’associa a reaccions al.lèrgiques entre persones sensibles.

Què és el iogurt?

/imgs/20120101/alimentacion4.jpg
El iogurt s’obté afegint a la llet pasteuritzada i homogeneïtzada ceps de bacteris acidolàctics propis de la fermentació, en concret, Streptococcus thermophilus i Lactobacillus bulgaricus, que han de ser-hi presents en una quantitat mínima de 10.000.000 de colònies per gram o mil.lilitre. La llet és la matèria primera i pot ser pasteuritzada, concentrada pasteuritzada, totalment o parcialment desnatada pasteuritzada, concentrada pasteuritzada totalment o parcialment desnatada, i una barreja de les dues o més productes. Ambdues colònies de microorganismes aconsegueixen que el producte tingui una acidesa important, la qual cosa hi dificulta el creixement d’altres microbis alterants; que tingui un sabor agradable i un nombre elevat de bacteris làctics que impedeix l’existència d’altres microorganismes.

Durant el procés d’elaboració, la lactosa es converteix en àcid làctic per efecte de la fermentació bacteriana, la qual cosa es tradueix en una acidificació. En aquest ambient àcid, les proteïnes de la llet coagulen i s’obté un producte amb textura semisòlida i/o cremosa. Durant el procés, les molècules de greix i de proteïnes sofreixen una predigestió, i es transformen en composts més senzills i digeribles (aminoàcids, àcids grassos lliures…). El nou producte és més digerible que la llet original i amb un gust, una aroma i una consistència final particulars i diferents.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions