Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Com es pot detectar

Desconeguda i ignorada fins fa a penes una dècada, avui tothom parla de la malaltia celíaca. Des dels productes del supermercat fins a les cartes dels restaurants, els menús escolars o les llaminadures infantils, tot sector relacionat amb l’alimentació està obligat a tenir en compte les necessitats del col·lectiu de les persones amb celiaquia.

Com es pot detectar

Perquè hi hagi un diagnòstic, prèviament ha d’haver-hi una sospita de malaltia. I aquesta sospita moltes vegades no es dona, adverteix Izaskun Martín-Cabrejas, coordinadora de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) i doctora en Seguretat Alimentària: “Hi ha metges que continuen pensant en la celiaquia com si fos una malaltia de nens amb diarrees. Cal anar més enllà, perquè es tracta d’una malaltia sistèmica relacionada amb altres patologies metabòliques, òssies, dermatològiques…”. Coincideix amb ella el pediatre del Servei Andalús de Salut, Cristóbal Coronel, per a qui el diagnòstic de celiaquia, ja en l’edat adulta, “va ser una salvació. Perquè els celíacs sovint som tractats de malalties que no tenim, i anem peregrinant d’una consulta a una altra”.

Un cop tenim aquesta sospita, hi ha un procés de proves per a trobar aquest diagnòstic:

  • Proves serològiques. Es poden fer des d’Atenció Primària i s’hi busquen anticossos específics en sang: anticossos antigliadina (AGA), anticossos antiendomisi (EMA), anticossos antitransglutaminasa tissular (AAtTG) i deamidada (DGP). Aquests marcadors són molt útils per al diagnòstic, especialment quan no hi ha símptomes digestius. De tota manera, el fet que els resultats siguin negatius no exclou que hi hagi malaltia celíaca, i caldrà fer-se altres proves.
  • Proves genètiques. Gairebé la totalitat dels pacients celíacs són positius en els gens HLA-DQ2 o HLA-DQ8. Per això, l’estudi genètic té un alt valor predictiu negatiu: si el pacient no és positiu, gairebé amb tota certesa no serà celíac.
  • Proves anatomopatològiques. Tots els celíacs tenen atròfia en les vellositats intestinals. Per tant, la biòpsia intestinal és el patró d’or per a establir-ne el diagnòstic i, a més, mesurar l’estadi de la lesió. Com que és una prova invasiva i molesta, se sol ometre en els nens que han donat positiu en les proves serològiques i genètiques.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions