Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: Dia a dia amb la malaltia

Desconeguda i ignorada fins fa a penes una dècada, avui tothom parla de la malaltia celíaca. Des dels productes del supermercat fins a les cartes dels restaurants, els menús escolars o les llaminadures infantils, tot sector relacionat amb l’alimentació està obligat a tenir en compte les necessitats del col·lectiu de les persones amb celiaquia.

Dia a dia amb la malaltia

El diagnòstic de celiaquia sovint cau com un gerro d’aigua freda a casa. De llavors endavant canviaran moltes coses, però el primer que han de fer els familiars és “fer-se les proves per a confirmar o descartar si ells també són celíacs”, assenyala el doctor Coronel. “Sabem que entre el 10 i el 20% dels familiars de primer grau tindran la malaltia; si hi ha dos fills amb celiaquia, el risc es triplica per a la resta de la família”, afegeix. Aquestes proves permetran detectar la possible existència de nous casos silents o assimptomàtics dins de casa.

Primers passos

La convivència amb la malaltia celíaca requerirà un procés d’adaptació: canviarà la llista de la compra, la manera de cuinar, hi haurà dubtes, pors… Per això és tan important no fer passos en fals.

  • No eliminar el gluten perquè sí. Tot i que en tinguem sospites, no s’ha d’eliminar el gluten fins que no tinguem el diagnòstic de certesa i fins que no ho hagi indicat expressament el metge. El mateix serveix per als familiars. “Sovint, quan a un nen li diagnostiquen celiaquia, el canvi en l’alimentació s’estén als altres membres, que també comencen a menjar sense gluten”, explica Izaskun Martín-Cabrejas, coordinadora de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE). “És un error, perquè les proves diagnòstiques, en concret la biòpsia, s’han de fer quan la persona està menjant gluten”, afegeix. És un punt clau, adverteix Coronel: “La prescripció d’aquesta dieta per la sospita clínica o pel resultat dels anticossos específics elevats és un error que es comet amb freqüència i l’únic que s’aconsegueix és retardar, emmascarar el diagnòstic o sotmetre innecessàriament persones no celíaques a una dieta sense gluten”.
  • Buscar suport fiable. Oblidem-nos d’influenciadors i de veïns: les associacions de celíacs són el gran suport de les persones acabades de diagnosticar i de les seves famílies. Autèntics experts en dietes sense gluten, són els que ens poden orientar millor en els productes, l’etiquetatge, les elaboracions… Les seves recomanacions estan avalades pels metges i, a més, estan basades en la seva experiència personal.
  • Parlar amb claredat. El millor que es pot fer per un nen amb celiaquia és parlar-li amb claredat de la seva malaltia (sempre, és clar, en un llenguatge adaptat a l’edat). No se n’ha de minimitzar la importància ni tampoc convertir-la en l’eix central de tota la seva vida. A casa, tothom ha de saber quins aliments es poden consumir i quins no. Igualment, és essencial explicar en l’entorn (amics, escola, colònies) en què consisteix una dieta sense gluten i quins riscos pot implicar per a una persona amb celiaquia que no la segueixi.

Seguretat en diferents entorns

No n’hi ha prou de no menjar aliments que continguin gluten. També s’ha d’evitar menjar els que hagin entrat en contacte amb el gluten en qualsevol moment de la cadena. Per això és essencial que els diferents entorns estiguin conscienciats i informats sobre com s’ha d’evitar la contaminació.

  • Ni paelles, ni ganivets, ni bosses… La contaminació creuada és un dels cavalls de batalla dels qui pateixen aquesta malaltia. Per això, els aliments lliures de gluten es poden barrejar amb d’altres i deixar de ser aptes per als celíacs. “Aquest problema pot sorgir si fem servir els mateixos accessoris de cuina quan preparem al mateix temps receptes que porten gluten i d’altres que no en porten”, explica Martín-Cabrejas. Així, hem d’anar molt amb compte amb l’ús de culleres per a remenar els guisats, fustes de tallar on s’hagi pogut tallar pa, fregidores, sandvitxeres, baietes, fregalls… La higiene, per tant, és essencial, i des de FACE es donen els consells següents:
    • Fer servir estris de cuina, com ara culleres, pales o fustes de tallar de silicona: són més fàcils de netejar i no són porosos.
    • Situar els productes sense gluten a la zona alta dels armaris. Així, si cauen molles serà sobre els altres productes.
    • Si fem servir el microones, hem de tapar el menjar.
    • No hem d’utilitzar mai el mateix oli per a cuinar productes amb gluten i sense.
    • Els petits electrodomèstics (sandvitxeres, torradores…) han de ser d’ús exclusiu per a persones celíaques.
  • A l’escola. A la Llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició s’especifica que, als centres escolars on hi hagi servei de menjador, els menús per a persones celíaques hauran d’estar programats de manera detallada i mensual, i estar a la disposició dels pares o tutors. Si no es poden garantir unes bones pràctiques de manipulació i cocció, s’ha de proporcionar als nens amb celiaquia un espai d’ús exclusiu per als aliments que porten preparats des de casa (neveres, microones, coberts…). “Més enllà d’aquestes normes, també es treballa per ser inclusius per a evitar que aquests nens quedin fora d’activitats, aniversaris… Es tracta de sensibilitzar tot el personal, pares, mares, professors…”, explica Izaskun Martín-Cabrejas, qui afegeix que el setembre passat FACE va presentar la guia escolar Malalties celíaques, al·lèrgies alimentàries i intolerància a la lactosa en centres educatius.
  • Als restaurants. Tot i que la legislació acompanya i protegeix la persona amb celiaquia, encara queda molt de camí per fer. “No vol dir només que a la carta es posi si un plat porta gluten o no, sinó que realment es compleixin els protocols per a evitar la contaminació creuada. Els qui treballen en restauració han de fer un curs obligatori, però amb el temps se’ls oblida tenir aquesta cura. Cal formació tant en sala com en cuina. Si no, tot se’n va en orri”, conclou Martín-Cabrejas.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions