Guia de compra: detergents

Detergents, qüestió de format i colors

Els que es comercialitzen en pols són els més apropiats per a la roba blanca encara que respecten menys els colors, mentre que els detergents líquids cuiden millor les peces de color i els teixits delicats, però la seva eficàcia amb la brutícia és més discreta
1 Octubre de 2012
Img alimentacion 3 listado

Detergents, qüestió de format i colors

/imgs/20121001/detergente1.jpg
S’estima que una família de quatre membres posa la rentadora entre tres i cinc vegades a la setmana, o el que és el mateix, com a mínim més de 200 vegades a l’any el consumidor s’enfronta a una de les tasques de la llar que per a molts és de les més ingrates. Perquè no només es tracta de posar la rentadora, després cal estendre la roba, recollir-la i plegar-la. Segurament, en aquesta cadena de rutines obligades en falta una, i la que casualment desencadena tot aquest procés: triar el detergent per fer la bugada. En el record queda la imatge publicitària que durant anys mostrava un mestressa de casa convençuda que el seu detergent era el que rentava més blanc i que per això no calia canviar-lo per un altre. Avui en dia, la blancor en la bugada es continua buscant però també un altre tipus de solucions. Actualment, abunden en el mercat diversos productes amb diferències en les formulacions i en els resultats: 0, adequats a cada roba, color o fins i tot indicats per a determinats tipus de pell. Des dels que serveixen per a tota la bugada (sense importar el color de la roba que es renti conjuntament), passant per aquells d’ús específic per a roba negra o peces delicades fins a productes 2 en 1 la formulació dels quals conté substancies detergents i suavitzants. En aquesta equació, se suma un element més: les diferents presentacions en què es comercialitza el detergent. A l’omnipresent format en pols, l’acompanya el producte líquid, en pastilles i les últimes incorporacions: les càpsules. Cadascuna d’aquestes rendeix de manera diferent davant del nivell de brutícia de la peça i el tipus de teixit. Són qüestions que no sempre el consumidor coneix ni domina. Per tot això, per a encertar en l’elecció del detergent resulta fonamental conèixer-ne les principals classes i les prestacions i peculiaritats. A més, en la selecció del producte que utilitzarem ha de pesar també la consciència ecològica. En molts casos, és possible contribuir a la millora mediambiental si s’opta per productes concentrats (comporten una despesa energètica inferior per l’estalvi d’envàs, el transport…) o si es posen en pràctica una sèrie de rutines quan es posa la rentadora.

Presentacions diferents, usos diversos

Al passadís dels productes de la neteja, el maldecap per a molts comença quan han de decantar-se per una presentació de detergent o una altra. “Serà millor el líquid que els detergents en pols tradicional?, com actuen les càpsules de detergent? o quin neteja sense danyar els teixits?”, són només algunes de les qüestions que vénen al cap en aquest primer assalt. Bé és cert que al costat d’aquests consumidors en conviuen d’altres que, per tradició o fins i tot per sentimentalisme, es neguen, passi el que passi, a canviar de marca de detergent.

Les virtuts i els defectes de les diferents presentacions es resumeixen així:

  • /imgs/20121001/detergente2.jpg
    En pols. L’avantatge principal davant del format líquid és l’eficàcia contra les taques. En general, aquests detergents tenen un poder de neteja més gran. Això sí, per tal d’assegurar el resultat necessiten unes altes temperatures per potenciar la dissolució, per això no es comporta de forma òptima en els rentats freds. Com a defectes, són detergents les restes dels quals tendeixen a acumular-se al caixetí de la rentadora, amb les molèsties que això ocasiona per al consumidor. La seva major eficàcia fa perillar el color de la roba i els teixits més delicats. Per això, són detergents més apropiats per a les bugades blanques de peces amb teixits menys exigents. No s’ha d’obviar tampoc que els detergents en pols tenen el poc honrós títol de ser els que menys cuiden el medi ambient.
  • /imgs/20121001/detergente3.jpg
    En pastilles. Les llums i ombres són les mateixes que les del detergent en pols, ja que al cap i a la fi el producte és el mateix però presentat en un format diferent. I és que si alguna cosa caracteritza aquesta mena de detergent és la comoditat que ofereix al consumidor. N’hi ha prou d’introduir la pastilla en la rentadora. D’aquesta manera, s’evita el perill d’utilitzar una dosi superior o inferior de la necessària i això suma per a obtenir un resultat millor.
  • /imgs/20121001/detergente4.jpg
    Líquid. En l’altre extrem se situen els detergents líquids. Respecten i cuiden més els teixits i colors, i es dilueixen bé a baixes temperatures, per això es poden utilitzar en programes de rentat amb aigua freda, però els seus resultats contra les taques són més discrets. Amb tot, el detergent líquid és la millor opció per a la roba de color, la roba fosca i els teixits delicats (llana, seda, viscosa…). És més acurat amb l’entorn, especialment les versions concentrades i ultraconcentrades, ja que la despesa energètica és més baixa: pel seu volum, fan servir menys matèries primeres i menys material d’embalatge i tot això permet fer una gestió més eficient del seu emmagatzematge i transport en benefici del medi ambient.
  • /imgs/20121001/detergente5.jpg
    Càpsules. Són el format més nou al mercat. Es tracta d’uns saquets de film hidrosoluble (es dissol quan entra en contacte amb l’aigua) a l’interior dels quals es troba la dosi exacta de sabó líquid per a la bugada. Tenen les mateixes bondats que els detergents líquids, però a aquestes cal sumar la facilitat d’ús i la comoditat que brinden al consumidor.

La importància de la dosificació per al medi ambient i la butxaca

/imgs/20121001/detergente6.jpg
L’AISE (Associació Internacional de Sabons, Detergents i Productes Afins) porta anys promovent diferents mesures reguladores per intentar pal.liar l’impacte que els detergents causen en el medi ambient. Al final dels anys 90, va fomentar la posada en marxa d’un codi de bones pràctiques mediambientals i l’any passat va entrar en vigor l’última recomanació. La mesura promou la reformulació dels detergents per a aconseguir que concentrin les dosis per rentat a un màxim de 75 ml, mantenint la mateixa eficàcia però amb menys quantitat de producte, amb l’estalvi consegüent en envasos, transport i matèries primeres. La majoria de les marques del mercat ja han concentrat les seves fórmules per tal de respectar aquesta recomanació. Fa uns anys es va fer el mateix per a la detergència en pols, concentrant les formulacions a un màxim de 125 ml per rentat (aproximadament 80 grams).

  • Menys producte més estalvi. Segons com de concentrada estigui la fórmula d’un detergent (proporció entre el percentatge de matèria activa i el d’aigua), el consumidor necessitarà més o menys quantitat per a un rentat eficaç; com més concentrada sigui, significa que té una quantitat més gran de matèria activa i, per tant, amb menys producte s’aconsegueixen resultats tan eficaços com amb més quantitat d’un altre que estigui més diluït, és a dir, menys concentrat. A l’hora de comparar preus i de decantar-se per un detergent o un altre entre diferents productes, convé fer-ho tenint en compte el nombre de rentats o dosis que contingui cadascun i no la quantitat de producte que hi hagi en litres o quilograms.
  • Comparar entre dosis. En qualsevol cas, és fonamental fer servir la dosi de rentat que el fabricant recomana en l’etiquetatge de l’envàs. Aquesta s’obté tenint en compte els diferents graus de brutícia de les peces (poc tacada/una mica tacada/molt tacada) i la duresa de l’aigua: tova, mitjana i dura. D’aquesta manera, si s’utilitza la dosi indicada s’estalviarà producte i s’evitarà malgastar detergent i diners; el consum en aigua i energia serà inferior si s’aprofita la càrrega completa i si s’aposta per cicles curts i aigua freda.

Cada detergent, amb la seva bugada


Un per a tot

/imgs/20121001/detergente7.jpgLa primera regla per a preservar la “salut” de la nostra roba i la llarga vida de la rentadora és rentar de manera separada les peces blanques de les de color o els teixits delicats d’uns altres més “tot terreny”. Però de vegades ens saltem aquesta recomanació.

  • Sabies que… per a bugades en les quals no es fa separació convé utilitzar un detergent líquid? Per a aconseguir una millor cura de la roba, es recomana utilitzar temperatures baixes i cicles de rentat curts. Els líquids que es presenten en càpsules (els més innovadors del mercat) són també idonis per a passar aquesta prova.
  • Els detergents aptes per a tota la roba, com el detergent líquid sabó natural EROSKI, es componen de fórmules que, d’una banda, reuneixen l’eficàcia per a eliminar les taques, i de l’altra, el manteniment de la blancor en la roba blanca i la lluminositat de la roba de color. És molt important dosificar sempre la quantitat de producte necessària, una sobredosificació no necessàriament aconseguirà uns millors resultats. És freqüent que aquesta pràctica deixi residus en la roba i que calgui tornar a rentar-la, per la qual cosa cada bugada sortirà més cara. Per a evitar aquest tipus d’error, resulten interessants les càpsules de detergent, com les de Skip, amb les dosis de rentat ja preparades.


Per a la roba blanca

/imgs/20121001/detergente8.jpgEn general, la majoria dels detergents en pols inclouen en la seva formulació blanquejants oxigenats, com el detergent en pols WIPP Blanco Total. Aquesta pràctica no sol ser comuna entre els detergents líquids. Per això, els formats en pols són més eficaços amb les bugades blanques o de colors clars que no els líquids.

  • Sabies que… tant els detergents en pols com els líquids contenen també blanquejants òptics que reflecteixen els raigs UV i donen un to blau que produeix la impressió que el teixit està més blanc?
  • A més dels detergents per a roba blanca, el consumidor pot fer servir activadors per a roba blanca (líquids o en pols) que reforcen l’acció blanquejant del detergent i que basen la seva acció en l’oxigen actiu. Un altre recurs per a aconseguir que les peces no perdin la blancor són els tradicionals lleixius per a la roba blanca (contenen blanquejants clorats), l’ús dels quals és generalitzat en moltes llars d’Espanya.


De color

/imgs/20121001/detergente9.jpg Les peces que envelleixen pitjor són les de color. Per a pal.liar el pas del temps i els rentats successius, és preferible utilitzar els detergents líquids (menys agressius i més protectors) que els de pols. El resultat és millor si es fan servir fórmules específiques dissenyades per a colors intensos o determinats productes idonis per a la roba negra, tal com passa amb Micolor Black Gel.

  • Sabies que… les fórmules dels detergents per a color contenen polímers protectors del color que eviten la transferència de colors entre les peces i la seva degradació? Aquestes substàncies químiques poden, a més, allisar les fibres de les peces per a mantenir la intensitat dels colors.
  • De la seva banda, els detergents dissenyats per a la roba negra s’utilitzen no només per a protegir el to de les peces més fosques, sinó que a més fixen i fins i tot recuperen el color negre, aquell que, probablement, més s’espatlla amb els rentats successius. Un bon truc perquè el color de la roba fosca no es faci lleig és fer una bugada conjunta amb peces negres. D’aquesta manera, el color negre es transfereix i les altres peces queden més brillants.


Sentit i sensibilitat

/imgs/20121001/detergente10.jpgPells delicades o peces delicades. Tant les unes com les altres necessiten unes cures específiques. Al mercat hi ha detergents dissenyats per a rentar aquesta mena de teixits: són fórmules més suaus, amb ingredients que actuen com un bàlsam sobre les fibres. Es tracta de productes amb una textura molt cremosa, que en la majoria poden utilitzar-se per a rentats tant a màquina com a mà, com Norit Bebé.

  • Sabies que… els teixits delicats, com la llana o la seda, són molt vulnerables als atacs dels enzims que incorporen la majoria dels detergents convencionals? En canvi, els específics per a peces delicades no en tenen i aquesta és la raó per la qual són l’opció apropiada per a aquest tipus de bugada. A més, perquè el resultat sigui òptim del tot, convé rentar aquestes peces del revés i dins d’una bosseta que les protegeixi encara més.
  • Igual que per als teixits delicats, les pells sensibles amb tendència a irritar-se fàcilment també requereixen uns productes de neteja que les cuidin o evitin malestar. Un dels exemples més clars és el de la pell dels nadons. Per a aquests casos, hi ha detergents específics amb fórmules sense enzims, sense colorants i sense perfums. Són productes als quals, a més, acompanyen llegendes o al.legacions com “hipoal.lergènic” o “testat dermatològicament”. Totes dues demostren que el producte ha estat testat en un laboratori clínic, sota la supervisió d’un dermatòleg, per avaluar els efectes de la fórmula sobre diferents persones voluntàries.


Els 2 en 1

/imgs/20121001/detergente11.jpg Els detergents, especialment els líquids, per la seva composició tenen per si mateix cert poder suavitzant. No obstant això, és important, a més, afegir suavitzant al rentat, l’ingredient principal del qual són els tensoactius catiònics.

  • Sabies que… aquests agents s’adhereixen a les fibres de la roba, eviten que les peces s’entrellacin entre elles i proporcionen així suavitat a la roba perquè duri més temps?
  • Per més comoditat, el consumidor té a la seva disposició detergents 2 en 1, com ara l’Ariel Sensaciones Gel; es tracta de productes que incorporen també les propietats dels suavitzants a més de les pròpies del detergent. En la seva formulació s’inclouen agents suavitzants, com ara la bentonita, que és un agent suavitzant d’origen natural, agents facilitadors de la planxada que ajuden a eliminar les arrugues, etc… A més, l’última novetat en aquests detergents és incorporar-hi perfums microencapsulats: consisteixen en unes petites càpsules que contenen perfum a l’interior i que durant el rentat s’adhereixen a les fibres. Després, durant l’ús de la peça es van “trencant” pel frec i van alliberant el perfum.
Ecologia i economia per a la bugada
  • /imgs/20121001/detergente12.jpg
    La compra de detergent és una de les partides que més pressupost comporta dins del cistell del mercat. Per això, la primera regla per a afrontar aquesta despesa és la de comparar entre diferents marques i formats. No hem de deixar endur-nos per la quantitat de litres o quilos del detergent o si és concentrat o no, la mesura correcta per a comparar millor són les dosis de rentat.
  • Dins d’una mateixa marca, les diferències de preu solen ser determinades pels formats. En línies generals, les càpsules ofereixen un cost per dosi de rentat més alt del d’altres formats més tradicionals; li segueixen en preu els superconcentrats i concentrats, després els que es comercialitzen en pols i, finalment, els líquids.
  • Per definició, els detergents de marques de distribució ofereixen preus més competitius que els de fabricant. De vegades, les diferències són tan grans que arriben a doblar-los el preu. No obstant això, la recomanació és fixar-se en les ofertes, les promocions i les bonificacions o regals com les “dosis gratis” i no deixar passar-les.
  • Fer servir detergents polivalents i efectius que serveixin per a tota la bugada permet unificar despeses i estalviar costos.
  • Atendre les recomanacions del fabricant quant a les dosis de rentat: posar-ne més no assegura més bons resultats; de fet, hi ha un risc elevat que les peces hagin de passar per un segon rentat, amb el sobrecost que això comporta.
  • Utilitzar la rentadora sempre amb la càrrega completa, tret que tingui un programa específic de mitja càrrega, amb programes curts i a baixes temperatures és sinònim d’estalvi i cura del medi ambient. Si se seleccionen temperatures baixes per al rentat s’estalviarà diners en la factura elèctrica: un cicle de rentat a 60º C consumeix el doble d’electricitat que un de 40º C.