Com més de prop, millor

Els productes locals són una bona forma de fer un consum més sostenible en qualsevol època de l'any
1 Setembre de 2017
Img alimentacion 4 listado 211

Com més de prop, millor

/imgs/20170901/mtj-prod-local.jpg

Els dinars i sopars estiuencs, molts dels quals a l’aire lliure, fan que el consum d’aliments augmenti en aquestes dates. Barbacoes, vermuts, refrigeris de platja, ressopons… conviden a menjar i beure més. De vegades, fins i tot es compra de més i es malgasten aliments, perquè amb la calor es fan malbé abans. I la resta de l’any passa una cosa semblant, ja que per a escalfar el cos, a més de productes més energètics i receptes de cullera, és freqüent prendre brous, infusions i begudes calentes. Per descomptat, les festes de Nadal són un capítol a banda.

En qualsevol moment de l’any, decantar-se per productes de quilòmetre zero, elaborats a prop del consumidor, és una manera de reduir l’impacte ambiental i econòmic que suposa la seva producció, transport i comercialització. Davant el dubte de quins aliments triem, només cal conèixer els avantatges de consumir els produïts en l’entorn més pròxim:

1. Productes més frescos i saborosos

Els productes alimentaris acabats de collir, com les fruites o les verdures, tenen més propietats i un gust i un olor més bons, ja que són frescos. A més, no han de rebre els tractaments de conservació o congelació que requereixen els que es porten de lluny. També així es protegeix l’elaboració de plats típics basats en productes locals.

2. Menys gasos d’efecte d’hivernacle

El sector de l’alimentació representa entre el 20% i el 25% de les emissions de diòxid de carboni (CO2) globals. Per tant, els productes locals haurien d’estar en tot menú baix en carboni que es preui. La transformació o congelació d’un aliment per a conservar-lo i transportar-lo a llargues distàncies comporta l’ús d’energia i diversos processos industrials que llancen a l’atmosfera gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) implicats en el canvi climàtic, sense oblidar que requereixen un empaquetat que necessita l’ús de plàstic i energia.

3. Menys impacte del transport

El transport internacional de productes suposa un gran impacte ambiental en forma de contaminació, més generació de residus o el moviment d’espècies invasores que poden produir problemes ambientals i econòmics en el nou hàbitat. Com que les distàncies s’escurcen, la petjada ecològica en els productes de quilòmetre zero és molt inferior.

4. Reducció del malbaratament d’aliments

La tercera part dels aliments produïts a l’any al món per al consum humà es perden o malbaraten, segons l’ONU. A Espanya, les cases llencen a la brossa més de 3,5 milions de quilos de menjar al dia, segons el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA). Els aliments locals són més frescos i pròxims als consumidors, de manera que redueixen les possibilitats que es facin malbé durant el seu trasllat als punts de venda.

5. Defensa de les espècies autòctones en perill

Les plantes i els animals que es fan servir arreu del planeta per al consum humà es redueixen a uns pocs. L’Organització de la Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) recorda que la diversitat zoogenètica i filogenètica mundial s’està perdent. Mantenir-la és fonamental perquè es puguin subministrar més productes alimentaris i més possibilitats de fer front a situacions d’emergència, com el canvi climàtic, les malalties o els canvis socioeconòmics. La producció local tracta de conservar també espècies autòctones que d’una altra manera desapareixerien.

6. Suport a l’economia local

El consum de productes de quilòmetre zero manté i reforça l’economia local, especialment els productors petits i mitjans, que així poden conservar les varietats autòctones. Una població que cuida l’ocupació de forma local beneficia tota la comunitat. Però, a més, el consumidor es pot convertir en productor, si conrea un hort urbà. D’aquesta manera, a més de practicar una afició saludable i ecològica, s’estalvia diners en el cistell del mercat.

7. Opció original per a menjar fora

Cada cop hi ha més hostalers que inclouen en la seva carta productes locals. Fins i tot alguns obren restaurants de quilòmetre zero per oferir plats “bons, nets i justos”, segons els seus impulsors. Aquests darrers s’identifiquen amb una placa atorgada pels responsables del sistema Slow Food (Convivium).

8. Consumidors més sostenibles

Els ciutadans es preocupen cada vegada més de la manera en què consumeixen per a ser més sostenibles. Una manera d’aconseguir-ho és informar-se sobre l’origen dels productes i els mètodes d’elaboració. I els productes de quilòmetre zero encaixen amb aquesta manera de consumir. Les etiquetes o els certificats són una de les principals formes que tenen les persones de comprovar la informació de l’origen del producte.

Productes de quilòmetre zero amb etiqueta

/imgs/20170901/agricultor.jpg

Les etiquetes o certificats serveixen per a comprovar la informació sobre un producte. En el cas dels productes de quilòmetre zero, hi ha diverses iniciatives per a disposar d’un etiquetatge específic.

Al final de 2013, la Comissió Europea (CE) va publicar un informe que proposava la creació a la Unió Europea (UE) d’un etiquetatge de productes agrícoles que es venen a escala local o de forma directa. Els seus responsables assenyalaven els avantatges d’aquest sistema per als productors locals i per a satisfer les expectatives dels consumidors que cada vegada més sol·liciten “aliments de qualitat, frescos i locals”. El document valorava la seva importància pel fet de reduir emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i el malbaratament de menjar. Als restaurants Slow Food disposen d’una etiqueta que certifica que s’ajusten a les característiques del quilòmetre zero, de manera que els seus clients puguin saber-ho. Entre els que han de reunir per a aconseguir el segell figura tenir almenys cinc plats “km 0” i que, com a mínim, el 40% dels seus ingredients siguin locals, reciclar els residus generats i que el xef, almenys, sigui soci del moviment “Slow Food”.