Guia de compra: cafè

Cafè: aroma de costums

Cada espanyol va consumir el 2016 una mitjana de 640 tasses de cafè i va desemborsar al voltant de 26 euros, fet que mostra la importància d'aquest producte al nostre país
1 Octubre de 2017
Img alimentacion 3 listado 225

Cafè: aroma de costums

/imgs/20171001/cafe-caliente.jpg

Encara que hi ha infinitat de versions sobre l’època i els orígens del cafè, no hi ha dubte que Àfrica va ser el lloc on es va descobrir. Al segle XIV, els àrabs van portar la planta al Iemen i és allà on van aparèixer les primeres i úniques plantacions.

El consum de cafè es va estendre ràpidament per les regions de cultura islàmica, i va créixer en popularitat per les qualitats vigoritzants que tenia i també per la prohibició del consum de begudes alcohòliques. De fet, durant molts anys se’n va prohibir l’exportació.

Més endavant, a la fi del segle XVI, les plantacions es van estendre en primer lloc per Ceilan (avui Sri Lanka) i després per l’Índia, on, segons explica la llegenda, un pelegrí hindú originari de la regió de Mysore s’amaga uns grans de cafè entre la roba per a sembrar-los al seu país. Al final del segle XVII van ser els exploradors holandesos els que es van apropiar d’un peu de cafè al Iemen i el van traslladar al jardí botànic d’Amsterdam. La fertilitat de las terres i el clima de la zona van permetre que el cafè s’hi adaptés a la perfecció.

A Espanya, el cafè s’introdueix de la mà dels Borbó i dels comerciants italians, aproximadament a mitjan segle XVIII. Les ciutats que tenien ports de mar importants com Barcelona, Sevilla o Cadis van ser les primeres receptores d’aquesta preuada mercaderia.

A començament del segle XVIII el cafè arriba a América. Els governs europeus decideixen seguir l’exemple dels holandesos i el 1726 França va tenir la primera collita de cafè americà. A Amèrica va ser on es va desenvolupar més i millor el cafè, entre els dos tròpics i en altituds superiors a 2.000 metres. Avui dia, alguns dels millors cafès del món -com els emblemàtics del Brasil i de Colòmbia- procedeixen del continent americà.

De qualitat

Tot i que el seu consum va trigar a establir-se a Espanya, si ho comparem amb altres països europeus, la matèria primera que tenia el nostre país era de molt bona qualitat, ja que a les colònies del sud d’Amèrica es conreava un cafè excel·lent. Els últims 30 anys, les importacions de cafè verd (el que s’obté abans de ser sotmès al procés de torrat) han crescut de manera constant. El país principal del qual procedeix el cafè importat és el Vietnam, seguit del Brasil, Colòmbia i Uganda.

A Espanya, el cafè es consumeix principalment en la seva forma torrada tant a les llars com als establiments d’hostaleria. Es pot dir, a més, que el consum en aquests establiments és molt alt, fet que constata la importància social que té aquesta beguda. El cafè soluble es consumeix principalment a les llars.

Segons les estadístiques facilitades pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), entre cafè i infusions (el cafè representa aproximadament el 90% de les infusions totals), cada espanyol va consumir el 2016 una mitjana d’1,78 quilos, i això suposa una despesa de 25,99 euros.

Prendre una tassa de cafè a Espanya està considerat un acte social, i encara que el 67% dels consumidors el prenen a casa, el cafè és la segona beguda natural, per darrere del te, més consumida arreu del món.

Tipus i varietats

Varietats

/imgs/20171001/paquete-cafe.jpg

En general, el cafè es cull una vegada a l’any, quan els grans adquireixen un color vermellós. Es poden collir entre 400 grams i 2,2 quilos a l’any per cada cafè, durant un període de 30 anys.

Aquestes són les dues varietats de cafè principals:

  • Arabica (Caffea arabica), planta originària d’Etiòpia, és l’espècie més antiga que es coneix (segle VII) i representa les tres quartes parts de la producció mundial. És una varietat molt preuada per la forta aroma, l’acidesa i el sabor delicat que té. Es produeix principalment a l’Amèrica Llatina, a l’Àfrica central i oriental i a l’Índia.
  • Robusta o cafè del Congo (Caffea caneophora o robusta), descoberta a Zaire (RD Congo) el 1895. És una planta forta i resistent que creix en regions humides d’escassa altitud. Aquest cafè es caracteritza per tenir un cos i un sabor fort, i un grau d’acidesa més baix. Es pot trobar a l’Àfrica occidental i al sud-est asiàtic.

Tipus

/imgs/20171001/capsula-cafe-2.jpg

Al mercat podem trobar infinitat de tipus de cafè. Aquests són els més comuns:

De torrat natural

El torrat és un procés tan important que d’ell dependrà la qualitat del cafè. Les transformacions que experimenten els grans de cafè quan passen per aquesta part del procés determinen l’aroma, el cos, el sabor, el grau d’acidesa i la resta de les propietats organolèptiques del producte.

El procés de torrat es fa a una temperatura aproximada de 200 ºC, la qual cosa provoca que el gra perdi la humitat i part del pes. Al mateix temps el gra augmenta de volum, canvia de color i comencen a desprendre’s compostos aromàtics volàtils. El procés de refredament posterior ha de ser ràpid i mitjançant ventilació, així es garanteix que el torrat sigui uniforme.

En funció de la varietat de gra, la qualitat, l’origen o la manera de preparar-lo, s’hi aplica un torrat més o menys intens. Si el cafè ha de ser filtrat, convé que el torrat sigui lleuger i, per a preparar un cafè exprés, el torrat serà més intens. Actualment, els processos industrials han permès automatitzar els processos de torrat, aportant tècniques avançades per a aconseguir el punt òptim i homogeni de torrat segons els criteris triats.

Torrefacte

És el cafè natural al qual s’ha afegit sucre en el procés de torrat (el contingut màxim serà de 15 quilos de sucres per 100 quilos de cafè verd) que, per efecte de la calor, es caramel·litza i embolcalla el gra. El resultat són uns grans brillants i de color molt fosc, gairebé negre i un cafè de sabor fort. Espanya i Portugal són els països on es consumeix més cafè d’aquest tipus.

De mescla

A Espanya s’anomena cafè de mescla la combinació de cafè de torrat i cafè torrefacte. Per crear la mescla o “blend” perfecta se solen combinar grans d’orígens diferents. Cal tenir en compte que el cafè que es consumeix a les llars i a les cafeteries gairebé mai no és cafè d’una única varietat, sinó que és el resultat d’una combinació de diferents varietats.

La qualitat d’un bon cafè ve determinada per l’equilibri entre l’aroma, el cos i el sabor. Cafès de diferents orígens i varietats es combinen en diferents proporcions fins que aconsegueixen l’equilibri per a adequar-se als gustos del consumidor, mercat o país al qual es destina i a la forma de comercialització (mòlt o en gra).

Encara que hi ha cafès perfectament equilibrats sense necessitat de mescla com els Jamaica Blue Mountain, Hawaii Kona, Kenya AA, Etiòpia Limú, Java Arabica o Colòmbia Suprem, la mescla és important i hi ha alguns paràmetres que són comuns a l’hora de crear la millor:

  • Per a un cafè amb “cos” es fan servir varietats com Brasil o Guatemala, o fins i tot els forts d’Indonèsia i Sumatra.
  • Les varietats que permeten obtenir cafès més aromàtics són les procedents de l’Amèrica Central, com Costa Rica, Guatemala o Colòmbia.
  • Les varietats de Kenya o Moka permeten que el cafè obtingui notes més afruitades.
  • Amb la varietat Camerun s’obtenen cafès més cremosos de sabor més neutre; i si, per contra, volem molt de sabor, un Índia Plantation, un Colòmbia Suprem o un Santos Brasiler seran els cafès que s’hauran de fer servir en la mescla.
  • Es caracteritzen per tenir poca acidesa els cafès rossos veneçolans, que combinen a la perfecció amb un Costa Rica d’altura o un Kenya.

Soluble

És l’extracte de cafè obtingut gràcies a la deshidratació o l’assecatge del cafè i s’hi poden utilitzar dos mètodes:

  • En pols. S’obté mitjançant la tècnica de calor o evaporació per mitjà de la injecció d’aire calent. Per a aconseguir-ho es prepara un cafè gegantesc en cafeteres d’acer tancades hermèticament per a conservar les aromes. A continuació, es filtra i se n’elimina l’aigua mitjançant la injecció d’aire calent. Quan l’aigua s’evapora, la pols resultant és el cafè soluble, que s’envasa al buit. Se’l denomina soluble perquè, quan es barreja amb aigua, es dissol fàcilment. Es presenta en pols (polvoritzat) o en aglomerat (lleugerament humitejat). Actualment, els mètodes de producció del cafè soluble permeten conservar-ne l’aroma i el sabor, i això ha fet que el cafè soluble s’implanti en molts països del món.
  • Liofilitzat. Obtingut mitjançant la congelació a -40 ºC i a baixa pressió atmosfèrica. Després d’aquest primer tractament, se n’eleva bruscament la temperatura i la pressió per a transformar el gel en vapor d’aigua i deshidratar les partícules de cafè. Gràcies a aquesta tecnologia tan moderna, s’aconsegueix mantenir un cafè que conserva, fins al moment del consum, l’aroma subtil i penetrant dels grans de cafè.

Descafeïnat

El cafè descafeïnat és el cafè natural del qual s’elimina l’alcaloide fonamental: la cafeïna. Aquesta extracció de la cafeïna s’efectua sobre el cafè verd; és a dir, abans de sotmetre’l al procés de torrat.

En aquest procés, i després de la vaporització del cafè verd, els grans inflats se sotmeten a l’acció d’un dissolvent específic que “captura” la cafeïna i l’extreu del gra. Després d’aquesta fase, el dissolvent se separa del cafè i el cafè se sotmet a un procés d’assecatge i d’envasament.

La norma de qualitat per al cafè regulada pel Reial Decret 1676/2012 de 14 de desembre defineix el “descafeïnament” com el procés mitjançant el qual s’elimina la major part de la cafeïna del cafè i dels extractes de cafè. Després de l’aplicació d’aquest procés, el cafè de torrat natural i torrefacte contindrà un màxim del 0,1% de cafeïna anhidra sobre matèria seca, mentre que el cafè soluble en contindrà un màxim del 0,3%.

Les càpsules: moda respectuosa amb el medi ambient?

/imgs/20171001/capsula-cafe.jpg

L’inconvenient més gran de les càpsules és, sens dubte, l’impacte mediambiental que poden provocar, tant per l’enorme quantitat d’energia que s’utilitza durant tot el procés de fabricació, embalatge i transport, com per la gran quantitat de residus que provoca una única tassa de cafè. Com a mínim tenim una capsa, un embolcall individual i una càpsula d’alumini amb material plàstic adherit, difícilment reciclables. A això cal sumar que no sempre es respecten la biodiversitat o s’interactua de forma responsable amb el medi en la fase de cultiu i de recollida.

La importància de l’envasament

Un envàs adequat és aquell que, tant pel material com pel sistema que utilitza, permet aïllar el cafè dels elements externs: humitat, llum, olors, aire, calor, etc. El sistema més estès per al cafè mòlt és l’envasament al buit; així, una vegada torrat i mòlt i després d’introduir el cafè en els paquets, s’extreu l’aire de l’interior i es tanca hermèticament. El cafè en gra és un producte viu i segueix el seu procés natural desprenent substàncies volàtils i gasos, la qual cosa es té en compte a nivell tècnic a l’hora d’envasar.

Compostos

Components

/imgs/20171001/cafe-aroma.jpg

El cafè conté més de 1.000 substàncies químiques diferents. Entre aquestes, aminoàcids i altres compostos nitrogenats, polisacàrids, sucres, triglicèrids, àcid linoleic, diterpens (cafestol i kahweol), àcids volàtils (fòrmic i acètic) i no volàtils (làctic, tartàric, pirúvic, cítric), compostos fenòlics (àcid clorogènic), cafeïna, substàncies volàtils (sobre 800 identificades de les quals 60-80 contribueixen a l’aroma del cafè), vitamines i minerals.

Depenent de la varietat i del grau de torrat, hi ha també variacions importants en la concentració d’aquests components. Els cafès que tenen més quantitat de cafeïna són els cafès elaborats amb la varietat robusta. Si, per contra, preferim un cafè amb menys cafeïna, la varietat arabica serà la millor elecció.

Pel que fa a la quantitat de cafeïna i als compostos fenòlics dels cafès instantanis, aquests últims estan presents excepcionalment en aquest tipus de cafè. En els cafès solubles o instantanis, la quantitat de cafeïna és molt més petita que la que hi ha en els cafès exprés de cafeteria, amb valors que oscil·len entre els 48 i 88 mg de cafeïna per ració (igual a 2 g de cafè instantani en 125 ml d’aigua).

Els àcids clorogènics, dels quals s’han identificat fins a 11 diferents en el cafè, són els que presenten propietats beneficioses. Es tracta de polifenols d’interès nutricional.

A més de nutrients, el cafè proporciona plaer, tant per l’aroma i pel sabor com per la intensitat i l’associació de la ingesta d’aquesta beguda amb moments de descans o de socialització o activació (efecte despertador), i això fa que la seva ingesta sigui un hàbit entre els seus adeptes.

El seu lloc en la dieta

El cafè és la font de cafeïna principal de la dieta, i quines són les quantitats recomanades per a aquest component? Els últims estudis de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) orienten cap a un consum segur d’entre 3 i 4 mg per quilo de pes corporal i dia, la qual cosa suposaria, per a un adult de 70 quilos, aproximadament entre 200 mg i 300 mg de cafeïna per dia, que es tradueix en 2 o 3 tasses de cafè, sense experimentar problemes de salut ni efectes secundaris adversos. Dependrà també de la tolerància que es tingui a aquesta substància, ja que molts individus poden mostrar sensibilitat amb dosis petites.

Una tassa de 180 ml contindrà una quantitat variable de cafeïna depenent del tipus de preparació, si és un cafè instantani o un cafè colat (entre 65 mg i 125 mg respectivament). A més, hi ha factors com la varietat de cafè, el grau i el tipus de torrat i la forma d’extracció que són importants a l’hora de determinar-ne la quantitat, tant de cafeïna com d’altres substàncies característiques del cafè, com els compostos fenòlics, que sovint s’associen amb diversos efectes sobre la salut. És molt important tenir en compte que la cafeïna, els darrers temps, es consumeix cada vegada a edats més primerenques, ja que es troba present en altres begudes i refrescos de tipus energètic.

L’excés de cafeïna s’associa a trastorns del son, que afecten de forma negativa l’estat d’ànim dels nens i es relacionen amb més taxes d’obesitat. En general, els aliments més populars que porten cafeïna, com el cafè i el te (teïna), no són habituals en la dieta infantil al nostre país. En canvi, els nens tenen cada vegada més accés a molts altres productes que també contenen aquesta substància excitant o anàlegs amb efectes similars, com ara refrescos i begudes energètiques, xocolates i altres productes que en contenen.

Fins avui, s’han estudiat poc, i en conseqüència es coneixen poc els efectes del consum de cafeïna sobre el comportament i la fisiologia dels nens. També es desconeix la quantitat màxima segura que s’ha de consumir a aquestes edats. Malgrat això, s’accepta que nens i adolescents són més vulnerables als efectes negatius de la cafeïna, com ara nerviosisme i irritabilitat.

Cafeïna per a la salut

De la cafeïna, se’n diuen tant bondats com inconvenients. Els darrers temps, però, sembla que es confirma que no és tan dolenta com es pensava. De fet, alguns estudis relacionen els beneficis potencials del cafè amb el contingut en cafeïna. D’altres, a més, els relacionen amb el contingut en alguna altra de les centenars de substàncies biològicament actives que són presents en el cafè.

La cafeïna és una metilxantina present de manera natural en algunes begudes i que també s’utilitza com a agent farmacològic. L’efecte més notable és el d’estimular el sistema nerviós central, i augmentar l’estat d’alerta i l’agitació. També relaxa el múscul llis, estimula el múscul cardíac, estimula la diüresi i sembla que és útil en el tractament d’alguns tipus de mal de cap. També s’han observat alguns altres efectes a nivell cel·lular de la cafeïna, però no estan del tot clars.

Maneres de prendre'l

/imgs/20171001/cafe-salpicar.jpg

Un dels grans avantatges del cafè és que es pot prendre de diferents maneres, depenent del gust del consumidor. La versatilitat admet tant la degustació de la infusió sola com la preparació amb altres elements. Les maneres més habituals de prendre cafè a Espanya són les següents:

  • Cafè sol. La infusió preparada amb aigua i el cafè mòlt és la base de qualsevol cafè, però alhora és una manera en si mateixa de prendre’l.
  • Cafè americà. Se serveix cafè sol fins a la meitat d’una tassa gran; la resta de la tassa s’acaba d’omplir afegint aigua que surt de la cafetera.
  • Cafè amb llet. En tassa gran se serveix la meitat de cafè sol i s’hi afegeix la llet, escalfada per separat en una gerra metàl·lica, fent escuma amb el vaporitzador.
  • Cafè tallat. S’aboca el cafè en una tassa petita, que s’omple una mica més de la meitat, i es talla amb llet calenta amb escuma.
  • Cafè descafeïnat. Encara que se sol prendre amb llet, cada vegada és més comú consumir-lo sol o amb llet, ja sigui mòlt, liofilitzat o de sobre; la diferència està en l’ingredient principal, que és cafè descafeïnat.
  • Cafè amb gel. S’elabora un cafè sol i es presenta juntament amb un got amb tres glaçons, on el consumidor aboca el cafè per prendre’l directament del got.
  • Cigaló: El secret d’aquest cafè és afegir-hi una mica de licor. També es pot fer escalfant i cremant el licor amb quatre grans de cafè i una pela de llimona. El resultat es cola i s’aboca sobre el cafè sol servit en tassa petita.
  • Cafè escocès: Es fa en una copa on es posen tres boles de gelat de vainilla. Sobre el gelat s’afegeix el cafè i whisky escocès.
  • Cafè vienès: Sobre el cafè calent, s’afegeix nata muntada i es decora amb cacau en pols.

Anàlisi nutricional

Semàfor nutricional

Semáforo nutricional

Per a l’estudi del semàfor nutricional partim, d’una banda, d’una ració de 2 grams en el cas dels cafès solubles. Això equival a una culleradeta o al contingut d’un sobre de dosi única. D’altra banda, s’estableix una ració de 7 grams per als cafès en gra o mòlts, que equival a una tassa de 100 ml de cafè ja fet.

Cal destacar que el cafè no aporta una gran quantitat de macronutrients, fet que converteix l’etiquetatge en una excepció, i és comú trobar-nos marques que no mostren cap informació nutricional a l’envàs, atès que la majoria de cafès estan inclosos entre els “Aliments que no proporcionen un valor nutritiu important, com el cafè instantani (comú, sense sucre) i la majoria dels condiments”.

Si revisem aquest semàfor nutricional, el més destacable és l’aportació calòrica i d’altres macronutrients a excepció d’alguns cafès solubles de comercialització més recent, com són els enriquits amb magnesi, amb una etiqueta que revela, de manera preocupant, un alt contingut calòric derivat de la quantitat de sucre i greixos saturats que es fan servir en l’elaboració.

Pel fet de tractar-se d’una beguda tan popular i tan lligada als hàbits socials i familiars, una de les preocupacions més grans es deriva del consum d’altres aliments que es consumeixen de manera habitual amb el cafè, com ara les galetes, peces de brioixeria industrial o artesanal, sucre, etc.

Cafeïna i esport

/imgs/20171001/cafetera.jpg

El cafè i els complements alimentaris elaborats amb cafeïna han estat utilitzats de manera tradicional en la pràctica esportiva. El Panell de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies (NDA) de l’EFSA va publicar un informe relatiu a la contribució de la cafeïna sobre l’exercici físic (pres 1 hora abans) i un altre informe sobre la relació que tenia amb el rendiment intel·lectual. Les seves conclusions van ser:

  • Augment de la capacitat de resistència i del rendiment físic (3 mg/kg de pes).
  • Reducció de la percepció de l’esforç excessiu (4 mg/kg pes).
  • Millora de la concentració i augment de l’estat d’alerta (75 mg/porció).

L’EFSA va publicar un altre estudi sobre la seguretat en l’ús de la cafeïna el 2015 on va concloure que dosis úniques de cafeïna de fins a 200 mg (al voltant de 3 mg/kg de pes corporal) procedents de totes les fonts no són motiu de preocupació sobre la seguretat en la població general adulta sana. “Aquesta quantitat no és motiu de preocupació sobre la seguretat quan es consumeix dues hores abans d’un exercici físic intens sota condicions ambientals normals”.

El Panell afirma que la cafeïna en dosis de 3mg/kg de pes corporal (equivalent a 210 mg en un adult de 70 kg), ingerida al voltant d’una hora abans d’un exercici de resistència, només sembla que influeix en un increment modest de la temperatura corporal, comparat amb placebo. També afirma que unes dosis més altes de cafeïna (5-6 mg/kg) ingerida una hora abans i durant un exercici de resistència prolongada en un ambient càlid no afecta la temperatura corporal o l’estat d’hidratació de manera significativa més enllà del que podria esperar-se de les condicions del test.

Declaracions

La proposta pel que fa a les declaracions de propietats saludables de la cafeïna d’AFEPADI (l’Associació de les Empreses de Dietètics i Complements Alimentaris) i SNE (Specialized Nutrition Europe) sobre la cafeïna en aliments per a esportistes són:

  • La cafeïna contribueix a un augment del rendiment físic.
  • La cafeïna contribueix a un augment de la capacitat de resistència.

Aquestes declaracions només es poden fer servir en aliments que proporcionin com a mínim 70 mg de cafeïna per porció quantificada. Amb la finalitat de poder utilitzar les declaracions, s’ha de facilitar la informació següent:

  • El benefici només s’obté si se subministren 3 mg de cafeïna/kg de pes corporal una hora abans de l’exercici.
  • No s’ha d’excedir aquesta dosi de cafeïna abans de l’exercici.
  • La ingesta total diària de cafeïna no ha de sobrepassar els 5,7 mg/kg de pes corporal.

S’han d’incloure en l’etiquetatge els esments obligatoris que consten en l’Annex III.4 del Reglament (UE) 1169/2011: “Contingut elevat de cafeïna” o “conté cafeïna”, segons el cas; el contingut de cafeïna per 100 g o 100 ml o bé, en el cas dels complements alimentaris, el contingut en cafeïna referit a la quantitat diària recomanada; així com “no recomanat per a nens ni dones embarassades o en període de lactància”. Les declaracions només es poden fer servir en aliments dirigits a esportistes que realitzin exercicis de resistència.

Recomanacions gastronòmiques

Suggeriments de compra

El cafè ha esdevingut un símbol cultural del nostre país, i s’ha relacionat amb la vida social com a part indispensable de l’alimentació de milions d’espanyols. Aquests són alguns suggeriments per a gaudir del producte:

El millor per a l’esmorzar

El matí sol ser el moment del dia en què es prenen més cafès. Es trien els més intensos o els d’intensitat mitjana i els que són molt aromàtics, entre els quals destaquen els cafès del Brasil o d’Etiòpia. A més de triar un bon cafè, el que més ens agradi, també és fonamental acompanyar-lo amb aliments saludables: pa integral amb oli i tomàquet, una o dues peces de fruita, uns flocs de civada amb iogurt o uns ous.

El millor per a prendre després de dinar

Prendre cafè després de dinar és una tradició espanyola. En funció de la nostra sensibilitat a la cafeïna, es pot triar entre un cafè sol més intens, tallat o amb llet o bé descafeïnat. Si el clima és calorós, l’opció amb gel és una de les més demanades.

El recomanat per a persones amb estrès

En aquests casos, l’opció de prendre un cafè descafeïnat és la més adequada.

L’aconsellat per a persones amb hipertensió

Hi ha estudis que indiquen que el consum freqüent de cafè no provoca necessàriament pressió arterial alta. Si l’individu ja ha estat diagnosticat de malaltia cardiovascular o d’hipertensió arterial i té hàbits poc saludables, s’aconsella restringir el consum de cafè i d’altres begudes estimulants. De manera que, en aquest cas, la opció descafeïnada seria la millor, i també es recomana optar per begudes de gust similar però sense cafeïna, com la xicoira o els cereals en versió soluble (ordi, etc.).

Per a preparar un bon cafè

A més de triar un cafè de qualitat, en funció de la varietat o mescla que més ens agradi, hi ha altres factors que també poden influir de manera determinant a l’hora d’elaborar una bona tassa de cafè:

  • El cafè ha de ser tan fresc com es pugui, de qualitat i mòlt en el moment de preparar-lo. Si això no és possible, sempre el podem comprar acabat de moldre o envasat al buit.
  • Com que es tracta d’una infusió, la qualitat de l’aigua és important. Una aigua rica en sals minerals pot alterar el sabor del cafè.
  • Cal fer servir aproximadament entre 7 i 10 grams de cafè per tassa i no permetre que el cafè bulli.
  • A l’hora de servir el cafè, es recomana utilitzar recipients de materials que no aportin sabor, com la porcellana o el vidre, que faciliten també que el cafè mantingui una temperatura adequada (calenta) durant més temps.
  • Convé prendre’l acabar de fer i no reescalfar-lo.

Pel que fa a la conservació, els dos grans enemics del cafè són la humitat i l’oxigen. En aquest sentit és molt important tant el recipient on es guardi, que ha de ser hermètic i estar net, com el temps de conservació. Si volem conservar el cafè durant més d’una setmana, convé guardar-lo en un recipient hermètic al congelador, no mai a la nevera, ja que la humitat es pot condensar a la superfície. Si el guardem en gra, no cal descongelar-lo a l’hora de moldre’l.