Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: VERAT, VERSÀTIL FINS I TOT EN EL NOM. És gustós, vistós i saludable. Funciona bé com a protagonista, però també com a ingredient secundari, fred o calent, a la planxa, en amanides o en salsa. Segons on preguntem per ell, tindrà un nom o un altre: així és el verat, un peix blau exquisit que s'adapta al que vingui.

COMBAT EL FRED DE L'HIVERN AMB UNA BONA DOSI DE VITAMINES I DONA UN GUST DE MAR ALS TEUS PLATS

VERAT, VERSÀTIL FINS I TOT EN EL NOM. És gustós, vistós i saludable. Funciona bé com a protagonista, però també com a ingredient secundari, fred o calent, a la planxa, en amanides o en salsa. Segons on preguntem per ell, tindrà un nom o un altre: així és el verat, un peix blau exquisit que s'adapta al que vingui.

/imgs/20190201/GettyImages-117163688.jpg

Sarda, verdet, barat, cavalla… Digue’m on fas la compra i et diré com es diu. Parlem del verat, un peix boníssim que pertany a la mateixa família que el bonítol i la tonyina i que comparteix amb ells algunes característiques molt interessants. Un exemple? Les propietats nutricionals. És un peix blau i, per tant, ric en greix saludable. Ens aporta omega-3, que ajuda a reduir els nivells de colesterol i a prevenir malalties cardiovasculars. Conté proteïnes d’alt valor biològic i un bon compendi de vitamines i minerals. I té un avantatge afegit: com que és un exemplar més petit que els seus cosins, alberga menys metalls pesants, cosa que ens permet gaudir de les seves bondats amb freqüència. En suma: és un aliment molt sa.

Hi ha altres qualitats que val la pena ressenyar. En aquest cas, gastronòmiques, perquè el verat és un tipus de peix que s’adapta molt bé als nostres receptaris i és capaç d’alegrar els nostres menús, des dels més senzills fins als més elaborats. Per descomptat, hem de tenir en compte que la manera de preparar-lo i consumir-lo influirà en el seu perfil nutricional, com passa amb tots els aliments. Així, i com recorda la Base Espanyola de Composició d’Aliments, al forn serà més calòric que a la planxa; en conserva tindrà més sal que al natural i, si el consumim en mandonguilles amb salsa, serà més contundent que en amanida o en vinagreta.

/imgs/20190201/GettyImages-518863159.jpg

A continuació teniu algunes idees per a aprofitar al màxim les múltiples facetes d’aquest peix i gaudir del seu gust sense avorrir-vos ni repetir plats.

NENS A CASA? HAMBURGUESA DE VERAT

  • Necessitem: 400 g de verat sense espines, una ceba, un all, un grapat de pa ratllat, un ou, oli d’oliva, sal i pebre.
  • Preparació: tallem la ceba i l’all molt fins i els sofregim a foc suau amb una mica d’oli d’oliva fins que s’estovin i agafin un to groguenc. Ho escorrem bé i reservem l’oli per a les hamburgueses. Després, esmicolem la carn del verat, li afegim el sofregit, l’ou, els condiments i, a poc a poc, el pa ratllat. Ho barregem fins que aconseguim una massa homogènia per a donar forma a les hamburgueses, que farem a la paella fins que estiguin rosses.

VERAT AL FORN, UNA DELÍCIA

  • Necessitem: dos verats (800 grams), dos alls, oli d’oliva i sal.
  • Preparació: mentre preescalfem el forn a 180 °C, netegem el peix, l’obrim per al forn i en traiem les espines. Posem sal als lloms, els untem d’oli d’oliva i els fiquem al forn durant 15 minuts.
  • Suggeriment: acompanya’l amb unes verduretes a la graella o saltades al wok. Si sobra peix, els pots reutilitzar per a preparar un paté. Esmicola’l, treu-ne la pell i passa’l per la batedora amb una mica de nata i uns musclos en conserva (escorreguts).

VERAT A LA PLANXA, CLÀSSIC I PRÀCTIC

  • Necessitem: 800 g de verat tallat en filets, quatre tomàquets, oli d’oliva, vinagre, un polsim de sucre i sal.
  • Preparació: traiem les llavors dels tomàquets, els tallem en daus petits i els saltem en una paella. Hi afegim oli d’oliva i vinagre de xerès (per cada 3 cullerades d’oli, una de vinagre) fins a aconseguir una vinagreta amb bon gust i textura. Ho posem al punt de sal i sucre i ho deixem reposar fora del foc perquè es temperi. Salpebrem els filets de verat i els fem a la planxa; uns 2 o 3 minuts per cada costat. Els servim amb la vinagreta de tomàquet temperada.
  • Suggeriment: acompanya’ls amb un puré suau de poma o de patata.

PROTAGONISTA DE LES TEVES AMANIDES

Es pot fer servir verat en conserva o verat fresc i marinat. Pot ser que el verat en conserva sigui més pràctic (només cal obrir el recipient i utilitzar-lo), però també tindrà més sal (quatre vegades més). Marinat queda molt bé: el submergim en una vinagreta temperada i, quan es refredi, el deixem reposar a la nevera dins d’un recipient tapat durant 24 hores. Això sí: convé que abans hàgim congelat el peix durant 5 dies a -20 °C per a prevenir lanisakis.

El verat queda molt bé en amanides amb verdures de fulla verda, tomàquet i nous. Es pot servir temperat, a temperatura ambient o fred: en qualsevol d’aquestes tres versions quedarà fantàstic. Si el poses temperat, afegeix-lo just abans de servir-lo, per a evitar que la calor deixi les fulles de les verdures toves. I si vols un plat únic bo i lleuger, fes una amanida tèbia de pasta o d’arròs.

PREN NOTA

  1. Triar. Convé decantar-se pels exemplars més petits perquè es consideren els de més bona qualitat. Assegura’t que tinguin la pell brillant i que la carn sigui consistent.
  2. Conservar. El verat és un peix que comença a mostrar signes de manca de frescor a les poques hores d’haver estat capturat. Si no l’has de cuinar el mateix dia de la compra o l’endemà, congela’l.
  3. Preparar. Hi ha moltes maneres de preparar-lo, però en totes és important no treure’n la pell mentre estigui cru. Retirar-la és laboriós (està molt adherida) i pot fer malbé l’aspecte i la textura de la carn.
  4. Cuidar. Si el prepares marinat, congela’l abans per a eliminar lanisakis. Ves amb compte amb els nens, perquè el verat té moltes espines. Les hamburgueses o les mandonguilles són una bona opció per als petits de la casa.

BO I BARAT

Aquest peix blau, pertany a la família dels escòmbrids, i destaca per un preu més que accessible (uns 8 euros el quilo) i a penes aporta 139 calories per 100 g de producte. A l’hivern es manté al fons del mar, sense a penes menjar, i després puja a la superfície i s’alimenta de zooplàncton, sardines i seitons petits.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions