Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: COM PEIX EN LA FESTA. Són tan conegudes, familiars i ubiqües que costa imaginar uns quants paisatges i celebracions sense elles. En algunes comunitats marquen el final del Carnestoltes, i en moltes altres, el començament de les festes. Senzilles, barates, delicioses i nutritives, les sardines presumeixen (amb motiu) d'estima popular.

ELS DIES D'ESTIU ENS PORTEN EL GUST DE LA FRUITA I DEL FUM DE LES BRASES. OBRE EL REBOST A NOUS PRODUCTES DE LA TERRA.

COM PEIX EN LA FESTA. Són tan conegudes, familiars i ubiqües que costa imaginar uns quants paisatges i celebracions sense elles. En algunes comunitats marquen el final del Carnestoltes, i en moltes altres, el començament de les festes. Senzilles, barates, delicioses i nutritives, les sardines presumeixen (amb motiu) d'estima popular.

/imgs/20190601/GettyImages-121862272.jpg

Panocha a Andalusia, parrocha a Astúries, sardiña a Galícia… És possible que la trobis amb diferents noms segons el lloc on vagis, i fins i tot que canviï la manera de preparar-la. El que no varia és el gust característic, el preu assequible (des de 6 ¬/kg) i les bondats nutricionals. Les sardines ens aporten bones dosis de proteïnes i de greixos saludables, vitamines com la A i la B12, i diversos minerals: calci, fòsfor, magnesi i iode. Aquestes característiques fan que sigui un aliment molt adequat en la infància, l’adolescència, l’embaràs i la lactància, èpoques en què les necessitats de nutrients són elevades. Això sí, també contenen sodi: per tant, no convé entusiasmar-se afegint-hi sal.

Però no tot són avantatges. Com la majoria de peixos blaus, les sardines són riques en purines (que es transformen en àcid úric quan són metabolitzades en el nostre organisme); per tant, qui pateixi d’hiperuricèmia o gota han de limitar-ne el consum. I, per descomptat, les seves bondats varien en funció de la preparació: fregides, arrebossades o enllaunades en oli són un aliment poc recomanable dins de la dieta habitual dels qui volen controlar el pes.

ELS SENYALS PER A SABER TRIAR

A l’hora de comprar, les trobaràs de maneres diferents, encara que les més comunes són fresques o en conserva. Si les adquireixes fresques, fes servir els cinc sentits: al tacte, la consistència de la seva carn ha de ser ferma; a la vista, els ulls han de ser brillants i no poden estar enfonsats, i l’escata ha d’estar enganxada al peix; i a l’olfacte, finalment, millor que no tinguin una olor marina gaire pronunciada.

Si compres la sardina en conserva, guanyaràs en calci. Aquesta forma de conservació aporta més quantitat d’aquest nutrient que la crua. Durant el tractament tèrmic al qual se sotmet, l’espina s’estova i el calci passa a la carn.

LA MIDA SÍ QUE IMPORTA

/imgs/20190601/GettyImages-518513425.jpg

La talla de la sardina és fonamental per a triar la manera de preparar-la. Les petites són ideals per a fer remenats o truites (com les sardines en tomàquet) una cop es treuen les espines. Aquests exemplars contenen una carn més fina i delicada i és habitual cuinar-les fregides, arrebossades, enfarinades, amb un toc d’allada o amb una salsa bilbaïna (un refregit d’all, julivert, un toc de vitet o de vinagre per a regar el peix un cop cuit).

Els exemplars més grans són perfectes per a fer-los a la brasa o a la planxa. Així, es cuinen senceres, amb cap i, fins i tot, juntament amb les vísceres. Però, a més dels clàssics, la seva versatilitat fa que la sardina sigui la protagonista de diferents preparacions:

  • Base de guisats o arrossos mariners. Com que és una carn molt delicada, a penes necessita cocció i és millor afegir-la al guisat en l’últim moment i deixar que es cuini amb la calor del repòs.
  • Crues i en companyia. Les sardines en conserva es poden menjar en entrepà, com a ingredient d’amanides o truites. Les salades, pel gust tan fort que tenen, se solen consumir amb oli d’oliva per a suavitzar-les.
  • A la paella. Fregides amb oli d’oliva, enfarinades, arrebossades o empanades. Si són petites es fregeixen senceres, mentre que les grans és preferible obrir-les en filets.
  • En escabetx. Si, un cop cuites, sobren d’un dia per l’altre, es poden aprofitar i fer-les en escabetx. Cal fregir uns alls en oli i, quan siguin rossos, afegir-hi vinagre, una fulla de llorer i una mica d’aigua. Ja fora del foc, cal afegir-hi una mica de pebre roig. Es cobreixen i es deixen reposar durant una hora. Transcorregut aquest temps, ja estaran a punt.

A CASA, ASSABOREIX-LES SENSE OLORS

Per a gaudir de les sardines sense que la casa s’impregni de l’olor que desprenen quan les cuines, prepara-les a la papillota; marinades en vinagre de poma o com a ingredient en una recepta d’arròs; al forn, sobre un llit de sal, o amb un bufador de cuina.

A la part alta del rànquing dels nutrients

La reina del calci

  • Sardina crua: 43 mg
  • Sardina en llauna: 314 mg
  • Cigrons: 143 mg
  • Seitó: 30 mg
  • Llet sencera: 124 mg
  • Taronja: 36 mg

Els components estrella

  • Quatre vegades més vitamina B-12 que el seitó i vuit vegades més que el congre
  • 100 g de sardines contenen 18 g de proteïna, mentre que una ració recomanada de cacauets (30 g) aporta 7,35 g
  • Més del doble de fòsfor que el pollastre o el porc, i tant com el formatge curat
  • Quatre vegades més omega-3 que els espinacs

Font: Base de dades Espanyola de Composició d’Aliments (BEDCA). Dades per cada 100 g.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions