Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: AMANIDES PER A L'HIVERN. Grans o petites, de fulla llisa o arrissada i vestides gairebé sempre de verd brillant. Aquestes verdures són la base de moltes receptes amb entitat pròpia i s'enriqueixen amb ingredients temperats o fruites seques. Entre els molts aliats que tenen figuren l'oli d'oliva verge, el iogurt, el formatge o el vinagre balsàmic.

L'hivern és menys gris amb una bona dosi de vitamines. Menja bé I aconsegueix aquests propòsits d'any nou.

AMANIDES PER A L'HIVERN. Grans o petites, de fulla llisa o arrissada i vestides gairebé sempre de verd brillant. Aquestes verdures són la base de moltes receptes amb entitat pròpia i s'enriqueixen amb ingredients temperats o fruites seques. Entre els molts aliats que tenen figuren l'oli d'oliva verge, el iogurt, el formatge o el vinagre balsàmic.

/imgs/20190101/GettyImages-567580231.jpg

Qui diu que les amanides només es poden menjar a l’estiu? L’hivern també es presta per a gaudir d’aquest plat, que ha deixat de ser secundari per convertir-se en tota una especialitat. Fer servir ingredients temperats, buscar el contrast de textures i no tenir por dels contrapunts de sabor són claus per a elevar les amanides a un altre nivell. Però el més important, no ho oblidem, és a la base. Les verdures de fulla verda són una oda a les amanides, un aliment tan sa com adaptable que podem gaudir diàriament.

ENCIAM

Sens dubte, és un vell conegut dels nostres horts. Es conrea des de fa milers d’anys i, encara que el seu origen no és clar, avui es produeix i es consumeix a tot arreu del món. Al mercat en trobem unes quantes varietats (mantegós, iceberg, batàvia, romà, de fulla de roure…) que, tot i la diversitat, presenten característiques nutricionals similars. Ens aporten potassi, vitamines A i C, magnesi, fòsfor, calci i folats.

Si compres un enciam de tipus iceberg o romà, tria el que tingui fulles tendres però fermes. Si en prefereixes altres varietats, les fulles hauran de ser més toves, però sense que estiguin marcides. Descarta els que tinguin les puntes de les fulles cremades o les vores de color marró.

Combina’l amb tomàquet i uns trossets de pollastre o gall dindi saltats a la planxa. Afegeix-hi uns (pocs) crostonets i amaneix-lo amb salsa de iogurt (que pots fer barrejant iogurt natural, oli d’oliva, una miqueta de suc de llimona i cibulet o julivert picat).

ESPINAC

És el rei de la vitamina K, indispensable per a formar ossos i teixits sans i per a la correcta coagulació de la sang. També ens aporta calci, ferro, potassi… i més àcid fòlic que els cigrons o les mongetes. Això sí, també conté àcid oxàlic, un compost que, consumit a l’excés, pot afavorir la formació de càlculs renals. Per aquest motiu no s’aconsella menjar espinacs crus a les persones amb problemes renals, ni utilitzar-los per a batuts.

Tria els que tinguin fulles d’aspecte fresc i tendre, de color verd brillant i uniforme. Rebutja els que tinguin taques vermelloses o groguenques o aquelles que tinguin fulles aspres, o la tija fibrosa o un color poc intens.

Combina’l amb una mica de fruita trossejada; per exemple, mango o maduixa. Afegeix-hi un grapadet de fruita seca, com unes nous o avellanes. Passa per la planxa un tros de formatge de cabra (en rotlle) i col·loca’l a sobre, temperat. Per a amanir-ho: oli d’oliva verge i un filet cremós de vinagre balsàmic.

CANONGE

Petit i simpàtic, però concentrat i potent. Aquest vegetal, també anomenat dolceta o margarideta, conté moltíssim potassi (més que els plàtans). I, com les altres verdures d’aquesta llista, ens aporta vitamines A i C, calci, fòsfor i magnesi, un mineral essencial per a la producció d’energia.

Tria les fulles de color intens i uniforme, ben formades i turgents. Descarta les que estiguin estovades o músties o les que presentin vores marronoses. Les fulles més petites també són les més gustoses.

Combina’ls amb cirerols de diferents colors, bolets saltats i uns trossets de pernil crocant. Afegeix-hi unes poques ametlles triturades i amaneix-ho amb oli d’oliva verge.

ESCAROLA

Hi ha unes quantes varietats d’aquesta verdura, encara que en podem distingir dues fonamentalment: la de fulla llisa i la de fulla arrissada. L’escarola arrissada és rica en àcid fòlic, vitamines A, C i K, i diversos minerals, entre els quals destaquen el potassi, el calci i el ferro. Aquest últim, sumat a les bones quantitats d’àcid fòlic que té, la converteix en un aliment indicat per als casos d’anèmia (si bé el ferro dels vegetals s’aprofita pitjor que el d’origen animal).

Tria les que tinguin fulles fresques, fermes i tendres. El color ha de ser verd brillant (sobretot, en les fulles externes). Evita les que tinguin colors groguencs.

Combina-la amb magrana i alguns grills de taronja: queda molt vistosa i el contrapunt de sabors resulta molt interessant. Pots afegir-hi unes llavors de rosella per sobre i amanir-la amb una barreja d’oli d’oliva verge, all, suc de taronja i sal.

ENDÍVIA

És una escarola de fulla llisa, de la qual es consumeix el cabdell i les fulles tendres. Molt baixa en calories (tan sols 9 kcal per cada 100 grams), també ens aporta àcid fòlic, vitamines K, A i C i minerals com el potassi, el calci i el fòsfor.

Tria’n exemplars ferms amb fulles blanques (excepte en la punta, que ha de lluir un verd suau). Descarta els que tinguin fulles arrugades o amb taques fosques.

Combina-la amb algun element del mar, com ara tonyina, anxoves o gambes. Afegeix-hi un ou dur trossejat i uns pebrots escalivats (si és possible, temperats). Amaneix-ho amb oli d’oliva verge i un polsim de sal.

RUCA

Resistent, vistosa i amb un gust lleuger entre amarg i picant, la ruca guanya presència en els nostres plats, sobretot quan encara té les fulles petites. És especialment rica en vitamina A (en té gairebé la meitat que la pastanaga) i ve d’Itàlia, on es fa servir en diverses receptes, inclosa la pizza.

Tria la que tingui les fulles fermes i de color verd intens. Evita’n els exemplars amb fulles músties i de to molt fosc.

Combina-la amb uns encenalls de formatge parmesà o manxego, nous i pera. També poden ser trossets de poma, però recorda ruixar-los sempre amb suc de llimona per a evitar que es facin negres. Amaneix-la amb oli d’oliva verge normal o aromatitzat (per exemple, amb safrà) i un toc de pebre negre.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions