Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: AL PUNT

MUNTANYES, HORTES, CAMPS. FER UNA PASSEJADA A L'OCTUBRE SIGNIFICA SORTIR A LA RECERCA DEL MILLOR DE LA TEMPORADA

SI T'HAN DONAT CARABASSES, ESTÀS DE SORT!: De carrossa de la Ventafocs a icona de Halloween. La carabassa és protagonista de la cultura popular. Però, més enllà del que pugui semblar, n'hi ha tantes varietats com dies té l'any. Descobreix-les.

Van arribar a Europa al Renaixement i van arrelar a les hortes. A poc a poc, es van fer buit als fogons, als receptaris i al refranyer popular. No tothom ho sap, però l’expressió “donar carabasses” està recollida per escrit des de fa 238 anys al primer diccionari modern que va editar la RAE.

EN LA VARIETAT ESTÀ EL GUST

/imgs/20181001/GettyImages-591217311.jpg

Hi ha tants tipus de carabasses que podríem provar una de diferent cada dia durant un any sense repetir. És veritat que el ventall d’opcions del nostre mercat no està tan desplegat, però això no vol dir que sigui poc divers. Al llarg de l’any, l’horta ens ofereix una gran varietat de carabasses amb formes, grandàries, colors i fins i tot sabors ben diferents. N’hi ha d’estiu i d’hivern, però la diferència principal entre elles no està en el moment de recol·lecció, sinó en què les d’estiu es cullen abans que acabin de madurar. Per això, la seva pell és més fina, la seva polpa resulta més aquosa i es poden menjar crues. Avui dia es poden trobar els dos tipus de carabassa en qualsevol estació, però les primeres estan en el seu millor moment durant juliol i agost, mentre que les segones guanyen protagonisme a partir d’aquest mes. Les carabasses d’hivern són més dolces i contenen menys aigua que les d’estiu. La seva polpa és carnosa i la seva pell bastant més gruixuda, la qual cosa ajuda que durin més temps i que es conservin millor. La duresa de la seva pell, que a vegades pot fer enutjosa la tasca de pelar i tallar aquest fruit, ens permet a canvi utilitzar-la com a recipient, per a menjar-hi directament. N’hi ha prou de tallar la carabassa per la meitat, retirar les llavors amb una cullera i enfornar-la per a obtenir un plat bo, calentó i senzill que es pot amanir simplement amb un fil d’oli i sal.

EL QUINTET MÉS POPULAR

/imgs/20181001/GettyImages-862267030.jpg

Saboroses, versàtils i saludables. Aquestes són les cinc carabasses més habituals de la nostra dieta: Cidra (hivern). De forma arrodonida i amb pell de color verd i blanc. A primera vista, recorda alguns tipus de síndria. I quan l’obrim, al meló: no debades pertanyen a la mateixa família. La polpa d’aquesta carabassa és de color blanquinós i molt rica en fibra. S’utilitza, sobretot, per a fer un dolç tradicional de la nostra rebosteria: el cabell d’àngel. Zapallo (hivern). Té la pell de color verd fosc i una polpa de color taronja intens. És molt rica en beta-carotens, que tenen acció antioxidant i ajuden a prevenir malalties cardiovasculars. Aquesta carabassa queda molt bona bullida, en sopes, purés, guisats i olles. Gla (hivern). De color verd fosc, la seva forma recorda als glans i té unes esquerdes pronunciades que la recorren de manera longitudinal. La seva polpa és groga. Aquesta carabassa resulta idònia per a fer al forn. Moscada (hivern). També es coneix com a carabassa cacauet. Gran, de color taronja pàl·lid i amb forma de pera, dóna molt de joc a la cuina. La seva polpa té un sabor melós, la qual cosa permet utilitzar-la en rebosteria, a més de plats salats. Combina molt bé amb llegums, millora les sopes i es pot fer servir com a ingredient de bescuits. Carabassó (estiu). De totes les carabasses d’estiu, aquesta varietat és l’estrella indiscutida. Al setembre encara està en la millor temporada, si bé es comercialitza durant tot l’any. Aquesta hortalissa resulta més tendra i aquosa que les carabasses d’hivern (el 95% de la seva composició és aigua), i és lleugera i fàcil de digerir. Es pot fer servir en moltes receptes i degustar-se tant crua com cuinada.

PER QUÈ CAL INCLOURE-LES ALS NOSTRES PLATS?

Potser la nostra estima per elles té a veure amb la seva presència incondicional i amb la seva versatilitat. A l’hivern i a l’estiu, les carabasses formen part de la nostra alimentació habitual. Es poden utilitzar en tot tipus de menjars, des de purés de verdures fins a dolços artesans; solen agradar als nens per la seva textura suau i pel sabor melós lleuger i, a més de ser barates, són molt sanes. Les carabasses ens aporten tant de potassi com els plàtans, són una bona font de fibra, de vitamina C i de beta-carotens, una substància importantíssima per a cuidar la salut dels ulls.

TRES PASSOS PER A ACONSEGUIR LA CARABASSA PERFECTA

Perquè una carabassa no perdi el seu sabor i les propietats és imprescindible tractar-la amb delicadesa. 1. Elecció. Tria sempre exemplars ferms, que encara conservin la cua o peduncle, ja que els ajuda a mantenir la humitat.

  • Carabassa d’hivern: queda’t amb la que sigui pesada en relació a la grandària i amb la pell gruixuda i aspra. Son senyals de la seva maduresa.
  • Carabassa d’estiu: tria la de pell suau, brillant i no massa dura. Les que pesen menys en relació a la seva grandària són més tendres.

2. Conservació. Col·loca-les en un lloc fresc i sec.

  • Carabassa d’hivern: sencera es conserva perfectament gràcies a la seva pell. Pot durar mesos. Una vegada oberta, el millor és guardar-la a la nevera o tallar la polpa en daus o rodanxes i introduir-la al congelador.
  • Carabassa d’estiu: dura menys. A la nevera es manté bé una setmana. Congelada, un mes. El truc és escaldar-la primer. Si es congela crua, perd humitat i s’hi altera la textura.

3. Preparació. Les d’estiu es poden menjar crues perquè són més tendres. Les d’hivern resulten idònies per a cuinar-les.

  • Carabassa d’hivern: per a cuinar-la, cal retirar la pell. La polpa es pot fer fregida, a la planxa, ofegada o bullida. Combina molt bé amb arròs, en sopes i en guisats. Bullida i triturada és ideal per als purés.
  • Carabassa d’estiu: el truc consisteix a escórrer-la i deixar-la assecar. Això no és necessari si l’ofeguem o la fem crua (en amanides).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions