Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: MOLL, EL DETECTIU DELS FONS MARINS: La carn gustosa d'aquest investigador de roques es cotitza sobretot a Almeria, València i Balears, encara que no passa desapercebuda enlloc. A mig camí entre el peix blanc i el blau, combina les propietats de tots dos.

SETEMBRE IRROMP PER TERRA I AIGUA. PER A ENFRONTAR-SE AL NOU CURS, HORTA I MAR DE TEMPORADA.

MOLL, EL DETECTIU DELS FONS MARINS: La carn gustosa d'aquest investigador de roques es cotitza sobretot a Almeria, València i Balears, encara que no passa desapercebuda enlloc. A mig camí entre el peix blanc i el blau, combina les propietats de tots dos.

/imgs/20180901/GettyImages-71734280.jpg

El moll és un rastrejador del mar. Viu al fons marí, a poca profunditat, i dedica bona part del temps a buscar menjar entre les roques i la sorra. S’alimenta de petits invertebrats (com ara mol.luscs o crustacis) i rastreja cada forat fins que en troba. No obstant això, la seva capacitat detectivesca no és el que ens agrada més d’ell. El que més ens agrada és el gust de la seva carn i la qualitat dels nutrients que aporta a la nostra dieta. El moll és un peix semigràs, la qual cosa significa que està a mig camí entre el peix blanc i el peix blau i que combina les propietats de tots dos. A més, té un gust exquisit.

Hi ha dues classes de molls: els de roca i els de fang. Tots dos es troben a les aigües costaneres de l’Atlàntic i, sobretot, a les del Mediterrani. Es consumeixen tots dos, encara que presenten algunes diferències entre ells. El moll de fang és més petit (la seva talla habitual està entre els 10 i els 20 centímetres), es mostra menys acolorit i la carn no resulta tan gustosa. El moll de roca és una mica més gran (fa uns 20-25 centímetres) i té un color rosat més intens, amb una banda lateral vermellosa o ataronjada. Així i tot, no sempre resulta fàcil distingir l’un de l’altre a la peixateria. De vegades es presenten junts i ja escamats, cosa que n’aviva el color de la pell i dificulta diferenciar-los.

El gust no és exactament el mateix -varia en intensitat-, però la carn de tots dos és molt preuada a la cuina; sobretot, a Almeria, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tres llocs on forma part del receptari habitual. Quant al perfil nutricional, no hi ha diferències. Els molls són un aliment poc calòric, ens aporten proteïnes de qualitat, greixos saludables i alguns minerals que són molt importants per al nostre cos, com el potassi, el fòsfor i el iode. Els molls tenen tant de potassi com els plàtans, ens aporten el mateix fòsfor que una truita francesa i estan entre els cinc aliments amb més quantitat de iode que podem trobar al mercat.

EN PLENA TEMPORADA

  • La tardor és el millor moment per a comprar molls. Des del final de setembre fins a mitjan desembre, la seva carn té una textura més ferma i és més saborosa.
  • A la peixateria, tria els que tinguin la pell d?un color més viu. Si tenen els ulls brillants, molt millor.
  • Si compres el moll fresc, cuina?l fins que aconsegueixi una temperatura superior als 60º C, o congela?l durant dos dies a -18º C, per a evitar una intoxicació per anisakis.
  • Per a conservar-lo a casa en bon estat, cal mantenir-lo refrigerat a molt baixa temperatura (entre 0º C i 4º C).

Què hi ha en 100 grams de molls?

  • Calories: 90 kcal
  • Aigua: 82,2 g
  • Proteïna: 14,1 g
  • Greix: 3,7 g
  • Potassi: 340 mg
  • Fòsfor: 220 mg
  • Iode: 190 mg

BONS MARIDATGES

El moll es pot preparar de moltes maneres: fregit, bullit, a la planxa… també al forn, rostit i en papillota. L’elecció és qüestió de gustos, encara que els peixaters solen recomanar que en fem servir els exemplars més petits per a fregir-los i que reservem els més grans per a les altres preparacions, que és com millor s’aprecia el delicat sabor de la seva carn. Els molls tenen bastantes espines, així que, si tenim nens i nenes a casa, el més convenient és esmicolar el peix i fer-lo servir com a ingredient d’altres receptes (com la lasanya). Per a una taula amb adults, la presentació més vistosa és servir el peix sencer amb un bon acompanyament. Et donem algunes idees:

  • Amb llimona. Es preparen rostits, coberts amb una barreja d’oli i suc de llimona, i amb una branqueta d’estragó a l’interior perquè doni un toc aromàtic a la seva carn.
  • Amb safrà, amb menta o amb herba-sana. Qualsevol d’aquests condiments aconsegueixen intensificar el gust del peix i ens ofereixen, al seu torn, una paleta variada de sabors.
  • Amb ajoblanco. Una gran opció per a acompanyar uns molls fregits o a la planxa. La barreja de pa remullat en aigua, alls, ametlles, oli, vinagre i sal aporta un contrapunt de textura molt interessant.
  • Amb tòfones. Aquesta combinació

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions