AL·LÈRGIES: MÉS ENLLÀ DE LA PRIMAVERA
L’al·lèrgia es deu a una resposta exagerada i inapropiada del sistema immunitari enfront de substàncies que, a priori, són innòcues per a la majoria de les persones”, comenta Joaquín Sastre, cap del servei d’al·lèrgies de l’Hospital Universitari de la Fundació Jiménez Díaz (Madrid). Sempre hi ha hagut al·lèrgics, però aquesta resposta del sistema immunitari no és, al contrari del que molts creuen, una moda, sinó una qüestió de salut pública que no distingeix ni gènere ni edat, encara que la seva prevalença sigui més gran en la infància i en la joventut.
En l’actualitat, un de cada quatre espanyols pateix una al·lèrgia més o menys greu. D’aquí a 30 anys, el percentatge d’afectats es duplicarà, segons dades de la Societat Espanyola d’Al·lergologia. A què es deu aquest augment desmesurat? Tots els experts coincideixen: és difícil explicar el fenomen atribuint-lo a una sola causa. “Perquè una al·lèrgia es desenvolupi cal que concorrin diversos factors”, comenta l’al·lergòleg.
- La predisposició genètica n’és un: s’han trobat múltiples gens associats a malalties al·lèrgiques que es transmeten de pares a fills.
- Els diferents factors ambientals poden provocar, al llarg dels anys, modificacions en l’expressió dels gens, sense variar la seqüència d’ADN.
El nostre estil de vida, tot el que respirem, mengem o toquem s’ha transformat les últimes dècades i ha generat nous al·lèrgens patògens que s’oculten en els llocs més insospitats: des de la innocent ampolla de plàstic que ens emportem al gimnàs fins als impol·luts guants de làtex o l’amulet que ens pengem al coll. Sens dubte, en això de les al·lèrgies som un altre cop el que mengem, respirem i l’estil de vida que ens governa, ho vulguem o no.
“El cos reacciona davant l’entorn, davant dels canvis que anem introduint en les nostres vides de manera voluntària o accidental”, comenta Joaquín Sastre. “Aquests canvis es tradueixen en hàbits, nous aliments i condicions de vida; tot el que ens envolta fa que el sistema immunològic s’hagi modificat i que respongui a coses que abans no feia i ara sí”.
Encara que les substàncies que provoquen una reacció al·lèrgica poden ser degudes a “coses de tota la vida” o a hàbits adquirits recentment, els símptomes són pràcticament idèntics per a l’afectat. Així, aquelles que són provocades per al·lèrgens (la substància que provoca l’al·lèrgia) que respirem (àcars, substàncies químiques, fongs…), porten com a conseqüència picor, obstrucció i degoteig nasal, esternuts consecutius, rinitis, dificultats respiratòries, asma, migranyes…; mentre que les que provenen dels aliments que ingerim causen problemes intestinals, inflor abdominal, mals de cap, picors locals, faves i urticàries epidèrmiques, com passa amb les denominades al·lèrgies de contacte (provocades per teixits, metalls i productes cosmètics i d’higiene).
- 50 °C: Renta a aquesta temperatura la roba de llit i les joguines dels nens per a eliminar els àcars de la pols i els seus excrements.
- 10 minuts: Ventila cada estança cada dia. A l’hivern, cap a migdia (quan incideixi més la llum solar) i, a l’estiu, a la nit.
- Truc: Les plantes d’interior regulen la humitat ambiental i depuren l’aire.
- 50 %: La humitat no pot passar d’aquest percentatge. Una xifra superior afavoreix el desenvolupament d’àcars, floridures i bacteris.
"Mai no havia tingut al·lèrgia..."
Una frase que sentim cada vegada amb més freqüència i que sembla que respon a una tendència o una maniobra de màrqueting. Però no es tracta d’una moda, sinó d’una epidèmia que progressa ràpidament. Aquesta patologia afecta cada vegada més nadons, nens i joves (pot aparèixer en qualsevol moment de la vida), i es manifesta sobretot en la pell i les vies respiratòries, però pot afectar tot l’organisme. Per a entendre per què hi ha cada vegada més al·lèrgics, convé considerar algunes claus que afecten aquestes patologies:
- Contaminació i canvi climàtic. Les micropartícules de gasos contaminants que emeten, per exemple, els motors de combustió queden suspeses en l’ambient i conformen la famosa boina negra que cobreix les grans urbs. El diòxid de nitrogen i l’ozó a nivell del terra que respirem diàriament provoquen canvis químics en certs al·lèrgens en l’aire i poden elevar la seva potència, segons un estudi de la Societat Estatunidenca de Química. A més, aquests contaminants es fixen en al·lèrgens com els pòl·lens, i potencien la seva acció irritant. Això, unit al canvi climàtic que ha elevat les temperatures per l’efecte d’hivernacle, ha fet que augmenti la sensibilització a pòl·lens d’hivern que el fred d’abans neutralitzava, com el de les plantes cupressàcies (xiprers, bardisses de jardí…), i que es prolongui l’efecte dels primaverals. De fet, hi ha nombrosos estudis que demostren que hi ha hagut un gran increment de sensibilització als al·lèrgics de les gramínies, l’olivera i arizòniques. Per això, en algunes ciutats s’estan substituint les bardisses amb aquestes plantes i els famosos plàtans de passeig per altres espècies vegetals menys agressives per als al·lèrgics.
- Al·lèrgens domèstics. Les millores en l’aïllament de les cases i la poca ventilació han provocat un augment en la concentració d’al·lèrgens en espais tancats com els domicilis, les oficines i els centres comercials i de lleure. Els àcars de la pols han trobat un residencial de luxe en aquests llocs, igual que els fongs ambientals procedents dels sistemes d’aire condicionat i les mascotes. Una casa neta i ventilada pot ajudar a reduir les al·lèrgies al domicili.
-
/imgs/20190601/GettyImages-909217150.jpg
Menys lactants i més biberons. L’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna en exclusiva fins als 6 mesos d’edat (i fins als dos anys combinada amb aliments sòlids) com a recurs per a pal·liar l’augment alarmant d’infants amb problemes al·lèrgics. Segons l’Acadèmia Americana d’Al·lèrgia, Asma i Immunologia, molts estudis científics demostren que la llet materna és el millor modulador del sistema immunitari del nadó. La disminució de la lactància i la introducció precoç d’aliments sòlids són dos factors que influeixen en l’aparició de l’asma al·lèrgic i les intoleràncies alimentàries en la infància i adolescència. - Nous materials, noves al·lèrgies. Components afegits a les fibres tèxtils, derivats plàstics en aparells electrònics, complexos químics en productes cosmètics i d’higiene… Són legió les noves substàncies que s’han incorporat a la nostra vida i que de vegades s’amaguen darrere de reaccions al·lèrgiques tardanes, pel fet que abans no hi estàvem exposats.
- Canviar d’aires. Rohit Divekar, al·lergòleg de la famosa clínica Mayo a Rochester (Minnesota, Estats Units), assegura que moltes de les al·lèrgies sobtades al pol·len o ambientals que apareixen en la maduresa es deuen comunament a un canvi d’hàbitat, a la mudança d’una zona geogràfica a una altra completament diferent.
- Diagnòstics mil·limètrics. Les estadístiques confirmen que la prevalença de les malalties al·lèrgiques ha augmentat les últimes dècades, però també és cert que els avenços clínics i tècnics, com el diagnòstic molecular, han fet possible la detecció de patologies d’aquesta mena que abans es desconeixien. Així, el que abans eren “problemes digestius crònics”, ara se sap que poden ser deguts a la intolerància o al·lèrgia al gluten, la proteïna del blat que els celíacs no poden ni olorar.
ELS NOUS "ENEMICS". Les últimes dècades han incorporat noves afeccions a la llista de les ja conegudes al pol·len, a la pols o al pèl de les mascotes. Aquestes són les al·lèrgies "d'avantguarda".
Una substància que es fa servir en la fabricació del calçat provoca en algunes persones una dermatitis tòxica. Parlem del dimetilfumarat, un antifúngic i antibacterià que també s’utilitza en les famoses bossetes antihumitat que s’incloïen en les caixes de sabates. A Europa es van prohibir el 2009, però els experts temen que es continuï utilitzant de manera il·lícita. Una recerca de l’Hospital Universitari de Malmö (Suècia) va analitzar diferents calçats per buscar-hi aquesta substància. Es va trobar en diversos productes (alguns de marques espanyoles), i tots tenien en comú que s’havien fabricat a la Xina.
Segons un altre estudi de la Universitat del Mar (Barcelona), en col·laboració amb l’Hospital General Universitari d’Alacant i l’Hospital General Universitari Morales Meseguer (Múrcia), la major part d’aquest compost arriba a les sabates per les bossetes antihumitat. Aquesta substància és molt volàtil i, en condicions de calor extrema, pot impregnar el calçat durant el transport. A més, tot i que està prohibit a Europa, es continuen veient casos d’aquesta al·lèrgia, ja que moltes persones guarden les sabates de temporades anteriors en caixes amb bossetes antibacterianes.
Tot i això, en aquesta recerca també es van trobar casos en què aquest component estava integrat en la sabata, concretament a la part més dura. Només amb una prova de laboratori, la cromatografia de gasos, es pot saber si una sabata conté aquesta substància, per això és feina dels fabricants controlar que no es faci servir aquest compost en la fabricació ni les bossetes antihumitat. Si es presenta irritació en la pell, cal desfer-se de l’objecte que hagi estat en contacte directe amb aquestes bossetes.
La moda dels pírcings ha desfermat un gran nombre d’al·lèrgies de contacte a aquest metall. Es troba també en objectes com coberts, monedes, cremalleres, telèfons mòbils, claus i guixos. La solució és no posar-se cap ornament que no sigui d’un metall noble: platí, or o plata. Pel que fa a la resta d’objectes, alguns, com els mòbils, inclouen la informació dels materials en les seves especificacions. D’altres, com les claus, les cremalleres o els guixos, dependran del fabricant. El més recomanable és preguntar i, si es desconeix la informació, no comprar-ho.
Present en els guants quirúrgics i professionals, tetines, joguines, globus, xumets, sabates i en infinitat de productes d’ús quotidià, segons l’Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i Làtex (AEPNAA): “Aquesta al·lèrgia s’ha incrementat perquè se’n té més bon coneixement i diagnòstic, per l’ús massiu d’estris de làtex i per un descens en la qualitat dels productes sanitaris per a abaixar el preu i augmentar la rapidesa de producció”. Davant del mínim símptoma d’inflor, picor o faves, cal acudir al dermatòleg i substituir el material per d’altres com el neoprè o el vinil. Per a saber de què està elaborat un objecte, només hem de buscar la informació en l’etiqueta o en l’envàs.
Ocults en sistemes d’aire condicionat i calefaccions, adherits a la pols o a les fulles caigudes dels arbres, són més prolífics que els pòl·lens i poden desenvolupar malalties molt més greus que una rinitis. El risc més gran el tenen els asmàtics. La solució és controlar els símptomes amb antihistamínics i la vacuna adequada. Als afectats per aquesta patologia, se’ls recomana mantenir el bany sec, no fer servir esponges, donar preferència a les fibres sintètiques sobre el cotó i netejar amb freqüència els filtres de l’aire condicionat.
La culpa és de la parafenilendiamina, una substància molt utilitzada en tints i tatuatges temporals. Segons el British Medical Journal, s’ha detectat un augment del 7 % en les consultes de dermatologia per l’abús dels tints capil·lars. Els símptomes van des d’erupcions al cuir cabellut fins a inflor facial. La solució, fer servir pigments bio i hipoal·lèrgens. Els al·lèrgics s’han de fixar en l’etiqueta i no comprar els que tenen entre els seus compostos la parafenilendiamina (sota les sigles PPDA) o els seus derivats (m-aminofenol o el toluè-2,5-diamino sulfat).