Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: Additius: els més difamats de la indústria

NI DOLENTS NI PERILLOSOS. ELS ADDITIUS ALIMENTARIS TENEN AL DARRERE UNA MALA FAMA IMMERESCUDA A LA QUAL CONTRIBUEIX LA MATEIXA INDÚSTRIA AMB ETIQUETES COM “100% NATURAL” O “SENSE COLORANTS NI CONSERVANTS”. ÉS HORA DE NETEJAR EL SEU NOM. T’EXPLIQUEM QUÈ SÓN, PER A QUÈ SERVEIXEN I PER QUÈ SÓN SEGURS.

Com se’n determina la seguretat

El consum dels additius aprovats és completament segur. El procés perquè un additiu s’admeti en la llista d’ús no és fàcil. L’avaluació dels riscos i la seguretat la du a terme l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i consisteix en un examen minuciós de la seva estructura química, així com de les impureses i possibles subproductes que es formen durant el seu ús.

També es fa una anàlisi toxicològica per determinar si l’additiu és nociu, generalment amb estudis en animals als quals es subministren els additius en quantitats molt més altes que les que es planteja la indústria. En aquestes anàlisis s’avalua si poden desenvolupar càncer, si interfereixen amb el material genètic o si poden arribar a afectar la fertilitat o el fetus. Si després d’aquestes anàlisis l’additiu s’accepta per al seu ús, es determina la Ingesta Diària Admissible (IDA): “quantitat d’un additiu alimentari, expressada en relació al pes corporal, que pot ingerir una persona diàriament durant tota la seva vida sense córrer riscos apreciables per a la salut”. Per a establir-ho, es parteix del valor tòxic trobat en els estudis amb animals i a aquesta xifra s’aplica un factor de seguretat (es divideix generalment per 100 o 1.000), i s’obté un valor molt més segur. Per exemple, si en un estudi en animals es determina que a partir de 100 mg/kg i dia la substància comença a plantejar problemes, per als humans, el nivell de seguretat s’establirà probablement en 0,1 o 1 mg/kg dia.

A més, els límits i l’ús dels additius se solen modificar: el seu ús es reavalua quan surten a la llum noves evidències, quan el sol·licita la indústria o el reclamen els diferents països de la UE. Per exemple, el 2012 es van reduir els nivells màxims permesos per a tres colorants: groc de quinolina, vermell cotxinilla A i taronja S.

També s’avaluen regularment els nivells d’exposició a aquests additius. És a dir, quanta quantitat ingerim de cadascun. Si s’observa que aquest nivell és a prop de l’IDA o el supera, es proposen mesures per a disminuir-ne l’ús i, per tant, el consum, i s’arriba a retirar-lo si calgués. A més, els additius no s’acumulen en el cos humà com sí que ho poden arribar a fer certs pesticides o metalls pesants. Dit d’una altra manera: els additius que ingerim els expulsa el nostre organisme.

“Química” d’una cirera

Ingredients: aigua, sucres (glucosa, fructosa, galactosa, maltosa, sacarosa), enduridor (E 460), minerals, emulgent (E 570), aminoàcids, potenciador del sabor (E 620), colorants (E 160a, E 161b, E 161c), antioxidants (E 300,E 307), colina, fitoesterols i aromes naturals.

Així, a primera cop d’ull, no sembla la llista d’ingredients d’un producte molt sa, sobretot per aquests sucres i tants additius. Tanmateix, és la llista d’ingredients d’una cirera. Sí, una cirera. Encara que conté bastants sucres (~13%), aquests no es troben lliures com els afegits en una beguda ensucrada, sinó que són intrínsecs del mateix aliment. No ens hem de preocupar pels sucres intrínsecs, ja que no s’ha demostrat que puguin ser perjudicials. Això, unit a la quantitat de fibra i tots els micronutrients que conté, fan que la cirera sigui un aliment molt sa. Els aliments, per molt naturals que siguin, també contenen “químics”. A més, molts d’aquests compostos pertanyen a la llista d’additius autoritzats. Si a ningú se’ns ocorre pensar que una cirera és un aliment insà, no ens hauríem de preocupar quan un aliment porti uns d’aquests additius o uns altres, sinó per l’aliment en si.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions