Vacunes que salven vides
S’estima que l’hepatitis B acaba amb la vida d’aproximadament 600.000 persones cada any al món i el xarampió va fer el mateix el 2016 amb 90.000. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també destaca els efectes greus del virus del papil·loma humà (causant de càncer de coll d’úter), que ocupa el quart lloc entre els tipus de càncer que afecten les dones i el 2012 va causar al voltant de 266.000 morts.
L’element comú entre aquestes tres malalties tan greus i potencialment mortals és que hi ha vacunes que poden evitar-les. El Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP) explica per què la vacunació és molt important per a l’espècie humana: “És d’acceptació general que excepte la potabilització de l’aigua, cap altra mesura ha contribuït a disminuir tant la morbiditat i la mortalitat en l’espècie humana com les vacunacions. Es pot dir que la situació epidemiològica del món ha canviat paral·lelament a la incorporació de vacunes al nostre arsenal profilàctic”.
L’agrupació afegeix que els programes sistemàtics de vacunació han permès, per exemple, erradicar la verola, interrompre la transmissió de la pòlio en gran part del món i a l’hemisferi occidental el xarampió amb una disminució de més del 95% i el control de malalties com el tètanus, la diftèria, la rubèola o la malaltia invasora per ‘Haemophilus influenzae’, entre d’altres.
A causa de la importància que tenen i pels dubtes que encara causa la vacunació entre alguns grups socials, EROSKI CONSUMER ha volgut aclarir aquest tema, analitzant la cobertura de vacunació a Espanya i en què consisteix aquesta manera tan important d’activar el sistema immunitari de l’ésser humà per a la defensa de gèrmens, virus i bacteris; la seguretat i els mites que la persegueixen. Amb aquesta finalitat, s’han utilitzat les fonts següents: l’OMS; el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI); l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV); i el CAV-AEP.
Els experts de l’AEP expliquen que les vacunes són productes biològics que serveixen per a prevenir malalties infeccioses. I com ho fan? Activen el nostre organisme perquè desenvolupi defenses específiques contra elles. És a dir, les vacunes “ensenyen” el sistema immunològic a defensar-se.
Les vacunes que habitualment s’utilitzen al nostre país immunitzen contra l’hepatitis B, la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la pòlio, l‘Haemophilus influenzae de tipus B, el meningococ C, el pneumococ, el xarampió, la rubèola, la parotiditis o galteres, la varicel·la, el virus del papil·loma humà, el rotavirus, l’hepatitis A i la grip.
L’AEP aconsella administrar les vacunes de la manera següent abans de complir els 7 anys:
- 3 dosis enfront de l’hepatitis B, la diftèria, el tètanus, la tos ferina, lHaemophilus influenzae’ de tipus B i la pòlio el primer any. La major part de la comunitats autònomes espanyoles administren aquestes 6 vacunes en una sola injecció (hexavalent) als 2, 4 i 6 mesos d’edat. Algunes també vacunen tots els nounats contra l’hepatitis B.
- 3 dosis enfront del meningococ C als 2, 4-6 i 12-15 mesos d’edat.
- 4 dosis enfront del pneumococ als 2, 4, 6 i 12-15 mesos d’edat.
- 2-3 dosis de vacuna oral enfront del rotavirus als 2, 4 (i 6) mesos d’edat. Aquesta vacuna no està finançada.
- 2 dosis enfront del xarampió, la parotiditis i la rubèola, la primera als 12-15 mesos d’edat i la segona entre els 2 i els 3 anys. Els tres components s’administren reunits en un sol injectable (triple vírica).
- 2 dosis enfront de la varicel·la, una als 12-15 mesos d’edat i una altra als 2-3 anys.
- 1 dosi enfront de la diftèria, el tètanus, la tos ferina, lHaemophilus influenzae’ de tipus B i a pòlio, en una sola injecció (pentavalent), als 15-18 mesos d’edat.
- 1 dosi enfront de la diftèria, el tètanus i la tos ferina als 4-6 anys.
Immunitat i calendaris a Espanya
La proporció de persones que reben les vacunes recomanades és el que s’anomena cobertura vacunal. Segons l’OMS, la taxa mundial de cobertura de la vacunació s’ha estancat en el 86%. En aquest sentit, l’organització internacional calcula que la immunització prevé de 2 a 3 milions de morts anuals, però també reconeix que, si es millorés la cobertura vacunal mundial, se’n podrien evitar 1,5 milions. A més, assegura que 19,5 milions de lactants de tot el món encara no reben les vacunes bàsiques.
Espanya, per la seva banda, és un dels països amb la cobertura vacunal més alta durant els primers anys de vida. Segons dades del MSSSI, el primer any de vida la cobertura vacunal va aconseguir el 2016 una mitjana del 97,2%, en el reforç del segon any de vida va ser del 95,5% i en el del quart al sisè any va baixar al 91,6%. Després, dels 12-16 anys descendeix al 81,9% i pel virus del papil·loma humà (VPH) en nenes als 11-14 anys aquesta cobertura és d’un 77,5%. Finalment, la cobertura de vacunació antigripal en població de 65 anys o més és del 55,5%.
El calendari vacunal a Espanya no és igual en totes les comunitats espanyoles, hi ha petites diferències. Per exemple, Madrid i Castella i Lleó són els únics territoris on posen la primera dosi de l’hepatitis B als nounats i els nadons de 2 mesos madrilenys també reben la primera dosi de meningococ C, mentre que a la resta de comunitats s’espera als 4 mesos. A Navarra, per la seva banda, no es posa una tercera dosi de la vacuna de la varicel·la.
Malgrat tot, les vacunes incloses al calendari oficial de cada comunitat autònoma són gratuïtes per als ciutadans, ja que es financen amb fons públics. En canvi, n’hi ha d’altres que l’Estat no finança, segons argumenta per raons de cost-efectivitat, però que el CAV-AEP considera que tots els nens les haurien de rebre: vacunes contra el rotavirus i la del meningococ B en lactants i la tetravalent antimeningocòccica en adolescents.
Amb tot, el CAV-AEP defensa un calendari de vacunacions únic per a tot Espanya i cada any publica el seu calendari recomanat. Així mateix, asseguren que perquè els nens espanyols rebin un calendari de màxims que millori les seves expectatives de salut, s’han de prendre algunes decisions sobre les vacunes antimeningocòccica B, antirrotavirus en lactants i tos ferina i antimeningocòccica tetravalent en adolescents.
La comunitat científica assegura que les vacunes han estat un dels avenços més grans contra les malalties. Entre ells, l’infermer vacunòleg i membre de l’AEV, José Antonio Forcada Segarra, certifica que les vacunes són els medicaments més segurs que hi ha, ja que perquè s’autoritzin passen més estudis i controls estrictes que cap altre.
A escala internacional, l’Acadèmia Nord-americana de Pediatria (American Academy of Pediatrics), els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA (Centers for Disease Control and Prevention, CDC) i l’Institut Americà de Medicina (Institute of Medicine, IoM) conclouen que els beneficis de les vacunes superen els riscos. I l’OMS promou des de 2012 l’anomenada Iniciativa Global sobre la Seguretat de les Vacunes (GVSI) amb l’objectiu de millorar la farmacovigilància de les vacunes.
Això sí, tal com expliquen els experts de l’AEP, com tots els medicaments, les vacunes poden produir efectes secundaris que, en general, són molt lleus: dolor al lloc de la punxada, una mica de febre o fins i tot una granellada. Agreguen que, excepcionalment, una vacuna pot desencadenar reaccions greus en persones al·lèrgiques a aquest preparat o amb un altre tipus de circumstàncies especials. Per això, recomanen que siguin professionals sanitaris els qui administrin les vacunes i les controlin, així com que el pacient romangui al centre de vacunació durant 15-20 minuts després de la vacunació.
Falses notícies
Tot i que, com hem vist, els experts garanteixen la seguretat de les vacunes i cada any organitzacions humanitàries busquen finançament per portar-les a aquells llocs del món on no hi tenen abast, hi ha persones contràries a la vacunació. Per això, es neguen a immunitzar la seva família. I poden fer-ho, ja que a Espanya la immunització no és obligatòria.
En aquest sentit, per a evitar la propagació de missatges falsos, l’OMS tracta d’aclarir els mites que circulen sobre les vacunes. Entre aquests hi ha la idea errònia que les vacunes no són necessàries per tres motius: les malalties que prevenen ja estan gairebé erradicades al nostre país, les millors condicions d’higiene o sanejament les faran desaparèixer o patir-les és inevitable. I res més lluny de la realitat. En primer lloc, encara que els trastorns que tracten de prevenir les vacunes són poc comuns en molts països, els agents infecciosos que les provoquen continuen circulant en algunes parts d’aquest món tan interconnectat. A més, encara que una higiene més bona i l’aigua potable contribueixen a protegir les persones contra malalties infeccioses, moltes d’elles es poden propagar independentment de com de polits siguem. I, finalment, el xarampió, la parotiditis o la rubèola, entre altres malalties, es poden prevenir i no és necessari patir-les.
D’altra banda, la vacuna combinada contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina, així com la vacuna antipoliomielítica no provoca síndrome de mort sobtada del lactant. I per a l’OMS és important recordar que aquestes quatre malalties poden ser mortals, i que el nounat no vacunat contra elles corre riscos greus de defunció i de discapacitat greu.
Així mateix, les vacunes tampoc causen autisme. L’OMS recorda que l’estudi de 1998 que parlava sobre un possible vincle entre la vacuna contra el xarampió, la parotiditis i la rubèola d’una banda i l’autisme de l’altra contenia irregularitats greus.
Finalment, tampoc contenen mercuri. El CAV-AEP explica que, durant molt de temps, en la fabricació o conservació d’algunes vacunes s’utilitzava com a conservant el tiomersal, una sal orgànica que conté etilmercuri, per les seves propietats antimicrobianes. Tanmateix, se n’ha anat reduint la quantitat utilitzada per l’alarma social que es va generar al voltant d’aquesta substància. L’OMS assegura que no hi ha proves científiques que suggereixin que la quantitat de tiomersal utilitzada en les vacunes comporti un risc per a la salut.