Vacances pelegrines
Amb l’arribada de l’estiu, el Camí de Sant Jaume, els senders del qual ja van desemperesir de la letargia després de Setmana Santa, es prepara per a acollir milers de pelegrins. Els més aventurers aprofitaran els dies de festa per a preparar l’equipatge i encaminar-se cap a Santiago de Compostel·la, on, segons diu la tradició, jeuen les restes de l’apòstol Sant Jaume el Major. En aquestes vacances no tenen cabuda ni el luxe ni el descans físic. I tanmateix, els interminables quilòmetres transitats per pelegrins de tot el món constitueixen el millor remei contra l’estrès. Des de la troballa del sepulcre, fa prop de 1.200 anys, milions de pelegrins arribats de tots els racons de la Terra han acudit a la crida de l’apòstol a través d’un viatge que, per a la majoria, acaba convertint-se en una recerca interior i en una experiència per a tota la vida. Lluny de remetre, l’afluència de pelegrins, ja sigui a peu, amb bicicleta o a cavall, no deixa de créixer. Segons les dades estadístiques que ofereix l’oficina d’acollida al pelegrí, el 2008 van ser 125.141 les persones -davant les 114.026 del 2007- que van rebre la Compostel·la, el certificat que acredita que s’han fet, almenys, els últims 100 quilòmetres a peu o a cavall o els últims 200 amb bicicleta. El Camí de Sant Jaume, a més, es prepara per a l’afluència massiva de l’any 2010, últim Any Sant abans del 2021. Els dos últims Anys Sants, 1999 i 2004, van atreure 154.613 i 179.944 pelegrins.
El Camí Francès, que s’inicia des de Sant Joan de Peu de Port o Roncesvalls, és el més transitat i cobreix una distància propera als 800 quilòmetres. No és l’única opció. El fervor compostel·là ha generat al llarg de la Història diverses rutes que perviuen al pas del temps per les quals cada any transiten més pelegrins: la variant aragonesa del Camí Francès, que parteix des de l’alt de Somport; el Camí del Nord; el Camí Primitiu; la Via de la Plata; el Camí Sanabrés; el Camí Portuguès; el Camí de Llevant; el Camí Català; el Camí Basc de l’Interior o Via de Baiona, etc.
El recorregut complet d’una de les nombroses vies compostel·lanes no és tasca fàcil i cal una feina de documentació prèvia i un entrenament físic adequat. Ja en marxa, una alimentació correcta, el sentit comú i la improvisació davant els contratemps fan la resta perquè el viatge sigui un èxit.
- La preparació ha de començar, almenys, dos o tres mesos abans d’emprendre el Camí. Sotmetre’s a una prova d’esforç abans d’iniciar l’aventura mai serà sobrer i prevé més d’un ensurt.
- És recomanable practicar senderisme almenys una vegada a la setmana, alternant rutes d’entre 15 i 20 quilòmetres, a més de caminar o practicar fúting un parell de dies entre setmana.
- En aquestes sortides és indispensable utilitzar les mateixes botes o sabatilles de tresc que s’utilitzaran durant el pelegrinatge i carregar una motxilla per a habituar-se a caminar amb pes.
Preparació física i equipament
El viatge comença al menjador de casa. Cal documentar-se sobre la ruta que es pretén fer i establir un calendari previ atenent els dies disponibles i el nombre d’etapes que es volen completar. CONSUMER EROSKI ofereix al seu web una guia on la persona interessada pot trobar, de forma gratuïta, rutes, albergs i consells per a afrontar el pelegrinatge (https://caminodesantiago.consumer.es/). És recomanable acudir a una Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume -a Espanya n’hi ha prop de 40- on aportaran informació i consells útils i on es pot adquirir la credencial. Aquest és un document que serveix de salconduit i que inclou unes caselles que s’han de segellar almenys una vegada al dia. És indispensable viatjar amb aquesta si es desitja pernoctar als albergs de pelegrins i, una vegada a Santiago, testificar que s’ha fet el pelegrinatge i obtenir la Compostel·la.
Entre Sant Joan de Peu de Port i Santiago de Compostel·la, el peu del pelegrí descobreix totes les superfícies possibles: l’asfalt, el formigó, el balast de les pistes agrícoles, la incòmoda graveta, els sòls terrencs, argilosos o calcaris, etc. Aquesta disparitat origina dubtes seriosos en l’elecció del calçat que millor s’adapti a totes les superfícies descrites. Cal un calçat ni gaire lleuger ni gaire pesant, que sigui flexible i que aporti una bona estabilitat. Totes aquestes característiques les reuneix el tipus de sabatilla que utilitzen els corredors que competeixen en les carreres de muntanya. Es coneixen com a sabatilles de “trail” (a partir de 80 euros). Són més lleugeres que les botes de senderisme i aporten més flexibilitat i amortiment. La sola és més resistent i suporta millor els impactes que la d’una sabatilla per a córrer convencional. El teixit impermeable i transpirable Gore-Tex evitarà que es mulli el peu i evacuarà la suor a l’exterior.
- La seva capacitat hauria de vorejar els 40 o 50 litres i el seu pes, una vegada plena, no hauria de superar el 10% del pes del caminant que la porti. Per exemple, una persona de 70 quilos haurà de carregar una motxilla d’entre 7 u 8 quilos. Tot el pes que sobrepassi aquesta xifra passarà factura, després de diversos dies, en forma de pelades, sobrecàrregues o contractures musculars.
- Les costures han de ser fortes, les espatlleres encoixinades i ha de comptar amb un sistema que en permeti la regulació segons l’altura de cada usuari. La funda impermeable és imprescindible per a cobrir-la en dies de pluja.
La provisió de roba dependrà de l’època, però, a més del que es porti posat, cal endur-se en qualsevol cas:
- Un sac de dormir lleuger. Tret d’excepcions comptades, a la primavera i l’estiu no fa fred als albergs -a més hi ha mantes-, així que és inútil carregar un sac pesat ideat per a dormir a l’exterior a temperatures sota zero.
- Una cantimplora d’un litre.
- Un parell de mudes.
- Dos parells de mitjons de senderisme.
- Un parell de samarretes de polièster, una de mànega curta i una altra de mànega llarga (mai de cotó, ja que no transpiren i tarden a assecar-se).
- Pantalons de senderisme convertibles.
- Una dessuadora, un impermeable lleuger o tallavent i un ponxo per a la pluja.
- Una visera o una gorra que protegeixi el coll.
- Una tovallola, encara que és millor una camussa d’assecatge. Estan fabricades en polièster i poliamida i s’assequen amb rapidesa. Es poden trobar en botigues esportives
- Xancletes per a la dutxa.
- Un necesser amb un raspall i pasta de dents, un parell de pastilles de sabó que serveixin tant per a la neteja com per a rentar la roba i, per a qui ho necessiti, unes fulles d’afaitar. Una navalla també és recomanable.
- Una senzilla farmaciola amb aspirines o ibuprofèn, crema solar d’alta protecció, tiretes, iode i agulles esterilitzades per a punxar i curar les butllofes. Són molt recomanables les cremes o vaselines per a limitar l’aparició de butllofes i també per a evitar les ferides pels continus fregaments de la pell amb la roba. Si es fa el Camí en companyia, el més sensat és portar una farmaciola conjunta i repartir-ne el pes.
- El DNI, la Targeta Sanitària, una targeta de crèdit i la credencial del pelegrí.
- Imperdibles i algunes agulles d’estendre, molt útils per a assecar la roba durant l’etapa o al final d’aquesta.
Pressupost, alimentació, albergs
L’esforç econòmic, més en els temps que corren, és un altre element que cal tenir en compte. La despesa per pernoctar en un alberg es pot xifrar en una mitja de cinc o sis euros, si s’hi inclouen albergs privats, públics i parroquials, ja que el preu en aquests últims és inferior. A això se sumen les despeses en dinar, sopar i beguda. A més, cal afegir un suplement per la resta de despeses que origina el Camí, com l’ús de la rentadora i l’assecadora als albergs, la visita a algun monument, compres imprevistes, etc. En total, el cost mitjà és de 30 euros per dia. Si es fa el Camí Francès a peu, que consta d’unes 30 etapes, tres més si es continua fins a Finisterre, el desembossament vorejarà els 1.000 euros.
Recórrer etapes llargues i a bon ritme els primers dies fa el mateix efecte que treure’s el permís de conduir, comprar-se un Ferrari i posar-lo a 200 quilòmetres per hora a la sortida del concessionari. El risc d’accident, en el nostre cas de lesió, vorejarà el 100 %. El refrany “camina com un vell i arribaràs com un jove” és el millor consell que pot rebre un pelegrí profà. Durant les tres primeres jornades, si no s’està acostumat a caminar amb pes, no és recomanable recórrer més de 20 quilòmetres al dia. Desapareguts el cruiximent i les molèsties inicials, es pot augmentar el nombre de quilòmetres per dia fins als 30 o 35. Pel Camí abunden els esportistes que s’atreveixen amb caminades de 40 i 45 quilòmetres diaris, encara que molts d’ells són víctimes de les temudes tendinitis. Les més freqüents són les del tendó peroneal i les del taló d’Aquil·les. Per a prevenir possibles lesions cal fer una senzilla taula d’estiraments abans de caminar i al final de l’exercici. Les parts del cos que més pateixen són els peus, els turmells, les cames, l’esquena i els muscles.
Públics, parroquials o privats, els albergs de pelegrins són un més dels nombrosos senyals d’identitat del Camí de Sant Jaume. Els últims anys s’han construït d’acord amb la gran afluència de visitants, sobretot els privats. Només al Camí Francès n’hi ha més de 200, situació que afavoreix variades possibilitats per a pernoctar i, per tant, una divisió d’etapes entre localitats menys encotillada. En gairebé tots aquests allotjaments, tret d’alguns de privats, no està permesa la reserva i s’ocupen segons l’ordre d’arribada; lideren les prioritats els qui fan el recorregut a peu, seguit dels qui el fan a cavall o amb bicicleta. Per a allotjar-s’hi és indispensable portar la credencial. L’estada es limita a una nit, excepte per malaltia o força major.
- L’esmorzar ha de ser complet, a base de cereals, lactis, suc i fruita.
- Durant la marxa cal prendre aigua o begudes energètiques cada hora i no esperar a tenir set.
- No hi ha res millor que la fruita, els fruits secs, les barretes de cereals i la xocolata per a reposar la despesa calòrica.
- Caminar amb l’estómac ple no és saludable. L’àpat més important del dia cal fer-lo al final de l’etapa, i si la jornada s’allarga i cal menjar durant la marxa, convé optar per un entrepà o un plat lleuger de pasta o verdures.
Com cal començar el Camí
Els pelegrins que tinguin previst començar a Roncesvalls o a Sant Joan de Peu de Port hauran de viatjar de primer fins a Pamplona. Els horaris de l’autobús entre Pamplona i Roncesvalls són els següents:
- Del 1 de juliol a l’1 de setembre: de dilluns a divendres surt a les 10:00 i a les 18:00 hores. Els dissabtes, a les 9:30 i a les 16:00 hores. Els diumenges i festius no hi ha servei, així que per a viatjar en diumenge cal agafar un taxi des de Pamplona. L’opció més econòmica és unir-se amb altres pelegrins i pagar el taxi entre uns quants. Els telèfons de Teletaxi són el 948 23 23 00 i el 948 35 13 35.
- La resta de l’any: de dilluns a divendres l’autobús surt a les 18:00 hores. És l’únic horari. Els dissabtes a les 16:00 hores i els diumenges i festius no hi ha servei. Pagant un suplement de 6 euros es permeten transportar les bicicletes al maleter de l’autobús.
- Per a més informació, contacteu amb Autocares Artieda al telèfon: 948 30 02 87. L’estació d’autobusos de Pamplona es troba al carrer Yanguas y Miranda, 2 i el seu telèfon és el 948 20 35 66. Més informació a www.estaciondeautobusesdepamplona.com
- Una vegada a Roncesvalls hi ha un servei de taxis esperant els pelegrins que vulguin baixar a Sant Joan de Peu de Port.
- Els qui decideixin partir de Somport per començar el Camí Aragonès, que s’uneix a Puente la Reina amb la ruta francesa, han de viatjar a Jaca i allà agafar l’autobús fins a l’alt de Somport. L’estació de Jaca es troba a l’avinguda la Jacetania, s/n i el seu telèfon és el 974 35 50 60. El servei de la Mancomunitat de l’Alta Vall de l’Aragó ofereix cinc freqüències diàries: 8:20, 11:30, 14:55, 19:30 i 21:55. El seu telèfon és el 974 37 34 20 i convé informar-se’n amb antelació, ja que els horaris poden variar segons l’època de l’any.