Xiquets: adaptar la casa per a evitar accidents

Una llar a prova de xiquets

Els accidents domèstics són la causa més freqüent de lesions en els més menuts. No ocorren per casualitat i són, en la majoria, evitables
1 Maig de 2006

Una llar a prova de xiquets

/imgs/20060501/informe01.jpgEstufes, terres que rellisquen, endolls, finestres obertes, escales, taules de vidre, aparells elèctrics, fàrmacs… Quan els xiquets comencen a gatejar, la casa es converteix en un lloc ple d’emocions i descobriments, però no està exempta de riscos. Segons dades de la Creu Roja Espanyola, obtingudes a través de l’Institut Nacional d’Estadística i l’Enquesta Nacional de Salut, el nombre de menors morts per accidents domèstics va ascendir durant el 2003 a 1.121, xifra que situa la llar com el principal focus d’accidents dels més menuts, per sobre dels accidents de circulació.

En la mateixa línia apunta l’informe de Detecció d’Accidents Domèstics i d’Oci de 2003 (DADO), elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que indica que a l’interior dels domicilis es van registrar aquell any el 89% dels accidents soferts per menors d’un any. Més de la meitat d’aquests van tenir lloc al menjador o al dormitori, i les caigudes van ser, en un 64,9% dels casos, les causants de les lesions dels bebès. El mateix estudi assenyala la franja horària que va des de les cinc fins a les vuit del vespre com la més crítica. Entre el 24 i el 45% dels accidents, segons edats, ocorren entre aquestes hores, que coincideixen amb la tornada de la guarderia o l’escola, i amb un moment del dia, abans d’anar al llit, en què els xiquets es troben cansats i més inquiets, i els pares disposen ja de les últimes energies.

Llocs més perillosos

Cuina

  • No deixem sols els xiquets a la cuina. El més aconsellable és col·locar una barrera que els impedisca l’accés al seu interior. Si no és possible, cal mantenir la porta sempre tancada. No se’ls ha de deixar entrar descalços.
  • Els armaris i calaixos han de disposar de tancaments de seguretat o bloquejadors, en especial si contenen objectes tallants o punxants. Mai hem de deixar jugar els xiquets amb els interruptors o les claus del gas. Si és possible, cal dotar els foguers d’un sistema de bloqueig. Quan cuinem, utilitzem els foguers interiors, més propers a la paret, i col·loquem els mànecs de cassoles i paelles cap endins, de manera que no sobresurten del fogó.
  • El forn ha d’estar situat en una zona alta. Si no és així, no hem de deixar els xiquets que s’hi acosten a la porta, especialment quan és calent. La rentadora ha de disposar d’un sistema d’obertura retardada. Mentre estiga aturada cal mantenir sempre la porta tancada. El cubell de les deixalles ha d’estar guardat en un armari fora de l’abast de les seues manetes. Els cordons dels aparells elèctrics, principalment de la planxa, han d’estar sempre enrotllats i fora del seu abast. No podem deixar que s’hi acosten quan planxem.
  • Si les estovalles de la taula de la cuina pengen, cal vigilar que no les estiren i facen caure el que hi haja a sobre.

Lavabo

  • La porta del lavabo ha d’estar sempre tancada i la tapa de l’inodor sempre baixada. Quan el xiquet comence a utilitzar l’inodor, s’ha de col·locar un suport especial, de forma que el diàmetre siga menor i el xiquet puga fer les seues necessitats sense caure-hi.
  • Els calaixos i armaris que continguen cosmètics o qualsevol altre producte tòxic han de tenir tancaments de seguretat.
  • Cal col·locar materials antilliscants en la banyera, la dutxa i les seues zones de sortida. A més, és aconsellable col·locar en la banyera seients adaptables i agafadors que ajuden i faciliten el bany dels menuts. Un regla d’or: no deixem els xiquets sols a la banyera: poden ofegar-se en pocs segons i amb pocs centímetres d’aigua.
  • S’ha d’instal·lar un filtre a l’aigüera per a evitar que el xiquet s’hi agafe els dits o hi fique objectes.
  • Quan s’utilitza aigua calenta i es torna a obrir l’aixeta, part de l’aigua queda retinguda. Moltes cremades lleus es produeixen per aquest motiu, sobretot entre els xiquets per l’especial sensibilitat de la seua pell. Per a evitar-ho, després d’utilitzar l’aigua calenta cal deixar córrer la freda, fins que la temperatura s’estabilitze.

Habiació

  • Cal escollir mobles homologats fabricats amb materials no tòxics i ignífugs i amb les vores arrodonides. Els mobles que superen el control de qualitat més rigorós porten impresa en l’etiqueta la paraula TÜV.
  • Si el bebè dorm durant els primers mesos -màxim fins als quatre o cinc- en un cabàs, el fons ha de ser rígid i pla, amb les vores altes i encoixinades, i preferiblement de cotó. Com que és prou inestable, cal anar alerta de no recolzar-s’hi per a evitar que es bolque.
  • El bressol ha de ser sòlid, estable i segur, i no ha de disposar d’ornaments que es puguen desprendre. La distància entre els barrots ha de ser superior a 4,5 centímetres i inferior a 6,5 centímetres. Els costats han de fer almenys 60 centímetres d’alçada. Per a evitar que es colpege el cap o trega les mans o els peus entre els barrots mentre dorm, s’hi ha de col·locar un protector per dins.
  • Tant el bressol com el cabàs es col·locaran lluny de fonts de calor (radiadors, estufes, etc.). Els endolls, cables elèctrics, cintes de les persianes i cordons de les cortines han d’estar fora del seu abast.
  • Quan ja dormen al llit, cal instal·lar una barana o barra de seguretat a fi d’evitar que caiguen.

Perill i situacions que cal considerar

Mobiliari

  • És útil col·locar protectors als cantons i els sortints dels mobles.
  • Els mobles han de ser estables i sense caragols solts ni arestes.
  • S’han de fixar a la paret les prestatgeries i els mobles alts que es puguen bolcar.
  • Cal retirar les taules i altres superfícies de vidre. Si les portes són d’aquest material, convé canviar els vidres per altres de seguretat; si no n’hi ha possibilitat, es poden col·locar unes pel·lícules transparents que impedisquen que en cas de trencament els trossos caiguen a terra.
  • S’han de col·locar topalls a les portes de les habitacions per a evitar que es tanquen i s’hi agafen els dits.

Finestres i balcons

  • Es recomana col·locar tancaments de seguretat o amb sistemes d’obertura que els impedisquen obrir-les o que només s’òbriguen una mica.
  • No hem de deixar cossiols, caixes, cadires, taules o altres objectes on puguen pujar prop de finestres i balcons.
  • Les finestres situades a menys d’un metre d’alçada han d’estar protegides amb baranes o reixes.

Aparells elèctrics i radiadors

  • Convé cobrir amb protectors tots els endolls i allargadors a l’abast dels xiquets. També és convenient que tinguen presa de terra.
  • Cal assegurar-se que es disposa d’un interruptor diferencial (ICP). Es tracta d’un mecanisme de protecció de circuits que detecta una desviació del voltatge i talla el corrent. La seua instal·lació és obligatòria en habitatges de nova co nstrucció (ve d’obra), però si no en tenim convé contactar amb la companyia elèctrica per sol·licitar-ne la col·locació.
  • S’han de posar fora del seu abast tots els cables, i evitar els que estiguen solts i sense aïllant.
  • El forn, la placa elèctrica i la vitroceràmica poden produir cremades amb la calor residual després d’estar apagats.
  • Els radiadors han d’estar a una temperatura prou baixa per a evitar que els produïsquen cremades en cas que els toquen.
  • Les estufes de gas i els brasers de carbó no són recomanables perquè el risc d’asfíxia i de cremades és molt alt. Si s’utilitzen, han d’estar protegits perquè no puguen accedir-hi, ni aconseguisquen introduir-hi objectes que es puguen cremar.

Medicines i productes de neteja

  • Les medicines i els productes de neteja s’han de guardar fora del seu abast en armaris alts o tancats amb pany i clau.
  • És desitjable que els envasos tinguen taps i dispositius de seguretat que no puguen ser oberts pels xiquets.
  • No hem de convertir la farmaciola en un lloc secret que desperte la curiositat dels més menuts. I és millor no prendre medicaments en presència d’ells.
  • Per aconseguir que ingerisquen les medicines sense protestar, no els hem de dir que són llepolies: si ho fem els incitarem a buscar-les per a prendre-les pel seu compte.
  • Cal prestar una atenció especial als antitèrmics i analgèsics. Els seus colors i el seu sabor resulten molt atractius per als xiquets.
  • Els productes de neteja o tòxics s’han de mantenir-se en l’envàs original i no posar-los en botelles o recipients de begudes. Quan els fem servir, no els perdem de vista perquè no els agafen en un descuit.

Accessoris de seguretat

Accessoris de seguretat

/imgs/20060501/img.informe.01.jpg

  • Tancaments multiusos. Permeten bloquejar armaris, calaixos, la tapa de l’inodor i portes com la de la nevera o el forn, de forma que eviten que els xiquets accedisquen a l’interior.
    Preu: Entre 3 i 15 euros.
  • Tancament de seguretat. Impedeix que els petits accedisquen a l’interior dels armaris que disposen de portes amb poms i tiradors.
    Preu: Entre 5 i 9 euros.
  • Fiador per a dits. Dispositiu que impedeix que els dits dels xiquets queden atrapats en tancar la porta. Es col·loca a la part alta perquè ells no hi arriben.
    Preu: Entre 2 i 6 euros.

/imgs/20060501/img.informe.02.jpg

  • Barrera per a les portes. Impedeix el pas dels xiquets a determinades zones de la casa. També serveix per a bloquejar l’accés a les escales.
    Preu: Entre 23 i 69 euros.
  • Barrera per al llit. S’instal·la als laterals del llit per a evitar que els més petits caiguen mentre dormen.
    Preu: Entre 36 i 41 euros.
  • Barrera per als fogons. Evita que els xiquets accedisquen als cremadors i es tiren per sobre el contingut d’olles i paelles.
    Preu: Entre 16 i 42 euros.

/imgs/20060501/img.informe.03.jpg

  • Protector d’endoll. Impossibilita que els xiquets puguen ficar els dits i altres objectes a l’endoll. N’hi ha uns que obturen l’endoll i només es poden treure mitjançant la seua pròpia clavilla, i d’altres que permeten usar l’endoll sense haver de treure el protector.
    Preu: Entre 2 i 6 euros. Es venen en paquets de diverses unitats.
  • Protectors de cantons. Petites peces de plàstic o goma que es fixen als cantells vius dels mobles per a impedir que els xiquets es facen mal en cas de colpejar-s’hi. Preu: Entre 2 i 13 euros. Es venen en paquets de diverses unitats.
  • Protector de vídeo. Peça plàstica que cobreix la ranura d’entrada de les cintes, a fi d’evitar que els xiquets hi fiquen la mà o hi dipositen objectes a l’interior.
    Preu: Entre 4 i 10 euros.