Una forma de consum que beneficia tothom
El comerç just al nostre país està tan ben vist com poc desenvolupat. Segons les últimes estadístiques, la despesa mitjana en aquest tipus de productes a Espanya és de 348 euros per cada 1.000 habitants, una quantitat que es troba molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, situada en 2.318 euros per cada mil habitants. Artesania, fusta tallada, jocs de cafè, jocs de roba de taula, bitlleters, mocadors de seda, bosses de mà o productes agroalimentaris (cafè, xocolata, melmelada…) formen part d’una oferta comercial solidària creixent i una bona alternativa per donar un altre sentit al consumisme nadalenc. Disposen d’una gamma molt variada, solen ser econòmics i es poden comprar a les botigues, per catàleg, per telèfon i per Internet.
El comerç just és una manera productiva d’eradicar la pobresa dels països del sud, establint un sistema comercial que ofereix als productors accés directe als mercats del nord i unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries. Es garanteix a més als consumidors que els productes que compren han sigut elaborats en condicions dignes. Per aconseguir aquests objectius els productes s’adquireixen directament als llauradors i artesans, s’eliminen els intermediaris i s’ofereix als productors una retribució adequada als seus esforços amb un salari just.
El moviment de comerç just va néixer a Europa als anys seixanta, després de la primera Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament-UNCTAD celebrada a Ginebra l’any 1964. Els països pobres reclamaven llavors als països més rics l’obertura de les fronteres als seus productes agrícoles i alternatives a l’injust desequilibri comercial entre el nord i el sud.
Al 1969 s’inaugurava a Holanda la primera botiga de comerç just a Europa, i en dos anys el nombre de worldshops (botigues del món) ja arribava a 120. A partir d’aleshores, els establiments de comerç just s’estenen pels Països Baixos, Alemanya, Suïssa, Àustria, França, Suècia, la Gran Bretanya i Bèlgica.
Al 1986, gairebé 20 anys després de la seua instauració a Europa, el moviment del comerç just arriba a Espanya, i ho fa per mitjà del País Basc. Al 1996 neix la Coordinadora Estatal d’Organitzacions de Comerç Just amb la finalitat de potenciar la venda d’aquest tipus de productes. En aquests moments aglutina 34 organitzacions amb més de 60 punts de venda en tot el territori nacional. Entre la seua oferta destaquen aliments de consum habitual com el cafè, el té, la xocolata o el sucre, i altres especialitats com la mel, melmelades tropicals, espècies, galetes, fruits secs o licors.
Dades recents de l’Organització Internacional del Segell de Comerç Just (FLO) revelen que les vendes globals de productes de comerç just van ascendir a 1.100 milions d’euros al 2005, xifra que representa un augment del 37 % respecte a les dades del 2004. Al nostre país, el comerç just ha crescut un 16,9 % anual els últims cinc anys, segons es desvela en l’anuari “El comerç just a Espanya 2006”, de la Federació Setem. Es constata que el 80 % de les vendes de comerç just d’Espanya es reparteixen entre quatre comunitats: Catalunya (35,5 %), Madrid (20,3 %), Galícia (15,5 %) i Andalusia (9,3 %). Tot i els avanços, els espanyols només ens gastem en comerç just 348 euros per cada 1.000 habitants, la xifra més baixa de la Unió Europea -on es concentra del 60 al 70 % de les vendes mundials- a excepció de Portugal (36 euros).Les diferències amb els nostres veïns europeus també són notòries en el nombre de botigues que ofereixen aquests productes i que a Espanya són 80, enfront de les més de 400 d’Holanda.
Present, passat i futur
Entre els anys 2000 i 2003, els productes de comerç just que es consumien a Espanya procedien bàsicament de 34 països, distribuïts al llarg dels continents africà i asiàtic, i també de les regions d’Amèrica del Sud i del Centre. Durant el bienni 2004-2005, el circuit d’importació s’ha transformat, especialment per mitjà de noves incorporacions que han permès que el nombre de països des dels quals s’importa algun producte de comerç just augmente fins a un total de 42.
Pel que fa a les nostres preferències, l’artesania de comerç just va generar a Espanya vendes per 3,9 milions d’euros en 2000, enfront dels 2,5 de l’alimentació, segons l’informe de SETEM. Ara bé, en un lustre s’han invertit les xifres i al 2005 l’alimentació va aportar 9,3 milions d’euros, el doble de l’artesania. És evident que els aliments, amb un 62 % de les vendes, són els autèntics protagonistes del comerç just. Pel que fa al futur, els responsables de comerç just preveuen el llançament de sucs de fruita, arròs amb bolets liofilitzats o cereals poc coneguts al nostre país, com la quinoa, una bomba de proteïnes procedent de Bolívia que actualment s’utilitza per evitar la pèrdua dels cabells.
La major part dels productors vénen tan sols una petita part de la seua producció al comerç just. La resta es distribueix al mercat tradicional. Així i tot, el simple fet que una part, encara que petita de la producció, es pague a un preu més alt té freqüentment un efecte dòmino en la resta de la producció. La part comprada a bon preu per les organitzacions de comerç just redueix el volum de productes disponibles i obliga els intermediaris a oferir preus més alts per obtenir les quantitats que volen. Ara bé, per a molts productors l’aspecte més important del comerç just no és el preu just, sinó el prefinançament que li asseguren les organitzacions de comerç just. Aquest avantatge és crucial per als petits productors perquè així poden comprar els materials necessaris per a la producció i sobreviure fins a la collita sense haver de recórrer a un prestamista i caure en el cercle viciós de l’endeutament.
- Productors. Poden ser famílies, petites cooperatives, grups de dones, tallers per a minusvàlids o cooperatives, i empreses de major grandària que engloben petits grups productors. En la majoria són grups de població de les zones més empobrides de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, encara que cada vegada és més freqüent trobar també alguns productes elaborats per grups de població desfavorits del nord.
- Importadores. Paguen un preu establert de comú acord que permet als productors viure en condicions dignes i accedir a noves oportunitats d’educació i desenvolupament econòmic i social. Les importadores també poden donar suport als productors d’altres formes: finançant per avançat la producció, assessorant-los en la millora dels productes o amb suport tècnic i de gestió, entre d’altres. Avalen la procedència dels articles i participen en campanyes de sensibilització dirigides a reivindicar la necessitat d’introduir criteris ètics en les relacions comercials.
- Botigues. A més de ser els punts de venda, fan tasques de divulgació i sensibilització sobre els principis del comerç just, amb especial atenció als beneficis d’aquest comerç per als productors.
- Clients. Són l’anella final que fa possible el comerç just. Amb el consum responsable, no sols ajuden a millorar les condicions de vida de les comunitats productores, respectant el medi ambient, sinó que també pressionen per canviar les condicions injustes d’intercanvi al mercat convencional.
- Organitzacions internacionals i tercer sector. El seu objectiu és garantir el compliment dels criteris de comerç just i promoure el desenvolupament efectuant auditories als actors del cicle comercial.
Els principis del comerç just
- Salaris i condicions laborals dignes. Els sous que reben els treballadors del sud els condemnen a ser esclaus de la pobresa.
- No a l’explotació infantil. Els xiquets i xiquetes treballen com a adults en molts països del sud. Els jornalers són ajudats pels seus fills i filles per augmentar així els ingressos. Sense una escola que els facilite un futur millor, treballen massa hores i viuen en condicions insalubres i exposats a malalties. A més, cobren menys pel seu treball i sofreixen trastorns que els afecten físicament i psíquicament.
- Igualtat entre dones i homes. .És habitual que la dona cobre un salari inferior per fer el mateix treball que un home. El 70 % de les persones que viuen en la pobresa absoluta són dones i hi ha un abisme entre la retribució que les dones reben i el paper que exerceixen en la societat.
- Drets laborals. En molts països de Sud-amèrica i Àfrica els capatassos van armats; els temporers s’amunteguen en allotjaments precaris; no hi ha cap cobertura sanitària per prevenir malalties o accidents; les lleis no permeten l’associació o sindicació i, si la permeten, els sicaris s’encarreguen de perseguir els activistes.
- Relació comercial a llarg termini. Els garanteix continuïtat.
- Prefinançament. .Pagament d’una part del producte per avançat (fins a un 60 %).
- Els productors destinen part dels beneficis al desenvolupament integral de la seua comunitat.
- Respecte pel medi ambient. La sobreexplotació dels recursos naturals compromet el desenvolupament dels països del sud. Als últims anys s’ha intensificat l’ús de pesticides i fertilitzants a les plantacions. S’estima que als països del Tercer Món s’utilitzen sense control unes 400.000 tones anuals de pesticides, molts dels quals estan prohibits als països del nord. Encara que a curt termini eliminen les plagues, aquests productes afecten la pell i les vies respiratòries i provoquen la degradació dels sòls i la contaminació del medi ambient, amb la recessió consegüent dels conreus. Una producció de cafè sense productes químics comportaria un estalvi d’entre 60 i 120 euros per any i hectàrea, encara que la productivitat de les terres seria menor.
Font: Intermón Oxfam
Comerç just amb segell
A causa del baix volum de vendes de productes solidaris al nostre país, fa dos anys la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) va impulsar la creació de l’Associació del Segell de Productes de Comerç Just, l’objectiu de la qual era tenir la possibilitat de vendre els productes tant als supermercats com a les Botigues del Món, i possibilitar així la distinció dels productes de comerç just dels productes convencionals per mitjà del seu Segell de Comerç Just característic. D’aquesta forma s’assegurava també al consumidor el compliment dels criteris que imagina el comerç just establerts internacionalment, com són unes condicions de treball i salari dignes, la igualtat de condicions laborals entre homes i dones, l’absència d’explotació infantil, el respecte pel medi ambient, les relacions comercials a llarg termini, el pagament d’una part de la producció per avançat i els productes de qualitat.
L’Associació s’uneix al treball que altres entitats semblants reunides en la Federació Internacional, la sigla de la qual en anglès és FLO, desenvolupen actualment en altres 19 països d’Amèrica del Nord, Europa, Australia-Nova Zelanda i el Japó. Segons la FLO, en aquests 19 països (sense comptar Espanya) en els quals està present el Segell Fairtrade, més de 100.000 hotels, restaurants i establiments ofereixen aquests productes. Al 2004 aquest tipus de comerç va facturar gairebé 1.000 milions d’euros, xifra que ha experimentat un creixement del 43 % respecte al 2003.
Ara bé, el debat sorgit fa dos anys entre les organitzacions membres de la Coordinadora sobre si aprovar o no l’anomenat Segell FLO va trencar el consens al si de la Coordinadora i va derivar, al febrer d’aquest 2006, en la creació de l’Espai per un Comerç Just, una altra plataforma que aglutina una trentena de botigues, importadors i ONG del secto.