Anàlisi documental per a conèixer la situació de la fam al món i com afecta els nens

Una de cada nou persones al nostre planeta passa gana

795 milions de persones al món no disposen d'aliments suficients per a portar una vida saludable i activa, 216 milions menys que el 1990
1 Novembre de 2015
Img tema de portada listado 171

Una de cada nou persones al nostre planeta passa gana

L’objectiu que s’havien imposat 189 nacions l’any 2000 per a reduir la proporció de persones desnodrides a la meitat no s’ha complert

/imgs/20151101/maiz.jpg

La fam és el principal risc relacionat amb la salut, al qual s’enfronta gran part de la població mundial. Cada any, mata més persones que la sida, la malària i la tuberculosis juntes, segons dades recents del Programa Mundial d’Aliments (WFP en les sigles en anglès).

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) recorda que la fam i una nutrició inadequada contribueixen a la mort prematura de les mares, lactants i nens petits, i al desenvolupament físic i cerebral deficient dels joves. Per a Mans Unides, la fam mata, mutila, obstaculitza el desenvolupament, rebaixa els salaris, redueix l’assistència escolar i soscava el creixement econòmic.

Tanmateix, impacta saber que el món sí que és capaç de produir prou per a alimentar tota la població mundial de 7 mil milions de persones. I, també, que al mateix temps que hi ha gent sense res per emportar-se a la boca, es produeixen altres formes de malnutrició que són completament oposades a la fam: l’alimentació excessiva. Any rere any, augmenten les taxes mundials de sobrepès i obesitat i, com a conseqüència, també la prevalença de malalties cròniques relacionades, com la diabetis o les malalties cardiovasculars.

Llavors, quin és el problema? Què és el que causa la fam? La pobresa, la falta d’inversió agrícola, la inestabilitat dels mercats, el clima i els desastres naturals, les guerres i els desplaçaments, i el malbaratament d’aliments. Aquests són els sis principals factors que, interrelacionats, expliquen per què hi ha fam al món.

EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer la situació de la fam al món i la seva afecció entre els més petits. Per això, ha elaborat una anàlisi documental, utilitzant diverses fonts: l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Programa Mundial d’Aliments (WFP en les sigles en anglès) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

Balanç: compromisos i realitat

Compromisos internacionals
/imgs/20151101/africanas.jpg

El 2015 és un any per a fer balanç i comprovar si s’han complert els dos compromisos internacionals en la lluita contra la fam.

El primer es va concretar el 1996 a Roma en la Cimera Cim Mundial sobre l’Alimentació (CMA). Representants de 182 governs es van comprometre a “eradicar la fam en tots els països, amb l’objectiu immediat de reduir el nombre de persones desnodrides a la meitat del seu nivell actual no més tard de l’any 2015”.

El segon es refereix al primer Objectiu de Desenvolupament del Mil.lenni (ODM 1), acordat el 2000 per 189 nacions. Entre les seves metes hi havia la de “reduir a la meitat la proporció de persones que pateixen de fam l’any 2015”.

Objectius incomplerts

795 milions de persones al món no disposen d’aliments suficients per a portar una vida saludable i activa. Això significa que una de cada nou persones passa gana al nostre planeta. És una de les conclusions principals de l’informe “Estat de la inseguretat alimentària al món 2015”, publicat per la FAO, la WFP i la FIDA (Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola).

En línies generals, no s’han complert els objectius internacionals establerts. Des de 1990, el nombre de persones que passen gana al món ha disminuït en 216 milions (llavors, la xifra s’elevava a més de 1.000 milions). A més, si es deixa d’una banda la dada bruta i es té en compte el percentatge, la proporció de persones subalimentades respecte de la població (cosa que anomenen prevalença de la subalimentació) s’ha reduït del 19% el 1990 fins a l’11% de les estimacions entre el 2014 i el 2016.

Els factors que, segons l’informe, han impedit uns resultats millors tenen a veure amb qüestions econòmiques (la volatilitat dels preus dels productes, l’encariment general dels aliments i de l’energia, les taxes creixents de desocupació i les recessions econòmiques globals del final de la dècada de 1990 i dels anys posteriors a 2008), climàtiques (fenòmens meteorològics extrems i catàstrofes naturals cada vegada més habituals) i polítiques (la inestabilitat política i els conflictes civils han provocat un augment sense precedents de persones desplaçades).

Tanmateix, cal tenir en compte que malgrat l’augment de la població mundial en 1.900 milions de persones, la prevalença de la subalimentació s’ha reduït un 42% a tot el món i un 45% als països en desenvolupament.

En aquest sentit, mereixen un esment destacat la Xina i l’Índia, com a països grans i molt poblats. Per si sols, representen el 81% de la reducció total del nombre de persones subalimentades de les regions en desenvolupament entre el 1990 i el 2015. I només la Xina suposa gairebé dos terços del total: va passar dels 289 milions de persones amb gana entre el 1990 i el 1992 als vora 134 milions de les estimacions entre el 2014 i el 2015.

Proporció de persones amb fam

MapaCA

La fam dels països en desenvolupament

En desenvolupament

La gran majoria de persones que passen gana al món viuen en països en desenvolupament; és a dir, en aquells llocs amb una esperança de vida més baixa, una menor educació i menys diners, però amb una taxa de creixement superior als països desenvolupats. Concretament, es calcula que en aquestes zones hi ha al voltant de 780 milions de persones subalimentades, el 13% de la població mundial.

Així i tot, un total de 72 països dels 129 considerats en desenvolupament (i que han estat objecte de seguiment) han reduït a la meitat la proporció de les persones amb gana entre 1990 i 2015 (compleixen l’objectiu ODM) i 29 d’aquests també el nombre total (satisfan l’objectiu CMA).

Segons l’estudi de FAO, FIDA i WFP, la major part d’aquests van gaudir de condicions polítiques estables i creixement econòmic, que habitualment anaven acompanyats de polítiques de protecció social dirigides als grups vulnerables de la població.

Àsia

Àsia és el continent on habita la major quantitat de persones amb gana del món. En total, 512 milions de persones, és a dir, dos terços del total de persones subalimentades (795 milions). En concret, la regió asiàtica més afectada en termes absoluts és Àsia meridional (Afganistan, Bangladesh, Índia, Iran, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka), amb 281 milions de persones que pateixen fam, és a dir, un 35% del total mundial.

En aquesta zona, Índia marca un punt d’inflexió, ja que ella sola congrega prop de 195 milions de persones subalimentades, un 25% del total al món. Així i tot, la prevalença al país ha millorat i ha passat d’un 24% el 1990 al 15% de persones subalimentades de l’actualitat.

Segons l’informe de la FAO, FIDA i el Programa Mundial d’Aliments, aquest petit progrés es deu a l’escassa influència de l’encariment mundial dels aliments en els preus nacionals del país i els resultats positius d’un programa ampliat de distribució d’aliments. Però també indiquen que “el major creixement econòmic no s’ha traduït plenament en un augment del consum d’aliments, i menys encara en una millora de les dietes en conjunt, fet que podria indicar que les persones pobres afectades per la fam no han aconseguit beneficiar-se massa del creixement general”.

Àfrica

Amb tot, si es deixen d’una banda els termes absoluts, és Àfrica on hi ha una prevalença més alta de població amb gana: una de cada cinc persones hi presenta desnutrició. El cas més preocupant és el de l’Àfrica subsahariana. En aquesta regió, en 25 anys, el nombre de persones amb desnutrició ha augmentat en 44 milions (ara en són 220 milions). Per tant, en l’actualitat, la proporció de persones subalimentades allà se situa en prop d’una de cada quatre.

Per a l’ONU, la FAO i la FIDA, en aquesta regió, “la lentitud de l’avanç en la lluita contra la fam al llarg dels anys resulta especialment preocupant”. I enumeren tres factors que impedeixen reduir el nombre de persones subalimentades en aquella zona: l’encariment dels aliments, les sequeres i la inestabilitat política d’alguns països.

Nous compromisos

Al setembre, es va celebrar la Cimera de les Nacions Unides sobre l’Agenda de Desenvolupament Sostenible de 2015. Allà, 193 líders mundials es van comprometre a aconseguir 17 objectius per a assolir tres metes els pròxims 15 anys: posar fi a la pobresa extrema, lluitar contra la desigualtat i la injustícia i solucionar el canvi climàtic. Propòsits que hauran d’aconseguir tots els països.

Nens desnodrits i amb problemes de creixement

/imgs/20151101/sandia.jpg

Els nens són especialment vulnerables a la fam. Segons Mans Unides, els nens subnodrits no creixen de forma tan ràpida com els nens saludables i, mentalment, poden desenvolupar-se més a poc a poc. A més, l’organització recorda que la fam constant afebleix el sistema immunològic i els fa més vulnerables a malalties i infeccions.

Les organitzacions humanitàries calculen que la nutrició deficient causa gairebé la meitat de les defuncions en nens menors de cinc anys (3,1 milions de nens a l’any i prop de 8.500 al dia). També que un de cada quatre menors al món pateix retard en el creixement (als països en desenvolupament, aquesta proporció es pot elevar a un de cada tres).

A més, Unicef estima que el 20% dels nens més pobres del món tenen al voltant del doble de probabilitats que el 20% dels més rics de sofrir retard en el creixement a causa de la mala alimentació, i de morir abans del seu cinquè aniversari.

Finalment, per complementar aquesta amalgama de xifres impactants, segons el Programa Mundial d’Aliments, 66 milions de nens en edat escolar primària assisteixen a classes amb gana als països en desenvolupament. Encara més, calculen que només a Àfrica n’hi ha 23 milions.