Una comoditat indubtable que suposa un cost per a l'usuari
Quant al repartiment del mercat espanyol de targetes, va ser el següent: el 56% per a Visa, el 23% per a 6000/Maestro/Mastercard i la resta per a 4B/Mastercard. Malgrat la seva indiscutible implantació, es tracta d’un producte financer que continua suscitant dubtes pel que fa a la seva utilització. No són pocs els usuaris que es queixen del cobrament de comissions no previstes, de la falta d’informació, dels problemes derivats del robatori o de la pèrdua d’una targeta.
CONSUMER ha analitzat les targetes Visa i Mastercard, les de més implantació al mercat espanyol, i ha estudiat les comissions que cobren diversos bancs i caixes. A més, responem als dubtes més habituals dels usuaris.
L’ús del terme “targeta de crèdit” per englobar totes les targetes electròniques és incorrecte. Les targetes es classifiquen, bàsicament, en targetes de crèdit i targetes de dèbit. Amb la primera, de crèdit, l’usuari pot pagar i retirar diners fins i tot si el seu compte no disposa de fons en aquell moment, ja que ajorna el cobrament fins al mes següent. En canvi, la de dèbit, carrega immediatament al compte de l’usuari els càrrecs que es realitzen, en principi, fins al límit dels fons del compte esmentat.
Les més esteses a Espanya són la targeta Visa i la Mastercard. Les possibilitats que ofereixen les targetes de crèdit als seus titulars són múltiples, però la comoditat que aporten es paga mitjançant comissions: per les disposicions en caixers hem d’abonar un 2% de la quantitat extreta si es tracta d’un caixer de la mateixa xarxa i fins a un 4% en d’altres xarxes. També la modalitat de pagament ajornat, que permet a l’usuari de pagar els béns i serveis en quotes mensuals successives, suposa un interès que varia entre el 0,7% i l’1,75%, d’acord amb l’entitat financera.
Dubtes més freqüents sobre l'ús de targetes de crèdit
Si les comissions cobrades no figuren als contractes, el Banc d’Espanya conclou que aquests càrrecs són contraris a la claredat i transparència que exigeixen les bones pràctiques bancàries. El mateix passa amb el cobrament de comissions per sobre del que es fixa al contracte. L’usuari pot reclamar verbalment a l’entitat el cobrament indegut de comissions. Si aquesta via no resulta satisfactòria, cal dirigir-se per escrit al defensor del client del mateix banc o caixa. En cas que no s’arribi a cap acord, el Banc d’Espanya disposa d’un Servei de Reclamacions al qual es pot plantejar per escrit el motiu de la queixa.
Com que es tracta de contractes de durada indefinida, el Banc d’Espanya accepta aquesta possibilitat. Això no obstant, les entitats han de complir una sèrie de requisits:
- La seva decisió s’ha de basar en causes objectives.
- Han de comunicar prèviament la decisió als titulars de les targetes.
- Han de restituir als titulars la part proporcional de la quota anual pagada per l’ús de la targeta.
Després de la notificació de la sostracció o pèrdua, cessa la responsabilitat del titular, per la qual cosa no s’haurien de carregar abonaments al compte a partir d’aquesta notificació. Si aquest és el cas (com de fet passa en ocasions), el titular pot reclamar a la caixa o banc i arribar fins al Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya o als tribunals en reclamació de la quantitat cobrada indegudament.
El Codi de bona conducta del sector bancari europeu diu: “El titular no suportarà les pèrdues que superin els 150 euros (25.000 pessetes), llevat que hagi actuat de forma fraudulenta o amb negligència greu”. A la pràctica, moltes entitats no l’apliquen i s’emparen en la negligència greu del titular, el qual pot portar el conflicte fins al Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya o fins als tribunals per determinar l’existència o no de frau o negligència. Si les entitats al·leguen negligència greu però no la justifiquen, el Banc d’Espanya ho considera contrari a les bones pràctiques bancàries, tot i que insisteix que han de ser els tribunals els que resolguin aquestes qüestions.
Els contractes inclouen una clàusula que autoritza la caixa a compensar el deute amb càrrec a altres comptes, imposicions a termini, títols, valors mobiliaris i, en general, qualsevol altre compte o dipòsit que existeixi a l’entitat a nom del titular principal o addicional. Perquè la compensació de deutes sigui lícita, d’acord amb el Banc d’Espanya, és necessari que es compleixin dos requisits: la plena identitat dels titulars dels comptes que es compensen i el fet que la facultat de compensació es reculli al contracte.
Cal posar-se en contacte amb l’entitat financera i sol·licitar l’ampliació del límit. L’acceptació o no de l’increment és potestat de l’entitat. En alguns casos la concessió d’aquest augment triga uns dies a efectuar-se.
Quan el titular de la targeta manifesta a l’establiment adherit la intenció de pagar amb targeta, està exercint un dret davant l’establiment. Si aquest es nega a acceptar l’instrument de pagament, es produeix un incompliment de l’obligació que, en certs casos, podria arribar a causar danys i perjudicis al titular. Així, l’usuari que estigui en condicions d’acreditar aquests danys podria exigir-los sobre la base de l’art. 1101 del Codi civil.
L’emissor de la targeta es reserva la facultat de modificar els interessos, les comissions, les despeses i altres condicions del contracte. Aquesta condició per la qual l’emissor es reserva la facultat de modificació unilateral no és per se abusiva, d’acord amb la Llei de condicions generals de la contractació. Segons aquesta llei, perquè la clàusula esmentada no sigui abusiva s’han de complir els requisits següents:
- Modificació del tipus d’interès i import d’altres despeses, quan estiguin referenciats a un índex legal i es descrigui el mode de variació del tipus.
- O que la raó de la modificació sigui vàlida amb la condició que estigui obligat a informar-ne al client en el termini més breu possible i aquest pugui anul·lar el contracte.
La compra per mitjà de la Xarxa no és recomanable llevat que es disposi d’un certificat SET (Secure Electronic Transactions-Transaccions Electròniques Segures) i, al seu torn, el web en el qual es realitza l’adquisició també en disposi. En aquest cas, es podrà comprar amb tota tranquil·litat.
Efectuar o no devolucions és decisió del comerç, que decidirà la política que seguirà en aquests assumptes, sense que pugui existir cap diferència en el tracte entre les operacions realitzades en efectiu o amb targetes i en cap cas podran ser discriminats els pagaments amb targeta
Els establiments senyalitzats amb la marca VISA o MASTERCARD estan obligats a acceptar el pagament de totes les targetes de les marques esmentades en tots els productes que tinguin a la venda, sense discriminació per preu, temporada o qualsevol altre motiu que puguin esgrimir, donant preferència d’aquesta manera als pagaments en efectiu.
El cobrament de comissions o recàrrecs per part dels establiments pel pagament amb targeta als titulars està totalment prohibit pel contracte que tenen d’acceptació de targetes. En aquest cas l’usuari s’haurà de negar a pagar aquest recàrrec, però si un comerç insisteix en la seva imposició i el client ha d’efectuar aquesta compra ha d’exigir que la comissió aparegui reflectida a la factura. Això no només l’ajudarà a recuperar l’import cobrat indegudament, si ho comunica a la seva entitat emissora, sinó que mitjançant aquesta reclamació hi haurà proves per prendre mesures i eradicar aquest tipus d’actuacions fraudulentes.
Malgrat la gran difusió de les targetes electròniques, els estudis jurídics escassegen, la qual cosa provoca les queixes dels tribunals i de la doctrina més autoritzada.
El contracte de targeta és un contracte atípic i, sens dubte, d’adhesió: signar-lo significa acceptar les condicions que hi figuren, sense opció a negociar-les.
Destaca l’absència de normativa específica, encara que es trobi recollida en algunes normes recents sobre ordenació i disciplina de les institucions financeres de crèdit i les de crèdit al consum.
Aquestes són algunes de les lleis i normatives aplicables a les targetes de crèdit:
- El Codi penal, que considera les targetes com a claus, ja que tipifica els delictes de robatori amb força a les coses, i també com a moneda, quant als delictes de falsificació de moneda i efectes timbrats.
- Les disposicions que regulen les relacions entre les entitats de crèdit i la clientela.
- La Llei de defensa del consumidor i usuari i la Llei de condicions generals de la contractació. – La Llei de crèdit al consum, amb un àmbit d’aplicació enrevessat i restringit.
- La Llei d’ordenació del comerç minorista
Targetes Revolving
- Targeta emesa per la CAIXA (Mastercard o Visa): Orientada exclusivament al pagament a terminis mitjançant una quota fixa mensual. Sense quota anual i amb un límit de crèdit entre 125.000 i 500.000 pessetes es paga una quota fixa mensual que inclou capital i interessos. El client pot modificar aquesta quota segons la seva conveniència, però la mínima permesa és del 4% sobre el límit de la targeta. Tipus d’interès: 1,25% mensual (TAE: 16,08%).
- Targeta club km estrella: Targeta emesa per la CAIXA (Mastercard), orientada exclusivament al pagament a terminis mitjançant una quota fixa mensual. És d’ús universal, però està concebuda per domiciliar les despeses que genera l’ús i el manteniment del cotxe (assegurança, revisió, reparacions…). Sense quota anual i amb un límit de crèdit d’entre 125.000 i 500.000 pessetes. Es paga una quota fixa mensual que inclou capital i interessos. El client pot modificar aquesta quota segons la seva conveniència, però la mínima permesa és del 4% sobre el límit de la targeta. Tipus d’interès: 1,25% mensual (TAE: 16,08%).
- Targeta club vacances estrella: Targeta de la marca American Express Crèdit emesa per la CAIXA i orientada exclusivament al pagament a terminis mitjançant una quota fixa mensual. Està concebuda per finançar la compra de viatges de lleure. Sense quota anual i amb un límit de crèdit de 200.000 pessetes (ampliable fins a 800.000 pessetes) es paga una quota fixa mensual que inclou capital i interessos. La seva característica principal d’aquesta targeta és la devolució del 2% de totes les compres realitzades amb la targeta, que s’abona automàticament a cada extracte de liquidació. La quota mínima permesa és del 4% sobre el límit de la targeta. Tipus d’interès: 1,25% mensual (TAE: 16,08%).
- Maxitargeta: Targeta de crèdit revolving de CAJA MADRID. Gratuïta el primer any, els anys posterios es paga una quota anual de 3.000 pessetes si es domicilia a CAJA MADRID, i de 6.000 pessetes si es domicilia en una altra entitat. El tipus d’interès per ajornament de pagament és del 0´99% mensual. El client determina la quota fixa, que pot canviar en qualsevol moment, i la quota mínima permesa és del 4% sobre el crèdit assignat. El límit de crèdit pot oscil·lar entre les 200.000 i les 500.000 pessetes. També és possible disposar de diners en efectiu, amb un límit diari de 50.000 pessetes.
Targeta emesa pel Banco Zaragozano, amb els mateixos avantatges que qualsevol targeta VISA o MasterCard.
Altres avantatges:
- Accés en línia mitjançant identificador d’usuari i contrasenya als moviments de la targeta.
- Regal de 2 punts Olé per cada 100 pessetes que es gastin en qualsevol de les botigues Olé.
- Regal d’1 punt Olé per cada 100 pessetes en qualsevol altra compra.
- Compra gratuïta amb punts Olé mitjançant Internet a les botigues Olé.
Quota anual: 3.000 pessetes (gratuïta el primer any) Interès anual per a pagament ajornat: 22% per a compres i disposicions. Comissió de disposició en efectiu:
- En oficines i caixers del Banco Zaragozano: 2%, mínim 300 pessetes.
- En oficines i caixers d’altres entitats: 4%, mínim 400 pessetes.
Les targetes Visa Repsol són objecte d’un acord de col·laboració signat entre Repsol i el Grup BBV, i Repsol i el Grup “La Caixa”. Es pot sol·licitar la gamma completa de targetes Visa: Classic, Or i Electrón (aquesta última només de càrrec i per a comptes domiciliats a BBV o la Caixa).
Descomptes: totes les compres realitzades amb la Targeta Visa Repsol tindran els descomptes següents:
- 1% en tots els establiments que no siguin estacions de servei.
- 2% en totes les compres realitzades a les estacions Repsol, Campsa i Petronor, i efectuades a través del punt de venda Solred Terminal.
- 0% en les compres en estacions de servei diferents de les esmentades. El descompte s’abonarà mensualment i es descomptarà de l’import total de les compres realitzades.
Quota anual: el primer any és gratuïta. Els anys següents el cost de manteniment es determinarà d’acord amb les condicions de l’entitat emissora.
Tipus d’interès: establerts per l’entitat emissora de les targetes.
- Exigiu la comprovació de la vostra identitat i signatura quan pagueu les vostres compres amb targeta. No la perdeu de vista i assegureu-vos que us la tornen.
- Conserveu les còpies dels justificants de les transaccions i contrasteu els càrrecs reflectits a l’extracte.
- Memoritzeu el vostre número secret. No l’anoteu a la cartera on porteu la targeta ni utilitzeu com a clau dades personals fàcilment deduïbles (data de naixement, matrícula del cotxe…).
- Destruïu les targetes caducades amb tisores.
- Aneu amb compte amb la data de caducitat, sobretot abans d’iniciar un viatge. Comproveu també el número de telèfon d’assistència de la vostra targeta al país al qual viatgeu.
- Denuncieu immediatament la desaparició de la vostra targeta una vegada n’hàgiu detectat el robatori o pèrdua.
- Si rebeu per correu una targeta de crèdit o dèbit que no heu sol·licitat, retorneu-la i comproveu si us han cobrat alguna comissió. En cas afirmatiu, podeu exigir una indemnització per danys i perjudicis.
- Si no esteu d’acord amb les operacions que reflecteix l’extracte de la vostra targeta, demaneu a l’entitat emissora que us aporti documents acreditatius dels càrrecs i abonaments. No llanceu mai els resguards de les operacions. Així podreu acarar-los amb l’extracte que us remeti el vostre banc o caixa.
- Eviteu l’ús de caixers en una xarxa diferent de la de la vostra targeta. Us estalviareu la comissió per disposició en efectiu.
- Si utilitzeu la targeta de crèdit en la modalitat de pagament ajornat, pagareu interessos més elevats.