Primera comunió

Una boda en miniatura

Una celebració per a 25 invitats pot costar entre 1.200 euros i 5.300 euros en funció del menú, el vestit i els regals per als petits protagonistes
1 Abril de 2008

Una boda en miniatura

/imgs/20080401/informe.01.jpgLa celebració social que envolta un acte de caràcter religiós com és la primera comunió guanya terreny en un mercat que concep aquest tipus de celebracions com a versions a escala d’una boda, tant en el cost de vestits, menús i regals com en la resta de complements. I tot, això sí, amb un desemborsament creixent per a la família i els convidats.

Les primeres comunions s’han convertit en un esdeveniment social i un negoci rodó. A hores d’ara, el cost de la celebració social d’aquest acte religiós es mou, si es pren com a referència un àpat amb 25 comensals, entre els 1.200 euros i els 5.300, en funció que qui combrega per primera vegada siga xiquet o xiqueta, així com del dispendi que els pares estiguen disposats a fer. Per complimentar els seus fills i filles, molts pares organitzen, com si es tractés d’un viatge de nuvis, unes minivacances al seu parc temàtic favorit: Eurodisney, Terra Mítica, Port Aventura, etc.

Princeses i mariners per un dia

/imgs/20080401/informe.02.jpg
El vestit és, sens dubte, un dels elements claus d’aquell dia, sobretot en el cas de les xiquetes. De fet, el vestit és, juntament amb el banquet, l’apartat més onerós dins del capítol de despeses. Des de fa uns anys, la tendència ha anat evolucionant cap a un estil cada vegada més marcat per la senzillesa, encara que aquesta no s’ha vist reflectida en una rebaixa dels preus. En aquests moments un vestit de comunió d’organdí, el més usual en el mercat i el més sol·licitat, té un preu mitjà que voreja els 300-400 euros, tot i que pot aconseguir els 800 euros i fins i tot superar aquesta xifra. El vestit de carrer es troba sobre els 150-200 euros i sol estar cosit en gases i sedes. A més del vestit cal afegir els complements: sabates, mitjons, enagües, ornaments per als cabells, etc., que com a mínim comporten un desemborsament d’uns 90 euros.

En el cas dels xiquets, el vestit de jaqueta, o de carrer, va guanyant adeptes, encara que continua predominant el vestit d’almirall o mariner. Aquest tradicional vestit representa la solució més econòmica, amb un preu que voreja els 120 euros. El d’almirall és més car, entre 200 i 400 euros, si està confeccionat a mà. Igual que en el cas de les xiquetes, els complements també tenen aquí importància. Sabates, corbata, cinturó o cordons per als vestits mariners fan que la factura final arribe a superar els 600 euros.

La tercera opció, amb menys glamour però més pràctica, és anar vestit “de carrer”. En aquest cas l’oferta és molt àmplia: es pot escollir a gust del xiquet i la seua família els pantalons i l’americana, o unes bermudes, una camisa i una jaqueta especials.

En aquest apartat de despeses no es pot passar per alt el desemborsament corresponent al vestuari dels familiars més directes del xiquet o la xiqueta. Preus que varien segons l’estil i les necessitats de cada membre de la família, però que poden representar una despesa extra pròxima als 1.000 euros.

Menú variat, i amb preus a l'alça

/imgs/20080401/informe.03.jpg
Lluny han quedat ja les celebracions de les comunions basades en una reunió familiar, generalment a casa dels pares del petit protagonista. Això era abans. En l’actualitat, la celebració d’una primera comunió comporta una llista de preparatius cada vegada menys allunyats dels que es vinculen amb una boda.

Igual que en la celebració d’un matrimoni, el banquet que s’ofereix als convidats és el que més encareix la celebració d’una comunió. Si l’àpat se celebra en un restaurant, el preu mitjà d’un convit per a 25 persones voreja els 1.200 euros. Si se n’incrementen els plats (aperitius, entrants, dos plats i pastís de pisos) o s’aposta pel marisc, el cost per comensal pot fregar tarifes pròpies dels menús de bodes, entre els 90 i els 120 euros. Per al protagonista del dia i els seus petits amics i familiars, els restaurants solen preparar menús infantils més d’acord amb els seus gustos, i a preus més reduïts (entre 20 i 30 euros).

Diversió infantil després del banquet

/imgs/20080401/informe.04.jpg
Els vertaders protagonistes d’aquest dia tan festiu són els xiquets i les xiquetes, per la qual cosa sol ser habitual que en un mateix restaurant se celebren diverses comunions i que dins del preu del menú s’incloga una actuació amb pallassos o mags, a més d’altres distraccions per als menuts, com ara castells inflables, tallers manuals, rondallaires o discoteques mòbils. Es tracta de tenir entretinguts els petits després del banquet, mentre els adults gaudeixen de la sobretaula. No obstant això, hi ha salons que no inclouen aquest servei en el menú, encara que en molts casos ofereixen la possibilitat que es contracte aquest servei a banda per un preu mitjà de 250 euros.

Tanmateix, aquest extra no és exclusiu dels restaurants. Si la celebració es desenvolupa a casa, també es poden contractar diversos espectacles d’entreteniment a preus que oscil·len entre els 60 i els 150 euros l’hora. Una altra opció, molt més econòmica, és escollir un restaurant que dispose de jardí o de parc infantil en les seues instal·lacions.

Encertar amb el regal

/imgs/20080401/informe.05.jpg
També en els regals s’aprecia una evolució respecte als de fa a penes cinc anys: els coberts de plata, les bíblies i les nines de comunió han donat pas a ordinadors, aparells d’MP3, càmeres digitals, bicicletes o consoles de joc. Com a grans clàssics es mantenen les creus, les medalles i les polseres d’or amb el nom del menor i la data de l’esdeveniment gravats, els rellotges i els jocs de bolígrafs o plomes.

En el cas d’un obsequi de comunió, l’objectiu és que perdure en el temps i en la memòria dels xiquets com a record d’una data tan especial. Cal tenir en compte que ells són conscients que rebran regals, no els importa tant el preu com el fet d’acumular-ne. Per això, el desemborsament que es farà depèn del pressupost de què es dispose, ja que per menys de 50 euros es poden adquirir nines de comunió, rellotges, pel·lícules, videojocs, llibres, etc. Això sí, alguns regals poden arribar als 1.000 euros. Tanmateix, els pares cada vegada ho posen més fàcil als convidats, ja que facilitar-los un número de compte -com si es tractés d’una boda- o bé enviar-los una llista de regals és una pràctica cada vegada més comuna.

La comunió sense comunió

Des de fa uns anys, algunes famílies han començat a celebrar el que anomenen “comunió civil”, per analogia amb les bodes civils. Es tracta d’organitzar una festa social semblant a la d’aquelles famílies en què els fills han decidit complir amb aquest sagrament però, en aquests casos, sense passar per l’església. Encara que són minoritàries, cada vegada són menys estranyes les festes civils, sense església ni catequesi, però amb regals, banquets i fins i tot vestit de comunió per a la xiqueta o el xiquet homenatjat. Es tracta de no privar el menut de la festa ni de l’assortiment de regals que la majoria dels seus companys de col·legi tindran.

En un país en què la pràctica religiosa disminueix -segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 1998 el 83% dels espanyols es definia com a catòlic, mentre que el 2007 la xifra va baixar fins al 77%-, els ciutadans volen festejar els moments importants de la seua vida sense que hi haja necessàriament un motiu religiós. És a dir, celebrar una comunió sense comunió.

Com sortir airosos de l'esdeveniment i taula comparativa

  • Elaborem un pressupost raonable, d’acord amb les possibilitats econòmiques familiars, i ajustem-nos-hi tant com puguem. Evitarem excessos i endeutaments innecessaris.
  • A més de les despeses previstes, incloguem en el pressupost un marge per a possibles afegits.
  • Intentem no deixar-nos influir pels reclams publicitaris ni pel consumisme desmesurat, cada vegada més hegemònic en aquest tipus de celebracions.
  • Tinguem en compte que no cal un gran desplegament de mitjans perquè el xiquet o la xiqueta s’ho passe bé.
  • Reduïm la llista de convidats (el banquet és l’apartat més onerós de la celebració) als més pròxims i organitzem amb posterioritat una festa infantil (més econòmica) amb els amics del nostre fill. Al cap i a la fi, els protagonistes de la celebració són els xiquets.
  • Sol·licitem informació en diversos establiments per a comparar preus i condicions, així com els horaris de sortida.
  • Animem el nostres fills i filles a anar vestits “de carrer” o reciclem els vestits de familiars o amics, podem personalitzar-los amb ornaments nous per als cabells, en el cas de les xiquetes, o amb corbates diferents en el dels xiquets.
  • Reservem el banquet amb antelació. Demanem pressupost i contractem per escrit, amb indicació del preu per persona, el menú detallat i les ofertes si n’hi hagués.
  • Sol·licitem menús infantils per a l’homenatjat i els convidats més menuts.
  • Escollim un restaurant que dispose de jardí o de parc de jocs. D’aquesta manera, els xiquets podran jugar i no haurem de contractar un servei d’animació infantil, alhora que els adults podran gaudir d’una sobretaula tranquil·la i agradable.
  • En el cas que la parròquia o la sala on hagen de celebrar la cerimònia i el banquet vulguen imposar el fotògraf, tinguem en compte que l’elecció de qui fa les fotos de l’acte depèn en exclusiva de l’usuari que ha contractat el servei, i aquesta conducta incompleix la Llei de Defensa de la Competència. Es tracta d’una clàusula imposada abusiva.
  • Una vegada seleccionat el fotògraf, després de comprovar la qualitat i el preu dels seus serveis, informem-ne per escrit a l’església i al restaurant.
  • Si després del banquet, o durant aquest, gaudim de la música o d’un ball (cada vegada és més freqüent en les comunions), sapiguem que la factura s’incrementarà, directament o indirectament, pel cànon que cobra l’SGAE. La tarifa per acte és de 112,43 euros, sempre que els comensals en siguen menys de 75. Si se sobrepassa aquesta quantitat, l’import que cal pagar s’incrementarà en 0,45 euros per cada comensal.
  • Conservem totes les factures, la publicitat -té valor contractual- i la resta de la documentació per a efectuar reclamacions posteriors si fossen necessàries.