Sauna i bany turc

Un ritual plaent i beneficiós

Per a treure'n el màxim profit i evitar possibles riscos cal conèixer-ne molt bé el funcionament
1 Març de 2005
Img informe listado 335

Un ritual plaent i beneficiós

/imgs/20050301/informe01.jpgCalor seca a la sauna i calor humida al bany turc; en tots dos casos, el comú denominador és la temperatura i la finalitat, la transpiració. Ja no hi ha gimnàs o balneari que no dispose d’aquests dos espais. Tot i així, l’invent no és nou. Des de l’antiguitat, la calor s’ha utilitzat com a teràpia. Els maies, els asteques, els romans i els grecs, a més dels turcs, ja usaven els banys de vapor en la vida diària, fet que es continua mantenint en alguns països. A Finlàndia, per exemple, la sauna està considerada gairebé com una filosofia de vida i són molt poques les cases en què no n’hi ha una.

Si el bany públic era, en les antigues civilitzacions, un símbol d’alta cultura i prestigi, a més d’un lloc de purificació, en l’actualitat preval la seua vinculació amb l’oci i la cura del cos.

Tant el bany turc o hammam com la sauna tenen beneficis indiscutibles sobre la salut i l’estat de la pell. L’ús regular permet prevenir malalties o desequilibris de l’organisme. Tots dos són banys alternants de calor i fred que s’utilitzen amb fins higiènics i/o terapèutics. La diferència consisteix en el fet que, mentre que a la sauna hi ha una calor elevada i seca, al bany turc la temperatura és més baixa i el grau d’humitat és més alt, la qual cosa fa que, en contra del que puga semblar, en aquest últim se sue menys que a la sauna. L’explicació es troba en el mateix funcionament corporal. Quan la temperatura externa és superior a la del cos, l’organisme, per a refrigerar-se, sua, emet líquid a través dels porus dilatats, líquid que amb l’evaporació dispersa la calor i, per tant, refrigera l’organisme. Si la humitat de l’ambient, com en el cas del bany turc, recobreix tota la pell, no se sua perquè el vapor d’aigua fa la funció de dispersió de la calor.

Sauna

/imgs/20050301/informe02.jpg
La sauna es caracteritza per una calor seca que oscil.la entre 80 ºC i 100 ºC i una humitat relativa molt baixa, que no arriba al 15 %. Els banys de sauna es prenen en cambres hermètiques de fusta, amb grades per poder-hi descansar -com més amunt, més calor-, en les quals la temperatura s’obté escalfant dins d’un receptacle pedres no arenoses que, alimentades per unes resistències elèctriques, arriben a la incandescència.

Beneficis

  • Exercita el sistema cardiovascular. L’alta temperatura fa que augmente el metabolisme muscular i vigoritza el cor gràcies al fet que la calor dilata els vasos capil.lars i n’incrementa el ritme cardíac.
  • Elimina toxines. Obre els porus i contribueix a netejar la pell d’impureses. A través de la sudoració, l’organisme elimina, entre altres “productes residuals”, metalls pesants (plom, mercuri, zinc, níquel, cadmi…), alcohol, nicotina i sodi.
  • Millora la respiració. Ajuda a aclarir les vies respiratòries. Fa més fluida la mucositat que puga haver-hi als bronquis. En cas de catarros o refredats, després d’una sessió es notarà una gran milloria. Està comprovat que els pacients amb malalties pulmonars obstructives en milloren transitòriament les funcions pulmonars.
  • Millora les malalties articulars. La combinació de calor corporal, milloria de la circulació, emissions d’endorfines i escalfament de les articulacions rígides alleuja el dolor i les molèsties. Un cos calent és menys sensible al dolor. Exerceix un efecte positiu sobre el sistema locomotor i l’estat psicoemocional, a més d’alleujar el dolor artrític.
  • Prepara el cos per a altres tractaments terapèutics i estètics. Després d’una sauna, l’estat de la pell i dels músculs és ideal per a sotmetre’s a una sessió de massatge o a qualsevol tractament que incloga l’aplicació d’algun tipus de productes (cel.lulitis, obesitat, hidratació de la pell en profunditat…).
  • Altres aplicacions. Ajuda a recuperar els músculs i l’organisme després de l’exercici, redueix la cel.lulitis i les adipositats. A més, és beneficiós en cas de torçades, neuràlgies, espasmes musculars, rigidesa articular i en general malalties osseomusculars.

Bany turc

El bany turc o de vapor, també anomenat hammam (‘bany’, en àrab), es practica des de fa mil.lennis. Es tracta d’un bany de calor humida en què la temperatura no és uniforme; al terra hi ha entre 20 i 25 graus, a un metre i mig hi ha uns 40 graus i a l’alçada del cap n’hi ha 50. A més, presenta una humitat relativa del 99 %, que produeix la clàssica “boira”.
En aquests habitacles la calor és generada gràcies a l’aigua calenta que circula a través de canonades i radiadors ubicats a les parets de les sales.


Beneficis

  • La calor a què és sotmès l’organisme l’obliga a accelerar les funcions metabòliques: augment de ventilació, acceleració de la circulació sanguínia i estimulació dels sistemes nerviós i hormonal, fet que produeix una millora general de la salut.
  • Permet una millor oxigenació i revitalització dels teixits. Ajuda a retardar el procés d’envelliment de la pell.
  • El vapor produeix una dilatació dels porus equilibrada i procura una transpiració abundant que, a més d’eliminar toxines i impureses, estimula la circulació sanguínia.
  • Amb la dilatació dels porus de la pell, el vapor permet una neteja profunda i duradora que deixa l’epidermis llisa i vellutada.
  • Des d’un punt de vista terapèutic el bany turc humiteja les vies respiratòries, és expectorant en cas de refredat, tos i ronquera. A més, ajuda a combatre la bronquitis, la sinusitis i altres afeccions de tipus respiratori.
  • Els pulmons i tot el sistema bronquial augmenten la capacitat d’intercanvi d’oxigen i ventilació general.
  • Contribueix a la neteja dels genitals femenins, vulva i vagina, i facilita la secreció del fluix vaginal. Les dismenorrees o menstruacions doloroses són sempre alleujades per l’acció de la calor.
  • Relaxa el sistema nerviós, per tant, té resultats molt beneficiosos per a totes les persones que sofreixen d’estrès, ansietat, depressió, etc.
  • Indicat per als adolescents amb acne i per als homes, perquè allisa i suavitza la pell, cosa que els facilita l’afaitada.
  • És menys estressant per a l’organisme que la sauna, tot i l’efecte psicològic d’aclaparament que produeix la ‘boira’.

Precaucions amb la sauna i el bany turc

  • L’alta temperatura a què se sotmet el cos fa que el ritme cardíac arribe a duplicar-se i passar de 70 a 140 pulsacions per minut. Això fa que la sauna i el bany turc estiguen contraindicats per a ancians, embarassades i persones amb problemes de salut (hipertensió, cardiopaties).
  • Són desaconsellats per als qui pateixen trastorns de pressió o per als qui presenten problemes de venes varicoses.
  • Contraindicats per als qui sofreixen de dermatitis o problemes de vasodilatació.
  • També els han d’evitar les persones que pateixen una malaltia bronquial severa, epilèpsia, anorèxia o còlics renals.

Passos que cal seguir
Abans de la sauna o del bany turc…

  • Si és la primera vegada que es pren una sauna o un bany turc, no serà sobrer fer-ho en companyia d’algú amb experiència
  • Si es fa després de practicar algun esport, és recomanable descansar abans entre 15 i 30 minuts perquè la temperatura corporal descendisca i evitar així sotmetre el cos a un cop de calor.
  • No s’ha d’entrar a la cabina amb gana, amb l’estómac ple (cal deixar passar com a mínim una hora des de la darrera menjada) o en estat d’esgotament.
  • Abans d’entrar, cal dutxar-se a fons amb aigua tèbia.
  • Cal no oblidar-se de beure, ja que se sotmetrà el cos a una deshidratació moderada.

Durant…

  • Si es vol prendre una sauna, cal començar la sessió en els seients més baixos, perquè l’organisme es vaja adaptant a la calor.
  • Convé estirar-se o seure amb els peus sobre el seient perquè tot el cos estiga a la mateixa temperatura.
  • Durant la sessió no s’ha de beure líquids, ja que no es produiria la desintoxicació corporal.
  • No convé fer exercicis de gimnàstica durant la sessió, ni dedicar-se a conversar perquè es carreguen la respiració i la circulació.
  • Si és la primera vegada, no s’ha de superar els deu minuts per a evitar una baixada de tensió.
  • El normal és que als 8-12 minuts el cos tinga ja ganes de refrigerar-se. Cal sortir de la cabina encara que es considere que no s’ha transpirat prou. Les persones molt acostumades poden estar-s’hi fins a 15 minuts, però es recomana descansar després d’aquest període.
  • Abans d’abandonar la cabina, cal seure amb els peus penjant al banc perquè la circulació s’adapte de nou a la posició vertical. Després, cal alçar-se de forma pausada perquè si es fa de manera sobtada, la sang es pot acumular i produir una mena de vertigen o síncope.

I després…

  • Cal estar-se uns minuts (pocs, per a no arribar a tremolar) fora de la sauna (si pot ser, a l’aire lliure) per a refredar les vies respiratòries. Els pulmons necessitaran aire exterior.
  • Després, convé dutxar-se amb aigua freda (si la pressió sanguínia és alta, que siga temperada). S’ha de dirigir el raig des de les extremitats cap al centre del cos, en la direcció del cor, per que torne el ritme.
  • Si encara queda temps -i ganes- un bany d’immersió en aigua freda farà reaccionar els vasos sanguinis i augmentarà la pressió arterial.
  • És convenient alternar les sessions amb dutxes d’aigua freda per a aconseguir una vasoconstricció (contracció dels vasos sanguinis), mitjançant la qual s’estimula la circulació sanguínia i s’eliminen els productes residuals dels músculs, al mateix temps que els nodreix. Si s’acaba d’iniciar en aquestes qüestions, no convindria repetir més d’una vegada el cicle calor-fred; si se’n té experiència, es pot fer una segona, i, com a màxim, fins a una tercera entrada a la sauna. Més de tres cicles no aporten beneficis complementaris, i sí que fatiguen.
  • Després de la sauna cal beure aigua o una beguda isotònica per a recuperar les sals minerals perdudes amb l’excessiva sudoració.
  • No és recomanable prendre més de dues sessions setmanals.