Tornada a les aules després dels 50

/imgs/20070901/img.informe.01.jpgMolts trepitgen les aules per primera vegada, altres es posen de nou davant dels llibres i n’hi ha qui competeixen amb els fills, o amb els néts, per veure qui treu millors notes. Tots han sobrepassat la cinquantena, la majoria són jubilats i, al contrari que els joves, el títol és per a ells el que menys importa, els mou la curiositat i les ganes de superar-se i d’aprendre. Gairebé cap d’ells no va anar a la universitat quan li tocava per edat (només el 5,8% de la població espanyola més gran de 55 anys ha aconseguit aquest nivell d’estudis, segons l’Institut Nacional d’Estadística), però en l’actualitat mig centenar d’universitats espanyoles, públiques i privades, acullen a les seues aules uns 23.000 alumnes, segons dades de l’Imserso, en els cursos corresponents als programes acadèmics per a més grans de 55 anys que s’imparteixen a tot Espanya, i que van començar tímidament el camí en la dècada dels noranta. Als últims anys el creixement de l’oferta i la demanda d’aquests cursos ha anat en augment i tot fa pensar que aquest nou tipus d’educació universitària anirà a més en les pròximes dècades per la conjunció de tres factors: la disminució d’estudiants universitaris amb el descens de la natalitat, l’envelliment de la població i la puixança de l’anomenada “formació al llarg de la vida”.

Segons dades del Projecte AEPUMA (Anàlisi i avaluació dels ensenyaments universitaris per a persones majors a Espanya i Europa), elaborat per la Universitat d’Alacant, l’alumnat que va a aquestes aules és molt divers, encara que relativament jove, ja que l’edat de la majoria dels estudiants se situa entre els 55 i els 64 anys (55%). En la majoria són dones -un 64,5%- per bé que hi ha algunes comunitats autònomes, com les Balears, on el 78% dels estudiants són homes, mentre que en altres àrees com Madrid, el País Basc i Alacant la participació masculina supera el 40%.

El requisit d’accés més generalitzat és el de l’edat: superar els 55 anys és condició necessària per a el 58% dels programes. En uns altres (32%) es redueix als 50, i en uns altres, els que menys, l’edat d’accés se situa als 60 anys. Diversos programes estableixen altres requisits d’accés, com ara estar jubilat o no exercir cap treball remunerat. Pel que fa als continguts, els relacionats amb les Humanitats i les Ciències Socials destaquen sobre la resta (54,78%). En segona posició es troben les Ciències de la Salut (11,84) i a la cua els idiomes (2,24%).

Objectius i beneficis

Divulguen, amplien i actualitzen el coneixement de la cultura entre la gent gran.
Els ofereixen coneixements i habilitats per a adaptar-se als canvis socials i a les tecnològics, al mateix temps que reben informació que els permet prendre decisions, conrear nous valors, disposar de criteris diferents en la visió dels temes i valer-se en una societat tan canviant com l’actual.
Ofereixen un marc per a les relacions intergeneracionals que, en altres contextos, han sigut difícils.
Promouen un millor coneixement de l’entorn per a obtenir un profit més gran de les possibilitats d’oci (culturals, físiques, intel·lectuals) que els ofereix la societat.
Milloren la qualitat de vida de la gent gran a través del coneixement i de les relacions que s’estableixen en l’àmbit universitari.
Ajuden la gent gran a mantenir la vitalitat física i mental, sobretot en edats avançades, a més de ser una forma de reactivar la convivència i les relacions socials i personals.
Contribueixen al procés d’adaptació contínua de l’adult sènior als canvis tan accelerats que caracteritzen la nostra època.
Molts dels continguts dels programes tenen una clara orientació preventiva i potenciadora dels hàbits i estils de vida saludables.

Més de tres dècades d'experiència

/imgs/20070901/img.informe.02.jpgLa primera Universitat de Gent Gran data del 1973 i es va crear a Tolosa del Llenguadoc (França). Aquesta variant de l’educació superior intenta donar resposta a la “Declaració mundial sobre l’educació superior al segle XXI”, de la UNESCO, que plantejava la necessitat que l’educació superior havia d’obrir-se als educands adults de manera flexible, oberta i creativa. En aquesta línia s’inscriu també l'”Informe Delors”(1989), que advocava per una educació permanent, sense límits d’espai o edat, que donés resposta a una profunda necessitat de cultura i d’actualització d’uns adults que ara gaudeixen d’una major longevitat a la qual desitgen treure el màxim profit.

Al nostre país, aquesta acció formativa s’empara en el que estableix la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) en el títol preliminar, article 1, apartat d), que considera que és missió de la universitat la difusió del coneixement i la cultura a través de l’extensió universitària i la formació al llarg de tota la vida, i el títol VI, article 34.3, que assenyala que les universitats podran establir ensenyaments conduents a l’obtenció de diplomes i títols propis, a més d’ensenyaments de formació al llarg de tota la vida.

Per l’únic plaer d’estudiar

Amb el nom d’Aules per a Gent Gran, Aules de l’Experiència o Universitat dels Majors, entre altres denominacions, els programes confeccionats per als alumnes sènior tenen unes característiques molt especials. La primera diferència amb un altre tipus d’estudis és que per a accedir-hi no s’exigeix cap titulació ni requisit acadèmic previ, encara que en algunes universitats el candidat ha de superar una prova de selecció o una entrevista. La iniciativa està oberta a tota persona amb inquietuds i desitjos d’obrir-se a noves vivències, tant humanes com universitàries.

Quant als objectius, aquests no són la consecució d’una titulació oficial ni la incorporació al mercat laboral. L’enfocament s’orienta a l’enriquiment personal, a conrear la ment, a propiciar la reflexió sobre la cultura i els valors, a fomentar el desenvolupament de la persona en les seues dimensions individual i social, a incentivar les relacions intergeneracionals o a facilitar a la gent gran nous coneixements per a poder valer-se en una societat tan canviant com l’actual.

Pel que fa als continguts, l’estructura difereix prou dels programes de qualsevol carrera universitària, ja que cada centre té el seu propi pla d’ensenyament, amb les seues assignatures troncals, obligatòries i optatives. De totes formes, gairebé tots els estudis disposen de matèries semblants, com ara Història, Ciència, Medi Ambient, Art, Geografia, Literatura, Filosofia, Noves Tecnologies, Nutrició, Idiomes o Economia. En la majoria dels cursos, la formació es complementa amb visites culturals, assistència a fòrums, audicions musicals, obres teatrals o activitats esportives.

Raons que justifiquen els programes universitaris per a gent gran

/imgs/20070901/img.informe.03.jpgLa societat actual està en deute amb les persones que no van tenir possibilitats d’estudiar en la seua joventut.
S’ha de donar resposta als sectors de la població que no desitgen un títol professional, sinó accedir a un tipus de formació permanent que contribuïsca al seu desenvolupament personal.
S’ha d’aconseguir una societat més culta, crítica i participativa.
A causa de l’envelliment de la població, especialment rellevant en el cas espanyol, les persones més grans de 50 anys exerciran als pròxims anys un paper fonamental en les estructures econòmiques i de finançament.
S’ha de fomentar el desenvolupament d’activitats de formació científica i cultural que afavorisquen la trobada i l’intercanvi generacional.

Diploma sense examen

/imgs/20070901/img.informe.04.jpg
Els programes solen tenir, en termes generals, una duració d’entre 3 i 5 anys, i estan destinats a persones més grans de 55 anys tot i que hi ha excepcions, com les de la Universidad de Mayores “José Saramago”, la Universitat San Pablo CEU i la Universitat Pública de Navarra, que estableixen l’edat d’admissió a partir dels 50 anys. El preu de matrícula per cada curs complet varia molt entre les diverses universitats: així, assistir a les classes que ofereix la Universitat d’Extremadura només costa 52,23 euros, 62,28 euros el matrimoni, mentre que la matrícula de la Vniversitas Senioribvs de la San Pablo CEU supera els 1.000 euros. Les classes solen començar al mes d’octubre i acabar al juny, i la informació sobre aquestes es pot obtenir a les mateixes universitats, les de tota la vida. Durant el curs les classes teòriques s’alternen amb la realització d’algun tipus de treball o activitat complementària. Quant a la duració dels cursos, la varietat també és àmplia, però abunden els programes de 45 crèdits -a raó de 15 per curs (150 hores)- encara que hi ha universitats, com la Nau Gran de València i la “José Saramago”que superen les 600 hores lectives. Quan finalitzen els estudis, sense exàmens pel mig -n’hi ha prou d’assistir a classe, assistència que se sol demostrar mitjançant signatura-, els alumnes obtenen un diploma, això sí, merament acreditatiu.

Si vol viure l'experiència universitària als 50, ha de saber que...

Per a acudir a aquests cursos n’hi ha prou de tenir temps lliure i il·lusió
Generalment, l’aspirant a alumne ha d’estar jubilat o ser mestressa de casa
En general no s’exigeix titulació prèvia.
Molts dels cursos estan subvencionats
El debat, la participació i la camaraderia són els trets de personalitat d’aquests cursos
No es fan exàmens
Per a aprovar n’hi ha prou d’assistir almenys al 80% de les classes
No són títols homologats
Els programes inclouen visites turístiques, excursions, tallers (dibuix, teatre, etc.)
Les preinscripcions solen començar al juny/juliol
Les classes comencen a l’octubre i acaben al juny

L'oferta d'aules universitàries per a gent gran, per comunitats

/imgs/20070901/birrete.gifAndalusia
Aragó
Castella-la Manxa
Castella i Lleó
Catalunya
Comunitat Valenciana
Extremadura
Galicia
Illes Canàries
Illes Balears
La Rioja
Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc

Tornada a les aules després dels 50