Mentides sobre alimentació: quan als adults ens enganyen com a nens

Diàriament, els professionals de la informació que escriuen sobre salut i nutrició reben molts comunicats. Aquesta abundància de notícies i la cerca de titulars cridaners provoca que moltes vegades els mitjans es converteixin en mers transmissors de notícies falses.
1 Novembre de 2021

Mentides sobre alimentació: quan als adults ens enganyen com a nens

La nutrició interessa. Els últims anys ha anat calant en la població el missatge que una bona salut necessàriament porta aparellada una alimentació equilibrada i saludable. El públic vol saber-ne més i els mitjans de comunicació convencionals han vist un filó per a atrapar aquests lectors que llegeixen de grat notícies sobre el que poden posar al plat o comprar al supermercat.

Falta de rigor i confusió

Malgrat això, la nutrició continua entenent-se com una divisió menor dins de la salut i no sempre s’aborda amb el rigor que s’hauria d’abordar. Bombardejats per les marques comercials, seduïts per la immediatesa de les xarxes socials i, moltes vegades, conjurats pel poder del famós clickbait (fascinar amb un titular potent, encara que el cos de la notícia no tingui res a veure), de vegades els periodistes es converteixen en transmissors involuntaris de veritats a mitges o de mentides.

Els pares i les mares, d’altra banda, compren productes infantils convençuts que són bons per als seus fills, perquè ho diu la publicitat, els publireportatges i alguns influenciadors. Les notícies falses arriben a les famílies perquè aquest filtre previ –que se suposa que hauria de fer el bon periodisme– moltes vegades s’ha perdut.

Altres vegades conflueixen missatges confusos o interessats per part de la indústria, que fan que els pares comprin certs productes que acaben afavorint l’obesitat dels nens. Per exemple, informacions que parlen que “la vitamina C és necessària per a millorar les defenses respiratòries”, els fan servir els fabricants de sucs envasats per a promocionar el contingut de vitamina C. Les famílies, preocupades per la salut dels nens, acaben donant-los cada dia aquest producte que conté sucres lliures, i això fa que augmenti el risc que el nen acabi amb sobrepès.

Passa una cosa semblant amb les galetes o els cereals enriquits amb vitamines i minerals. Només cal un article aparentment inofensiu que es faci ressò de l’observatori d’un conegut fabricant, que revela que els nens que segueixen una dieta rica en vitamina B treuen més excel·lents, perquè els pares vulguin millorar les notes dels fills de la manera més fàcil: amb galetes, cereals o altres productes enriquits. Es passa per alt que aquests aliments normalment tenen una càrrega calòrica alta i un alt contingut en sucres afegits, dos elements que incideixen en l’obesitat infantil.

Malgrat això, se sol passar de puntetes sobre un fet molt rellevant: els nostres nens cada vegada dormen menys i això incideix en un rendiment escolar més baix. Aquesta dada l’inclou l’estudi Pasos 2019 de la Fundació Gasol. La falta d’hores de son no només empitjora les notes, s’associa amb una probabilitat de més del doble de presentar sobrepès o obesitat al llarg de la infància i l’adolescència.

Conflicte d’interessos

Com passa amb totes les ciències aplicades, la nutrició no és una ciència exacta. Està en evolució i admet matisos. Fins i tot entre els mateixos nutricionistes no sempre hi ha consens. De vegades es formen corrents antagònics que poden fer que el periodista es vegi entre dues aigües. Per a la periodista especialitzada en temes de salut i alimentació Marta del Valle, “l’evidència científica sobre la nutrició no canvia tant. Les úniques investigacions que afegeixen soroll són les que arriben afavorides per la indústria. Per això, el primer que ha de fer un bon periodista és analitzar d’on li arriba aquesta informació, qui hi ha al darrere, abans de deixar-se enlluernar pel missatge. Si elimines els estudis amb conflicte d’interès o finançats de manera interessada per la indústria, no hi ha tanta novetat”.

Per exemple, va passar fa tres anys quan, enmig del debat entre sucres lliures i intrínsecs i el seu paper en l’obesitat, l’Associació Espanyola de Fabricants de Sucs (Asozumos) posaven el focus en un estudi de SGF Internacional que concloïa que “el contingut en hesperidina del suc de taronja és més alt que el de vitamina C”. A aquest micronutrient se li atribuïa un paper cardioprotector. SGF és, en realitat, un organisme autoregulador creat per la indústria dels sucs.

És a dir, es tractava d’una informació interessada que, en paraules d’Eduard Baladia, fundador de la Xarxa de Nutrició Basada en l’Evidència, “a més de no aportar dades concloents sobre aquesta suposada acció cardioprotectora, caldria veure si en un got de suc hi ha suficient hesperidina per a evitar un esdeveniment cardiovascular o cerebrovascular. I el següent seria avaluar-ne el risc-benefici, perquè els sucs són begudes que aporten sucres lliures, i estan classificats com a perniciosos per a la salut i, per tant, se n’ha de limitar el consum”.

On podem trobar informació veraç?

Institucions

  • OMS (@WHO)
  • AESAN (@AESAN_gob_es)
  • CSIC (@CSIC)
  • Ministeri de Sanitat (@sanidadgob)
  • Ministeri de Consum (@consumogob)
  • Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietetica (@aedninforma)
  • Health On the Net (@HealthOnTheNet)
  • Institut #SaludsinBulos (@SaludsinBulos)
  • Fundació Maldita (@maleïda)
  • Universitats
  • Associacions i Col·legis professionals

Segells

Pàgines web i aplicacions que portin els segells:

  • Web Mèdica Acreditada
  • Distintiu AppSaludable

Altres comptes

Per a saber de qui ens podem refiar a Internet i a les xarxes socials, hem de comprovar:

  • Que sigui un professional sanitari, com ara un metge o un dietista-nutricionista.
  • Que tingui el suport majoritari d’altres companys de professió.
  • Que fonamenti les afirmacions que fa amb estudis científics de prestigi.
  • Que no prometi cures miraculoses, pèrdues de pes infal·libles o aplaudeixi missatges alarmants.

No és de segona fila

Un dels problemes que arrossega la informació en temes nutricionals, segons el parer de Del Valle, és que moltes vegades el periodista no és conscient de la rellevància d’aquest tipus de notícies. “Quan s’informa sobre el càncer o la covid-19 s’entén que les dades han de ser polides i exactes, però quan es tracta de nutrició s’associa a estil de vida, a una cosa més lleugera, i es tendeix a abaixar la guàrdia”, assegura. Per a l’experta, encarregar-ho a algú sense formació o sense experiència en nutrició és un error, encara que és el més habitual. Però, precisament com que són temes menys densos, aconsegueixen tenir més audiència. No hem de perdre de vista que la nutrició té impacte en la salut. De fet, sabem que la mala alimentació està relacionada amb moltes patologies adquirides en les societats occidentals, com ara l’obesitat infantil.

Per a Josu Mezo, de Malaprensa.com i col·laborador amb la Fundació Maldita, organització sense ànim de lucre que es dedica a la comprovació de notícies, “el bon periodista ha de ser bon investigador i narrador. Això implica saber gestionar bé les estadístiques per a evitar errors lògics, males interpretacions de dades a partir d’estudis científics o gràfics mal fets”.

Etiquetes que no s’entenen 

Un error habitual és confondre les calories de l’etiqueta, expressades per llei en 100 grams, amb les calories totals del producte o ració, i considerar que un aliment és menys energètic del que realment és. Això passa, per exemple, amb els iogurts, que pesen 125 grams. Les marques aprofiten aquesta distracció per a camuflar les xifres de sucre afegit. Si una marca conté 12,5 g de sucre per 100 grams de producte, la realitat és que el que realment s’ingereixen són 15,6 g, la quantitat que conté cada unitat.

També ho fan els fabricants quan destaquen que els nous batuts tenen un 50% menys de sucre afegit i apunta que només en porten 2,1 g per 100 ml. Tanmateix, un batut d’aquests que els nens prenen quan surten de l’escola té 200 ml. Això duplica la quantitat de sucre fins als 4,2 g per unitat. Si tenim en compte que l’OMS determina que fins a vuit anys no s’haurien de superar els 16 g de sucre, aquest berenar lacti aporta una mica més de la quarta part de tot el sucre que el nen hauria d’ingerir al llarg del dia.

Un altre exemple de la dificultat per a llegir les etiquetes l’explicava el dietista-nutricionista Julio Basulto en el seu compte de Twitter. Després d’ensenyar la imatge d’unes ulleres de xocolata amb 2.300 kcal (les recomanades per a tot un dia), algunes persones el van acusar d’haver fet els càlculs malament, perquè van llegir que el producte tenia 2.700 kilojoules. “No, no vaig fer els càlculs malament. El fet que molta gent s’hagi confós és la prova fefaent que les etiquetes semblen dissenyades perquè les entengui una mínima part de la població”, denunciava Basulto.

La mà que bressola el fals rumor

Rocío Benavente, coordinadora de Maldita Ciencia, assenyala que el periodisme científic ha de transmetre informació de manera útil i rigorosa que ajudi els ciutadans a prendre bones decisions en temes tan importants com la salut o l’alimentació. Malgrat això, fins i tot amb un estudi rigorós i veraç es poden donar titulars molt allunyats de la veritat. De vegades, per interessos de la indústria.

Altres vegades, les notícies falses neixen simplement perquè els mitjans de comunicació busquen el clickbait o pescaclics. La incidència ha augmentat amb la pandèmia per la preocupació ciutadana per la salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja parla d’“infodèmia”, quan constata que en aquesta sobreabundància d’informació s’inclouen intents deliberats per a difondre informacions falses.

Per això desenvolupa el sistema EARS (sigles en anglès d’Eina de Resposta Precoç amb Escolta Social), una intel·ligència artificial que detecta on hi ha debat a les xarxes, analitza si hi ha buits d’informació i articula una resposta en temps real amb informació d’alta qualitat basada en l’evidència científica, i també recomanacions d’intervenció per als administradors de sistemes de salut. Encara està en fase pilot.

Famosos que també opinen 

Esmentar l’OMS com a aval de qualsevol informació, especialment als titulars, encara que després el text digui una altra cosa, sol ser un indici d’una possible notícia falsa. A més, el fet que un polític abraci una teoria o que defensi un tipus de nutrició no vol dir que sigui correcta. Per exemple, Donald Trump va arribar a complimentar els seus convidats a la Casa Blanca amb hamburgueses.

Amb la polèmica recent de les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre la ingesta excessiva de carn, molts polítics, des del ministre d’Agricultura, Luis Planas, fins a la portaveu d’Agricultura del PP al Congrés, Mila Marcos, van sortir a defensar-ne el consum sense matisos. Oblidaven que el CSIC, amb investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments i Nutrició (ICTAN) i l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), participen en el projecte V-PLACE, que estudia les alternatives vegetals al consum de productes d’origen animal. El soroll ocasionat per la polèmica va tornar a omplir el debat social de falses argumentacions, mitges veritats i moltes notícies falses.

Mites que passen generacions

Hi ha falsos mites assentats en la cultura popular, com que la fruita ens engreixa més si la prenem per postres, que el meló és indigest per sopar o que hi ha “superaliments” amb propietats més enllà del valor nutricional estricte. Cap no té base científica. Un altre clàssic és el suposat poder de l’aigua amb llimona, que ni prevé el càncer, ni redueix els efectes de la COVID-19, ni millora la digestió. I un altre mite de les àvies, allò que els brioixos o el pa acabat de sortir del forn són perjudicials per a la digestió, tampoc no té evidències que l’abonin.

Durant la pandèmia, l’OMS va denunciar les notícies infundades que apuntaven que els suplements de vitamines D i C o el zinc podien ajudar a tractar o a augmentar la resposta immunitària contra la COVID-19. També va desmentir que la covid-19 es propagui per l’aigua potable i que prendre all o beure alcohol tinguin acció protectora contra el coronavirus. Tampoc el té la cafeïna, un fals rumor que va tenir bastant repercussió en premsa. En realitat, era una interpretació d’un estudi fet a Anglaterra que revelava que en un grup de persones concret s’havia vist que la incidència de la COVID-19 era més baix en les que prenien fruita, donaven el pit o consumien cafè. Els mateixos investigadors ja apuntaven que només hi havia correlació i no una vinculació causa-efecte. Així que va arribar a la premsa va entrar al lot dels falsos rumors.

Coincidint amb la publicació de la notícia que els espanyols consumim un 45% menys de xiclets, segons dades de la patronal Produlce, va començar a pul·lular per les xarxes el fals rumor que els xiclets eliminen les càries. La farmacèutica i experta en seguretat alimentària Gemma del Caño recorda que no elimina la càries, ni molt menys, però sembla que mastegar xiclet amb xilitol (sense sucre) la pot prevenir. Així i tot, insisteix que hi ha dubtes que sigui per això. L’explicació és que, si no tenim temps o possibilitat per a fer una higiene bucal correcta després de menjar, mastegar xiclet pot generar una autoneteja d’emergència, transitòria, que en cap cas substitueix la raspallada. Aprofitant aquesta falsa creença, Mondelez –la casa mare de les galetes Fontaneda o la xocolata Milka– va llançar Trident Oral B amb fluor. Les mitges veritats i la bona fe del consumidor aplanen el camí perquè la indústria col·loqui nous productes.

L’oli de coco és, per a la tecnòloga dels aliments Beatriz Robles, “la bombolla nutricional més gran dels últims anys. És cert que fa pujar el colesterol bo, però com que està fins al capdamunt de greixos saturats (el 90%), també puja el dolent i els triglicèrids. Actualment no tenim la certesa que valors alts de colesterol HDL redueixin el risc cardiovascular, però sí que està contrastat que la pujada de l’LDL l’incrementa”, recalca. Tampoc no hi ha evidències que ens ajudi a aprimar-nos ni a controlar la glucosa en sang.

La llista de notícies falses sobre els aliments és inabastable. Per això és important la responsabilitat dels periodistes per a no difondre informacions falses que confonguin el consumidor o que posin en risc la seva salut.

La indústria com a font

Per a donar a conèixer els seus productes, el recurs habitual de la indústria és la publicitat, i més quan es tracta d’aliments destinats al públic infantil. Malgrat això, cada vegada és més potent la maquinària desplegada des dels departaments de comunicació per a combinar missatges saludables o solidaris amb el mateix producte. Galletas Príncipe finança un estudi amb la psicòloga Silvia Álaba i Ipsos segons el qual el 98% dels pares considera que l’esport és clau en el desenvolupament cognitiu i socioemocional dels seus fills. No obstant això, les galetes són lluny de ser un aliment saludable i se n’ha de fer un consum ocasional. Unint tots aquests elements en un mateix missatge, ens pot fer la sensació que menjar galetes combat el sedentarisme i fa que els petits siguin més llestos. No es diu expressament, però el cervell del consumidor inconscientment lliga els caps.

Passa una cosa semblant amb els aliments sense gluten, bio o sense lactosa, o els famosos “enriquits” amb ferro, calci, vitamines o àcids grassos DHA. L’Estudi Nutricional en Població Infantil Espanyola (EsNuPi), promogut per les Fundacions Espanyola (FEN) i Iberoamericana (FINUT) de Nutrició, en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), tenia com a objectiu revelar els patrons d’alimentació i els hàbits d’activitat física en la població infantil espanyola d’un a nou anys. Una de les conclusions és que tres de cada quatre nens espanyols no obtenen les ingestes recomanades d’omega-3. Aquesta carència es pot pal·liar amb llets de creixement enriquides amb aquest nutrient. És casual que l’estudi comptés amb el finançament de l’Institut Puleva de Nutrició, marca làctia que té una llet precisament amb aquestes característiques?

Contrastar abans de publicar

Per a Alipio Gutiérrez, responsable de salut a Telemadrid i vicepresident de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS), una nota de premsa procedent de la indústria, encara que tingui el suport d’un estudi, sempre s’ha de contrastar. “Cada vegada hi ha més intents de colar-nos publicitat disfressada d’informació. T’aporten un estudi, però és propaganda per a la marca. Abans de publicar res, he de contrastar amb professionals al marge de la indústria: professors universitaris, investigadors independents, metges…”. Una altra cosa és que la font sigui directament un organisme que es dedica a la investigació, com el CSIC. “En aquest cas dono per fet que té rigor científic”. Gutiérrez reconeix que les marques o els gremis de l’alimentació s’aprofiten que les reduccions de plantilla successives en les redaccions fan que els pocs periodistes que queden vagin saturats de treball i no sempre tinguin temps per a contrastar. “Altres cops cau en el parany de treure-la de pressa per ser els primers a donar la notícia, pel clickbait o la primícia. Potser no en un informatiu, però sí des de les xarxes socials del mitjà”, analitza.

Contrastar o complementar informació a partir de continguts d’Internet perquè hi ha presses és una arma de doble tall. Un estudi del 2015 pot estar obsolet i no ser vàlid per a confirmar un argument. Altres vegades, l’error parteix del periodista perquè dona per bons i aplicables en humans estudis que només s’han dut a terme en animals.

Davant de les crítiques recents al CSIC per acceptar encàrrecs de la indústria, Gutiérrez pensa que, si aquests ingressos que entren per aquí serveixen per a finançar després estudis que redundin en la salut general, seran benvinguts. “Continuo confiant en la integritat dels científics. Una altra cosa és que el comunicat que s’envia a la premsa vagi esbiaixat. Però aquí ja és tasca del periodista valorar-lo, interpretar-ne correctament les dades, anar a les fonts i contrastar-lo”, afegeix. En un país com el nostre, on només es destina a investigació l’1,2% del PIB enfront del 2,1% d’Alemanya, les universitats i les institucions es veuen obligades a elaborar estudis per a tercers com una manera d’aconseguir fons. “Si es destinés més diners a investigar potser desapareixeria aquest conflicte”. Per a la periodista Marta del Valle, “el que no és presentable és copiar i enganxar una nota de premsa. No s’hauria de publicar mai com a notícia”.

Qui controla les notícies a Internet?

Al documental El dilema de les xarxes socials (Netflix) es deixa al descobert la gran veritat d’Internet: els algorismes de Google no busquen la veritat. Es limiten a proporcionar la informació més afí a cada usuari. Mitjançant un mecanisme d’aprenentatge automatitzat, el cercador detecta els gustos o ideologia de l’usuari i prioritza els resultats del seu grat. Si és negacionista, rebrà més resultats negacionistes. Si pensa que cal menjar mitjana de vedella diàriament, el predictiu li indicarà la conveniència de menjar carn vermella diàriament. Si és vegà, els resultats apostaran per la proteïna vegetal. Google no coneix veritats o mentides. Només proporciona resultats.

Però les mentides existeixen. Els falsos rumors circulen per les xarxes amb total impunitat i les mitges veritats o inexactituds confonen la població.

L’any passat, el Col·legi Oficial de Metges de Madrid (ICOMEM) creava l’Observatori Digital per a localitzar i desmentir falses notícies aparegudes en premsa. “Comptem amb la col·laboració de l’Agència EFE i RTVE. Si detecten notícies de salut incorrectes o falses ens contacten. Nosaltres les contrastem, busquem la informació en institucions oficials i en literatura científica i, més tard, els demanem que ho desmenteixin si realment hi ha proves que el que s’ha dit no és veritat. També aclarim certes informacions que, sense ser notícies falses, no se’n sap la veracitat real perquè no hi ha estudis suficients en el moment actual”, declara Jaime Barrio, metge de família i membre de l’Observatori Digital del Col·legi Oficial de Metges de Madrid (ICOMEM).

Fora de les nostres fronteres, Health On the Net és una organització sense ànim de lucre que compta amb el suport de diverses associacions mèdiques, l’OMS i la Comissió Europea. Té l’objectiu de vetllar pel rigor en la informació sanitària. El seu comitè de metges analitza la veracitat dels webs que així ho sol·liciten i, si aconsegueixen ser validades, poden afegir la paraula HONcode als termes de cerca SEO. Entre les recomanacions als internautes hi ha la d’acudir sempre a fonts oficials i fiables, com ara hospitals, universitats i agències governamentals. Altres formes d’assegurar-se informacions veraces és buscar altres segells d’acreditació, com Web Mèdica Acreditada o Distintiu AppSaludable.

Mentides a alta velocitat

Molta de la informació sobre alimentació que reben els menors arriba per mitjà de les xarxes socials, com TikTok, Instagram o Twitch. Tot i que l’edat mínima per a obrir un compte en la majoria d’aquestes plataformes és de 13 anys i algunes especifiquen que fins als 18 n’han de fer ús només acompanyats d’un adult, la veritat és que els menors naveguen amb bastant llibertat per les xarxes. I és un dels escenaris on es concentren i es divulguen més notícies falses.

Controlar-los és complicat per la quantitat d’informació ingent que flueix diàriament. Limitar-la és legalment controvertit. El jurista expert en dret digital, Borja Adsuara, explica que la Constitució espanyola prohibeix expressament la censura prèvia de continguts (abans de publicar-se) i el seu segrest o supressió (una vegada publicats) només es pot produir per resolució judicial. “Malgrat això, en les xarxes socials trobem els ‘Termes d’ús’ o ‘Normes de la comunitat’ que deixen en mans no d’experts ni de jutges, sinó d’empreses privades com Twitter o Facebook, la possibilitat de tancar un compte o d’esborrar certs continguts”, accentua.

Els internautes, per la seva banda, no tenen l’opció per a denunciar un compte perquè difon notícies falses. Els algorismes de TikTok detecten i esborren comptes sense avisar si troben paraules malsonants o continguts ofensius. Les falses notícies, com que no responen a un format o paraula clau concreta, passen per sota del radar.

A la recerca dels tuits seriosos

Carlos Mateos, coordinador de #SaludsinBulos, una iniciativa que combat les mentides sobre salut amb professionals sanitaris i l’aval de 40 societats científiques, assumeix que “la nutrició és el camp de la salut que més notícies falses genera. Hi ha molt d’interès a menjar bé, però també, molt de desconeixement”. L’Institut #SaludsinBulos, l’Associació d’Innovadors en eSalud (AIES) i Health 2.0 Basque van signar fa un any un acord de col·laboració per fomentar informació veraç de salut digital. Tant des dels comptes de Salud Sin Bulos com des del seu mateix perfil (@carloscomsalud) es dedica a desmuntar mentides i a aportar informacions veraces sobre salut i nutrició.

Per descomptat, no tot el que flueix per les xarxes és mentida. Molts professionals de l’àmbit de la salut, la nutrició o la investigació divulguen diàriament informacions rellevants que combaten aquestes mentides. El fet que sigui un professional de la salut, qui avali les seves idees amb estudis científics independents i que tingui el suport majoritari d’altres col·legues de professió és un bon indici per a donar-li credibilitat. Si no té suport professional, només es preocupa per difondre els seus missatges o busca la confrontació per a augmentar la repercussió i els seguidors, cal desconfiar. “Cal tenir pensament crític, però no basat a desacreditar altres professionals o entitats”, afegeix Carmen Pérez, presidenta de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC). Perfils com la tecnòloga dels aliments Beatriz Robles (@beatrizcalidad) o el tecnòleg Miguel A. Lurueña (@gominolasdpetro) són alguns d’aquests paladins contra els ciberrumors.

En aquesta línia, la iniciativa @PorcentajeJusto analitza en Twitter la proporció real d’aquests ingredients que la indústria publicita com el més destacat i que, moltes vegades, no arriben ni a un 1%. “Hi ha una indústria alimentària que intenta posar-se molt maca per a la foto, però li passa com en Instagram: abusa tant dels filtres i s’allunya tant de la realitat que t’està mostrant el que no és”, insisteix la periodista Laura Caorsi, autora del @PorcentajeJusto.

Les mentides més esteses sobre alimentació infantil

Aliments enriquits amb vitamina D per a millorar les defenses i millorar els ossos. És un dels reclams més recurrents de la indústria en productes com la llet o els iogurts. Des del Grup d’Educació Sanitària i Promoció de la Salut del PAPPS (Programa d’Activitats Preventives i Promoció de la Salut de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària) insisteixen que no hi ha estudis rigorosos que ho avalin i sí que n’hi ha molts que confirmen que aquests productes no fan falta. Per a aconseguir els nivells de vitamina D recomanats al dia, s’aconsella seguir una dieta saludable amb aliments rics en aquesta vitamina, per exemple, el peix blau i gras com el salmó, el verat o la tonyina, i una exposició al sol amb seny.

Xarops per a obrir la gana. Al seu llibre Se’m fa bola, el dietista-nutricionista Julio Basulto defensa que, com qualsevol ésser humà sa, els nens tenen un mecanisme autoregulador de la gana. Si no mengen més és perquè no ho necessiten. Bona prova d’això és que, quan fan l’estirada, mengen més. Per això, els xarops que prometen obrir la gana dels més petits són completament innecessaris.

Els sucs substitueixen una peça de fruita. No, un suc no és igual que menjar fruita. Quan un nen o nena es menja una peça de fruita sencera adquireix la fibra i tots els nutrients. Amb el suc, els menors ingereixen el sucre lliure en forma de fructosa. Un tipus de sucre que segons l’OMS cal limitar.

La fruita a la tarda altera els nens. La nutricionista Beatriz Robles, la farmacèutica Gemma del Caño i el dietista Pablo Ojeda, en la seva Guia sobre notícies falses en alimentació, desmunten un mite que es remunta als anys setanta: el sucre altera els nens. Aquest fals rumor va tenir com a conseqüència que des d’algunes fonts es pensés que la fruita a mitja tarda trastoca el comportament dels menors i els fa més hiperactius. Segons aquests experts, “entre els efectes perjudicials del consum de fructosa com a sucre afegit no es troba l’alteració del comportament infantil”.

Els iogurts dissenyats per a nadons són saludables. Des de fa alguns anys les prestatgeries dels supermercats s’han omplert de productes dirigits als més petits de la casa: el meu primer iogurt, la meva primera galeta… Aquests productes es revesteixen de missatges perquè semblin saludables, però en realitat amaguen molta quantitat de sucre. A més, són innecessaris. Els lactants de 6 i 12 mesos no necessiten prendre iogurts perquè la llet materna té els millors nutrients i amb menys proteïnes. Els menors d’aquestes edats que prenen llet de fórmula tampoc en necessiten: amb la llet de continuació (tipus 2) ja prenen massa proteïnes. A aquestes edats és més recomanable la llet artificial que un iogurt d’aquest tipus, que, a més, porta sucre i nata.

 

Veritat o mentida? Una aplicació per sortir de de dubtes

Cada vegada hi ha més eines per a detectar notícies falses sobre la salut, com la Fundació Maldita o Newtral. Aviat arribarà a les nostres butxaques una més, l’aplicació mòbil No Rumour Health, un projecte liderat per la Universitat de València i que compta amb el treball d’un consorci de tres països: Espanya, Grècia i Polònia. L’objectiu d’aquesta aplicació, que està en procés de desenvolupament, és ajudar la gent gran a diferenciar si les informacions sobre salut que reben per les xarxes socials són certes. També es vol convertir en una guia perquè aquestes persones puguin aprendre a identificar les notícies falses i puguin saber quines pàgines són fiables.

Mikel Lopez Iturriaga ‘El Comidista’

“Desconfia dels productes “enriquits” amb vitamines i alimenta els teus fills amb menjar que no en necessiti”

Des de la seva secció al diari El País sota el nom d’“El Comidista”, Mikel López Iturriaga dirigeix un equip de periodistes i experts en nutrició amb una sola finalitat: informar sobre alimentació sense mentides.

Certes veritats són un assot per a la indústria. Quina informació li arriba per part dels fabricants? Certa indústria alimentària s’obstina a confondre la gent per a vendre més. Però són conscients que els consumidors cada vegada tenen més en compte la salut a l’hora de decidir què compren, per això redoblen esforços per a destacar les presumptes qualitats dels seus productes. Quan es tracta d’ultraprocessats o de begudes alcohòliques s’han d’esforçar perquè sembli el que no són. Per això es gasten molts diners en estudis poc rigorosos que els retratin com a sans.

Hi ha algun sector especialment intens en els seus intents de disfressar-se de saludable? El vi i la cervesa es mereixen un esment especial, poden estar molt bons, però els miris per on els miris no són saludables. La seva indústria s’obstina a explicar-nos que ens hidraten, que ens fan rejovenir i fins i tot que són bons per a l’Alzheimer, per tal que oblidem un petit detall: porten una substància tòxica i cancerígena que s’anomena alcohol.

Per què els productes dirigits a nens són tan susceptibles de ser “avalats” per estudis o associacions professionals? Perquè aquesta preocupació per la salut es dispara quan parlem dels nens. Qualsevol mare o pare vol donar als fills aliments sans, per això la indústria dels ultraprocessats ha de fer un sobresforç per a disfressar-los i conquistar aquests progenitors preocupats. Els envasos d’aquests productes, carregats de sucre, de sal o de greixos insans, estan folrats de reclams saludables (“amb calci”, “amb vitamines A, B i D”…) o d’avals d’institucions untades per la gran indústria alimentària. El meu consell: desconfia sistemàticament de tots els productes que portin aquests reclams, i sempre que puguis alimenta els teus fills amb menjar que no en necessitin.

Quan els arriba un estudi avalat per una associació mèdica determinada, el donen per bo? En els estudis dubtosos consultem els nostres experts de capçalera en qüestions de nutrició, alguns col·laboradors d’“El Comidista”, però després de 10 anys hem après a detectar en tres minuts els que són clarament tendenciosos. Si grates i hi apareix la indústria alimentària o la de l’alcohol, posa immediatament l’estudi en quarantena. O llença’l a la paperera directament.

Hi ha veus o institucions més fiables, més independents? Hi ha entitats i veus fiables i, per sort, moltes exerceixen una tasca de divulgació més accessible que mai gràcies a Internet i les xarxes socials. La qüestió és saber-les distingir, perquè conviuen amb entitats suposadament científiques i desinteressades, finançades per la indústria i amb més d’un científic que ha venut la seva ànima al diable. Cal refiar-se del que diuen organismes oficials o dietistes-nutricionistes, tecnòlegs o experts en seguretat alimentària amb una certa reputació.

El consumidor confia en la imparcialitat i veracitat de la premsa. Què pot fer per a saber si alguna cosa que es publica és veraç? En primer lloc, pensar si està llegint aquesta informació en un lloc fiable o en un web pescaclics. En segon lloc, fixar-se en les fonts d’on surt la informació: els mitjans rigorosos solen enllaçar-ho a estudis concrets d’institucions o revistes prestigioses, inclouen veus autoritzades i matisen molt les seves afirmacions amb explicacions clares. Els mitjans poca-soltes fan servir expressions del tipus “diversos estudis confirmen”, “els científics asseguren”… Solen ser més contundents en titulars i textos, i acostumen a basar les seves afirmacions en estudis d’universitats remotes de les quals ningú ha sentit a parlar. Finalment, convé bussejar una mica a les fonts per a detectar possibles conflictes d’interessos o finançament per part d’empreses. Si la informació és favorable als seus interessos, alerta!

Xarxes socials: ens podem refiar?

L’interès pel món de la nutrició té el seu reflex en les xarxes socials. Els últims anys s’han multiplicat els influenciadors de l’alimentació i la vida sana que divulguen els seus mètodes i opinions, amb suport científic o sense, i en els seus comptes sumen milers de seguidors. Però fins a quin punt saben del que parlen? I en quina mesura influeixen en l’alimentació i la nutrició dels espanyols?

En aquesta línia, la Universitat del País Basc (EHU) i la Fundació Eroski han unit forces per fotografiar aquesta realitat mitjançant l’estudi d’investigació Seguretat alimentària i cibermitjans: temàtiques, noves fonts i serveis, que acaba de veure la llum. “Volíem comprovar quins eren els temes alimentaris que més reacció provocaven en les audiències. Per fer-ho possible, ens va semblar interessant analitzar l’engagement [compromís] o fidelització d’una sèrie de nutricionistes i divulgadors de l’alimentació en les xarxes socials per a comprovar quines eren les qüestions que implicaven una participació més alta”, assegura José Ignacio Armentia, catedràtic de la Universitat del País Basc (EHU) i investigador principal del projecte. Amb aquesta finalitat, van seleccionar els divulgadors en nutrició amb més influència en xarxes socials a Espanya, la seva formació i la informació que publicaven en aquest mitjà, a més de determinar quines plataformes s’utilitzaven per a parlar d’alimentació.

En el període entre el juliol de 2017 i el 30 de juny de 2019, els 10 divulgadors en nutrició més importants eren Julio Basulto, Miguel Ángel Lurueña, Juan Revenga, Virginia Gómez, Lucía Martínez, Aitor Sánchez, Carlos Ríos, Gabriela Uriarte, Juan Llorca i Victoria Lozada. Durant aquests dos anys d’estudi, el nombre de continguts produïts per aquests nutricionistes va ser de 29.655, i van provocar prop de 18,5 milions de respostes; amb una mitjana de 620 respostes per missatge.

Saben del que parlen? 

Els divulgadors analitzats són experts en tecnologia dels aliments o dietètica i nutrició i, en alguns casos, doctors i escriptors, a excepció del cuiner Juan Llorca que, tanmateix, té una àmplia experiència en aquests camps. Això sí, malgrat que es tracta de divulgadors amb formació sòlida, no estan exempts de renous i polèmica. La mateixa realitat, amb el cas recent de la crema de cacau controvertida llançada al mercat per un d’aquests influenciadors, ens ha mostrat que, de vegades, les veus i les postures es contraposen entre ells. “Tant en les xarxes com en Internet, en general, et pots trobar el millor i el pitjor en gairebé tots els àmbits i la nutrició no n’havia de ser una excepció”, aclareix el màxim responsable de l’estudi.

Ara bé, no hem de perdre de vista un detall: alguns dels influenciadors analitzats han col·laborat amb la mateixa indústria alimentària, i ho han reconegut obertament als diferents perfils de xarxes socials o intervenint amb la seva imatge en diferents campanyes d’empreses de distribució, com Aitor Sánchez o Carlos Ríos. ¿Aquest tipus de pràctiques resta fiabilitat al discurs? El que és clar és que com a usuaris i usuàries de xarxes socials hem d’aguditzar els sentits i contextualitzar qualsevol informació que hi llegim. L’esperit crític no s’ha de perdre entre likes i retweets.

Des del Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació, on treballa aquest grup d’investigació amb el nom de Medialker, subratllen que, normalment, algú a qui es pugui considerar divulgador o divulgadora en algun camp està avalat per una trajectòria. Probablement també hagi tingut un blog, hagi col·laborat amb algun mitjà de comunicació o hagi escrit algun text divulgatiu o, fins i tot, científic. “A més, les xarxes són un espai viu on els diferents punts de vista poden ser ràpidament refutats. D’altra banda, encara que a Internet puguin circular determinades notícies falses, si algú té interès no és tan complicat comprovar la veracitat dels fets”, asseguren.

Un mitjà més

De quina manera les xarxes influeixen en l’alimentació i la nutrició dels espanyols? Segons José Ignacio Armentia “influeix en la mesura que s’han convertit en mitjans a través dels quals s’informa un nombre més alt de la població”. Les xarxes socials permeten oferir “una informació alimentària més bona en les generacions més joves”, els usuaris per excel·lència d’aquest mitjà. Així, el fet que hi hagi influenciadors experts en nutrició i en les xarxes socials ofereix la possibilitat d’arribar a aquest col·lectiu amb un llenguatge pròxim i fiable.

És una via molt interessant per a generar opinió de qualitat i interès. Més enllà d’aquestes dades, l’equip d’investigació liderat pel professor Armentia adverteix que el món de les xarxes és molt canviant i, probablement, en els dos anys que han transcorregut des de l’elaboració de l’estudi s’han produït canvis. Els informes de l’associació de comunicació, publicitat i màrqueting digital IAB, i de la consultora The Social Media Family apunten a un creixement d’Instagram o a la consolidació de nous actors com Tik Tok. “L’ascens d’Instagram, unit a l’alt grau de penetració en el públic més jove, la pot convertir en una bona eina de divulgació”, expliquen.

Aquest article està basat en la investigació Seguretat alimentària i cibermitjans: temàtiques, noves fonts i serveis, finançada per MINECO-AEI-FEDER (referència CSO2017-82853-R). Els seus autors pertanyen al Grup MediaIker de la UPV/EHU (referència GIU19/024). Projecte Universitat/Societat US17/15.

 

 

Artikulu hau egiteko, Seguridad alimentaria y cibermedios: temáticas, nuevas fuentes y servicios, ikerlana hartu da oinarri gisa, MINECO-AEI-FEDER erakundeek finantzatu dutena (CSO2017-82853-R erreferentzia). Egileak MediaIker taldekoak dira, EHUkoak (GIU19/024 erreferentzia). Unibertsitatea/Gizartea proiektua, US17/15. Sare sozialen jarraitzaile kopurua, ikerketa egin zen garaian (2017-2019). *Carlos Riosek 2019ko abenduan jakinarazi zuen utzi egingo zuela Twitter. **Gabriela Uriarteren orritik Facebook-erako lotura ez zegoen aktibo. Gainera, Twitter-eko @gunutricion kontua baliogabetu egin zuten.