Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: “Apps” d’escaneig d’aliments: l’expert del mòbil no és tan fiable

FER LA COMPRA AMB EL MÒBIL PER A COMPROVAR LA QUALITAT NUTRICIONAL DELS ALIMENTS ABANS DE FICAR-LOS AL CARRO ÉS UNA MODA QUE ESTÀ CADA VEGADA MÉS ESTESA. AMB L’AJUDA D’UN EQUIP DE NUTRICIONISTES I TECNÒLEGS, AVALUEM L’EFICÀCIA D’AQUESTES EINES.

My Real Food

Carlos Ríos, nutricionista i guru del moviment realfooding a Instragram, és qui marca la pauta d’aquesta aplicació. Defineix la seva proposta com un estil de vida saludable basat a consumir el que ell anomena “menjar real” i fugir dels ultraprocessats.

  • Preu: gratis
  • Descàrregues: més de 500.000 a Google Play
  • Valoració mitjana dels usuaris: 4,7 / 5
  • Valoració mitjana dels experts: 2,8 / 5

Com funciona?

La base d’aquesta aplicació és la comunitat de Realfooders : “Creen contingut proposant receptes saludables i es motiven entre ells”, explica Carlos Ríos. Per a evitar els enganys, l’aplicació estableix moderadors que eliminen o desmenteixen qualsevol informació que no estigui d’acord amb l’evidència científica. Aquesta aplicació classifica els productes en tres grups en funció de l’Índex Real Food: menjar real, bon processament i ultraprocessament.

Aquest índex l’ha creat el mateix Carlos Ríos a partir del sistema NOVA. Aquesta classificació, creada el 2010 per la Universitat de São Paulo, agrupa els aliments segons el grau de processament. “Ho hem simplificat amb l’ajuda d’un equip de dietistes-nutricionistes i advocats experts en regulació de l’etiquetatge buscant la màxim facilitat de l’usuari”, afegeix.

En aquesta aplicació hi ha espai per als additius: “Ens informa de la seva presència i ens indica si són innocus o controvertits segons els estudis científics”, explica Ríos.

Finançament. De moment, amb recursos propis, encara que en el futur comptarà amb plans prèmium.

Els experts n’opinen

El millor. “En relació amb Yuka, dona més independència al consumidor perquè no ofereix una nota absoluta, sinó diversos tipus d’informació (grau de processament, ingredients, informació nutricional…)”, opina Beatriz Robles. “És positiu que faci servir el criteri d’advertiment ‘alt en…’, seguint el sistema d’etiquetatge frontal que s’utilitza a Xile, que és un criteri objectiu”, afegeix Gemma del Caño. “A més, el grau de processament és un aspecte important a l’hora de triar o evitar el consum d’un producte”, opina Saavedra.

El pitjor. El sistema de classificació és, en paraules de Miguel Ángel Lurueña, “fàcil d’interpretar, però massa simplista”. I afegeix: “Posats a simplificar, seria més recomanable classificar els productes en saludables o insans”. Per a Beatriz Robles, “el sistema NOVA és públic i objectiu, no dona peu a la interpretació i podria ser un bon criteri”. En canvi, la lletra petita de l’aplicació indica que “adapta i es basa en estudis científics actuals del sistema NOVA”. Per a Robles, “aquesta adaptació introdueix un factor subjectiu desconegut, i amb això perd imparcialitat sense fer públic el mètode d’avaluació”. I, a l’igual de Yuka, la qüestió dels additius és un motiu de crítica. “Posa en dubte la seguretat d’alguns additius pel fet de qualificar-los de ‘controvertits’, cosa que pot generar desconfiança i pors infundades (quimifòbia)”, analitza Lurueña. A més, com recorda Robles, “indica que es basa en les opinions de l’EFSA i en estudis independents, sense identificar aquests estudis. “Cal una evidència científica més sòlida, per a abonar aquesta teoria”, remata Laura Saavedra.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions