Estudi sobre el consum i la despesa en sucre i edulcorant de la població espanyola, a partir de dades del Panel de Consum Alimentari del MAPAMA

Sucre i edulcorants: el poder del dolç

Cada ciutadà pren al dia un 22% del consum màxim recomanat de sucre (50 grams) i un 67% de la ingesta diària admesa d'edulcorants (una mitjana de 0,93 grams en un adult amb un pes de 70 kg)
1 Març de 2017
Img tema de portada listado 231

Sucre i edulcorants: el poder del dolç

Cada ciutadà va pagar 4,28 cèntims d’euro per cada dosi màxima recomanada de sucre i una mitjana d’1,03 cèntims per la d’edulcorant

/imgs/20170301/poner-azucar.jpg

El gust dolç ens atreu i a la gran majoria ens resulta difícil prescindir-ne. Segons l’Associació Internacional d’Edulcorants, els éssers humans tenim una preferència innata pel sabor dolç, que exerceix una profunda influència en el comportament.

No obstant això, també és cert que la població cada vegada es preocupa més per la seva salut i es qüestiona, de vegades amb certa exageració, alguns aliments. És el cas del sucre, l’abús del qual, en l’alimentació occidental, està demostrat que amenaça la salut. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) n’ha reduït el consum recomanat diari a 50 grams al dia.

Malgrat tot, som incapaços de renunciar a aquest sabor dolç que tant ens atreu. I aquí entren en joc els edulcorants acalòrics o baixos en calories, additius alimentaris que tenen un poder endolcidor molt superior al de la sacarosa o el sucre comú. L’avantatge principal és que aporten molt poques calories o cap i que no influeixen en els nivells de sucre en sang, a més de permetre controlar la càries dental.

Des del seu naixement, els edulcorants han estat objecte de debat entre aquells que creuen que són perjudicials i els que mantenen que el seu consum és segur. La Fundació Basca per a la Seguretat Alimentària Elika recorda que l’ús d’edulcorants artificials està regulat i tots els que estan autoritzats han estat avaluats per les autoritats de Seguretat Alimentària, que han fixat ingestes diàries adequades per a cadascun. Per tant, la seva ingesta moderada no causa problemes de salut.

Amb tot i això, el nutricionista Julio Basulto sentenciava en una entrevista realitzada el 2015 que ni el sucre és verí ni els edulcorants artificials són la panacea, i a l’inrevés.

L’estudi

EROSKI CONSUMER ha volgut estudiar el consum i la despesa actual que la població espanyola fa en edulcorants i sucre. Amb aquest objectiu, durant el mes de febrer passat es van analitzar les últimes dades de consum a les llars de sucre i edulcorants publicats en el Panel de Consum Alimentari del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA). En concret, es va estudiar la quantitat o volum (en milers de kg), el consum i despesa per capita i el preu mitjà del kg entre el juliol de 2013 i el juliol de 2016.

Segons el MAPAMA, dins de la categoria d’edulcorants s’ha inclòs la sacarina i altres additaments químics que proporcionen un sabor dolç, ja sigui en pastilles o en comprimits, líquid, granulat, etc. Com que es desconeixen la resta d’additaments químics utilitzats a més de la sacarina, en aquest estudi es van prendre com a referència els edulcorants sense calories o baixos en calories més consumits a Europa. Segons la revista Nutrició Hospitalària són: acesulfam K, aspartam, ciclamat, sacarina, sucralosa i glicòsid d’esteviol o estèvia.

Un altre aspecte fonamental que cal tenir en compte en aquesta recerca és que les dades publicades pel MAPAMA només tenen en compte les quantitats de sucre i edulcorant externes que adquireix la població espanyola. Es deixen de banda els productes processats que els porten tots dos incorporats (galetes, caramels, xocolates, refrescos, melmelades, etc.).

I és que, en les últimes dècades, la majoria del sucre i edulcorant que s’ingereix prové del que afegeix la indústria alimentària als aliments processats. Encara que l’Enquesta Nacional d’Ingesta Dietètica Espanyola (ENIDE) estima que un 20% de la ingesta dels espanyols procedeix dels hidrats de carboni denominats sucres (sucre, xocolata i derivats, begudes no làctiques i miscel·lània), es desconeix la quantitat concreta de sucre i edulcorant que la població ingereix de manera externa i interna.

No hi ha un estudi que analitzi, per exemple, el consum total de sucre, tot i que és una petició feta per diversos sectors, com ara l’Institut d’Estudis del Sucre i la Remolatxa (IEDAR). Segons la seva directora, Isabel Vasserot, fa molts anys que demanen al Govern que faci un estudi d’ingesta de sucre. Tan sols disposem de dades de la producció de la indústria, i el sucre té molts usos que no són l’alimentari. Per sort, la Fundació Espanyola de la Nutrició publicarà pròximament un estudi sobre aquest tema.

Resultats principals

Conclusions principals

/imgs/20170301/edulcorante.jpg

Cada ciutadà del nostre país va consumir 11,07 grams de sucre al dia i 0,36 grams d’edulcorant entre el 2015 i el 2016. Això suposa el 22% de la quantitat recomanada per al sucre i el 67% del que s’admet en edulcorant. I aquestes xifres no tenen en compte els productes processats que inclouen sucre o edulcorant entre els seus ingredients.

El dolç té, per tant, un paper fonamental en la nostra alimentació, sigui en el format que sigui. Ens costa renunciar-hi. Però els experts nutricionistes alerten la població que el consum d’aliments dolços està desplaçant el dels productes saludables. Parlen fins i tot d’una addicció al dolç.

D’altra banda, també destaca com d’econòmic és comprar sucre i edulcorant. Entre el 2015 i el 2016, cada persona a penes va gastar 4,28 cèntims d’euro per cada 50 grams de sucre (el màxim recomanat per l’OMS) i 1,03 cèntims per 0,93 grams d’edulcorant (la mitjana admesa per l’EFSA en un adult de 70 kg).

Importància del poder endolcidor

El sucre i l’edulcorant no endolceixen d’una manera proporcional, per la qual cosa la recerca quedaria incompleta si només es tingués en compte el pes. És fonamental tenir en compte el nombre de vegades que els edulcorants superen en dolçor el sucre, la qual cosa es denomina “poder endolcidor”.

Si atenem els edulcorants sense calories o baixos en calories escollits per a aquesta anàlisi, els seu poder endolcidor en relació amb el sucre es distribueix de la manera següent:

  • L’acesulfam K i l’aspartam són 200 vegades més potents.
  • El ciclamat és entre 30 i 50 vegades més potent.
  • La sacarina és entre 300 i 500 vegades més potent.
  • La sucralosa és 600 vegades més potent.
  • L’estèvia és entre 200 i 300 vegades més potent.

Més enllà de les unitats de dolçor, s’han utilitzat les recomanacions de consum màxim de sucre i d’edulcorant, establertes pels diferents organismes de salut autoritzats, com a unitats de mesura més clarificadores i proporcionals a l’hora de fer-ne una anàlisi:

  • Sucre: un màxim al dia de 50 grams per a una dieta de 2.000 calories (límit instaurat per l’OMS).
  • Edulcorants: una ingesta diària admissible o IDA de 9 mg per kg de pes corporal d’acesulfam K, 40 mg d’aspartam, 7 mg de ciclamat, 5 mg de sacarina, 15 mg de sucralosa i 4 mg d’estèvia (valors màxims decretats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, EFSA en les seves sigles en anglès). Si es té en compte que 70,2 kg és el pes mitjà d’un adult major de 15 anys (segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, INE), l’IDA dels edulcorants seleccionats per a aquesta anàlisi seran: 0,63 g d’acesulfam K, 2,8 g d’aspartam, 0,49 g de ciclamat, 0,35 g de sacarina, 1,05 g de sucralosa i 0,28 g d’estèvia.

Consum de dolç

Volum consumit

Les llars espanyoles van consumir entre el juliol de 2015 i el juliol de 2016 un volum total de 4.524.410 kg d’edulcorant i 180.294.310 kg de sucre. És a dir, que cada dia es van ingerir aproximadament 12.000 kg d’edulcorant i 493.000 kg de sucre.

A primera vista, les diferències entre els dos productes són molt àmplies. En concret, el volum de consum de sucre a Espanya és gairebé 40 vegades més alt que el de l’edulcorant. A més, en tres anys l’evolució dels dos tipus d’aliments ha estat dispar. D’una banda, el volum consumit de sucre ha disminuït un 13%, mentre que el de l’edulcorant ha augmentat un 11,7%.

Per comunitat autònoma, Andalusia i Madrid són els dos territoris on més volum de sucre (la primera) i d’edulcorant (la segona) consumeixen en total (representen entorn del 16% del total nacional en tots dos casos). Al costat oposat, es troben els de La Rioja, els càntabres i els navarresos, que freguen l’1% del volum total de sucre i d’edulcorant consumit a Espanya.

Consum per persona

Entre el 2015 i el 2016 cada persona va consumir 11,07 grams de sucre al dia i 0,36 grams d’edulcorant al dia. És a dir, en pes, es consumeix 31 vegades més sucre que edulcorant i en tres anys l’evolució del consum de sucre ha estat negativa (un -12%), i respecte de l’edulcorant no s’han produït moviments.

Així doncs, en un dia, amb la quantitat consumida de sucre (11,07 grams al dia), cada espanyol va ingerir 11 unitats de dolçor (1 gram de sacarosa té un poder endolcidor d’1), mentre que amb els escassos 0,36 grams d’edulcorant es van ingerir entre 14 i 214 unitats de dolçor: 14 si es tractés de ciclamat, 71 d’acesulfam k o aspartam, 89 d’estèvia, 142 de sacarina o 214 de sucralosa.

Tenint en compte les quantitats de consum màximes recomanades, els 11,07 grams consumits al dia per cada ciutadà suposen un 22% de la ingesta diària de sucre recomanada per l’OMS. A això cal afegir els 0,36 grams d’edulcorant ingerits per cada ciutadà, que suposen el 56% de l’IDA d’acesulfam k, el 13% de la d’aspartam, el 73% de la de ciclamat, el 102% de la de sacarina, el 34% de la de sucralosa i el 127% de la d’estèvia (en funció de l’edulcorant que es prengui).

Atracció pel sabor dolç

Aquestes dades de consum evidencien que ens costa concebre la nostra alimentació sense el sabor dolç; és molt present en la nostra alimentació, ja sigui en forma de sucre o com a edulcorant. I això que en l’anàlisi no s’inclouen els sucres i els edulcorants afegits als productes envasats.

Segons María Colomer, dietista-nutricionista del Comitè Assessor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, el dolç és un sabor que a la majoria de les persones ens resulta agradable i ens agrada experimentar l’agradable com més vegades millor. Assegura, fins i tot, que ja es comença a parlar d’addicció al sabor dolç. De fet, afegeix que el sabor dolç, vingui del sucre o vingui d’un edulcorant, incrementa la gana i té un efecte de retroalimentació: com més sabor dolç, més dolç volem.

Els edulcorants baixos en calories o sense calories ens semblen l’opció més viable a l’hora d’evitar les calories dels productes ensucrats. De fet, el nutricionista Julio Basulto recordava la conveniència de substituir el sucre per un edulcorant artificial en el cas d’estar prenent molta quantitat de sucre i tenir càries i excés de pes: “Una altra cosa és atribuir a aquest edulcorant la capacitat màgica d’aprimar-se o de curar una diabetis, cosa que no fa cap d’ells”.

Segons Colomer, es confon saludable amb aportació o no de calories i l’aportació de més o menys calories no fa que un aliment sigui més saludable. Quins nutrients ens aporten el sucre o els edulcorants? Cap que tingui una importància per a la salut. Per tant no podem dir que un edulcorant sigui més saludable que el sucre.

En aquest sentit, Colomer recorda que el que ens ha de preocupar, sobretot, és si el consum d’aliments dolços amb una baixa aportació nutricional desplacen el consum d’aliments saludables i sembla que és així. Així que no només no tenen un valor nutricional, sinó que dificulten que la resta de l’alimentació el tingui.

Per la seva banda, Basulto esmenta estudis científics, com el publicat el 2009 en la revista The American Journal of Clinical Nutrition i titulat “Consum d’edulcorants no nutritius en humans”, que observen que la gent que pren sovint edulcorants artificials i begudes light augmenten de pes a la llarga per dues raons: “La primera és que és gent que s’engreixa habitualment amb el temps, malgrat prendre l’edulcorant artificial, i la segona és que aquests edulcorants o additius són molt dolços. Quan algú pren habitualment una beguda light que està molt dolça, després la fruita i la verdura no li aporta cap sabor perquè el seu paladar necessita quantitats més elevades d’aliments dolços per a sentir-se saciat”.

Info es

Desemborsament pel dolç

Despesa per persona

Cada espanyol va gastar 3,46 euros en sucre i 1,44 euros per cada quilo d’edulcorant entre el juliol de 2015 i el juliol de 2016. Una altra vegada, a primera vista, es repeteixen les àmplies diferències entre els dos aliments: els diners invertits en sucre són 2 vegades més elevats que els desemborsats en edulcorant.

Per comunitats, la despesa en sucre va ser més alta a La Rioja (5,20 euros) i més baixa a Canàries (2,2 euros). Quant a l’edulcorant, el desemborsament màxim per persona es va fer a Aragó (1,95 euros), mentre que el més baix es va fer a Castella i Lleó i Extremadura (menys d’1 euro).

L’evolució en tres anys de la despesa per ciutadà va tendir a la baixa en relació amb el sucre (va descendir un 26%) i va augmentar en edulcorant (13%).

Però, una altra vegada, és important tenir en compte que l’ús que es fa d’un aliment i d’un altre és ben diferent a causa de les seves potències endolcidores: convé recordar que els edulcorants són molt més potents que el sucre. Per tant, per a aquest estudi s’ha analitzat la inversió dels ciutadans en la quantitat màxima recomanada de sucre i IDA d’edulcorants.

Així, cada ciutadà va pagar 4,28 cèntims d’euro per cada 50 g de sucre, mentre que el desemborsament per cada IDA d’edulcorant variava i se situa entre els 3,10 i 0,31 cèntims: 3,10 cèntims en aspartam, 1,16 en sucralosa, 0,70 en acesulfam k, 0,54 en ciclamat, 0,39 en sacarina i 0,31 en estèvia. Com es pot observar, el desemborsament és molt reduït en els dos casos. Endolcir costa molt poc.

Preu del kg

El preu mitjà del quilo de sucre se situava en 0,85 euros entre el juliol de 2015 i el juliol de 2016, mentre que el de l’edulcorant era gairebé 17 vegades més alt: 14,21 euros. En tres anys, el preu del quilo de sucre va disminuir un 17%, mentre que el de l’edulcorant no es va moure.

Catalunya, el País Basc i Madrid tenen la mitjana del preu del sucre més car (va costar més de 0,90 euros el quilo), mentre que Castella i Lleó i Canàries tenen el més barat (per sota dels 0,80 euros). Quant a l’edulcorant, La Rioja i Cantàbria tenen el preu més onerós (entorn dels 22 euros) i Madrid, Múrcia i Navarra el més econòmic (al voltant dels 11 euros).

Una altra vegada, s’ha fet una anàlisi del cost mitjà tenint en compte el consum màxim diari i IDA que s’ha de fer del sucre i de l’edulcorant respectivament. Per tant, els 50 grams de sucre tenen un preu mitjà de 4,25 cèntims d’euro, mentre que les diferents IDA dels edulcorants més consumits a Europa se situen entre els 3,98 i els 0,40 cèntims d’euro: 3,98 cèntims en aspartam, 1,49 en sucralosa, 0,90 en acesulfam k, 0,70 en ciclamat, 0,50 en sacarina i 0,40 en estèvia.