Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Trasplantament d'òrgans : Solidaritat que regala vida

La millora en la lluita contra el rebuig i la disminució dels efectes secundaris marquen l'evolució dels trasplantaments d'òrgans donats, camp en què Espanya és líder mundial

Respostes als dubtes més freqüents

Qui pot ser donant d’òrgans i teixits? Qualsevol persona sana és donant potencial, sempre que en vida no s’haja manifestat en contra de la donació. No hi ha límit d’edat, però en el cas dels menors d’edat i els discapacitats s’ha de respectar la voluntat de les persones que en tinguen la pàtria potestat (llei 30/1979). Les condicions clíniques en el moment de la mort determinen els òrgans i els teixits que són vàlids per al trasplantament. Ara bé, els donants no poden patir ni haver patit càncer ni altres malalties infeccioses o de causes poc clares que es puguen transmetre amb la donació.


Què cal fer per a ser donant?
S’ha de comunicar la decisió a la família i als amics més íntims, ja que ells són els primers a ser consultats en cas de mort del donant. També es pot emplenar una targeta de donant, gratuïta i altruista, que es pot trobar en diferents llocs: Organització Nacional de Trasplantaments, hospitals, conselleries de Sanitat? Tenir el carnet de donant no compromet a res si es canvia d’opinió.

Què ocorre si la família s’oposa a la donació? Al nostre país sempre es compleix la voluntat dels familiars, independentment de si el mort és donant o no.

Es pot fer un trasplantament de donant viu? Es pot donar un òrgan o una part d’aquest, normalment de medul·la òssia, ronyó i segments de fetge i de pulmó, sempre que l’extracció siga compatible amb la vida i que la funció de l’òrgan puga ser compensada per l’organisme del donant de forma adequada i prou segura. El donant ha de ser major d’edat, gaudir de les facultats mentals plenes i d’un estat de salut adequat. A més, haurà de ser informat prèviament de les conseqüències derivades de la seua decisió, i haurà d’atorgar el seu consentiment de forma expressa, conscient i desinteressada. Llevat de casos excepcionals, aquestes donacions només són admeses entre familiars directes (pares, germans, fills…).

Com i on s’ha de produir la mort del donant? És necessari que la mort cerebral (cessament irreversible de totes els funcions cerebrals) del donant és produïsca a l’hospital, en una UCI mòbil o al SAMU, per poder fer totes les proves i conservar adequadament els òrgans. El diagnòstic mèdic legal de la mort cerebral o mort encefàlica està regulat actualment en l’annex 1 del Reial Decret 2070/1999, de 30 de desembre del 1999, i exigeix, entre altres aspectes, que el diagnòstic siga realitzat per tres metges diferents dels qui intervindran en l’extracció i en el trasplantament.

Per què en alguns casos l’organisme del receptor rebutja l’òrgan trasplantat? L’efecte de rebuig és produeix per un fet molt simple: tot organisme viu defensa la seua integritat física i bioquímica destruint qualsevol agent viu estrany que hi haja sigut introduït. L’organisme, en veure’s envaït per antígens (substàncies proteiques), reacciona amb un moviment natural de defensa, rebutjant el trasplantament. Per evitar aquest rebuig cal aplicar al pacient fàrmacs (immunosupressors) i tractaments, amb el desavantatge que amb aquests perd tota la immunitat. No obstant això, a fi de minimitzar l’efecte de rebuig, en els trasplantaments és té en compte la compatibilitat entre donant i receptor, com ara el grup sanguini i el sistema HLA (antígens leucocitaris humans).

Què és el Model Espanyol? És un conjunt de mesures adoptades al nostre país per millorar la donació d’òrgans. Aquest model ha sigut recomanat per l’OMS i s’està aplicant en diferents parts del món amb resultats molt semblants als obtinguts aquí. L’èxit del Model Espanyol només és comprensible des d’un enfocament multidisciplinar, que engloba aspectes legals, econòmics, polítics i mèdics.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions