Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Trasplantament d'òrgans : Solidaritat que regala vida

La millora en la lluita contra el rebuig i la disminució dels efectes secundaris marquen l'evolució dels trasplantaments d'òrgans donats, camp en què Espanya és líder mundial

Espanya, líder mundial en donacions

/imgs/20071001/img.informe.06.jpg
Les estadístiques del 2006 revelen que Espanya ha consolidat el seu lideratge mundial en matèria de donacions per catorzè any consecutiu, vuit punts per sobre dels Estats Units, el segon en la llista. Els 33,8 donants per milió d’habitants espanyols enfront dels 18,8 donants del conjunt de la UE suposen un total de 3.756 trasplantaments a l’any. I sembla que les perspectives són encara millors per al 2007, ja que segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), enguany el nombre de donacions d’òrgans ha crescut gairebé un 3%- de 630 a 647- i el de trasplantaments un 1,5% -de 1.502 a 1.526- respecte del mateix període de l’any anterior.

La conscienciació social sobre la importància de les donacions és una realitat assentada. El 66,5% de la població espanyola es mostra predisposada a donar els òrgans, encara que només un 8,2% d’aquests té targeta de donant, segons dades de l'”Enquesta nacional sobre actitud dels espanyols davant la donació 2006″, elaborada per la Universitat Autònoma de Madrid per a l’ONT. Aquests percentatges a penes han experimentat variacions des del 1993, any en què un 64,5% dels espanyols es mostraven disposats a donar els òrgans després de la mort, tot i que només el 6,2% tenien carnet de donant.

El País Basc va ser la comunitat autònoma amb un índex més alt de donació (amb 48,4 donants per milió d’habitants), seguida de Cantàbria, Astúries, Balears i Navarra, totes per sobre els 40 donants per milió, xifra considerada internacionalment com la màxima assolible. En total, al nostre país l’any passat es van efectuar 2.155 trasplantaments renals, 1.051 trasplantaments hepàtics, 274 de cardíacs, 169 de pulmonars, 94 de pàncrees i 13 d’intestí. A més, es va arribar a mínims històrics de les negatives familiars a la donació (un 15,2%), la xifra més baixa del tot el món.

Amb tot i això, les llistes d’espera continuen representant un problema de solució complexa. De fet, al 2006 hi havia més de 5.000 malalts esperant un òrgan sa.
Si es desglossa per òrgans, en els primers mesos del 2007 hi havia 77 pacients en llista d’espera per rebre un cor, davant els 4.188 que necessitaven un ronyó, els 736 que necessitaven un fetge o els 125 que esperaven un pulmó.

En línies generals, els terminis d’espera a Espanya per a un trasplantament estan molt per sota de qualsevol altre país del món, fet que no impedeix que entre un 10 % i un 15 % dels pacients en espera d’un trasplantament hepàtic i cardíac muiren abans de trobar un òrgan adequat, tot i que en el cas dels òrgans vitals en situació d’urgència el termini es redueix a dies, i se sol aconseguir el trasplantament en la majoria dels casos. En situacions menys urgents, la mitjana és d’uns sis mesos per al fetge, de quatre mesos per al cor i de set a vuit mesos per al pulmó. Pel que fa al ronyó, on el pacient habitualment espera en diàlisi, el temps mitjà oscil·la entre els 15 i els 18 mesos.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions