Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Establiments de bronzejament artificial : Solàriums: incompleixen la llei que els regula

Només el 8% dels centres visitats en tot el país aproven l'examen, basat en la normativa vigent

Una pràctica poc saludable

/imgs/20040401/img.tema-portada.02.jpg
És cert que els filtres d’aquestes màquines eliminen les radiacions ultraviolades de tipus B, les que més perjudiquen la pell, i que només deixen passar les de tipus A, responsables del bronzejament. Però encara que els raigs UVB són més perillosos, els UVA no són innocus: afecten les fibres elàstiques de la pell i la seva acumulació produeix envelliment a llarg termini i lesions precanceroses. A més, amb el pas del temps (o si tenen avaries o si el manteniment no és correcte) aquestes màquines veuen com disminueix l’eficàcia dels seus filtres protectors i comencen a emetre quantitats excessives de raigs UVB, molt nocius per a la salut.

El melanoma (un tipus de càncer de pell) és el tumor que més augmenta en la població mundial. I els experts es mostren convençuts que l’augment en el nombre de diagnòstics de melanoma és degut a la quantitat creixent de temps que un nombre cada vegada més alt de persones dediquen a exposar-se als raigs solars i als raigs UVA de les màquines de bronzejament.

Una de les causes de l’escassa conscienciació social pot ser que els danys que provoquen les radiacions ultraviolades no es perceben en el moment de rebre-les, sinó a llarg termini, però les característiques de la pell en un moment donat depenen de la suma de les agressions que ha rebut al llarg de la vida, ja que l’exposició a la radiació ultraviolada té caràcter acumulatiu. Amb el doble objectiu de contrastar la qualitat del servei que ofereixen als usuaris i el grau de compliment de la normativa vigent, tècnics de CONSUMER van visitar el passat mes de març, i fent-se passar per clients, un total de 130 establiments que compten amb cabines de bronzejament per a ús públic. Van anar a 10 establiments de Madrid i a 10 més de Barcelona, València, Bilbao, Màlaga, la Corunya, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Múrcia, Cadis, Alacant i Logronyo.

Es van analitzar 39 centres específics de bronzejament, 54 d’estètica, 8 gimnasos i 29 perruqueries que disposaven d’aparells de bronzejament.
La primera conclusió d’aquesta investigació és que, malgrat que la llei que regula l’activitat dels solàriums (RD 1002/2002) està en vigor des de gener del 2003, la immensa majoria d’aquests centres de bronzejament artificial no han corregit les pràctiques que van instar l’Administració a crear aquesta legislació específica.

L’escassa professionalitat en el sector, uns consumidors poc conscienciats sobre els riscs que comporten els raigs UVA i el control insuficient del compliment d’una norma implantada recentment podrien explicar una situació que, a hores d’ara, resulta preocupant, perquè aquestes circumstàncies poden comportar repercussions greus per a la salut dels usuaris.

Una vegada més (primesa a tota passada, pírcings i tatuatges…), estem davant d’un fenomen de moda relacionat amb l’estètica personal que pot danyar la salut dels ciutadans.

La llei regula la venda i la utilització d’aparells de bronzejament per mitjà de radiacions ultraviolades, recorda els efectes perjudicials de l’exposició als raigs UVA i obliga els centres de bronzejament a limitar la intensitat de la irradiació, a proporcionar als clients informació clara sobre les conseqüències de l’exposició a estos raigs, exigeix formació professional específica als treballadors d’aquests centres i obliga a sotmetre els aparells de bronzejament a un control i un seguiment periòdics per part de les administracions de cada comunitat autònoma.

Les dades que s’extreuen de la investigació de CONSUMER no poden ser més concloents: només aproven l’examen el 7,7% dels centres analitzats (10 d’un total de 130) i el 92,3% restant (és a dir, 120 de 130) suspenen. A més, el 67% dels establiments (87 de 130) obté com a nota final un “molt malament”.
Per ciutats, la millor situació s’ha trobat a Barcelona (aproven quatre dels 10 centres estudiats) i Màlaga (aproven dos centres). Els segueixen Cadis, Madrid, València i Múrcia, les tres amb un únic centre que supera l’examen. En la resta de ciutats -és a dir, 7 de 13- suspenen tots els establiments estudiats.

Falta informació obligatòria

L’absència d’informació obligatòria (tant exposada per mitjà de cartells com facilitada pel personal dels establiments) és el principal motiu d’aquest suspens generalitzat. A més, l’assessorament que es proporciona al client (quan n’hi ha) és quasi sempre molt deficient.

A penes en un de cada quatre establiments es facilita al client un document (de lliurament obligatori, segons la norma) en què s’indiquen tant els riscs per a la salut que comporta aquesta pràctica com les precaucions que cal adoptar abans de sotmetre’s a una sessió de bronzejament. A més, un 82% dels establiments va fer de forma incorrecta un protocol preventiu essencial: la comprovació del fototip de la pell que té el client. Es realitza en la majoria dels centres de forma poc exhaustiva i amb escassa professionalitat: no es pregunta el tipus de pell ni l’existència de problemes cutanis, simplement s’observa la cara del client i, a continuació, se’l fa passar a la cabina de bronzejament.
La normativa estableix també que en cap cas no es podrà fer referència a efectes curatius, preventius o beneficiosos per a la salut generats per l’exposició a raigs UVA. Tanmateix, el 18% dels establiments incompleix aquesta disposició legal, ja que exhibeix cartells que descriuen aquests efectes beneficiosos falsos.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions