Establiments de bronzejament artificial

Solàriums: incompleixen la llei que els regula

Només el 8% dels centres visitats en tot el país aproven l'examen, basat en la normativa vigent
1 Abril de 2004
Img temap 184

Solàriums: incompleixen la llei que els regula

/imgs/20040401/img.tema-portada.01.jpg
El “sol artificial” s’ha convertit en un negoci molt rendible. El 20% dels espanyols va prendre raigs UVA durant l’any 2002 (el 26%, si es tracta de dones) segons un estudi del mateix sector. La franja d’edat més comuna dels usuaris és la de 20 a 30 anys i és precisament ara, a la primavera, quan més (el 49 % dels usuaris) es recorre als raigs UVA, si bé un de cada vuit usuaris reconeix que pren aquests raigs artificials durant tot l’any. A penes queden ja perruqueries, centres d’estètica i bellesa o gimnasos que no disposin d’una cabina de raigs UVA, a més de les nombroses cadenes i franquícies específiques que s’han instal·lat en tot l’estat.

No obstant això, els consumidors semblen ignorar els efectes danyosos del bronzejament, tant del solar com de l’artificial. Se sap que no és del tot bo per a la salut de la pell, però probablement es desconeix la greu repercussió de les dosis continuades de raigs solars i raigs UVA. Els raigs UVA estan relacionats amb alteracions de l’ADN cel·lular, reaccions fotoal·lèrgiques i fototòxiques, l’envelliment prematur de la pell i, el que és encara més greu, amb el càncer de pell. A Espanya, els casos de melanoma (càncer de pell originat per la exposició incorrecta als raigs ultraviolats) s’han triplicat els últims anys.

Per tant, l’exposició als raigs solars o als raigs UVA s’ha de fer amb la màxima moderació i el màxim control possibles. Els dermatòlegs consideren que superar les 20-30 sessions de raigs UVA a l’any representa un perill, especialment per a les pells més sensibles, que pot provocar un envelliment prematur de la pell, cremades, taques, arrugues, flacciditat i, en el pitjor dels casos, un melanoma o un altre càncer de pell, com a conseqüència de l’esgotament dels sistemes d’autodefensa.

Als Estats Units i després de successives investigacions científiques, l’American Medical Association ha recomanat la prohibició de l’ús de làmpades de raigs UVA, i al nostre país les crides i les advertències dels metges són cada vegada mes freqüents i rotundes. A favor dels raigs UVA s’al·lega que constitueixen un mètode ràpid, còmode i controlat d’adquirir l’anhelat to bronzejat de la pell i que fins i tot són recomanables per a certes patologies com l’acne, la psoriasi o l’osteoporosi. No obstant això, els dermatòlegs discuteixen, i cada dia amb més èmfasi i arguments científics, aquests beneficis.

Una pràctica poc saludable

/imgs/20040401/img.tema-portada.02.jpg
És cert que els filtres d’aquestes màquines eliminen les radiacions ultraviolades de tipus B, les que més perjudiquen la pell, i que només deixen passar les de tipus A, responsables del bronzejament. Però encara que els raigs UVB són més perillosos, els UVA no són innocus: afecten les fibres elàstiques de la pell i la seva acumulació produeix envelliment a llarg termini i lesions precanceroses. A més, amb el pas del temps (o si tenen avaries o si el manteniment no és correcte) aquestes màquines veuen com disminueix l’eficàcia dels seus filtres protectors i comencen a emetre quantitats excessives de raigs UVB, molt nocius per a la salut.

El melanoma (un tipus de càncer de pell) és el tumor que més augmenta en la població mundial. I els experts es mostren convençuts que l’augment en el nombre de diagnòstics de melanoma és degut a la quantitat creixent de temps que un nombre cada vegada més alt de persones dediquen a exposar-se als raigs solars i als raigs UVA de les màquines de bronzejament.

Una de les causes de l’escassa conscienciació social pot ser que els danys que provoquen les radiacions ultraviolades no es perceben en el moment de rebre-les, sinó a llarg termini, però les característiques de la pell en un moment donat depenen de la suma de les agressions que ha rebut al llarg de la vida, ja que l’exposició a la radiació ultraviolada té caràcter acumulatiu. Amb el doble objectiu de contrastar la qualitat del servei que ofereixen als usuaris i el grau de compliment de la normativa vigent, tècnics de CONSUMER van visitar el passat mes de març, i fent-se passar per clients, un total de 130 establiments que compten amb cabines de bronzejament per a ús públic. Van anar a 10 establiments de Madrid i a 10 més de Barcelona, València, Bilbao, Màlaga, la Corunya, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Múrcia, Cadis, Alacant i Logronyo.

Es van analitzar 39 centres específics de bronzejament, 54 d’estètica, 8 gimnasos i 29 perruqueries que disposaven d’aparells de bronzejament.
La primera conclusió d’aquesta investigació és que, malgrat que la llei que regula l’activitat dels solàriums (RD 1002/2002) està en vigor des de gener del 2003, la immensa majoria d’aquests centres de bronzejament artificial no han corregit les pràctiques que van instar l’Administració a crear aquesta legislació específica.

L’escassa professionalitat en el sector, uns consumidors poc conscienciats sobre els riscs que comporten els raigs UVA i el control insuficient del compliment d’una norma implantada recentment podrien explicar una situació que, a hores d’ara, resulta preocupant, perquè aquestes circumstàncies poden comportar repercussions greus per a la salut dels usuaris.

Una vegada més (primesa a tota passada, pírcings i tatuatges…), estem davant d’un fenomen de moda relacionat amb l’estètica personal que pot danyar la salut dels ciutadans.

La llei regula la venda i la utilització d’aparells de bronzejament per mitjà de radiacions ultraviolades, recorda els efectes perjudicials de l’exposició als raigs UVA i obliga els centres de bronzejament a limitar la intensitat de la irradiació, a proporcionar als clients informació clara sobre les conseqüències de l’exposició a estos raigs, exigeix formació professional específica als treballadors d’aquests centres i obliga a sotmetre els aparells de bronzejament a un control i un seguiment periòdics per part de les administracions de cada comunitat autònoma.

Les dades que s’extreuen de la investigació de CONSUMER no poden ser més concloents: només aproven l’examen el 7,7% dels centres analitzats (10 d’un total de 130) i el 92,3% restant (és a dir, 120 de 130) suspenen. A més, el 67% dels establiments (87 de 130) obté com a nota final un “molt malament”.
Per ciutats, la millor situació s’ha trobat a Barcelona (aproven quatre dels 10 centres estudiats) i Màlaga (aproven dos centres). Els segueixen Cadis, Madrid, València i Múrcia, les tres amb un únic centre que supera l’examen. En la resta de ciutats -és a dir, 7 de 13- suspenen tots els establiments estudiats.

Falta informació obligatòria

L’absència d’informació obligatòria (tant exposada per mitjà de cartells com facilitada pel personal dels establiments) és el principal motiu d’aquest suspens generalitzat. A més, l’assessorament que es proporciona al client (quan n’hi ha) és quasi sempre molt deficient.

A penes en un de cada quatre establiments es facilita al client un document (de lliurament obligatori, segons la norma) en què s’indiquen tant els riscs per a la salut que comporta aquesta pràctica com les precaucions que cal adoptar abans de sotmetre’s a una sessió de bronzejament. A més, un 82% dels establiments va fer de forma incorrecta un protocol preventiu essencial: la comprovació del fototip de la pell que té el client. Es realitza en la majoria dels centres de forma poc exhaustiva i amb escassa professionalitat: no es pregunta el tipus de pell ni l’existència de problemes cutanis, simplement s’observa la cara del client i, a continuació, se’l fa passar a la cabina de bronzejament.
La normativa estableix també que en cap cas no es podrà fer referència a efectes curatius, preventius o beneficiosos per a la salut generats per l’exposició a raigs UVA. Tanmateix, el 18% dels establiments incompleix aquesta disposició legal, ja que exhibeix cartells que descriuen aquests efectes beneficiosos falsos.

Irregularitats pertot arreu

El 16% dels establiments van permetre als tècnics d’aquesta revista entrar a la cabina de bronzejament sense protecció per als ulls, tot i que la manca d’una protecció ocular adequada pot causar lesions importants als ulls de l’usuari. El comportament més correcte hagués sigut facilitar ulleres o adhesius al client de forma gratuïta: ho van fer el 74% dels centres visitats.

Altres pràctiques incorrectes són: en un de cada quatre centres visitats es permet al client utilitzar cremes acceleradores del bronzejament i en quasi la meitat no s’informa (ni oralment ni per escrit) de la conveniència de no prendre el sol i de sotmetre’s a una sessió de bronzejament artificial en el mateix dia.

I la informació exposada al públic és escassa i deficient: gran part dels establiments incompleix la normativa vigent. Així, un 58% no té exposat el cartell obligatori que prohibeix als menors de 18 anys sotmetre’s a una sessió de bronzejament. Quasi en la meitat dels establiments no es va veure el cartell (també obligatori) que fa referència als fototips de pell existents i els temps màxims d’exposició recomanats per a cada un d’ells. A més, en un de cada tres no hi ha el cartell obligatori explicatiu dels riscs que suposa l’exposició a raigs UVA (envelliment prematur de la pell, danys en els ulls, tumors cutanis…).

D’altra banda, els cartells igualment obligatoris informatius sobre les precaucions que l’usuari ha d’adoptar abans de sotmetre’s a una sessió de raigs ultraviolats (no fer-ho en cas d’embaràs i tampoc si tenim moltes pigues o ens estem medicant), no es van veure en un de cada sis centres de bronzejament. A més, en el 80% dels establiments no es va preguntar al nou client si tenia antecedents familiars de càncer de pell, que desaconsellaria l’exposició a raigs UVA. La llei estableix que han de transcórrer almenys 48 hores entre les dues primeres exposicions a les màquines de bronzejament. Tanmtaeix, un 16% dels establiments permeten als clients prendre dos sessions seguides de solàrium. Els tècnics de CONSUMER van acudir als establiments comunicant als empleats que era la primera vegada que anaven a prendre sessions de bronzejament i que els agradaria fer dues sessions seguides.

Professionals sense la titulació exigida legalment

També en la titulació dels treballadors d’aquests locals es van detectar greus mancances. La legislació els exigeix fer un curs específic de formació. Doncs bé, en un 58% dels establiments visitats es va afirmar als tècnics d’aquesta revista (que van actuar en tot moment com a clients) que no els havien exigit cap tipus de titulació ni curs específic sobre aparells de bronzejament per a accedir al lloc de treball. D’altra banda, l’estat i el manteniment de les màquines de bronzejament tampoc no és correcte en tots els casos. Sis de cada deu cabines no ofereixen clarament visibles les instruccions d’ús i en un 72% no es veuen els documents de revisió i de manteniment a què han de ser sotmesos els aparells.

En les prestacions de les cabines de bronzejament també es van trobar deficiències importants.

Així, un 35% de les cabines no disposen de comandaments per a graduar la ventilació, i un 32% no ofereix un vestidor espaiós.

Quant a la higiene, un 28% de les cabines no disposen de paperera i en el 34% dels establiments no es van facilitar mocadors o tovalloletes desmaquilladores (una recomanació bàsica és desmaquillar-se abans d’anar a la cabina de bronzejament). I en un 59% dels casos no es va facilitar al client un paper, plàstic o estora d’un sol ús que impedís el contacte del cos de l’usuari amb la superfície de la màquina bronzejadora.

Preus, molt diferents

El preu mitjà de la sessió de raigs UVA en els 130 establiments va ser de 5 euros per sessió. La ciutat més cara va ser Sant Sebastià (6,8 euros de mitjana per sessió), seguida de Cadis, Múrcia i Alacant, amb un preu mitjà d’entre 5,9 i 6,1 euros per sessió. També per sobre de la mitjana es van situar els centres de Madrid (5,5 euros per sessió), Màlaga (5,4 euros) i Barcelona (5,2). La ciutat més barata va ser la Corunya, on el cost mitjà per exposició és de 3,4 euros. A continuació se situen València (3,6 euros) i Logronyo (3,8 euros). Altres ciutats més econòmiques que la mitjana nacional van ser Pamplona (4,2 euros de mitjana per sessió), Vitòria (4,3 euros) i Bilbao (4,6 euros). Però potser més ressenyable que aquesta diversitat de preus és la irregularitat que només en quatre de cada deu centres els preus es trobaven exposats al públic.

Prohibit anunciar efectes beneficiosos dels raigs UVA

La llei estableix que, en cap cas, els centres de bronzejament podran fer referència a efectes curatius, preventius o beneficiosos per a la salut generats per l’exposició a raigs UVA. Els establiments de bronzejament no disposen de pantalles solars per al tractament de malalties de la pell, perquè les seves màquines no tenen la capacitat tecnològica d’emetre i mesurar les radiacions convenients per a cada usuari. Són làmpades molt bàsiques que emeten radiacions de forma irregular, sobretot a mesura que augmenten el temps d’ús. Al contrari, les màquines dels hospitals sí que serveixen per a tractar malalties cutànies perquè permeten un control exacte del temps i de les dosis de radiacions, igual com un control de les variacions en l’emissió de les làmpades. Doncs bé, un de cada cinc establiments incompleix la norma, ja que publiciten missatges sobre l’ús de raigs UVA com ara que “redueix l’ansietat”, “millora els problemes d’acne”, “fa abaixar el colesterol”, “fa augmentar el fluix d’oxigen en la sang”, “fa augmentar la libido”, “produeix beneficis psicològics” o “millora el reumatisme”.

No s’han d’usar cremes de bronzejament abans de prendre raigs UVA

El professional ha d’advertir al seu client que l’ús d’acceleradors de bronzejament és desaconsellable abans de prendre raigs UVA, perquè poden contenir substàncies fotosensibilitzants que danyin la pell. La norma vigent a la Comunitat Autònoma del País Basc des de novembre del 2003 assenyala que “els centres de bronzejament no podran lliurar cap tipus de producte químic, dermatològic ni cosmètic que tinguin la funció d’accelerar el bronzejament”. I quina és la situació respecte d’això? Doncs que un 24% dels establiments visitats van oferir als clients la possibilitat d’utilitzar cremes acceleradores del bronzejament, totes sense cap filtre solar.

El que convé saber y taula comparativa

Abans de la sessió de bronzejament

  • Quan acudim per primera vegada a un solàrium hem de saber quin és el nostre fototip de pell i si admet l’exposició continuada als raigs UVA: convé que ens informem sobre els riscs a què ens exposem i que rebem, pel personal de l’establiment, instruccions precises per al bon desenvolupament de la sessió de bronzejament.
  • En l’establiment de raigs UVA la informació ens serà subministrada a través d’un fullet, de cartells en la sala d’espera i per mitjà de l’assessorament del personal de l’establiment, que ha de tenir la formació adequada.
  • Abans de sotmetre’ns a una sessió de bronzejament, fem una neteja profunda de la pell per eliminar qualsevol producte cosmètic, especialment perfums i maquillatges. I treiem-nos les llentilles, les joies i els objectes metàl·lics.
  • No utilitzem cremes de protecció solar ni acceleradors de bronzejament: poden contenir substàncies fotosensibilitzants.
  • No ens exposem a raigs UVA si estem prenent medicaments i/o substàncies que augmenten la sensibilitat de la pell als raigs UV, ja que es poden produir reaccions d’hipersensibilitat no desitjables.
  • Les dones embarassades s’han d’abstenir de prendre raigs UVA.
  • No ens hem d’exposar a dosis més altes de les recomanades segons el nostre tipus de pell, ni amb una freqüència inferior a 48 hores entre cada sessió.
  • No ens exposem als raigs de sol ni del solàrium el mateix dia. Hauran de transcórrer almenys 48 hores entre les dues primeres sessions.
  • No ens exposem al sol, fins passades almenys 24 hores, després d’una depilació o exfoliació de la capa còrnia.
  • Apliquem crema hidratant després de cada sessió en totes les zones exposades a l’exposició.
  • Evitem l’exposició a raigs UVA de les zones genitals.
  • Utilitzem sempre ulleres o adhesius de protecció homologats per a aquest tipus d’ús, per a evitar cataractes, conjuntivitis i inflamació de la còrnia. La parpella no protegeix completament contra la radiació. Si usem llentilles, ens les hem de treure abans de cada sessió.
  • Protegim-nos o cobrim-nos els cabells tenyits o decolorats.
  • És prohibida la utilització de solàriums a menors de 18 anys.

Durant la sessió de bronzejament

  • No ens traiem, sota cap concepte, les ulleres de protecció solar.
  • Si la pell, a causa d’una vasodilatació, se’ns posa vermella durant el bronzejament, probablement es tractarà d’un eritema tèrmic. En aquest cas, caldrà deixar refredar el cos, reduir els temps de radiació i evitar suar.

Després del bronzejament

  • Hidratem la pell abundantment.
  • Si la pell està vermella i tibant, retardem l’exposició següent un mínim de 48 hores.
  • Evitem prendre el sol aquell dia.
  • Si es formen sobre la pell butllofes o ferides o es posa vermella, consultem el metge dermatòleg.
Tipus de raigs ultraviolats

Raigs UVA: Penetren profundament en la pell i poden provocar lesions importants. Són responsables del color del bronzejament i, encara que no cremen, produeixen danys cutanis a llarg termini encara més profunds que els raigs UVB. La pell es bronzeja a través de radiacions de raigs UVA que indueixen les cèl·lules a produir melanina, un pigment natural que fa que la pell es vegi torrada.

Raigs UVB: Causen l’eritema solar o cremada. Aquests raigs danyen la capa superior de la pell, l’epidermis i els ulls es poden veure afectats. Els seus efectes són acumulatius a llarg termini.

Raigs UVC: Són els més agressius, encara que no arriben a travessar la capa d’ozó perquè són absorbits per l’atmosfera i retinguts allí. No obstant això, poden ser emesos per altres fonts artificials com les làmpades germicides.