Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Gaudir de la platja : Sol i mar, una combinació explosiva

Precaució en els banys

Cada any, la premsa i les televisions es fan ressò d’ofegaments. El perfil dels ofegats en platges està prou definit: homes, esportistes i amb edats entre 18 i 25 anys o que superen l’edat de jubilació. Aquestes dades responen a un tipus de persona que confia en les seves possibilitats i el seu coneixement del medi, i que ignora els senyals d’advertència sobre els perills de determinats punts o sobre l’estat de la mar: banys i pràctica d’esports nàutics prop d’esculleres o amb bandera vermella.

Les capbussades també ocasionen un bon nombre de problemes mèdics. Des d’infeccions, com otitis i conjuntivitis, fins a situacions molt més greus com fractures cranials, de vèrtebres, cervicals, ossos, etc. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, les immersions imprudents són la causa del 6% de les lesions medul·lars. No en va, el 80% dels ingressos que es produeixen en el Centre Especial de Paraplegia de Toledo durant els mesos d’estiu provenen d’accidents per capbussades brusques.

Banyistes i embarcacions

Per a tenir unes vacances completes també cal saber compatibilitzar els drets dels banyistes i els dels usuaris d’embarcacions. En línies generals, qualsevol embarcació (iots, planxes de surf, etc.) ha de navegar a més de 200 metres de la costa en el cas de les platges, i a més de 50 metres en la resta del litoral. Dins d’aquesta zona de 200 metres, les embarcacions que hagin d’endinsar-se per a arribar a la vora no podran fer-ho a més de 3 nusos i només pel canal habilitat especialment per a la seva entrada.

El problema de les embarcacions en zones pròximes a banyistes va tenir un efecte important a l’estiu del 2001, quan es van produir diversos accidents amb motos aquàtiques. La inexperiència en la conducció d’aquest tipus de vehicles i les altes velocitats en van ser els detonants. D’aquí ve que hi hagi una legislació específica, de març del 2002, que regula l’ús de motos aquàtiques. Esta norma estableix les titulacions necessàries depenent de la potència de la moto i l’edat mínima per a conduir-la, que ha passat de 16 a 18 anys.

Vigilats de prop

/imgs/20030701/img.informe.02.jpg
A Espanya, les autoritats locals són les encarregades de la dotació de socorristes i vigilants a través de convenis que firmen amb diferents entitats (Creu Roja, Federació de Salvament Marítim, etc,..), que són les que proporcionen els professionals qualificats.

La seguretat de la platja és un dels punts valorats a l’hora de concedir una Bandera Blava. Les aspirants a aquest guardó han de comptar amb socorristes dotats d’equip suficient de rescat per a respondre a un possible accident. També han de comptar amb lloc de socorrisme, ambulància, torre de sentinella i salvament, megafonia, abalisament, cartells, senyalització i l’existència de plans d’emergència en connexió amb Protecció Civil. En les platges totalment segures està prohibida la circulació de vehicles no autoritzats, i els accessos han de ser fàcils i segurs. A més els jocs i les activitats lúdiques han de tenir un espai diferenciat i no molestar qui pren el sol.

Pel que fa a la seguretat ciutadana en les platges, aquesta és competència de la policia local. Per això no és estrany veure per la platges parelles de policia en motos, quads o, fins i tot, en bicicleta. Tots els anys, els banyistes denuncien furts d’efectes que es queden en l’arena, i estirades de bosses de mà i robatoris en els passejos marítims. Una forma d’evitar ensurts i contratemps desagradables és anar a la platja amb l’imprescindible per al bany, amb documentació, però sense targetes de crèdit ni gaires diners en efectiu, ni joies o efectes de molt de valor com rellotges.

Pautes per a un bany segur

  • /imgs/20030701/img.informe.03.jpg
    No entre sobtadament en l’aigua si ha pres el sol o fa molta calor. Pot patir un síncope a causa de la diferència de temperatura de la pell i la de l’aigua.
  • Si es vol submergir o endinsar en la mar, consulte les taules de marees o pregunte als natius del lloc, per a evitar les hores prèvies a la plenamar i la baixamar, quan els corrents de marea són més forts.
  • Extremi les precaucions en l’ús de flotadors i matalafets. La ressaca pot arrossegar-lo mar endins.
  • No es llenci de cap, sobretot si desconeix la profunditat de la zona.
  • En general, la zona de bany arriba fins a uns 200 metres endins de la mar. Allunyi’s de les embarcacions i segueixi les normes de seguretat de les instal·lacions aquàtiques (tobogans, trampolins,…). Pari atenció amb les onades ocasionades pel pas dels vaixells si la platja es troba prop d’un port.
  • Procuri no endinsar-se en la mar nadant si va sol.
  • Si és arrossegat per un corrent mantingui’s tranquil i no intenti nadar-hi en contra. Nadi paral·lelament a la platja, i una vegada fora del corrent nadi directament cap a la vora. Faci senyals d’auxili si no pot sortir del corrent.
  • Si pateix una rampa nadi cap a la vora sense forçar el membre afectat. Alleugeixi l’espasme estirant el múscul cap endavant.
  • Els dies de platja eviti els aliments amb alt nivell de greixos, de digestió pesada, que redueixen la capacitat de la sang per a transportar oxigen als músculs i al cervell, i ens fan més propensos a sofrir rampes i esvaïments. En canvi, els hidrats de carboni com l’arròs o els cereals, així com la fruita i les verdures, constitueixen una bona font d’energia.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions