Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Analitzades les zones escolars que envolten 100 centres educatius de 10 ciutats : Seguretat vial als col.legis: acceptable

L'absència de senyals de limitació de velocitat, la falta de senyalització en accessos específics per a l'alumnat i les retencions de trànsit són les principals mancances

Més senyalització, més seguretat

/imgs/20131101/tema4.jpg
La senyalització és una altra eina molt útil per a evitar riscos als encreuaments. En primer lloc, en els passos de vianants se senyalitzen bàsicament amb les marques vials, generalment ben pintades (en el 88% dels casos). No sempre estan acompanyades de senyals verticals (tan sols ho estaven els passos de vianants del 51% dels casos), ni tampoc amb semàfors (això ocorria en el 45% de les vegades). I finalment, només en un 28% dels casos els passos de vianants tenien il.luminació, en un 14% eren elevats i en un 12% disposaven de bandes rugoses.

Els encreuaments seran més segurs com més baixa sigui la velocitat d’aproximació dels vehicles. En aquest sentit, en el 87% de les zones escolars analitzades la velocitat d’aproximació dels vehicles als passos de vianants es considerava l’adequada. Tot i això, per al trànsit de la zona no hi havia una senyalització de velocitat que recordés als vehicles en quin lloc són i a quina velocitat han d’anar. Tan sols en el 40% dels casos es van observar i la limitació era, de mitjana, 30 km/h. Un altre dels senyals imprescindibles és el que anuncia que es tracta d’una zona escolar. Només en la meitat dels entorns analitzats hi havia una senyalització vertical. A les ciutats on més es va trobar va ser a Logronyo i Madrid (en nou entorns escolars estudiats respectivament) i a Bilbao (en set casos).

Hora punta: retencions

És a l’hora punta d’entrada o sortida del col.legi quan coincideixen els que van a peu, amb bicicleta o els que utilitzen el transport escolar públic o privat. De manera al moment que es converteix en el lloc on es poden produir més situacions de perill.

Durant la inspecció, en una de cada cinc ocasions es van produir retencions i embussos de cotxes als accessos als col.legis. Va ocórrer en quatre centres de València, tres respectivament de Madrid, Pamplona, Sevilla i Vitòria, dos de la Corunya i un respectivament de Logronyo i Sant Sebastià. A les interseccions es va ser testimoni de dues situacions de perill. Una a Bilbao (la produïa un vehicle de càtering que tractava de sortir pel mateix accés de l’alumnat en el moment d’entrada al centre) i una altra a Sevilla (en aquest cas, van ser els vianants que ocupaven el carril bici mentre circulaven les bicicletes). Durant l’accés o sortida del centre en hora punta també es van observar situacions de perill només en vuit ocasions: tres a Vitòria, dues a Sevilla, altres dues a Bilbao i una a la Corunya. Normalment en el problema intervé un vehicle (bé per circular per una zona on i quan no ho hauria de fer o bé per estar aparcat de forma incorrecta i restar visibilitat) o per la proximitat d’altres vies a la dels vianants sense tanques de protecció (via del tramvia i carril bici).

Durant l’observació, únicament es van veure autobusos privats d’on en baixessin o hi pugessin alumnes en una de cada cinc zones escolars estudiades. Un 27% d’aquests no aparcaven a l’estacionament destinat a aquest tipus de transport (va ocórrer en quatre ocasions a la Corunya i una respectivament a Sant Sebastià i a Vitòria) i en el 14% ni tan sols podien perquè no n’hi havia (un a Bilbao i un altre a Pamplona).

D’altra banda, es van observar policies o personal voluntari a la rodalia del centre educatiu únicament en 25 centres del centenar de zones escolars analitzades. En concret, es van veure agents municipals en 23 casos (en nou de València, tres respectivament de Logronyo i Pamplona; i dos respectivament a la Corunya, Sant Sebastià, Sevilla i Vitòria) i dos voluntaris (a Barcelona i a Pamplona). Aquests últims, identificats amb una armilla reflectora.

De camí a l'escola

Alguns ajuntaments espanyols promouen els ?camins escolars? amb l?objectiu d?augmentar l?autonomia infantil entre els escolars. Entre les localitats espanyoles més veteranes se situa Sant Sebastià, encara que també es poden trobar iniciatives similars a Barcelona, Madrid, Getafe, Segòvia, Sevilla, Terrassa o Saragossa, entre d?altres.

Però què és exactament? És un projecte de mobilitat sostenible dirigit a facilitar que els nens i nenes puguin anar sols a escola. Això implica convertir els carrers en itineraris segurs amb prioritat d?ús per a la població infantil i juvenil. A títol individual, els pares, les persones que acompanyen els més petits al col·legi i ells mateixos també poden aplicar els consells pràctics següents:

  • Al carrer: no s?ha de creuar mai davant de l?autobús, cal prendre precaucions; el més segur és, sens dubte, el pas de vianants. Màxima atenció: mirar a un costat i a l?altre i després passar amb cura i sempre amb el semàfor en verd. Cal fixar-se també en les sortides i entrades dels garatges; de vegades, poden ser molt perilloses.
  • Amb bicicleta: es tracta d?aconseguir millors conductors de bicicletes, treballant l?aspecte normatiu i del respecte al proïsme. Sense auriculars: no és un hàbit segur circular sobre les dues rodes proveïts d?auriculars. Cal respectar sempre els senyals i les normes de circulació.
    Amb autobús: esperar sempre a la parada és l?opció més segura. En el moment de pujar o baixar, cal respectar el torn, sense empènyer i en ordre d?un.
  • Amb cotxe: la seguretat vial s?estén quan el nen puja a un cotxe particular: l?ús del cinturó o el sistema de retenció que li correspongui, segons la talla i el pes, és primordial.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte