Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Analitzades les zones escolars que envolten 100 centres educatius de 10 ciutats : Seguretat vial als col.legis: acceptable

L'absència de senyals de limitació de velocitat, la falta de senyalització en accessos específics per a l'alumnat i les retencions de trànsit són les principals mancances

Els accessos, segurs

Els 100 centres educatius observats disposaven d’un perímetre totalment tancat, ja fos amb tanques o amb els murs del mateix edifici. De mitjana, cadascun disposava de dues entrades específiques per als alumnes. En tres de cada quatre ocasions, es va considerar que aquests accessos tenien l’amplària suficient (una mitjana de 4 metres) per a evitar aglomeracions, però no alguns trobats en el 26% dels centres analitzats (sobre els 2 metres).

A més, un 70% dels centres estudiats disposaven d’una zona d’espera al costat d’aquests accessos perquè els alumnes poguessin esperar de forma segura a entrar al centre. Els que van fallar en aquest sentit eren la meitat dels col.legis estudiats a Sant Sebastià, quatre a Bilbao, Madrid, Sevilla i València respectivament, en tres de Barcelona i Pamplona respectivament; un de Vitòria, un altre a la Corunya i un últim a Logronyo.

Durant l’estudi, es va comprovar que en el 90% dels casos el centre està senyalitzat correctament amb un cartell identificatiu amb el nom i el tipus de centre que és, però no passava el mateix amb tots els accessos específics de l’alumnat. Tan sols en un de cada tres col.legis seleccionats estaven senyalitzats. Sobresurten en aquesta matèria, de manera positiva, tots els col.legis visitats a València, sis a Bilbao, sis a Pamplona i cinc a Logronyo i Sant Sebastià. El tipus de senyalització sempre eren plaques o rètols en la façana.

L’entorn més immediat

/imgs/20131101/tema3.jpg
Els més joves són dins i fora del col.legi eminentment vianants. EROSKI CONSUMER va dirigir la mirada cap a l’espai públic més proper als col.legis seleccionats, un lloc de trànsit, estada i també de joc.

El 68% de les voreres més properes al centre tenien l’amplària suficient per a recórrer-les amb comoditat sense que es produïssin aglomeracions (més de 5 metres de mitjana), i en la majoria el paviment no relliscava. En aquest sentit destaca Pamplona, on al voltant d’un dels col.legis estudiats es van observar tanques que separaven la vorera de la calçada. L’ajuntament d’aquesta localitat va instal.lar el 2009 aproximadament 500 tanques d’aquest tipus al voltant de 37 centres educatius amb la finalitat de millorar la seguretat dels nens i joves que es desplacen diàriament als centres d’ensenyament. A més, al voltant de 300 disposen de cartells que indiquen l’accés als passos de vianants i a les parades d’autobús més properes.

Finalment, és freqüent que el mobiliari o els senyals de trànsit se situïn sense parar gaire atenció a l’espai per als vianants, i que entorpeixin o dificultin el pas. Tanmateix, durant l’observació, en el 80% no hi havia elements que dificultessin el trànsit dels vianants (escocells dels arbres, contenidors, papereres, bústies…). Sí en un de cada cinc casos, especialment a Pamplona (en set) i a Sevilla (en la meitat). L’impediment més repetit era mobiliari urbà, especialment els escocells dels arbres. També hi havia vehicles que barraven el pas: una motocicleta a Sevilla i vehicles en doble o triple fila a València.

Visibilitat als encreuaments

Els encreuaments són els llocs de fricció entre el trànsit rodat i el trànsit per als vianants. En aquests, vianants i conductors comparteixen espai.

Durant l’estudi, per a accedir a gairebé tots els centres seleccionats (el 93%) calia creuar la calçada en algun moment.

En tres de cada quatre zones escolars estudiades, hi havia passos de vianants col.locats en aquests encreuaments que derivaven els alumnes a l’interior del centre. No ocorria, per exemple, en cinc zones escolars respectivament de València i de Logronyo, quatre de Bilbao, tres de la Corunya, dues de Barcelona i Madrid respectivament i una de Vitòria (es trobaven lluny de l’accés, tot i que calia creuar la calçada).

Malgrat això, pràcticament en tots els passos de vianants estudiats hi havia bona visibilitat a l’hora de creuar. Únicament en cinc casos hi havia alguna cosa que els restava visibilitat, amb el perill que això comporta per als alumnes: estar situats en corba o diagonals, la presència de vehicles aparcats o haver-hi mobiliari urbà obstaculitzant el pas (en aquest cas, es tractava de contenidors).

Un altre dels perills que pot sorgir en caminar per les voreres és travessar l’accés d’un aparcament. Això únicament passava en la meitat dels casos i d’aquests, només en el 43% hi havia miralls de visualització en tots o en alguns dels aparcaments observats (ocorria sobretot a Vitòria, en sis d’aquests).

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte